Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Piuló. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Piuló. Mostrar tots els missatges

AUS DE TARDOR AL BARRANC DEL CARRAIXET

 

Barranc del Carraixet, Alboraia

La canalització del tram final del barranc del Carraixet va començar a fer-se l'any 1991, en concret el llit al pas pels termes de Tavernes Blanques, Almàssera, Alboraia fins a la desembocadura. L’actuació fou de 3,9 quilòmetres de llarg per 50 metres d'amplària. Les obres finalitzaren en abril de 1996 i costaren 25,1 milions d'euros que serviren per a crear un llit d'escullera capaç d'absorbir un cabal de fins a 1.250 metres cúbics per segon. La construcció és estructura de cascall emmallat permeable en la major part el que permet el drenatge dels camps dels voltants.


Desembocadura del Carraixet i el grau de València al fons


Hui als últims 3.000 metres del barranc del Carraixet hi ha un aiguamoll singular amb una bona qualitat d'aigües i vegetació que per estar tancat dins d'un llit canalitzat permet calcular amb molt facilitat la densitat de les aus aquàtiques que hi viuen dins d'una àrea de 150.000 m². Per traure les dades de presència s’han fet transsectes. Eixint de la desembocadura i anant per la bora sud, fins al pont del camí de les Vinyes i tornada per la bora nord fins a la mar. Sempre s'han fet el recorreguts en les tres primeres hores del dia amb l'objectiu d'anotar tots els individus observats o escoltats de totes les espècies detectades.


Horts de la partida de Savoia, a la bora del barranc


Des de 1997 s'han realitzat un total de 120 transsectes on s'han enregistrat un total de 2.850 observacions corresponents a 25.635 individus de 146 espècies diferents. En els vint-i-tres anys de mostreig l'esforç no ha sigut constant ni homogeni, però gràcies a la gran quantitat de dades i en tractar-se d’un període prolongat permet fer-se una idea molt aproximada de la biodiversitat i la densitat de les espècies que utilitzen aquest espai.


Els darrers metres del barranc abans de la mar, l'ermita dels Peixets


En vint-i-tres anys s’han realitzat 4 transsectes l’any 1997, 4 en 1998, 2 en 2001, 2 en 2002, 5 en 2003, 3 en 2004, 2 en 2006, 20 en 2007, 10 en 2008, 3 en 2009, 1 en 2010, 1 en 2011, 2 en 2013, 1 en 2014, 4 en 2015, 16 en 2016, 6 en 2017, 12 en 2018, 10 en 2019 i de moment 12 en 2020.


Camp de xufa, partida de Savoia


Els transsectes realitzats aquesta tardor s’han fet els dies 22 i 23 d’octubre, el 5 i 19 de novembre. A continuació es presenten les dades obtingudes de les 51 espècies d’aus detectades, amb comentaris i les densitats d’algunes espècies.

 

DADES D’OCTUBRE I NOVEMBRE DE 2020

Gall de canyar

 

Aus aquàtiques sedentàries amb densitats, 6 espècies:


Cabussonet (Tachybaptus ruficollis) 4 ex. presenten una densitat de 37.500 m²/au.

Coll-verd (Anas platyrhynchos) 85 ex. amb una densitat de 1.764,70 m²/au.

Fotja (Fulica atra) 107 ex. tenen una densitat de 1.401,86 m²/au.              

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) 9, resulta una densitat de 16.666,66 m²/au.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 57 ex. presenten una densitat 2.631,57 m²/au.

Rossinyol bord (Cettia cetti) 11 ex. tenen una densitat de 13.636,36 m²/au.


Fotges al llit del barranc


     

Aus sedentàries, 18 espècies amb el màxim d’individus trobats en una sola jornada de cens: 


Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) 2 ex.        

Cadernera (Carduelis carduelis) 8 ex.

Cogullada vulgar (Galerida cristata) 1 ex.

Cueta blanca (Motacilla alba) 6 ex.                       

Estornell negre  (Sturnus unicolor) 13 ex.            

Gafarró (Serinus serinus) 12 ex.

Garsa (Pica pica) 7 ex.                 

