 |
| Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a Port Saplatja, Arxiu RMiB |
El temps de tardor és sinònim del pas dels ocells
migradors per casa nostra. Després de la reproducció abandonen les terres del
nord d’Europa per anar a cercar millors condicions ambientals al sud,
generalment a l’Àfrica subsahariana o com aquest grup d’aus, preferiblement a les
costes del continent africà, tot i que alguns exemplars es poden quedar entre
nosaltres.
Els corriols són unes aus menudes que mengen cucs
i invertebrats que viuen soterrats en els fangs o entre la rocalla d’aiguamolls
i platges. Són unes boletes xicotetes que caminen i corren fugint de les ones, que
claven els seus becs en l’arena per trobar menjar o per agafar-lo en la
superfície, just en a la vora de l’aigua de marjals o rierols i on trenquen les
ones del mar.
A casa nostra dues espècies són reproductores a
les quals es pot sumar la presència temporal d’unes altres espècies, en els
passos migratoris o als hiverns. Precisament és en la tardor quan els podem
observar més fàcilment en les platges d’Alboraia i a la desembocadura del
barranc del carraixet. Doncs anem a fer un ràpid repàs dels corriols que podem veure
aquests dies de tardor.
 |
| Corriol camanegre a Meliana, Arxiu RMiB |
Corriol
camanegre (Charadrius alexandrinus)
És una xicoteta joia que abans criava en tota la
franja costanera de l’Horta Nord. Amb la urbanització massiva de les costes
sols resisteix en les poques zones dunars que ens queden, com és la marjal de
Rafalell i Vistabella. De fet, per a afavorir les poques parelles que ens
queden s’ha tancat l’accés a les zones dunars i s’han senyalitzat les zones on
fan niu amb estaques unides per cordes. També s’han ficat cartells avisant de
la seua presència i que demanant que no s’entre en les zones assenyalades.
Malauradament, principalment alguns passejants de gossos, no les respecten i
permeten que els seus animals entren a les zones amb nius provocant la pèrdua
de la majoria de les postes d’ous, o fins i tot la mort d’uns pollets que no
poden volar i es queden immòbils intentant que no els troben.
Corriolets a Almenara, Arxiu RMiB
Corriolet
(Charadrius dubius)
Aquest cosí del camanegre, és més resistent,
tolera més la presència de la gent i a més d’en les platges també pot criar a
la vora dels rius, o fins i tot en solars sense vegetació, amb l’única condició
que troben una miqueta de tranquil·litat per a criar als seus pollets i que
estiguen prop de l’aigua.
 |
| Corriol cabut (Charadrius hiaticula) a Port Saplatja, Arxiu RMiB |
Corriol cabut
(Charadrius hiaticula)
És molt versemblant de disseny al corriol menut, però més gran. Aquesta espècie tria per a reproduir-se als aiguamolls costaners al nord del continent. A casa nostra és prou freqüent durant els passos migratoris en les platges, tot i que alguns exemplars poden romandre més temps als nostres aiguamolls. Els agraden molt els ambients humits com són els arrossars, però a l’Horta Nord ja no ens queda cap, els canviarem per urbanitzacions de platja.
 |
| Territ tresdits (Calidris alba) a Port Saplatja, Arxiu RMiB |
Territ tresdits (Calidris alba)
Aquest ocellet blanquinós en les parts baixes i
gris, amb taquetes negres en l’esquena, és un amant de la vora de la mar. Incansablement,
puja i baixa fugint de la pujada o seguint la retirada de les ones, mentre arreplega
cucs amagats en l’arena. Aquest ocellet li agrada estar en companyia, és molt
divertit veure’ls amunt i avall, sense parar de córrer, menejant eixes cametes
negres a tota velocitat, com si fos una pel·lícula de cine mut. Si et pares a
mirar-los i et fixes un poc podràs comprovar que el mar mai els banya, són més
ràpids que les ones, fins i tot quan hi ha marejol!
 |
| Territ variant i remena-rocs, Port Saplatja, Arxiu RMiB |
Territ
variant (Calidris alpina)
Aquest corriol té predilecció per un cuc poliquet,
l’Hediste diversicolor que agafa en
marjals i platges és un cuc amb moltes potes de fins a 12 cm de longitud. Sol
ser abundant en les platges d’arena, i als fangars, viu amagat en un cau
semipermanent en forma de "J" o en forma d'"U" i sota les
pedres de les zones intermareals. A aquesta espècie li agrada anar en grup i
molts d’ells passen l’hivern a l’Albufera de València, però sovint poden canviar
els aiguamolls per les platges tranquil·les.
 |
| Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB |
Remena-rocs
(Arenaria interpres)
Aquest colorit corriol també el podem trobar en les
platges i espigons en el pas migratori. S’estima més atrapar xicotets invertebrats
que viuen sota les pedres i entre les roques, per això aquesta espècie és més
individualista, generalment es presenta un o dos exemplars junts. Menja xicotets
crustacis, caragolets i cucs, tot i que també complementa la dieta picotejant
peixos morts orillats, a casa nostra, principalment, llises.
 |
| Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB |
Hi ha més espècies limícoles que podem trobar-nos
en un tranquil passeig per les platges o als espigons, sols cal anar caminant
amb cura i respectar una distància de seguretat. Si s’acostem massa, aquests
animalets alçaran el vol per a cercar un lloc més tranquil. És molt important
que els propietaris de gossos, si observen en les platges gavines o corriols,
lliguen als gossos i s’allunyen. El teu gos té dret a jugar, però les aus també
tenen dret a alimentar-se a la vora de la mar, sols és qüestió de respecte per
a totes les espècies. A més recordeu que sovint, els corriols s’han aturat a
les platges per a cercar aliment, abans de continuar el seu viatge migratori, i
alçar el vol implica consum energètic i deixar de menjar.
 |
| Cartell per a protegir els nius de corriol camanegre a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB |
Text i fotos Rafa Muñoz
