Temporada de cria al Carraixet

Femella de collverd i pollet al Carraixet, Alboraia 2024, Arxiu RMiB

Arriba març i les aus no esperen la primavera per a començar les seues tasques reproductives al darrer tram del Carraixet, en Alboraia.

 

4 de març

Eixa jornada trobí 2 adults de gall de canyar (Porphyrio porphyrio) tenien cura d’un pollet menut, tot i que aquesta espècie pot reproduir-se en qualsevol moment de l’any. Eixe mateix dia un fotja (Fulica atra) estava covant. Encara es veien molts mosquiters (Phylloscopus collybita), ara estan en pas migratori i en pocs dies marxaran tots.

 

Fotja covant al Carraixet, Alboraia 2024, Arxiu RMiB

15 de març

Vaig veure els primers pollets de collverd (Anas platyrhynchos), una femella custodiava 10 pollets molt menuts. Una parella de fotges (Fulica atra) copulaven i no massa lluny una altra covava. Al mar encara es veien cinc mascarells (Morus bassanus) adults, en aquestes dates ja devien cap a l’Atlàntic, dirigint-se a les seues colònies de cria, al nord del continent. Els picaports (Plegadis falcinellus) fugen de la sequera dels arrossars després de la fanguejà, llavors s’han d’escampar per tota la plana costanera per a trobar aliment lluny de l’Albufera.

 

Corba marina "punky" al Carraixet, 2024, Arxiu RMiB

22 de març

Els territs tres-dits (Calidris alba) encara es veien a la platja de Port Saplatja, ben prop hi havia un adult acompanyat d’un jove de l’any de verderol (Chloris chloris) que menjaven llavors en les plantes que creixen pegades al mur del passeig marítim. Uns altres que es resisteixen a mamprendre la migració prenupcial eren tres exemplars de corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un d’ells vestia el seu cridaner plomatge nupcial semblava un dinosaure punky. Els rossinyols (Luscinia megarhynchos) són uns nouvinguts després de passar els mesos freds a l’Àfrica, ara omplin el paisatge sonor amb el seu espectacular cant nupcial per a trobar parella.

 

Assecant cebes a Alboraia 2024, Arxiu RMiB

18 d’abril

Eixe matí ja s’havien generalitzat les femelles de collverd (Anas platyrhynchos) acompanyades de pollets, vaig veure 5 femelles que sumaven un total 33 pollets, una d’elles era una mare de categoria perquè ella a soles s’encarregava de 14 pollets. Eixe mateix dia una fotja (Fulica atra) nodria tres pollets diminuts. Per primera volta vaig sorprendre una cadernera (Carduelis carduelis) bevent les gotes de rosada que hi havien damunt d’una fulla de canya (Arundo donax), sorprén perquè tenia ben prop l’aigua del barranc que està molt neta. Ja havien marxat tots els mosquiters comuns i es veien mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus). Les falcies (Apus apus) semblaven amarar, planejant baixaven ras a l’aigua per a veure o banyar-se amb els esguits que alçaven fregant l’aigua.

Todó (Columba palumbus)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

Tractant les cebes, Alboraia, Arxiu RMiB

 

Incendi a Rafalell i Vistabella

 

Marjal cremada

El dissabte 23 de gener es va produir un incendi a la marjal de Rafalell, al terme de Massamagrell, darrere del centre comercial del Manar, per sort en poques hores els bombers del Consorci pogueren controlar-ho i a les 21 hores estava apagat. Aquest espai pateix freqüents incendis, en febrer de 2015 hi hagué un molt greu que obligà a tallar la V-21 que cremà 12 hectàrees, entre 2010 i 2015 es va cremar tres voltes més, tot un desgavell per a un espai inclòs al Catàleg de Zones Humides del País Valencià.

Aguilot comú

El 31 de gener vaig anar per comprovar com l'havia afectat i per sort vaig comprovar que es va produir al costat de la via de servei i no afectà les millors zones. Per sort la natura sap aprofitar les desgràcies, en el lloc cremat caçava un Agró blau (Ardea cinerea) mentre un Aguilot comú (Buteo buteo) estava a l'aguait d'una presa prop de les cendres.

Marjal de Rafalell i Vistabella, al terme de València

A la platja es veia prou moviment de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i una altra Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) jove, completaven un grupet de Territ tres-dits (Calidris alba) i Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii). Al mar hi havia Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Mascarell (Morus bassanus).

