Xicoteta odissea d'una au exòtica, un cigne negre que va aparéixer a la marjal dels Moros.
Miguel Crespo va trobar una femella de cigne negre a la marjal dels Moros (Sagunt) el dilluns 17 de desembre de 2018, el dia 18 jo li vaig fer les fotos que il·lustren aquesta entrada.
Preguntant als fòrums d'ornitòlegs valencians vam esbrinar que aquesta femella de cigne negre hauria fugit el cap de setmana del 15-16 de desembre de 2018 quan un gos solt va entrar a l'estany del jardí dels Vivers i totes les aus que volaven fugiren (Javier Gans).
El cigne hauria volat fins al Port de Sagunt i cansat es va deixar atrapar per la policia que l’haurien amollat a la marjal dels Moros (ATU).
Es la segona volta que aquesta femella fuig, ja en la primavera de 2016 va escapar-se dels Jardins del Reial i el 19 de juliol la tornaren a casa després agafar-la cansada a la platja de la Malva-rosa de València.
Miguel Crespo va trobar una femella de cigne negre a la marjal dels Moros (Sagunt) el dilluns 17 de desembre de 2018, el dia 18 jo li vaig fer les fotos que il·lustren aquesta entrada.
Preguntant als fòrums d'ornitòlegs valencians vam esbrinar que aquesta femella de cigne negre hauria fugit el cap de setmana del 15-16 de desembre de 2018 quan un gos solt va entrar a l'estany del jardí dels Vivers i totes les aus que volaven fugiren (Javier Gans).
El cigne hauria volat fins al Port de Sagunt i cansat es va deixar atrapar per la policia que l’haurien amollat a la marjal dels Moros (ATU).
Es la segona volta que aquesta femella fuig, ja en la primavera de 2016 va escapar-se dels Jardins del Reial i el 19 de juliol la tornaren a casa després agafar-la cansada a la platja de la Malva-rosa de València.
 |
Cigne negre (Cygnus atratus)
|
El 24 de gener de 2019 Javier Gans d'Estudi Verd va agafar la femella de cigne negre que havia fugit i la va tornar als jardins dels Vivers, sens dubte aquesta femella prefereix viure lluny de la ciutat de València.
Vídeo de Javier Gans d'Estudi Verd en el moment d'amollar el cigne als jardins dels Vivers
Cigne negre, Cisne Negro, Black Swan (Cygnus atratus)
Aquesta és una espècie originària d'Austràlia, per tant és una au exòtica que es va introduir a Anglaterra l’any 1791 (Banks et al. 2008), la primera reproducció documentada d'exemplars assilvestrats va ser l’any 1902. En 2005 es va estimar que hi havia 20 parelles reproductores a Gran Bretanya i en el període de 2007 a 2011 es va estimar que hi havia 25 parelles (M. Holling in litt. / RBBP 2011). Com és una espècie que pot ser nociva per a cultius i pastures a més de ser molt agressiva amb altres espècies en 1981 se li va classificar en l'Annex 9 de la Wildlife and Countryside que considera un delicte alliberar o permetre la fuita d'aquesta espècie.
 |
| Cigne negre (Cygnus atratus) |
A Holanda el primer registre de reproducció va ser en 1978 (Lensink et al. 2013). A la fi dels 80
i principis dels anys 90 els cignes negres van començar a reproduir-se i en 1994
hi havia 25-30 parelles (Lensink 1996),
de 1998 a 2000 la població va pujar a 60-70 parelles (van Dijk 2002), en 2010 la població s'havia estabilitzat en
aquestes 60-70 parelles, els nombres màxims en una concentració hivernal va ser de 225 ocells (Lensink et al. 2013).
 |
| Cigne negre (Cygnus atratus) |
En Austria, a Viena va ser eliminada una població de al voltant de 30 parelles
reproductores en la dècada de 1990 i l'espècie ja no es reproduïa en el
període de 2004 a 2007 (Banks et al.
2008).
A Bèlgica es va estimar una població reproductora de 40-45 parelles en el període de 2000 a 2002 (Vermeersch & Anselin 2009). A Alemanya entre 11 i 18 parelles en 2005 (Bauer & Woog 2008).
A França entre 6 i 26 en el període de 2000 a 2006 (Dubois 2007). A Itàlia entre 5 i 10 parelles en el període de 2004 a 2007 (Banks et al. 2008). A Suïssa hi havia un màxim de dues parelles en el període de 2004 a 2007 (Kerstenholz et al. 2005). Per tant la població europea en la primera dècada del segle XXI seria de 123 i 196 parelles.
A Bèlgica es va estimar una població reproductora de 40-45 parelles en el període de 2000 a 2002 (Vermeersch & Anselin 2009). A Alemanya entre 11 i 18 parelles en 2005 (Bauer & Woog 2008).
A França entre 6 i 26 en el període de 2000 a 2006 (Dubois 2007). A Itàlia entre 5 i 10 parelles en el període de 2004 a 2007 (Banks et al. 2008). A Suïssa hi havia un màxim de dues parelles en el període de 2004 a 2007 (Kerstenholz et al. 2005). Per tant la població europea en la primera dècada del segle XXI seria de 123 i 196 parelles.
 |
| Cigne negre (Cygnus atratus) |
A la Península Ibèrica és més freqüent al voltant del mar Cantàbric i l’origen
deurien ser d’ocells britànics. Sols s’ha reproduït a la bassa de Zurbano en
Salburua, Vitòria-Gasteiz, on va causar seriosos problemes en impedir la
reproducció d'altres espècies als voltant del seu niu (Onrubia, 2002).
