Quadern amb les observacions d'aus, naturalesa i viatges d'un veterà de l'ornitologia valenciana, SVO / Cuaderno con las observaciones de aves, naturaleza y viajes de un veterano de la ornitología valenciana, SVO / Blog with the observations of birds, nature and trips of a veteran birder. SVO
El rascló (Rallus aquaticus) és
una au que pertany a la família dels ràl·lids, mesura fins a 28 cm d’alçada,
per tant, és un ocell mitjà que sols viu prop de l’aigua. El podem trobar
vivint en qualsevol toll amb aigües permanents que tinga una bona cobertura
vegetal al voltant. És abundant a tots els aiguamolls costaners, però també aprofita
rierols, rambles o llacunes amb aigües succintes, fins i tot pot viure en les xicotetes
llacunes formades a l’eixida de depuradores o aigües residuals, en les
comarques de l’interior valencià.
S’alimenten principalment sangoneres, cucs i llombrígols, caragols, petits
crustacis, aranyes i una àmplia gamma d'insectes terrestres i aquàtics, així
com les seues larves, tot i que poden completar la dieta amb matèria vegetal.
Rascló amb un cuc
Capturen les seues preses caminant entre la vegetació que creix a la vora
de l'aigua, mitjançant un bec-roig, allargat i lleugerament corbat cap a baix.
Amb els seus grans peus i cames llargues pot caminar sense enfonsar-se, cercant
les seues preses. Tenen costum de recórrer els mateixos camins que pentinen el
seu territori.
No li agrada quedar al descobert lluny dels canyissars, per això és difícil
d’observar, sols es veuen quan ha de travessar algun espai obert entre mates. Té
un vol poc àgil a conseqüència de tenir ales curtes i redones, a més ho fa amb
les llargues potes penjant, per tant, s’estima més amagar-se corrent dins de la
vegetació més espessa. Tot i el seu vol desgarbat pot fer llargs desplaçaments
preferentment nocturns per fer la migració.
Rascló a la marjal dels Moros
Molt més fàcil és sentir els seus crits dins del canyar, emet uns grunyits
seguits d'un crit agut. En aquest enllaç podeu escoltar una gravació de Jesús Carrión feta a la marjal dels Moros, pujada a la web de Xenocanto:
Són animals territorials i monògams que viuen uns vuit anys. En primavera
el mascle construeix un niu al fons del canyís, prop de l’aigua i molt amagat. La
femella pon entre sis i onze ous que coven ambdós pares durant uns vint dies, poden
fer dues postes cada temporada. Els nostres rasclons són bàsicament sedentaris,
però els individus centreeuropeus baixen als països mediterranis i nord-africans
fugint de les gelades severes.
El 13 de juliol 2019 una Tortuga babaua (Caretta caretta) va eixir a una
platja de Castelló i va pondre 113 ous, d’ells 32 es van dur a l'Oceanogràfic
de València i 81 es van soterrar a una platja protegida al Parc Natural de l’Albufera.
Reserva Integral de la Punta
El passat 6 de setembre Xaloc amb la col·laboració del Parador del Saler,
de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, DECATHLON,
Segurgent, SIMBIOSI, Fundació Global Nature i l’Ajuntament de València van
encetar un nou campament tortuga per fer un seguiment del niu i garantir l’eclosió
dels ous amb l’ajuda d’un bon nombre de voluntaris entre els quals estic.
Campament tortuga 2019
Dies arrere la tasca dels voluntaris va ser prou complicada per culpa de la
tempesta, la DANA que hem patit aquest mes. Un mar molt crescut amenaçava en
pujar fins al niu resguardat al mig d’altes dunes i ofegar els ous, el fort vent i la pluja van
trencar tendes i umbracles del campament dels voluntaris però no van aconseguir desanimar-los
i el projecte va seguir avant.
Dunes de la Punta, València
Jo vaig tindre més sort i el dia 17 de setembre que tenia reservat ja
havia tornat el bon oratge. Els voluntaris repartíem entre vigilar el niu i
arrencar les extenses taques d'una planta invasora d'origen sud-africà, el
Bàlsam "uña de gato" (Carpobrotus edulis), en la nostra jornada van
traure 750 kg i van alliberar d'ella dues dunes senceres.
Niu a la platja de la Punta
El nostre torn no tinguérem sort, no van eixir les tortuguetes del clot, però potser el millor de tot va ser la convivència amb voluntaris de totes les
edats i orígens que van enriquir l'experiència, també van tindre la sort de
gaudir després del sopar d'una llarga xarrada amb Jesús Tomás, especialista en
tortugues marines, professor de la Unitat de Zoologia Marina de la Universitat
de València i de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva
(ICBiBe), van aprendre moltes coses de les tortugues marines i va contar-nos
algunes de les aventures que va viure estudiant-les arreu el món, tot un goig
mestre!