Todó

En la part de la marjal prop de la mar, a primera hora hi havia prou moviment d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) buscant alguna presa. Al terme de Massamagrell les aus menudes s'alimentaven per combatre el fred, vaig veure Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), grups de Cadernera (Carduelis carduelis), els freqüents cagamànecs (Saxicola rubicola), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Estornell negre (Sturnus unicolor), Gafarró (Serinus serinus), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula), Rossinyol bord (Cettia cetti), Tieta (Anthus pratensis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Garsa (Pica pica), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris), Xoriguer (Falco tinnunculus) i algun Conill (Oryctolagus cuniculus) despistat.

Lluer

Als tolls es veia moviment de Coll-verd (Anas platyrhynchos), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Sarset (Anas crecca). La principal sorpresa del matí fou trobar un grupet de 8 exemplars de Lluer (Spinus spinus) que s’alimentaven entre els tamarits.

Grupet de lluers

Text i fotos de Rafa Muñoz.

Lluer a Rafalell i Vistabella

XALOC, TORTUGUES I AUS A LA PLATJA DEL SALER

Tortuga babaua (Caretta caretta)

El passat 29 de juliol, una femella de Tortuga babaua (Caretta caretta) va eixir a la nit a la platja de Cap Blanc, a Cullera. Va pondre 85 ous en un niu excavat en l'arena, 17 ous es van traslladar a les incubadores de la Fundació Oceanogràfic i la resta, un total de 68, es van soterrar en una platja protegida del Parc Natural de l'Albufera pròxim al Parador del Saler. És la sisena posta d'ous de tortuga babaua que es registra al País Valencià en els últims catorze anys.

L'objectiu de traslladar els ous i tornar a soterrar-los és impregnar-los amb les peculiaritats ecològiques de les platges valencianes perquè en el futur tornen a pondre a les nostres platges. El canvi de platja es va fer perquè ben segur que d’haver-los deixat a la platja de Cullera haguera significat la pèrdua de tota la posta a més que haguera dificultat la custòdia del niu.

Territ tres-dits (Calidris alba)

La data probable del naixement de les tortugues estava prevista a partir de l'11 de setembre i per això la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica promou un campament de voluntariat per a la custòdia del niu fins a l'eclosió dels ous. 

25 de setembre de 2020 Parador del Saler: aquest matí han eixit del niu les sis primeres tortuguetes, l'eclosió comença, en els pròxims dies aniran eixint la resta.

26 de setembre de 2020 Parador del Saler: hui han eixit 13 tortuguetes més. 

27 de setembre de 2020 Parador del Saler: Hui han eixit les darreres tortuguetes, set en total. S'ha obert el niu i han comprovat que la resta d'ous que quedaven no estaven fecundats. En total al niu de la platja han eixit un total de 26 tortuguetes.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 

L’ONG Xaloc ha sigut l'entitat autoritzada per a la gestió del voluntariat i del Campament Tortuga 2020 amb l'objectiu d'assegurar la supervivència de la major part dels ous a més de donar a conéixer aquest esdeveniment i l’espècie als mitjans de comunicació i als visitants del Saler.

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)

El dia 15 vaig participar en la custòdia del niu durant tota la jornada, enguany per culpa de la pandèmia no ens podem quedar a les nits. Ha sigut el meu tercer Campament Tortuga i us puc assegurar que és una activitat que permet aprendre als participants de la resta de voluntaris i voluntàries, de tots els organitzadors de Xaloc a més de poder gaudir de la biodiversitat que envolta al niu, a la platja més salvatge de tot el País Valencià.

Territ tres-dits (Calidris alba)

Hui dia 16 de setembre els 17 ous que estan en les incubadores de l'Oceanogràfic comencen a eixir, presumiblement els ous del niu de la platja ho faran cap al dia 26 de setembre.

Niu de tortugues amb protecció

En la jornada del 15 de setembre, de 9 a 21 hores, vaig observar des de la platja 2 Parpalló (Riparia riparia) migrant seguint la línia costanera, Xatrac d'albufera (Sterna hirundo), 91 Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), 8 Corriolet (Charadrius dubius), 4 Corriol gros (Charadrius hiaticula), 18 exemplars de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i un d’ells amb un peu amputat.

