Una albufera eixugada

 

Rossetes (Marmaronetta angustirostris). Arxiu RMiB

Albufera de València, febrer, març, abril i maig de 2024

Entrat el mes de febrer, després de la cacera comença el període del fangueig, primer els camps més allunyats de l’Albufera i, a poc a poc la resta, els tractors van passant per tots els arrossars fins a arribar a la vora del llac. A finals de febrer una volta s’han fanguejat s’assequen a molta velocitat quedant tot el voltant de l’Albufera com un gegantí erm terrós, on sols destaca el verd dels canyars que creixen a la vora de séquies i canals.

Agrons, garsetes, gavines corses i corbes marines, Alfafar. Arxiu RMiB

Aquest procés implica un canvi radical respecte de la disponibilitat dels recursos alimentaris per a les aus, quan els tractors remenen el fang faciliten l’accés a molta quantitat d’aliment que abans s’amagava al fang en els camps negats, però aviat el sol evapora la humitat, una volta resten secs signifiquen una reducció radical de la disponibilitat d’aliment, llavors el gruix dels ocells han de marxar.

Flamencs i corbes marines a Catarroja, Arxiu RMiB

Aquest canvi es nota molt amb espècies com són els flamencs (Phoenicopterus roseus), els picaports (Plegadis falcinellus) i les gavines. El gruix dels 6.000 flamencs que es veien a finals de gener han de marxar a uns altres aiguamolls que mantinguen aigua. Els picaports en compte d’anar tan lluny s’escampen en grupets per tota l’horta de València, el Camp de Morvedre i la Ribera Baixa. Les gavines són les que marxen més lluny perquè pugen a les costes i aiguamolls del nord d’Europa.

Xerlovita camagroga, Catarroja, Arxiu RMiB

Els pocs dies que els arrossars mantenen humitat es converteixen en un imant per a les aus limícoles com per eixample la xerlovita camagroga (Tringa glareola), que són les especialitzades a menjar els invertebrats que viuen al fang o a les arenes costaneres. Aquestes aus que estan a mig camí del seu viatge migratori des de l’Àfrica fins al nord d’Europa, aprofiten l’abundància que els ofereixen els arrossars convertits en fangals per agafar forces, atipant-se a menjar per a poder continuar el seu viatge a les àrees de reproducció. Aquest moment és molt bo per a albirar les espècies més escasses i ocasionals, com és el cas de la gamba  groga petita (Tringa flavipes).

Tieta (Anthus pratensis), Catarroja, Arxiu RMiB

Entrat el mes de març una volta han desaparegut els grans estols d’aus que depenien dels arrossars negats arriba el moment de buscar uns altres migradors com són les picardones o polletes que viuen amagades entre els canyissars, tot i que jo enguany no he tingut la sort de trobar-les.

Corriol camanegre femella i dos pollets, mireu bé! Estany El Pujol, Arxiu RMiB

Entrada la primavera comencen a arribar les aus reproductores, els corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) fan les seues postes d’ous als arenals i a principis de maig cuiden els seus pollets diminuts. Recomane observar-los amb atenció, perquè de tant en tant els entra fred i tornen amb sa mare que es queda quieta i dreta, els nanets s’amaguen dins del mollenc plomatge ventral de la mare, llavors l’observador d’aus amb poca experiència es pot espantar en veure un corrilolet femella amb sis potes! Un molt bon lloc per a veure-los fent aquestes diablures és dins de la zona de protecció que envolta l’estany de El Pujol. Allí mateix, les gavines corses (Ichthyaetus audouinii) i les mongetes (Sternula albifrons) s’apoderen de l’illa de l’Estany per a fer els seus nials.

Gavina vulgar, el Racó de l'Olla, València, Arxiu RMiB

Mentrestant, al Racó de l’Olla, les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) i les gavines capnegres (Larus melanocephalus) s’estimen més fer els seus jaços damunt dels matollars de les illes. En eixes llengües arenoses s’amunteguen un parell de centenars de xatracs de bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) envoltats d’unes quantes parelles de xatracs d'albufera (Sterna hirundo). Al mig de tot l’embolic han fet niu dues parelles de l‘escàs xatrac elegant (Thalasseus elegans). Pels voltants es deixen veure unes altres aus molt paregudes com són els currocs (Gelochelidon nilotica).

