Aneguets, insectes i flors dels Moros

Rossetes (Marmaronetta angustirostris)


A finals d’abril, el mes de maig i juny són els mesos que hi ha més quantitat d’espècies reproduint-se a la marjal dels Moros, a Sagunt. Hui farem un ràpid repàs de com va la temporada de cria.


Ascle (Mareca strepera)


Respecte dels ànecs reproductors comentar-vos que els pollets de coll-verd (Anas platyrhynchos) ja estan prou grans, sovint van en grupets lluny de la vigilància dels adults. Algunes femelles estan amb les segones postes i els mascles han mudat el seu plomatge i passen la major part del dia descansant. 

Els ascles (Mareca strepera) mantenen grups familiars que faciliten la seua localització.


Rosseta (Marmaronetta angustirostris)


De les rossetes (Marmaronetta angustirostris) que va amollar Conselleria es veuen fins a deu exemplars, quatre estan clarament emparellats, però no fan la impressió d’anar a reproduir-se aquest any. 

També tenim un mascle de cullerot (Spatula clypeata) que no s’ha trobat amb ganes de marxar-se al nord amb la resta de congèneres, ell es dedica a atipar-se sense preocupacions, tal volta siga un vellet que desitja tranquil·litat i caloreta.


Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


L’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) pareix haver-se adaptat molt be a la marjal, el dia 4 de juny vaig vorer una femella acompanyada d’un pollet mitjà. 

Al voltant de deu parelles de sivert (Netta rufina) es reparteixen pels estanys amb aigües obertes.

També hi ha algunes parelles reproductores de boix (Aythya ferina), el dia 4 de juny trobí una femella que cuidava de cinc aneguets xicotets. 

El dia 3 de maig vaig vorer els darrers d’ànec blanc (Tadorna tadorna).


Boix (Aythya ferina)


Hi ha un mínim de dues parelles de cabrellot (Podiceps cristatus), una té quatre pollets crescuts i altra duia un pollet molt menut puja a l’esquena, tal volta duria més, però estaven massa lluny. No descarte que tinga’m una tercera parella reproductora. 

Uns altres que es deixen vorer més del que és habitual són els cabussonets (Tachybaptus ruficollis) que tenen prou feina de cuidar dels seus pollets. 

El dia 3 de maig vaig vorer el darrer cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis).


Arpellot de marjal


Semblen haver-hi dues parelles reproductores d’arpellot de marjal (Circus aeruginosus)


Xoriguer


Els xoriguers (Falco tinnunculus) ara ocupen els camps al voltant de la marjal on poden capturar amb més facilitat les seues preses.


Garseta blanca (Egretta garzetta)


Els agrons estan molt ben representats, aquests dies es deixen veure els mascles de gomet (Ixobrychus minutus) que no paren quiets revolant entre els canyars. 

Les que per molt que l'intenten no aconsegueixen amagar-se, són les garsetes blanques (Egretta garzetta), la blancor del seu plomatge les delata sempre. 

Hi ha quatre adults d'agró blanc (Ardea alba) que potser tornen a reproduir-se als Moros.

Els esplugabous (Bubulcus ibis) pareix que amb la temporada de cria i els calors deixen a banda els ramats d’ovelles. 


Oroval


Altres que de tant en tant es deixen vorer, són els daurats orovals (Ardeola ralloides)

Els més abundants de tots són els agrons roigs (Ardea purpurea). El 31 de maig vaig vorer un jovenet d’aquest any al seu aire i independent. 

Uns altres que pareix que els agrada la marjal en estiu són els martinets (Nycticorax nycticorax), de dia es refugien a dormir als arbres de l’interior, entre ells es deixa vorer un jovenet desgarbat. 

Al voltant de vint picaports (Plegadis falcinellus) es menegen pels Moros, ben segur que deuen estar criant.

Els galls de canyar (Porphyrio porphyrio) no es mostren massa, però de tant en tant s’atreveixen a eixir fora del boscatge. 

Les fotges (Fulica atra) no paren un moment, han de nodrir als jovenets a la volta que controlen les possibles amenaces, per això no tenen bon humor i a la mínima envesteixen com si foren bouets malhumorats. 

Si hi ha un pardal que tinga por als espais oberts és la polla d'aigua (Gallinula chloropus), ara tenen pollets i s’estimen més la foscor del fons dels senillars.

