Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Canaleta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Canaleta. Mostrar tots els missatges

Mislata, 11 de gener de 2023

 

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) al parc de la Canaleta, Mislata

Un dia, un lloc i una au (10)

 

Eixe matí vaig acostar-me al parc de la Canaleta de Mislata. Aquesta localitat de l’Horta Sud, compta amb més de 43.000 veïns, això el converteix en el municipi amb més densitat de població de tot el País Valencià, amb 33.165 habitants per quilòmetre quadrat construït. Tanta gent s’apinya en un terme molt menut de sols 206 ha, envoltat per la gran València, pel nou i per l’antic llit del riu del Túria. Pegat al parc de Capçalera del cap i casal, es troba el parc de la Canaleta, que amb sols vuit hectàrees és un oasi de biodiversitat enmig del paradís del ciment i dels edificis alts.

Un curt recorregut d’una hora per ell em va permetre observar 22 espècies i 247 individus d’aus. Per a destacar una d’elles hui us parlaré de la cotorra de Kramer (Psittacula krameri). Es tracta d’un lloro o psitàcid que comença a vendre`s a les tendes de mascotes a mitjans dels anys vuitanta. És un ocell de mida mitjana, vestit amb un plomatge verd brillant que contrasta amb un bec i ulls d’un color vermell molt cridaner. Uns altres dels seus trets distintius són la llarga cua acabada en punta afilada i la seua veu estrident. Sospite que el mal costum que tenen de cridar a tota hora fou la causant que moltes acabaren amollades de les gàbies pels seus amos, per a no haver de sentir-les un diumenge de bon matí despertant a tot el barri.

Es van detectar per primera volta en llibertat l’any 1988, als jardins dels vivers (Monsalve, Martín 1989; Urios et al. 1991). S’han adaptat de meravella a viure a casa nostra perquè troben molt de menjar als jardins, palmeres i horts i no tenen predadors. No han de sofrir temperatures massa baixes i sempre troben forats als arbres envellits per a fer niu. Es reprodueixen des de 1990 i gràcies a aquesta suma de circumstàncies s’han multiplicat i han expandit la seua àrea de distribució, hui en dia tenim al voltant de 400 exemplars per tota l’àrea metropolitana de València.

Segons les dades del meu quadern de natura, la primera cita que tinc és del 18 de març de 2002 al barranc del Carraixet, on vaig vorer 3 exemplars. Després he localitzat l’espècie un total de 86 jornades, amb un màxim de 27 exemplars a la Canaleta l’11 de gener de 2023. Cal recordar que la cotorra de Kramer està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, en l'annex del Reial decret 630/2013, de 2 d'agost. Per tant, correspon a les autoritats el control de les seues poblacions i la seua erradicació.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades al parc de Canaleta:

https://ebird.org/checklist/S125913487

 

Fonts i referències:

García-Gans, F.J., Sanmartín, A. (2022). “Evolución de los pistácidos de la Ciudad de València”.

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

El bulbul de bigots rojos

 

Bulbul de bigotis rojos a Mislata

Des de 2003 tenim establerta una nova espècie d’au exòtica, a casa nostra, és el bulbul de bigotis rojos (Pycnonotus jocosus). Aquest ocell de la família dels picnonòtids (Pycnonotidae) viu en zones boscoses, terres de conreu i ciutats de l’Índia, del Sud-est Asiàtic, d’Indoxina i del Sud-est de la Xina.

El comerç d’aus per a la tinença en captivitat utilitzà prou aquesta espècie mitjana, que té un plomatge cridaner. Es van importar al primer món, mitjançant fugides o alliberaments intencionats s’ha establert a Californià, Florida, Australià, Malàisia fins i tot arribà a l’illa Maurici.

Una volta en llibertat aquesta espècie entra en competició amb altres passeriformes autòctons, a l’hora de consumir, fruits, aranyes o xicotets rèptils. S’ha demostrat el seu impacte ecològic, per això s’ha inclòs com a espècie molt problemàtica al Conveni de Berna sobre Espècies Invasives (ISSG) de l’UICN. Als Estats Units van prohibir la seua importació i a Hawaii es controla l'espècie des de 1980 per a intentar erradicar-la.


Bulbul de bigotis rojos a Mislata


Aquesta espècie és considerada com a invasora i exòtica pel Reial decret 630/2013, per tant, està prohibida la seua possessió o el comerç, a més s’han de prendre mesures per a erradicar-la  del medi natural. En el Decret 14/2013, de 18 de gener, del Consell, s'aprovaren mesures per al control de les espècies exòtiques invasores del País Valencià, entre elles figura el bulbul, però no s’ha pres cap mesura concreta.

A casa nostra es va citar en llibertat per primera volta a la Canyada, Paterna, en 2003, es van observar dos exemplars que ben segur escaparen d’alguna gàbia d’un xalet. Tres anys després ja es va detectar un grup de 15 ex i onze anys després, en 2014, s’havia estés en direcció oest fins a la Pobla de Vallbona, mentre que cap a l’est arribà a València. Per tant, s’havien assentat i es reproduïen amb normalitat, en 2022 la seua població deu estar al voltant dels 200 exemplars.

L’any 2018 es van observar en localitats extremes com Llíria, Puçol o Llutxent, tot i que devien ser aus aïllades. L’any següent hi havia una població assentada en bona part de l’àrea metropolitana de València que s’estenia seguint el vall del riu Túria fins a la Pobla de Vallbona. La dispersió no s’aturà i es va detectar a Xestalgar o Bétera.

Un dels llocs on més fàcilment podem observar aquest ocell singular és al parc de la Canaleta de Mislata o al veí parc de Capçalera de València. El dia 21 de gener trobí quatre exemplars que combatien el fred menjant fruits en els camps al voltant de l’antic llit del riu Túria.


Bulbul de bigotis rojos a Mislata

 

Fonts.

Martínez, D.,  Polo, T. (2021). “Bulbul de bigotis rojos” In Polo-Aparisi, T., i Polo-Aparisi, M. (eds.) Atles dels ocells de València. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.

Santos, D. (2015). “Pycnonotus jocosus”. En: Fichas de aves introducidas en España. Grupo de Aves Exóticas (SEO/BirdLife).

https://www.seo.org/wp-content/uploads/2017/05/fichagae_pycnonotus_jocosus_2016.pdf

Catálogo español de especies exóticas invasoras:

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/Pycnonotus_jocosus_2013_tcm30-69954.pdf

 

Text i fotos de Rafa Muñoz