Xatracs de bec-llarg, d'albufera i elegants, Racó de l'Olla, Arciu RMiB

A principi de la primavera els ànecs hivernants ja han marxat per a reproduir-se molt més al nord, ara sols es deixen veure els collverds (Anas platyrhynchos) i alguna parella de rossetes (Marmaronetta angustirostris). Uns individus presents són fadrins d’ànec blanc (Tadorna tadorna). Per tot arreu continuen veient-se els agrons que poden alimentar-se en els camps en guaret, com són les garsetes blanques (Egretta garzetta) i els esplugabous (Bubulcus ibis).

Esplugabous, Alfafar, Arxiu RMiB

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

Garseta blanca, Catarroja, Arxiu RMiB

Tardor de corriols a Alboraia

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

 

El temps de tardor és sinònim del pas dels ocells migradors per casa nostra. Després de la reproducció abandonen les terres del nord d’Europa per anar a cercar millors condicions ambientals al sud, generalment a l’Àfrica subsahariana o com aquest grup d’aus, preferiblement a les costes del continent africà, tot i que alguns exemplars es poden quedar entre nosaltres.

Els corriols són unes aus menudes que mengen cucs i invertebrats que viuen soterrats en els fangs o entre la rocalla d’aiguamolls i platges. Són unes boletes xicotetes que caminen i corren fugint de les ones, que claven els seus becs en l’arena per trobar menjar o per agafar-lo en la superfície, just en a la vora de l’aigua de marjals o rierols i on trenquen les ones del mar.

A casa nostra dues espècies són reproductores a les quals es pot sumar la presència temporal d’unes altres espècies, en els passos migratoris o als hiverns. Precisament és en la tardor quan els podem observar més fàcilment en les platges d’Alboraia i a la desembocadura del barranc del carraixet. Doncs anem a fer un ràpid repàs dels corriols que podem veure aquests dies de tardor.

 

Corriol camanegre a Meliana, Arxiu RMiB

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

És una xicoteta joia que abans criava en tota la franja costanera de l’Horta Nord. Amb la urbanització massiva de les costes sols resisteix en les poques zones dunars que ens queden, com és la marjal de Rafalell i Vistabella. De fet, per a afavorir les poques parelles que ens queden s’ha tancat l’accés a les zones dunars i s’han senyalitzat les zones on fan niu amb estaques unides per cordes. També s’han ficat cartells avisant de la seua presència i que demanant que no s’entre en les zones assenyalades. Malauradament, principalment alguns passejants de gossos, no les respecten i permeten que els seus animals entren a les zones amb nius provocant la pèrdua de la majoria de les postes d’ous, o fins i tot la mort d’uns pollets que no poden volar i es queden immòbils intentant que no els troben.

 

Corriolets a Almenara, Arxiu RMiB

Corriolet (Charadrius dubius)

Aquest cosí del camanegre, és més resistent, tolera més la presència de la gent i a més d’en les platges també pot criar a la vora dels rius, o fins i tot en solars sense vegetació, amb l’única condició que troben una miqueta de tranquil·litat per a criar als seus pollets i que estiguen prop de l’aigua.

 

Corriol cabut (Charadrius hiaticula) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

Corriol cabut (Charadrius hiaticula)

És molt versemblant de disseny al corriol menut, però més gran. Aquesta espècie tria per a reproduir-se als aiguamolls costaners al nord del continent. A casa nostra és prou freqüent durant els passos migratoris en les platges, tot i que alguns exemplars poden romandre més temps als nostres aiguamolls. Els agraden molt els ambients humits com són els arrossars, però a l’Horta Nord ja no ens queda cap, els canviarem per urbanitzacions de platja. 

Territ tresdits (Calidris alba) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

Territ tresdits (Calidris alba)

Aquest ocellet blanquinós en les parts baixes i gris, amb taquetes negres en l’esquena, és un amant de la vora de la mar. Incansablement, puja i baixa fugint de la pujada o seguint la retirada de les ones, mentre arreplega cucs amagats en l’arena. Aquest ocellet li agrada estar en companyia, és molt divertit veure’ls amunt i avall, sense parar de córrer, menejant eixes cametes negres a tota velocitat, com si fos una pel·lícula de cine mut. Si et pares a mirar-los i et fixes un poc podràs comprovar que el mar mai els banya, són més ràpids que les ones, fins i tot quan hi ha marejol!