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

2 Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis), 16 Territ tres-dits (Calidris alba), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), 3 Esplugabous (Bubulcus ibis), 8 Agró blau (Ardea cinerea) que entraren directes de la mar, venien de l’est, un exemplar de Gavina capnegra (Larus melanocephalus) amb un peu amputat, 24 Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), 3 Gavinot fosc (Larus fuscus), Oroneta (Hirundo rustica), 2 Todó (Columba palumbus), Garsa (Pica pica) i 4 Siglot cantaire (Numenius phaeopus).

Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis)

Com els voluntaris ens fixem en tot trobarem una Mosca caçadora (Asilidae sp.) que s'acostà al campament i es va parar en una de les canyes que ajudava a suportar el tendal de la tenda de campanya, duia enganxada per l'esquena un mascle de Vespa comuna (Vespa vulgaris) aparentment mort.

Mosca caçadora (Asilidae sp.) i Vespa comuna (Vespa vulgaris)

Aquesta mosca lladre és un Asílid que pertany a família de dípters braquícers. És un depredador, tant els adults com les larves, que s'alimenta de molts altres insectes. Aquests animalons es reconeixen pel seu aspecte allargat i perquè tenen una probòscide (òrgan vocal semblant a una trompa) rígida i còrnia que està adaptada per a perforar la quitina de les seues preses. La caçadora injecta a les seues víctimes un fluid salivar que conté enzims que primer les maten o paralitzen immediatament. Això li permet realitzar una digestió externa i, després, absorbir el contingut dissolt dels teixits blans. Segons el “Catàleg dels Díptera d'Espanya, Portugal i Andorra (Insecta), en la península Ibèrica” a la península hi ha registres de 212 espècies, una bona mostra la biodiversitat que tenim.

Gràcies a Xaloc i als voluntaris per l’experiència!

Text i Fotos de Rafa Muñoz

MARJALS DE RAFALELL I VISTABELLA

26 de març de 2019.

Marjal de Rafalell i Vistabella

Al nord de la ciutat de València tenim un tros de marjal prou desconegut perquè no és massa gran i està envoltada d'infraestructures com són la V-21 i les urbanitzacions de la platja de la Pobla de Farnals. Dos termes municipals es reparteixen aquest l'espai, al sud València i al nord Massamagrell, aquest és un dels pocs aiguamolls que s'ha salvat de la urbanització de les costes valencianes.

ACordó dunar protegit a Massamagrell, al fons la platja de la Pobla de Farnals

Aquest espai té a l'est 1.500 metres de platges sense urbanitzar amb restes d'un cordó dunar que terra endins dóna pas a un espés canyar on hi ha xicotetes llacunes i dues séquies que drenen el terreny. Al nord, al terme de Massamagrell i pegat als edificis de la platja de la Pobla de Farnals hi ha un xicotet bosc d'espècies més pròpies d'un jardí, a l'oest hi ha restes de cultius perduts on destaquen algunes oliveres grans prop d'un ullal.

Femella de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

En una superfície menuda amb poca varietat d'ambients no hi ha massa diversitat d'animals, sols vaig vorer 32 espècies d'aus però algunes eren prou interessants com per eixample el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Aquest ocell menut viu a les platges i en concret a les poques que no han estat urbanitzades, les poques que ens han quedat pateixen massa pressió, gent que passeja amb els gossos i molt sovint solts, pescadors, gats o rates que acaben amb la majoria dels ous o dels pollets, ja que en els primers dies de la seua vida no poden volar, tenen una estratègia defensiva de xitar-se immòbils, això els condemna a una mort quasi segura abans de puguen volar i fugir amb els adults. Per protegir-los s'ha tancat un tros de dunes a Massamagrell amb cordes però gossos i algunes persones inconscients entren sense respecte a uns senyals ben clars indiquen que aquesta és una zona de reserva.

Mascle de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Un altre corriol que també intentar reproduir-se en aquestes platges, és el Corriolet (Charadrius dubius), per sort aquesta espècie està menys amenaçada perquè pot reproduir-se a més llocs, a banda de les platges també fan niu a la vora de llacunes o basses de rec, fins i tot poden aprofitar tolls mitjans en llocs amb poca vegetació i amb la presència d'arenals.

Corriolet (Charadrius dubius)

A la vora de la mar també hi havia 6 exemplars de Territ tres-dits (Calidris alba), aquest ocell limícola no es reprodueix a la Península Ibèrica, el tenim a casa nostra durant els passos migratoris i la hivernada.