Garseta blanca (Egretta garzetta) 2 ex. 


Gomet juvenil


Gomet  (Ixobrychus minutus) 1 ex. juvenil.

Merla (Turdus merula) 2 ex.


Oroval


Oroval  (Ardeola ralloides) 1 ex.

Teuladí (Passer domesticus balearoibericus) 16 ex.      


Teuladí torredà

Teuladí torredà (Passer montanus) 6 ex.

Tórtora turca (Streptopelia decaocto) 29 ex. mengen a un camp de xufa cremat abans de la recol·lecció.

Totestiu (Parus major) 1 ex.      

Trist (Cisticola juncidis) 8 ex.     

Verderol (Chloris chloris) 6 ex.  

Xoriguer (Falco tinnunculus) 1 ex. mascle.

 

Estornell negre

Aus estivals, 1 espècie, amb el màxim d’individus trobats en una sola jornada de cens: 


Oroneta (Hirundo rustica) 24 ex. aquesta fou la darrera observació abans de l’emigració postnupcial a Àfrica fou el 23 d’octubre.

 

Mosquiter comú


Aus hivernants, 15 espècies, amb el màxim d’individus trobats en una sola jornada de cens:

 

Bequeruda (Gallinago gallinago) 1 ex.   

Blauet (Alcedo atthis) 2 ex.                       

Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla) 1 ex.                

Cagamànecs (Saxicola rubicola) 1 ex.     

Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) 1 ex.                           

Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) 2 ex.                

Cueta torrentera (Motacilla cinerea) 2 ex.                         

Estornell (Sturnus vulgaris) 6 ex.                            

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 20 ex.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) 20 ex.

Pinsà (Fringilla coelebs) 6 ex. en pas migratori el 23 d’octubre.   

Pit-roig (Erithacus rubecula) 1 ex.           

Puput (Upupa epops) 1 ex.

Roquer (Ptyonoprogne rupestris) 8 ex. 

Tieta (Anthus pratensis) 6 ex.    

 

Ascle mascle

Aus ocasionals, 2 espècies: 

Ascle (Mareca strepera) un mascle, és la primera volta que detecta aquesta espècie.

Piuló (Mareca penelope) 1 ex. una femella, és la primera cita d’aquesta espècie al barranc.

              

Collverd i Piuló femella darrere

Aus Exòtiques o domèstiques assilvestrades, 5 espècies, amb el màxim d’individus trobats en una jornada de cens:  

Ànec  mut (Cairina moschata) 9 ex. Densitat 16.666,66 m²/au.

Ànec domèstic (Anas platyrhynchos domesticus) 1 ex. 

Colom domèstic (Columba livia domestica) 2 ex.            

Cotorra grisa (Myiopsitta monachus) 9 ex.

Oca domèstica (Anser anser domesticus) 1 ex.  

 

Xoriguer

Aus marines, presents a la platja i al darrer tram del barranc, 4 espècies: 


Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 2 ex.

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) 1 ex.

Territ tres-dits (Calidris alba) 6 ex.          

Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) 1 ex.

 

Estornell

Text i fotos de Rafa Muñoz © 2020        


Añadir título

 

MARJAL DELS MOROS EN NOVEMBRE


4 de novembre de 2019

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)


Comença el mes amb forts vents de ponent i temperatures màximes per damunt dels 20 graus i continua el pas migratori sobretot d’ocells passeriformes. El fort vent ha arrossegat a terres valencianes algunes aus poc freqüents com un Milà reial (Milvus milvus) que volava prop del Puig de Santa Maria.

Verderol (Carduelis chloris)


A la marjal dels Moros les novetats de la jornada són que hi ha un fort pas d’estols d’aus petites, la més nombrosa era el Pinsà (Fringilla coelebs) però també hi havia grups de Verderol (Carduelis chloris) i Cadernera (Carduelis carduelis).

Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo)


Tres exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) s’assolellaven a una llacuna, eren dos exemplars adults i un jove de l’any, això va donar-me la possibilitat de fer-los una foto per comparar les diferencies dels plomatges.  

Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)


Un dels quatre exemplars d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) que patrullaven buscant l’esmorzar es va acostar prou a un grup de Merita (Vanellus vanellus) i Camallonga (Himantopus himantopus) que hagueren de fugir volant.

Merita (Vanellus vanellus)


Es veien nombrosos estols de Picaport (Plegadis falcinellus) i d’entre els ànecs vull destacar que hi havia dos mascles de Piuló (Mareca penelope), aquesta espècie cada volta baixa menys a les nostres terres, la majoria es queden a centre Europa per passar l'hivern.

Altres espècies d’ocells de la jornada van ser Agró blau (Ardea cinerea), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Cullerot (Spatula clypeata), Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Sarset (Anas crecca), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Gavina corsa (Larus audouinii), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Blauet (Alcedo atthis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Cotoliu (Lullula arborea), Tieta (Anthus pratensis), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Estornell (Sturnus vulgaris), Teuladí torredà (Passer montanus), Cueta blanca (Motacilla alba), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Gafarró (Serinus serinus), Cagamànecs (Saxicola rubicola) i Garsa (Pica pica).  

Bruna boscana (Pararge aegeria)


Les libèl·lules que trobi van ser Aeshna mixta, Calopteryx haemorrhoidalis i les papallones Blanqueta de la col (Artogeia rapae), Migradora dels cards (Vanessa cardui) i Bruna boscana (Pararge aegeria).

Totes les imatges es van fer el 4 de novembre de 2019 a la marjal dels Moros.

Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

UN ÀNEC XIULADOR SUD-AMERICÀ A LA MARJAL DELS MOROS


Marjal dels Moros 13 de març de 2019

Mascle d’Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix)


Des del mes de novembre tenim a la marjal dels Moros un altre ànec exòtic que deu haver escapat de captivitat perquè té una anella de plàstic roig a la pota dreta, és un mascle adult que sempre va en companyia d'un Piuló (Anas penelope) que deu haver fugit amb ell.

Es tracta d’un Ànec xiulador sud-americà, Pato overo, Chiloe Wigeon, (Mareca sibilatrix) i com el seu nom indica es distribueix per Amèrica del Sud, el seu nom científic abans era Anas sibilatrix però la American Ornithological Society (AOS) basant-se en anàlisis genètics va dividir el gènere Anas i va traure el subgènere Mareca al que pertanyen tres espècies i una d’elles es el xiulador sud-americà que des de 2017 té com a nom científic Mareca sibilatrix.

 Mascle d’Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix) i mascle de Piuló (Anas penelope)


A Espanya aquesta és una espècie exòtica a la qual el Grup d'Ocells Exòtics de SEO/BridLife li ha assignat la Categoria E3, ja que ha estat citada ocasionalment a la península, mentre que no s'ha citat a Canàries ni a les illes Balears, altre argument és que no s'ha constatat la seua reproducció en llibertat. Però ha de revisar-se aquesta classificació, ja que el 19/6/04, Santiago Martín va documentar amb fotos la reproducció d'aquesta espècie en llibertat a Astúries, els pollets estaven al riu Piles. Membres de la Coordinadora Ornitolóxica d'Asturies comuniquen que aquest ocell es pot veure sovint als embassaments pròxims a Gijón i apunten que l'origen ha de ser els exemplars introduïts al Parc Isabel la Catòlica de Gijón.

Mascle d’Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix) 


Altres cites recents a la península ibèrica són:

27/08/2011. Albert Montori. Un exemplar a la Murtrassa, a la canal de les Parets de la Murtra. Gavà (Barcelona).

06/06/2012. Alberto Rodríguez, 2 exemplars mascles al tram urbà de riu Arga, anaven en companyia d’un grup de collverds. Iruña (Nafarroa).

14/1/2016 Jesús Mari Lekuona observà un exemplar que aparentava trets d’hibridació a la llacuna dels dos Regnes, entre Nafarroa i Aragó.

22/11/2018. Isabel Pérez va trobar aquest mascle a la Marjal dels Moros, Sagunt (València) que ja han observat bona part dels ornitòlegs valencians.

Mascle d’Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix) i mascle de Piuló (Anas penelope)