 

Territ variant i remena-rocs, Port Saplatja, Arxiu RMiB

Territ variant (Calidris alpina)

Aquest corriol té predilecció per un cuc poliquet, l’Hediste diversicolor que agafa en marjals i platges és un cuc amb moltes potes de fins a 12 cm de longitud. Sol ser abundant en les platges d’arena, i als fangars, viu amagat en un cau semipermanent en forma de "J" o en forma d'"U" i sota les pedres de les zones intermareals. A aquesta espècie li agrada anar en grup i molts d’ells passen l’hivern a l’Albufera de València, però sovint poden canviar els aiguamolls per les platges tranquil·les.

Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB

 

Remena-rocs (Arenaria interpres)

Aquest colorit corriol també el podem trobar en les platges i espigons en el pas migratori. S’estima més atrapar xicotets invertebrats que viuen sota les pedres i entre les roques, per això aquesta espècie és més individualista, generalment es presenta un o dos exemplars junts. Menja xicotets crustacis, caragolets i cucs, tot i que també complementa la dieta picotejant peixos morts orillats, a casa nostra, principalment, llises.

Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB

 

Hi ha més espècies limícoles que podem trobar-nos en un tranquil passeig per les platges o als espigons, sols cal anar caminant amb cura i respectar una distància de seguretat. Si s’acostem massa, aquests animalets alçaran el vol per a cercar un lloc més tranquil. És molt important que els propietaris de gossos, si observen en les platges gavines o corriols, lliguen als gossos i s’allunyen. El teu gos té dret a jugar, però les aus també tenen dret a alimentar-se a la vora de la mar, sols és qüestió de respecte per a totes les espècies. A més recordeu que sovint, els corriols s’han aturat a les platges per a cercar aliment, abans de continuar el seu viatge migratori, i alçar el vol implica consum energètic i deixar de menjar.

Cartell per a protegir els nius de corriol camanegre a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB

 

Text i fotos Rafa Muñoz

 

Rafalell i Vistabella, 6 de gener de 2023

 

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) chorlitejo patinegro 

Un dia, un lloc i una au (5)

Eixe matí vaig anar a una xicoteta marjal prou desconeguda en estar envoltada per polígons industrials,  la Platja de la Pobla de Farnals i la V-21. Gran part d’aquest espai protegit pertany a València, la resta és de Massalfassar al sud i al nord de Massamagrell. Aquest indret ha patit moltes agressions, incendis, abocaments de fems i enderrocs. Hui el pitjor problema de conservació són els gossos que passegen sense corretja i els gats assilvestrats. Tot i tractar-se d’un espai reduït i poc divers, atresora uns trams de platges verges i alguns ullals amb aigües netes, envoltats de senillars molt espessos. La jornada d’observació d’aus va significar la troballa de 28 espècies i 239 individus.

Pollet de corriol camanegre

Tal volta un dels tresors faunístics d’aquesta marjal és el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) chorlitejo patinegro que viu a les seues platges. Es tracta d’un ocell menudiu, una boleta blanca per baix i d’un marró clar per l’esquena i al cap. Tenen unes potetes curtes, però que els permeten fer unes bones carreres, de fet prefereixen fugir corrent més que alçar el vol. S’alimenten d’invertebrats que viuen en l’arena a la vora del mar. En època de reproducció fan un lleuger forat enmig de la platja on ponen els ous. Una volta naixen els pollets sols poden fugir corrent, però s’estimen més quedar-se xitats i immòbils, confiant que el perill no els detecte. Estan en greu perill de desaparició per les pèrdues d’espai on fer niu i per la pèrdua de postes i pollets. Per aquesta raó s’ha delimitat la part interior de les platges, amb unes estaques i unes cordes, s’han ficat uns cartells avisant que no es pot trepitjar eixa zona perquè hi ha corriolets, el problema és que la gent no fa cas de l’avís.

Hi ha uns teòrics amants dels animals que creuen que l’única espècie que cal estimar són els seus gossos, per tant, tenen es consideren en tot el dret de deixar-los córrer lliures per la platja. A més pensen que els seus cans són boníssims i només volen jugar, no saben que els seus gossets són uns predadors que xafen ous, que agafen pollets per a jugar, però els maten, fins i tot poden agafar als corriols adults quan intenten atraure la seua atenció per allunyar-los dels ous o dels pollets.

Recordeu: als espais naturals, els gossos sempre lligats!

Senyalització per a protegir als corriolets

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/checklist/S125514955

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

 

Els donyets de les platges

 

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és una au limícola que viu a les platges i en algunes marjals o aiguamolls. Li agrada recórrer els arenals cercant éssers menuts com cucs, mol·luscs, crustacis, insectes i aràcnids que viuen als arenals i a la vora de l'aigua, dels quals s’alimenta.