Un altre ocell sense ganes de reproduir-se és un bec-pla (Platalea leucorodia) que freqüenta els tolls més amagats de l’interior nord de la marjal. 


Flamencs (Phoenicopterus roseus)


Fins a deu joves de flamenc (Phoenicopterus roseus) s’han quedat enguany a la marjal. 

Aquest any també s’han quedat en primavera un parell de corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo), o tenen algun problema de salut o no els agrada gens viatjar.

Respecte de les aus limícoles es deixen vorer encara exemplars aïllats de Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos). La darrera bequeruda (Gallinago gallinago) la vaig vorer el 2 d’abril.

Aquest any hi ha massa aigua i pocs llocs per fer niu, no semblen haver-hi intentat la reproducció les alenes (Recurvirostra avosetta), el darrer exemplar el vaig vorer el dia 18 de maig. 

Tampoc pareix que les carregades (Glareola pratincola) vagen a intentar criar. 

Hi ha un parell de corriolets (Charadrius dubius) per la platja de cudols de Puçol, però no pareix que estiguen criant. 

Les camallongues (Himantopus himantopus) són les més abundants, hi haurà al voltant de vint exemplars, tot i que encara no he vist cap pollet. 

Les darreres xerlovites camagrogues (Tringa glareola) i tiforts (Tringa totanus) passaren el 27 d’abril.


Gavines vulgar (Chroicocephalus ridibundus)


Sens dubte les aus que millor aprofiten la marjal per a tirar endavant als seus pollets són les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), superaran les dues-centes parelles, els seus pollets ja estan grans i no paren un moment. Hi ha tantes i són tan descarades que una parella furtà el niu a uns fumarells de galta blanca

També tenim altres gavines com la gavina capnegra (Larus melanocephalus), la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) i el gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis).


Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)


Sembla ser mal any reproductor per als xatracs, els únics que semblen seguir intentant-lo són els xatracs d'albufera (Sterna hirundo), rondaran el centenar d’exemplars que semblen intentar covar. 

Els que renunciaren directament sense intentar-ho foren els xatracs bec-llarg (Thalasseus sandvicensis).


Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)


Sols es deixa vorer alguna mongeta (Sternula albifrons) buscant peixets a la platja, sorprén que eixes aus tan xicotetes vinguen de tan lluny a cercar el seu sustente. 

Els que pareix que ponen ous són els fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida), deuen haver-hi al voltant de vint parelles covant. 


Fumarell de galta blanca 


Un solitari curroc (Gelochelidon nilotica) despistat es deixà vorer el dia 3 de maig.

Unes poques parelles d’abellerol (Merpos apiaster) crien a talussos arenosos de les xicotetes rambles. Per eixos mateixos indrets revola una parella de cotorra grisa (Myiopsitta monachus).

Els tudons (Columba palumbus) es deixen vorer en els camps al voltant de la marjal. Sovint van acompanyats d’alguna tórtora (Streptopelia turtur) o de tórtora turca (Streptopelia decaocto).

Respectes les oronelles, les més abundants en aquestes dates són l’Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum). El dia 5 de maig encara vaig vorer tres parpallons (Riparia riparia) en pas migratori. Les oronetes (Hirundo rustica) estigueren en pas migratori fins al dia 3 de maig, ara sols queden unes poques parelles que crien aquí. Dalt del cel planegen amb la boca oberta empomant tot tipus de mosques i mosquits les falcies (Apus apus), acompanyats d’alguna falcia pàl·lida (Apus pallidus).

Teuladí torredà (Passer montanus)

Es deixen veure els capsots (Lanius senator) dalt dels matolls, a l’aguait d’algun insecte gran amb el qual nodrir als seus pollets. 

En acabar abril desaparegueren les cuetes grogues (Motacilla flava).

Algun boscaler comú (Locustella luscinioides), pot ser que fadrí, encara assaja el seu cant xitxarrer. 

Fa dies que no se senten quasi els cants de la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus) perquè tindran pollets per a nodrir i tenen temps de festa.

Ara els més cantaries són els xitxarrots (Acrocephalus arundinaceus). 

També ha minvat molt el cant del rossinyol bord (Cettia cetti) i el dels seus cosins, els rossinyols (Luscinia megarhynchos)

Els darrers cants de xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) se sentiren el 13 d’abril.


Totestiu


Als bosquets d’àlbers hi viu una parelleta de totestiu (Parus major), van fer niu en una clivella d'un tronc, no deuen haver tingut èxit perquè sols es veuen els adults i ja no entren al niu. 


