Un bitol a la marjal dels Moros

 

Bitol a la marjal del moros, 2024. Arxiu RMiB

6 de febrer de 2024

Els naturalistes tenim ocells mítics per diverses raons, que comencen en la raresa a casa nostra i continuen per la dificultat d'observar-los, si a més afegim que és una au gran, escassa i críptica tenim tots els ingredients per a considerar eixes espècies com a mítiques, sense dubtes una d'aquestes és el bitol. El 4 de febrer Ana Abad va veure un individu a la marjal dels moros, cosa que aprofitarem molts naturalistes per a acostar-nos a intentar veure eixa joia natural. Jo vaig tindre la sort de veure'l el 6 de febrer. Malauradament, el bitxo estigué uns pocs minuts a la vista i massa lluny de l'observatori d'on l'esperàvem, per això il·lustraré aquesta crònica amb fotos molt deficients.

 

Bitol a la marjal del moros, 2024. Arxiu RMiB

El bitol, bitó comú, avetoro común (Botaurus stellaris)

El bitol és el nostre agró més escàs i també el més tímid, tot i la seua grandària que arriba fins als 135 m. Té un plomatge críptic, la qual cosa sumada als seus costums de moure's molt a poc a poc i que no li agrada alçar el vol, compliquen molt la seua observació. Viu al mig de les grans extensions de canyissars (Phragmies, ssp.) que tinguen aigua amb poca fondària, on s'aguaiten immòbils esperant que s’acoste algun peix, insectes, crancs, amfibis, rèptils o ratolins, dels quals s'alimenta.

A l'estat aquesta espècie és considerada en perill crític d'extinció, es creu que no crien més de 25 parelles. En època de cria té un reclam potent, molt paregut a un mugit que se sent de molt lluny. Per desgràcia, tot i que sembla que abans es reproduïa als nostres aiguamolls, hui en dia no ho fa. Quasi cada any s'observen uns pocs exemplars en els passos migratoris o fins i tot en la hivernada.

Segons dades de The Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) britànica el nombre de bitols a les seues reserves ha augmentat prou els darrers anys. En 1997 sols enregistraren onze individus al Regne Unit, en 2023 la xifra pujà a 234 exemplars que a més s’expandiren ocupant onze llocs nous. Eixa dada concorda amb l’augment de la seua detecció a casa nostra.

 

Bibliografia, fonts i referències:

VERA, P., POLO-APARISI, T. (2021) “Bitol”. pp-424 in POLO-APARISI, T., POLO-APARISI, M. (Eds.) “Atles dels Ocells de València”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.

https://seo.org/ave/avetoro-comun/

 

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

 

MAIG A RAFALELL I VISTABELLA

8 de maig de 2019

Platges de la marjal de Rafalell i Vistabella

La xicoteta marjal costanera al nord de València i al terme veí de Massamagrell comença el mes de maig donant refugi als últims ocells migradors mentre els reproductors o estan covant o ja cuiden dels primers pollets.

Corriolet (Charadrius dubius) 

Eixe matí vaig mamprendre la passejada prop de la platja de Massamagrell, pegat al terme de la Pobla de Farnals, era ben prompte però ja passaven les primeres persones acompanyades de gossos que no van deixar-me trobar corriols, a migdia quan tornava per marxar a casa vaig vorer cinc exemplars de Corriolet (Charadrius dubius) i cap de corriol camanegre.

Gavina corsa (Larus audouinii)

A la vora de la platja hi havia 20 exemplars de Mongeta (Sternula albifrons), quatre ex., de Gavina corsa (Larus audouinii), quatre de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), una Garseta blanca (Egretta garzetta) i una Siseta blanca (Actitis hypoleucos).

Rossinyol bord (Cettia cetti)

Als espessos canyissars se sentien els cants de Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Rossinyol bord (Cettia cetti) i de tant en tant passava amb el seu vol espasmòdic algun exemplar de Trist (Cisticola juncidis).

Serp pudenta (Natrix maura)

En una de les torretes observatori de fusta vaig vorer una Serp pudenta (Natrix maura), era un jovenet que s'havia trobat amb un malparit que li havia xafat el cap quan el pobre animalet s'assolellava en la plataforma al mig de les escales, vaig pensar a rematar-la perquè no sofrirà més però no vaig poder, tampoc vaig voler fer-li una foto denuncia, era massa desagradable. Recordeu! Aquestes serps de marjal no són verinoses, mengen molts ratolins i són unes aliades dels cultius, respecteu-les!!!

Blanqueta (Ficedula hypoleuca)

En un xicotet bosquet que hi ha al nord del paratge, al terme de Massamagrell, vaig torbar el pocs migrants que van quedant, van ser Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i una femella de Blanqueta (Ficedula hypoleuca).

Todó (Columba palumbus)

Allí mateix hi havia altres aus que fa poc que han vingut per reproduir-se: Papamosques gris (Muscicapa striata), Rossinyol (Luscinia megarhynchos) i també hi havia un bon grup de Todó (Columba palumbus), per finalitzar el resum de la jornada dir-vos que en un arbret descansava un grup de deu exemplars d'Abellerol (Merpos apiaster).

Papamosques gris (Muscicapa striata)

Text i fotos de Rafa Muñoz.