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Entre els mesos d'abril i maig fan niu a les dunes, només necessiten un xicotet clot al mig de l'arenal, lluny de la vegetació, on ponen tres ous que coven entre 23 i 27 dies. En néixer els pollets acompanyen als seus pares que els donen calor i custodien.

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

En aquest període aquests ocells i els seus ous són molt fràgils perquè els poden xafar els vehicles que netegen les platges o els podem xafar sense adonar-nos que estaven allí. Són especialment perjudicats pels gossos que corren lliures i sense lligar per les poques platges naturals que queden.

Platges reservades per als corriolets

Per a evitar-lo en algunes de les platges en les quals viuen els corriolets s’han instal·lat unes cordes que limiten l’accés a la part interior dels arenals, també fiquen uns cartells avisant del perquè de les limitacions.

Tot i les cordes i l'avís dels cartells, molts gossos entren allí dins sense que els seus amos facen res per a evitar-lo. Uns altres es dediquen a trencar els cartells demostrant una manca absoluta de civisme. Cal recordar als propietaris de gossos que hi ha més animals en les platges que mereixen tanta estima i protecció com la que tenen els seus gossos, per favor lligueu als gossos en aquestes platges i no els deixeu entrar a les zones restringides.

Borseta d'excrements de gos abandonada

Vull finalitzar aquesta entrada del bloc recordant un altre detall important, si dus el gos per la platja i arreplegues els excrements en una borsa, emporta-te-la! Si no vols fer-ho més val que deixes les merdes abandonades a platja sense clavar-les dins de les borses, en uns dies es desfaran totalment, mentre que si les abandones dins la borsa, els costarà molt temps desfer-se.

Merda embolicada en plàstic, merda doble!

 

Text i fotos de Rafa Muñoz   

 

Estiu a l'estany del Pujol

 

Arxiu RMiB

La protecció dels voltants de l'estany del Pujol, a la Devesa del Saler, ha donat bons resultats tot i que no tots els visitants han col·laborat. A les vores de l'estany es reprodueixen espècies d'aus molt amenaçades, si ens acostem podem xafar ous o pollets sense adonar-nos. Més greu és perjudici que fan gossos i gats, en aquest indret principalment els primers, amb les seues carreres xafen nius o atrapen pollets indefensos que encara no poden fugir per ells mateixos.

Estany El Pujol, Arxiu RMiB

La majoria dels visitants comprenen i respecten les cordes que limiten l’accés a la vora de l’estany, però hi ha altres que no fan cas de les restriccions. Tenim destrellats que volen fer-se fotos, fins i tot alguns són professionals que pretenen fer reportatges de bodes i comunions. Hi ha altres borinots que duen gossos solts, quelcom prohibit dins d’un espai protegit, els amos que no veuen més enllà dels musells dels seus animalets pretenen que córreguen lliures en la natura, però no es paren a pensar que la seua mascota pot matar pollets d’espècies protegides o xafar els ous.

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), Arxiu RMiB

El pitjor és que quan voluntaris i naturalistes avisen als visitants que deuen lligar els gossos i respectar les zones protegides, uns es fan els despistats diguen que no han vist els grans cartells informatius ni les cordes que limiten l’accés. Hi ha uns altres que fins i tot s’enfronten agressivament als que els adverteixen de la seua infracció. La policia tampoc sembla tindre massa interés a contendre amb els infractors, a voltes semblen preferir anar-se’n del lloc conflictiu i fer una passejada relaxant per la Devesa.

Camallonga (Himantopus himantopus), Arxiu RMiB

Tot i aquests greus problemes per a fer complir la restricció d’accés ha permés que puguen reproduir-se espècies molt sensibles que feia anys que no aconseguien traure endavant als seus pollets. A la vora de l’estany s’ha reproduït ocells com la mongeta (Sternula albifrons), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i la camallonga (Himantopus himantopus).

Pollet de corriolet, Arxiu RMiB

En l’illa central s’han reproduït algunes parelles de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), amagades en la vegetació ho han fet algunes parelles de cabrellot (Podiceps cristatus) i de escabussonet (Tachybaptus ruficollis).

Pollet de pocs dies, Arxiu RMiB

La relativa tranquil·litat ha facilitat la presència d’exemplars que no pogueren continuar el seu viatge migratori cap al nord per a reproduir-se, com és el cas d’un territ variant (Calidris alpina).