Territ tres-dits (Calidris alba)

Als canyars ja es podien sentir els cants d’una Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon) i per tot arreu els cants de molts exemplars de Rossinyol bord (Cettia cetti) i de Trist (Cisticola juncidis) a més de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), també vaig sentir els crits d’alarma de dos exemplars de Rascló (Rallus aquaticus).

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) mascle

A les llacunes es veien molts exemplars de Collverd (Anas platyrhynchos) i alguna Polla d'aigua (Gallinula chloropus) mentre pel cel van passar volant 3 Picaport (Plegadis falcinellus) que des que han assecat els arrossars de l'Albufera de València s'han escampat pels camps de tota l’àrea metropolitana, un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), tres Garseta blanca (Egretta garzetta), un Agró roig (Ardea purpurea) i un Agró blau (Ardea cinerea). També volaven exemplars d'Oroneta (Hirundo rustica) i d'Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum).

Picaport (Plegadis falcinellus)

Com estem prop del mar també es veuen ocells marins, eixe matí hi havia Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Altres ocells més generalistes estaven presents als jardins i als camps perduts del nord. Al terme de Massamagrell com eren Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cruixidell (Emberiza calandra), Estornell negre (Sturnus unicolor), Teuladí (Passer domesticus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Todó (Columba palumbus), Gafarró (Serinus serinus), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Blanca (Pica pica) i Verderol (Carduelis chloris). 

Todó (Columba palumbus)

Text i fotos de Rafa Muñoz.

LES AUS DE LES PLATGES SALVATGES DE VALÈNCIA

30 de desembre de 2018.

Territs variants i darrere cinc Fusell de mar.

Al sud de terme de València, dins del Parc Natural de l’Albufera de València, entre la Gola del Pujol Nou i la Gola del Perellonet tenim les platges més naturals de la província de València, en aquests cinc kilòmetres d’arenes blanques i fines sense cap construcció durant l’hivern es refugien un bon grapat d’aus que busquen gaudir de la suficient tranquil·litat per a poder cercar el seu aliment. De nord a sud es troben les platges de la Malladeta, la de l’Alcatí i la de la Punta. Les goles són canals artificials construïts per regular el nivell de les aigües de l’Albufera mitjançant un sistema de comportes, hi ha cinc però fins al segle XIX a l’Albufera sols hi havia una gola natural que estaria aquí entre la platja de l’Alcatí i el Perellonet.

Part del grup de Territ variant i dos Fusell de mar

En aquest indret les platges són estretes perquè l'espenta de sediments que fan les ones i el vent de llevant alcen unes dunes prou altes que estan fixades per una vegetació adaptada a suportar la salinitat i el vent. Cap a l’interior aquestes primeres dunes donen pas a una depressió on es troben les mallades, aquestes depressions s’inunden temporalment i permeten el creixement d’una vegetació helofítica on destaca l’espigat senill (Phragmites australis), aquí l’acció del vent encara és molt forta no deixa créixer arbres.

Estol de Territ variant 

Quan s’allunyen del mar els matolls comencen a guanyar en grandària i donen protecció a la primera línia d’arbres on es troben els pins blancs (Pinus halepensis Miil) i alguns peus de pi roig (Pinus sylvestris) que creixen torts cap a l’oest intentant protegir les seues fulles d'agulla del vent que arrossega sal, els pins de segona línia de seguida comencen a guanyar alçada i densitat i donen pas a la selva mediterrània del Saler coneguda com la màquia, aquí els arbusts escleròfils de fulla perenne es tanquen impedint el pas, dins trobem coscolls (Quercus coccifera L.), margalló (Chamaerops humilis L.), murta (Myrtus communis L.), arç negre (Rhamnus oleoides L.), Camamilla borda (Helichrysum stoechas L.), falsa olivella (Phillyrea angustifolia L.), l’enfilador arítjol (Smilax aspera L.) gràcies al seu fruit es fa la tradicional beguda sarsaparrella, el llentiscle (Pistacia lentiscus L.) el seu fruit és molt apreciat pels estornells que venen aposta sols per consumir-lo o l’aladern (Rhamnus alaternus L.). És tot un goig passejar pels camins que duen pel Pla de la Sanxa fins al casal d’Esplai i després eixir a la platja per arribar fins a la reserva de la Punta.