Voluntaris custodiant el niu
Els ous que s’havien de covar naturalment es van traslladar a l'única
platja de tot el País Valencià amb protecció integral gràcies a tindre l'accés restringit, està
al terme de València i dins del Parc Natural de l’Albufera de València. És un escàs
kilòmetre de platja amb dunes totalment verges, sols l'abundant brutícia que du
la mar taca aquest espai. Per garantir
la tranquil·litat de la reserva sols podíem estar a l’hora dos voluntaris al
costat del niu, les meues guàrdies em van donar l'oportunitat de vorer algunes
espècies d'aus que aprofiten aquesta platja per a nodrir-se o descansar.
Territ tres-dits (Calidris alba)
Per les platges hi havia un Territ gros (Calidris canutus), 49 Territ
tres-dits (Calidris alba), un Corriolet (Charadrius dubius), dos Corriol
camanegre (Charadrius alexandrinus), tres exemplars de Siglot cantaire
(Numenius phaeopus) i una Garsa de mar (Haematopus ostralegus).
Territ gros (Calidris canutus)
Volant dins la mar vaig vorer Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis),
Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo, Gavina corsa (Larus audouinii),
Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar
(Chroicocephalus ridibundus).
Siglot cantaire (Numenius phaeopus)
El campament el teníem en un extrem del camp de golf del Parador del Saler
i als voltants vam vorer Busquereta cuallarga (Sylvia undata), Esplugabous (Bubulcus
ibis), una Sargantana deitana (Podarcis hispanica), una papallona Migradora dels cards (Vanessa cardui) i una Mantis religiosa (Mantis
religiosa). Per la nit van sentir els reclams d’un Duc petit (Asio otus) i els cants de sis exemplars diferents de Xot (Otus scops). 19 de setembre de 2019 Hui dijous veient que tardaven massa a eixir les tortuguetes els tècnics s'han acostat i han comprovat que ja havien eixit de l'ou i sols esperaven el moment de cavar amunt i eixir del forat per anar a la mar, agafaren les 50 supervivents i les han dut a les piscines de l'Oceanogràfic, en els dies vinents s'amollaran a la platja on va pondre els ous sa mare.
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Gràcies als companys i companyes voluntaris, als monitors i a @xalocmar @Oceanografic_vl @UV_EG @GVAagroambient https://www.facebook.com/xalocmar/
Enllaços amb altres notícies d’aquest BLOG referides a Xaloc i a la tortuga
babaua:
Platja del Serradal,
Castelló, dijous 26 de setembre de 2019
Tortuga babaua, núm 28 camí a la Mar
Aquest va ser el dia que va triar Xaloc però alliberar a 33 tortugues babaues (Caretta caretta) de
les 50 que havien nascut al niu traslladat a la platja de la Punta que és una reserva integral amb accés restringit
que pertany al parc Natural de l'Albufera de València. Recordeu que les
tortuguetes van eixir del niu el 19 de setembre. La resta de germanes restaran
a l'Oceanogràfic un any més per
garantir una major taxa de supervivència gràcies a la seua major grandària,
també podran carregar una balisa satèl·lit per enviar informació als científics
dels seus desplaçaments i costums.
Ens convocà als voluntaris a les 18 hores a la platja del Serradal on va fer la posta la femella de tortuga babaua el passat dia 13 de
juliol. Va ser un acte que no pretenia ser massa gran per garantir el bé de les
tortuguetes tot i que va haver-hi un bon desplegament de la Policia Municipal de Castelló que va
tancar un trosset de platja per a les tortuguetes. A més dels membres de Xaloc i de bona part dels voluntaris
que van cuidar la posta el mes de setembre, va vindre a acomiadar a les
"bovetes" l'Alcaldessa de
CastellóAmparo Marco
acompanyada pel segon Tinent d'Alcalde
Ignasi Garcia.
Tortuguetes abans d'anar a la mar
Les tortuguetes es van mostrar a tot el públic, després es van repartir per
alliberar-les a la mar entre les autoritats presents i els voluntaris. A la
closca duien escrit en tinta blanca permanent un número identificatiu, la que
em va tocar a mi duia el núm. 28, vaig allunyar-me un poc de la gent, vaig
deixar-la a terra a un parell de metres de la vora. Una volta en terra es va
quedar parada com intentant orientar-se, de seguida comença a caminar cap a una
mar que eixa vesprada estava molt calmada.
En pocs minuts va tocar l'aigua, en el xicotet camí recorregut s'havia
tacat d'arena, vaig pensar que això podria ajudar-la a camuflar-se en una
platja amb predadors. En arribar a la mar la primera onada la va tirar arrere
però no es va desanimar, torna a caminar i va passar per davall de la següent
oneta, ja no feia peu i nadava mar endins amb decisió, ho feia com si fos el
vol d'una papallona submarina. Cada pocs segons havia de traure el cabet per
respirar i continuava nadant submergida, per fi es va perdre dins la mar.