Territ variant, Arxiu RMiB

Altres individus joves o no reproductors han aprofitat les restriccions i l’abundància d’aliment per a quedar-se, com és el cas d’alguns flamencs (Phoenicopterus roseus) o de la gavina capblanca (Larus genei).

Picarot, Arxiu RMiB

Moltes aus han aprofitat aquest racó natural enmig de l’àrea metropolitana de València per a descansar en el seu pas migratori, com ha sigut el cas de siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos), el corriol gros (Charadrius hiaticula), el territ menut (Calidris minuta), el territ bec-llarg (Calidris ferruginea), la garsa de mar (Haematopus ostralegus), el picarot (Tringa nebularia) o el remena-rocs (Arenaria interpres).

Oroval, Arxiu RMiB

Aquesta llacuna artificial, resta del projecte megalòman de la urbanització del Saler dels anys setanta del segle passat, permet trobar aliment a espècies com el xatrac d'albufera (Sterna hirundo), la garseta blanca (Egretta garzetta), l’esplugabous (Bubulcus ibis), l’oroval (Ardeola ralloides) o l’agró blau (Ardea cinerea).

Remena-rocs, Arxiu RMiB

Aquesta és sols una xicoteta mostra de la biodiversitat que intenta sobreviure a un xicotet indret de la pineda del Saler, els animals sols necessiten una mica d’espai i tranquil·litat per a poder continuar el seu cicle vital.

Niu de corroilet, Arxiu RMiB

Feu córrer la veu que a l'estany bull la vida, raoneu amb els incívics, de nosaltres depén, si aconseguim respectar uns pocs metres, les aus podran continuar amb el seu cicle vital, si no som capaços de deixar-les tranquil·les, les condemnarem a desaparéixer i ens quedarem tristos, sols amb les nostres mascotes.

Mongeta, Arxiu RMiB

Text i fotos de Rafa Muñoz.

Zona restringida, Arxiu RMiB

UN POC DE PROTECCIÓ: MÉS POLLETS VIUS

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) 

Nosaltres que ens creiem fills d’un o de molts déus molt sovint oblidem que la resta d’éssers vius també ho són. Si no creus en deus també hauries de respectar-los, són els nostres germans. Gràcies a la pandèmia ens hem tancat tota la primavera i les aus de la Devesa del Saler han notat la tranquil·litat i enguany tenim més postes que mai. En deixar-nos eixir tornarem a ocupar-ho tot però l’Ajuntament de València posà unes estaques unides per una grossa soca per deixar un trosset de terreny lliure als nius.

 Estany del Pujol

Un passeig pel voltant de l’estany del Pujol permet vorer l’èxit reproductor d’espècies com la Mongeta (Sternula albifrons), el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) o la Camallonga (Himantopus himantopus).

Camallonga (Himantopus himantopus) i el seu pollet

Altres aus es poden trobar al llac artificial com una Gavina capblanca (Larus genei) i dues parelles de Cabrellot (Podiceps cristatus), Ànec blanc (Tadorna tadorna) o els més abundants coll-verds (Anas platyrhynchos).

Mongeta (Sternula albifrons)

Creuant la gola del Pujol cap al nord trobem altra zona tancada per regenerar l’única duna que es va salvar de la urbanització salvatge de finals dels anys seixanta del segle passat, el muntanyar del Pujol. Allí viuen com sempre ho han fet la cada volta més escassa i encara espècie cinegètica Tórtora (Streptopelia turtur), un altra que també ens té molta por, amb tota la raó del món, “gràcies” als caçadors és la Perdiu comuna (Alectoris rufa).

Gola del Pujol

Duna del Pujol

Molts més ocells viuen en aquests racons protegits, quan la duna del Pujol es deixa véncer per matolls salins i per flors singulars podem trobar aus com la Cadernera (Carduelis carduelis), el Gafarró (Serinus serinus), Trist (Cisticola juncidis) o la Cogullada vulgar (Galerida cristata).

Perdiu comuna (Alectoris rufa)

Papamosques gris (Muscicapa striata striata)

On la duna tapa al vent salat que ve de la mar creix una espessa pineda, allí trobarem Primavera (Periparus ater), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Todó (Columba palumbus), Cucut (Cuculus canorus bangsi) o Papamosques gris (Muscicapa striata striata).

Gavina capblanca (Larus genei)

Pollet de corriolet camanegre

Text i fotos de Rafa Muñoz 2020

Pollets de mongeta