Volant territs tres dits i a la platja Territ variant

A les platges durant l’hivern troben descans, aliment estols d’aus limícoles, l’espècie més abundant és el Territ variant (Calidris alpina), descansaven 705 exemplars fugint de les tirades que es fan el diumenge, si hi haguera tranquil·litat estarien alimentant-se als camps entollats, els acompanyaven 23 Territ menut (Calidris minuta), 18 Fusell de mar (Pluvialis squatarola).

Aus limícoles descansant a la platja.

Ben prop hi havia dues espècies que troben el seu aliment a les platges, la més nombrosa era el Territ tres-dits (Calidris alba) que és un ocell hivernant a les nostres platges del que vaig comptar 182 exemplars i el resident i cada volta més escàs Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un grupet de 6 ocells rebuscaven entre la sorra el seu aliment.

Grup total de limícoles ajuntant diverses fotos per permetre el recompte d'exemplars

A la mar vaig trobar un mínim de 26 exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un grupet de 5 Morell de mar negre (Melanitta nigra) mentre que volant es veia algun exemplar de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) a més de dos grups de 30 i 34 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus).

Morell de mar negre (Melanitta nigra)

Tots aquests valors són suficients per a recomanar-vos una passejada ornitològica i mes si els dies d’hivern estan temperats per un anticicló que evita l'aire, aplana la mar i deixa que el sol escalfe el cos del naturalista que vulga gaudir de l’hivern de costa salvatge valenciana.

 Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

JUNY AL BARRANC DEL CARRAIXET

1/6/2018

Ermita dels Peixets, al llit del barranc del Carraixet.

A la vora de la mar hi havia una Mongeta (Sternula albifrons) i un sorprenent Territ tres-dits (Calidris alba) que deuria haver marxat a les seues terres de criança al nord d’Europa i una Gavina corsa (Larus audouinii).

Ànec mascle amb plomatge en eclipse.

Entrant al llit del Carraixet els collverds (Anas platyrhynchos) van tirant endavant les segones postes, els mascles ja han acabat el cel i ara muden el plomatge, el més evident és el canvi en el seu cap que va esborrant el verd metàl·lic i lluent del plomatge de noces per un blau fosc, però el més crític d’este procés de renovació del plomatge és que canvien totes les plomes de vol a l’hora i per tant estan entre 30 i 40 dies que no podran volar. Ara en acabar d’alimentar-se s’ajunten a descansar en grupets. Vaig vorer un total de 30 mascles i 20 femelles, dues d’elles acompanyades de 4 i 1 pollets respectivament, calcule que hi haurà unes 25-30 parelles al llit del barranc.

Fotja covant

Una altra espècie que també està traient la segona niuada és la Fotja (Fulica atra), calcule que hi ha uns 50 exemplars que corresponen a una vintena de parelles que tenim criant al Carraixet.

Pollet de Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

La Polla d'aigua (Gallinula chloropus) és sens dubte l’espècie més abundant, tindrem al voltant dels 200-225 exemplars, però en estos dies sembla desaparéixer del barranc, la raó és ben evident, tenen els pollets menuts i ara viuen dins dels canyars, caminant per les aigües someres als peus de la vegetació, allí troben tot l’aliment necessari i protecció per als pollets que fins que no tinguen una mesura semblant a la dels adults no s’aventuraran en les aigües obertes.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)

Dels 7 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que vaig vorer un estava al càrrec d’un pollet i també vaig vorer un mascle de Gomet (Ixobrychus minutus) de la parella que tenim al Carraixet.  

Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)

De la resta d’ocells vaig censar: Totestiu (Parus major), Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), 5 Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), 10 Rossinyol bord (Cettia cetti), 14 Trist (Cisticola juncidis), Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blau (Ardea cinerea), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) estos ja ni s’acosten a la mar, prefereixen els nostres pobles on troben tot el que necessiten.

Todó (Columba palumbus)

Altres aus van ser: Oroneta (Hirundo rustica), Teuladí (Passer domesticus), Teuladí torredà (Passer montanus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Colom roquer (Columba livia livia), Todó (Columba palumbus), una parella de Sivert (Netta rufina) que crec que no s’han reproduït al barranc, 4 Ànec mut (Cairina moschata) enguany encara no tenen pollets a la vista, Gafarró (Serinus serinus), Blanca (Pica pica), Falcia (Apus apus), Verderol (Carduelis chloris), Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) i Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta).

Camp sembrat de xufa al voltant del Carraixet.

Tex i fotos de Rafa Muñoz 2018.