Tortuga bova (Caretta caretta) a la platja del Serradal, Castelló
Tortugueta nada lliure i té cura dels nombrosos perills de la mar, quant
trobes un lloc segur menja de pressa i creix, guanya pes per desfer-te de més
enemics, com més gran sigues menys predadors tindràs. Si tens molta sort, en 20
anys, tornaràs a les platges de Castelló per pondre els teus ous i continuar
amb la teua valenta estirp.
Núm 28 respirant a la mar
Tota aquesta aventura no hauria sigut possible sense l'organització de Xaloc amb la col·laboració d'Agroambient de la Generalitat Valenciana,
Paradores, Simbiosi, Espai Ambiental,
Segurgent, Fundació Global Nature, Decathlon España, Universitat de València
i l'Oceanogràfic de València.
Gràcies a Xaloc i a les companyes i companys voluntaris.
La darrera nit s'ha trobat una nova posta de Tortuga babaua (Caretta caretta) a una platja de Castelló molt prop del terme de Benicàssim. S'han recuperat 113 ous, d'ells 32 s'han dut a l'Oceanogràfic de València i la resta s'han deixat a una platja protegida per poder vigilar-los i garantir l'eclosió.
Tortuga babaua (Caretta caretta)
Gràcies al dispositiu d'alerta organitzat per @xalocmar @Oceanografic_vl @UV_EG @GVAagroambient i amb la col·laboració de tots recuperarem aquesta espècie al País Valencià!
Si passejant a la nit et trobes una tortuga a la platja, crida al 112 sense perdre temps!
El dia 3 de juliol uns joves
avisaren al telèfon d’emergències 112 que acabaven de vorer eixir una gran tortuga
en la platja de Les Palmeres, a Sueca. Gràcies a aquests avís es va poder muntar
un dispositiu que va permetre controlar la posta de 88 ous d’una femella de
tortuga babaua (Caretta caretta). Com aquesta platja és molt freqüentada a l’estiu
es va decidir retirar els ous, es deixaren 18 a l’Oceanogràfic i els 70 restants es
tornaren a soterrar a la reserva integral de La Punta, al Saler, per ser una
platja protegida i amb l'accés restringit.
Xaloc, ONG valenciana amb
experiència anterior en les tortugues marines es va encarregar d’organitzar un
campament de voluntaris per cuidar el niu. Va obtenir la col·laboració de
l'exèrcit que va deixar-nos una gran tenda de campanya amb tota la
infraestructura necessària perquè 3 grups diaris de voluntaris pogueren vigilar
el niu. Altres empreses com el Parador de El Saler varen encarregar-se de la
manutenció dels participants a més de cedir l’energia elèctrica i el WIFI, o
Decathlon que va donar el vestuari a més d'altres que desinteressadament
donaren suport per poder dur a terme el que es va anomenar com “Campament
Tortuga 2016”.
Cinquanta dies després de la posta, el
dilluns 22 d'agost van nàixer les 3 primeres tortugues a l'Oceanogràfic de
València. Dels 18 ous que es deixaren a una incubadora de les instal·lacions de
La Ciutat de les Arts i les Ciències, 8 no estaven fecundats, 2 tortugues van
nàixer en males condicions i moriren al cap de pocs dies, i només quedaren 8
tortuguetes esperant l'arribada dels exemplars soterrats a La Punta del Saler.
Seixanta-quatre dies després de la posta, el 5
de setembre a les 20 hores es va detectar un xicotet forat al centre del niu, això era senyal de què dins hi havia activitat. A les 22 hores varen eixir de la sorra les dues primeres tortuguetes del Saler.
Durant tota la nit del 6 de setembre van eixir 21 exemplars, per tant quedaren 49 ous. Com no tornaren a eixir més tortuguetes el dia 7 es desenterrà el niu i es tragueren 16 exemplars més que alliberarem el próxim dilluns 12 a la platja de Les Palmeres de Sueca.
La supervivència de les babaues
és difícil el primer any perquè són molt menudes i la seua closca no està
endurida pel que poden ser atacades per molts predadors, per això un grup es
deixarà a l'Oceanogràfic durant un any perquè augmenten de pes i s'alliberaran
amb més possibilitats de supervivència. La resta, la majoria, s'alliberaran els
pròxims dies a la platja de Les Palmeres per esperar que quant arriben a la
majoria d'edat puguen tornar on varen nàixer per pondre els seus ous, un
fenomen que es coneix com a filopatria, i per tant puguen augmentar reduïda
població dels quelonis marins, recordeu que les tortugues babaues estan en
perill d'extinció.