Trist


Els que pareix que s’han recuperat prou són els trists (Cisticola juncidis) que es deixen sentir per tot arreu. Els freds d’aquest hivern aconseguiren que desaparegueren quasi totalment. 

En la franja costanera es deixen vorer una parella de cogullada vulgar (Galerida cristata).


Papamosques gris (Muscicapa striata striata) 


El dia 5 es va deixar vorer un còlbit gris (Oenanthe oenanthe), un migrant endarrerit. 

Als matolls habituals es meneja una parella de busquereta capnegra (Sylvia melanocephala). 

El pas migratori de la busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae), busquereta mosquitera (Sylvia borin), busquereta trencamates (Curruca conspicillata conspicillata) i busquereta vulgar (Sylvia communis) durà fins a finals d’abril, els dies 27 i 28. 

També fins a eixos dies d’abril es deixaren vorer Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus), Mosquiter pàl·lid (Rhadina bonelli) i Mosquiter xiulaire (Rhadina sibilatrix).


Bitxac rogenc (Saxicola torquatus)


Sens dubte aquests mesos són els que menys garses (Pica pica) es queden a la marjal, sospite que fa massa calor per al seu gust. 

El darrer cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus) el vaig vorer el 28 d’abril, així com els darrers papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), papamosques gris (Muscicapa striata striata) i bitxac rogenc (Saxicola torquatus).


Papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca)


Els estornells negres (Sturnus unicolor) es desplacen en grups d’adults i jovenets, han d’aprendre on trobar recursos i a detectar perills i l’escoleta d’estiu dels estornells tararots és més productiva en companyia. 

Altres aus que van en grupets de joves i adults són els teuladins (Passer domesticus balearoibericus), els seus cosins, els teuladins torredans (Passer montanus) i les caderneres (Carduelis carduelis).


Gafarron (Serinus serinus)


Els que es tornen més críptics són els gafarrons (Serinus serinus) no voldran cridar l’atenció per salvaguardar als pollets càndids que els acompanyen. 

Pels camps de l’interior s’ha quedat una parella de cagamànecs (Saxicola rubicola)

Altres que s’estimen anar en grupets familiars són els verderols (Chloris chloris).




Les abelles de la mel (Apis mellifera) treballen a destall per aprofitar la producció de pol·len de la primavera, han de acumular reserves per a tindre menjar en temps menys productius.


Safranera Pàl·lida (Colias alfacariensis)


A mesura que augmenten les temperatures, ho fan les papallones, aquests mesos he pogut identificar; Blanqueta de la Mitja Lluna (Artogeia mannii); Blanqueta perfumada (Artogeia napi); hi ha molts exemplars de la papallona migradora dels cards (Vanessa cardui); Safranera Pàl·lida (Colias alfacariensis); una blaveta Plebejus pylaon; margenera comuna (Lasiommata megera) o l’espectacular atalanta (Vanessa atalanta).




També podem trobar xicotetes joies com la gitaneta (Zygaena filipendulae) o aquesta aranyeta que no puc identificar.


Aranya


Alguns parotets de bassa revolen en tàndem fent còpules, aquests dies abunden l’Ischnura elegants, també es deixa vorer algun exemplar d’Orthetrum cancellatum. Vaig gaudir amb vermell vinós d’un solitari mascle de pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii). Al voltant hi havia nombroses femelles de pixaví meridional (Sympetrum meridionale).


Conill (Oryctolagus cuniculus)


A l’oest de la marjal continua havent-hi molt conill (Oryctolagus cuniculus), ara destaquen els petits jovenets que tarden a fugir, però quan s’arranquen ho fan a tota velocitat. Una solitària Llebre comuna (Lepus granatensis) freqüenta les planes al  costat de la mar.


Gambúsies (Gambusia affinis)


Vaig prestar atenció a l’activitat d’un grupet de gambúsies (Gambusia affinis), aquests peixets hiperactius són màquines de menjar, però qualsevol cosa que es meneja als voltants els provoca una vertiginosa fugida, quasi tan ràpid com desapareixen tornen a eixir per rosegar tot el que flota a les séquies.


Ischnura elegants


Per tancar aquesta xicoteta crònica vull afegir algunes de les plantes que amb les seues flors donen color a la marjal en primavera.








Text i fotos de Rafa Muñoz