A Catalunya fins l’any 2002 s’havien observat 6 exemplars entre 1989 i 2001 al delta del Llobregat i al delta d’Ebre, a Mallorca un total de 3 ocells entre 1997 i 1999 a Pollença, Santa Margalida i al Port de Palma. (J. Clavell 2002)
A Catalunya fins l’any 2002 s’havien observat 6 exemplars entre 1989 i 2001 al delta del Llobregat i al delta d’Ebre, a Mallorca un total de 3 ocells entre 1997 i 1999 a Pollença, Santa Margalida i al Port de Palma. (J. Clavell 2002)
 |
| Cigne negre (Cygnus atratus) |
Al País Valencià tenim 10 cites, totes d’un exemplar excepte la primera on es
van vorer dos, el detall és el següent:
Novembre de 1982 un exemplar a la marjal de Pinedo (Toni Polo com. Per.)
Gener de 2005 un exemplar al Perellonet (València) (Toni Polo com. Per.)
En agost de 2005 Lluis Aleixos va trobar dos exemplars a l'Estany de Cullera i un semblava estar anellat. El 20 de febrer de 2006 Enrique Valero els va tornar a observar acompanyats de dos Cygnus olor, dos Tadorna ferruginea i dos Branta canadensis.
18/6/2007. Gregorio Ros Montolío
va trobar un exemplar a la desembocadura del riu Sec, Castelló de la Plana.
Novembre de 1982 un exemplar a la marjal de Pinedo (Toni Polo com. Per.)
Gener de 2005 un exemplar al Perellonet (València) (Toni Polo com. Per.)
En agost de 2005 Lluis Aleixos va trobar dos exemplars a l'Estany de Cullera i un semblava estar anellat. El 20 de febrer de 2006 Enrique Valero els va tornar a observar acompanyats de dos Cygnus olor, dos Tadorna ferruginea i dos Branta canadensis.
9/4/2010. Responsables del paratge natural del Clot de Galvany (Elx) van
observar un exemplar en l’estany nord.
21/4/2011. Antonio Jacobo Ramos observà un exemplar al Clot de Galvany, possiblement
el mateix exemplar al Fondo d’Elx el 29 d’abril i després, el 6 de setembre, a
les Salines de Santa Pola.
16/1/2013 Antonio Jacobo Ramos va
trobar un exemplar a la desembocadura del riu Segura, que tornà el 31/7/2013
observat per Antonio Jacobo Ramos i Óscar
Aldeguer.
 |
| Cigne negre (Cygnus atratus) |
14/11/2015. J. Ventura, A. Signoli
i G. Chaguaceda van observar un
exemplar adult a la desembocadura de la gola del Pujol i posteriorment a la
platja de la Garrofera.
9/1/2018. Jordi Miralles va
trobar un exemplar a la Desembocadura del riu Mijares, va romandre fins a
mitjan febrer.
17/12/18. Miguel Crespo va
trobar l'exemplar a la marjal dels Moros (Sagunt). El dia 18 continuava i vaig fer les fotos d'aquesta entrada al BLOG.
 |
| Cigne negre (Cygnus atratus) |
Bibliografia
N.
Beemster, E. Klop. Risk assessment of the Black swan (Cygnus atratus) in the
Netherlands. A & W-report 1978. Altenburg & Wymenga ecologisch onderzoek,
Feanwâlden.
Dies, B., Dies, J. I., et al. Birding Albufera: el
observatorio de las aves de L’Albufera de Valencia (aplicación web:
birdingalbufera.es). Fundació Assut, Valencia. 2008-2018.
J. Clavell.
Catàleg dels Ocells dels Països Catalans. Lynx Edicions, Barcelona 2002.
Dies Jambrino, J. L. Dies Jambrino, B., InterNatura. Anuario Ornitológico Comunidad
Valenciana 1991-1994. Versió web:
http://www.internatura.org/anuario/anuario.html
Dies Jambrino, J. L. Dies Jambrino, B., 1997. Anuario Ornitológico Comunidad
Valenciana 1994. Estació Ornitològica de l'Albufera (SEO/BirdLife). València.
Gómez-Serrano, M. A., Giménez Ripoll, M., Dies Jambrino, J.
L., Dies Jambrino, B., Monsalve Dolz, M. A. 2000. Anuario Ornitológico de la
Comunidad Valenciana 1995-1997. Estació Ornitològica de l'Albufera
(SEO/BirdLife). València.
Polo, A., Polo, M. (eds.). Aves de la Comunidad Valenciana
2000-2001-2002. Societat Valenciana d'Ornitologia. València.
Tirado, M. (ed.) 2011. Anuario Ornitológico de la Comunidad
Valenciana 2009. Internatura Castellón.
Tirado, M., García, M. (ed.) 2014. Anuario Ornitológico de
la Comunidad Valenciana 2010. Internatura Castellón.
Tirado, M., Alcocer, A., Marco, J., Vera, P., Bort, J.,
García, M., Esteller, V., Greño, J., Luque, E. 2015 (eds.) 2015. Anuario Ornitológico
de la Comunidad Valenciana 2011. Internatura Castellón.
Tirado, M., Vera, P., Marco, J., Alcocer, A., Marco,
J., Bort, J., García, M., Esteller, V.,
Greño, J., Luque, E. 2017 (eds.) 2015. Anuario Ornitológico de la Comunidad
Valenciana Vol. XV 2012-2013.
Internatura Castellón.
http://www.birdcenter.org/actualidad/noticias/181-problematica-especie-exotica-cisne-negro-en-urdaibai
ARAGÓN (http://anuariorocin.blogspot.com/2012/11/)
SEO Grupo de Aves Exóticas; http://grupodeavesexoticas.blogspot.com
SEO Grupo de Aves Exóticas; http://grupodeavesexoticas.blogspot.com
Text i fotos de Rafa Muñoz 2018,
