Estem prop del fi de l’hivern i aquests dies ens trobem una Albufera agonitzant,
després de les Càbiles que marquen
la fi de la temporada de caça. Aquest hauria de ser un moment àlgid de biodiversitat,
perquè coincideixen les aus hivernants amb els primers migradors prenupcials.
 |
| Cagamànecs |
Res més lluny de la realitat, s’eixuguen els camps d’arròs, es fanguegen i
es deixen secs descansant esperant la sembra. La conseqüència és que les poques
aus han sobreviscut a la caça sols troben aliment els dies que es fangueja,
després deuen marxar per buscar aliment a altres espais. Els nombrosos estols
de flamencs (Phoenicopterus roseus)
o de picaports (Plegadis falcinellus)
se’n van a la marjal dels Moros, a les marjals del Camp de Morvedre i als de la Plana
Baixa, les aus que tinguen més fortes pujaran directament al nord, fugint del País Valencià.
 |
| Camallongues i redonells |
Arriben algunes aus limícoles en pas migratori, però com que no troben
camps molls han de continuar viatge. Amb sort els observadors de la natura trobaran
xicotets esbarts de merita (Vanellus
vanellus), fusells (Pluvialiis
apricaria), tètol cuanegre (Limosa
limosa) o redonells (Calidris
pugnax).
 |
| Parella d'ànec blanc festejant |
Sols minva l’angoixa de l’ornitòleg el passeig pels pocs indrets que
romanen molls, com són l’estany de El
Pujol o el Racó de l’Olla. Allí s’atropen
exemplars de xuït (Tringa erythropus),
alguna alena (Recurvirostra avosetta),
camallongues (Himantopus himantopus), picarots (Tringa nebularia), territ
variant (Calidris alpina) i territ
menut (Calidris minuta). També es poden observar les espècies menys
habituals com són la gavina capblanca (Larus
genei) o el cabussó coll-negre (Podiceps
nigricollis).
 |
| Collverd |
Els ànecs com han patit
nombroses pèrdues a causa de tanta escopeta de cul calent, des de que comença
la temporada de la mort, el 28 de novembre de 2020. Els supervivents intenten recuperar forces per marxar al nord o per enfortir-se
i començar la cria. Als indrets més tranquils resten grupets d’ànec blanc (Tadorna tadorna), boix (Aythya
ferina), coll-verd (Anas platyrhynchos), cullerot (Spatula clypeata), fotges (Fulica atra) o
siverts (Netta rufina).
 |
| Gavines descansant |
El llac i els arrossars s’estenen per molta amplària, això permet l’abundància
d’espècies generalistes com són les gavines
o els agrons o les corbes marines. Gràcies a això també es
manté una bona varietat de rapinyaires
que troben aliment amb facilitat aprofitant la presència d’animals ferits o
malalts. A força de fer kilòmetres pels vials que resten oberts es pot observar arpellot de marjal (Circus aeruginosus), àguila
calçada (Aquila pennata), aguilot comú (Buteo buteo), xoriguer (Falco
tinnunculus) i falcó pelegrí (Falco
peregrinus brookei).
 |
| Falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei) |
Parle de camins oberts per la paradoxa que dins d’un parc natural, creat
per a protegir la natura, es permet als caçadors cloure el pas de camins públics.
Alcen tota mena de tanques sense control i les assenyalen, avisant a la resta
del món que el que hi ha dins és seu, són els vedats.
En la setmana de les Càbiles és la traca final de la mascletà caçadora, es
permet caçar al llarg de tot el dia, durant 5 dies seguits, enguany començà el
16 de gener. Dintre s’amaga el regne de la testosterona i la fartà, acòlits s’ajunten
sense control en temps de pandèmia, a ells no els afecta el toc de queda perquè
els ajuntaments els faciliten salconduit per anar als tancats.
En caure la nit
s’atipen de menjar i de begudes alcohòliques, ben segur que alguns faran servir
altres substàncies il·legals. A l’albada s’ajoquen armats disposats a matar
qualsevol cosa que es fique davant d’ells. L’endemà després de l’esmorzaret es
faran una foto i ompliran poals amb les víctimes. Tal volta algun dia el seny
triomfarà en la nostra societat, desterrarem les pràctiques grolleres de matar
animals per plaer i l’Albufera podrà ser un vertader parc natural on els homes puguen
conviure en harmonia amb la resta d’éssers vius.
Text i fotos de Rafa Muñoz
