Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cotorra de Kramer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cotorra de Kramer. Mostrar tots els missatges

Mislata, 11 de gener de 2023

 

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) al parc de la Canaleta, Mislata

Un dia, un lloc i una au (10)

 

Eixe matí vaig acostar-me al parc de la Canaleta de Mislata. Aquesta localitat de l’Horta Sud, compta amb més de 43.000 veïns, això el converteix en el municipi amb més densitat de població de tot el País Valencià, amb 33.165 habitants per quilòmetre quadrat construït. Tanta gent s’apinya en un terme molt menut de sols 206 ha, envoltat per la gran València, pel nou i per l’antic llit del riu del Túria. Pegat al parc de Capçalera del cap i casal, es troba el parc de la Canaleta, que amb sols vuit hectàrees és un oasi de biodiversitat enmig del paradís del ciment i dels edificis alts.

Un curt recorregut d’una hora per ell em va permetre observar 22 espècies i 247 individus d’aus. Per a destacar una d’elles hui us parlaré de la cotorra de Kramer (Psittacula krameri). Es tracta d’un lloro o psitàcid que comença a vendre`s a les tendes de mascotes a mitjans dels anys vuitanta. És un ocell de mida mitjana, vestit amb un plomatge verd brillant que contrasta amb un bec i ulls d’un color vermell molt cridaner. Uns altres dels seus trets distintius són la llarga cua acabada en punta afilada i la seua veu estrident. Sospite que el mal costum que tenen de cridar a tota hora fou la causant que moltes acabaren amollades de les gàbies pels seus amos, per a no haver de sentir-les un diumenge de bon matí despertant a tot el barri.

Es van detectar per primera volta en llibertat l’any 1988, als jardins dels vivers (Monsalve, Martín 1989; Urios et al. 1991). S’han adaptat de meravella a viure a casa nostra perquè troben molt de menjar als jardins, palmeres i horts i no tenen predadors. No han de sofrir temperatures massa baixes i sempre troben forats als arbres envellits per a fer niu. Es reprodueixen des de 1990 i gràcies a aquesta suma de circumstàncies s’han multiplicat i han expandit la seua àrea de distribució, hui en dia tenim al voltant de 400 exemplars per tota l’àrea metropolitana de València.

Segons les dades del meu quadern de natura, la primera cita que tinc és del 18 de març de 2002 al barranc del Carraixet, on vaig vorer 3 exemplars. Després he localitzat l’espècie un total de 86 jornades, amb un màxim de 27 exemplars a la Canaleta l’11 de gener de 2023. Cal recordar que la cotorra de Kramer està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, en l'annex del Reial decret 630/2013, de 2 d'agost. Per tant, correspon a les autoritats el control de les seues poblacions i la seua erradicació.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades al parc de Canaleta:

https://ebird.org/checklist/S125913487

 

Fonts i referències:

García-Gans, F.J., Sanmartín, A. (2022). “Evolución de los pistácidos de la Ciudad de València”.

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

EL CARRAIXET BAIXA PLE DE POLLETS


12 i 13 de maig de 2019.

Ermita dels Peixets


D'ànecs i ràl·lids vaig vorer dues femelles de Collverd (Anas platyrhynchos) que cuidaven de 6 i 3 pollets respectivament, de Fotja (Fulica atra) hi havia exemplars covant i altres cuidant de pollets, de Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) vaig vorer 8 individus un d'ells era un pollet crescut mentre de Polla d'aigua (Gallinula chloropus) com tots els anys coincidint amb el període de reproducció pareixen desaparéixer del llit del barranc, el que és ben cert és que ara no els agrada eixir del fons dels canyars per protegir ous i pollets.

Pollets de Fotja (Fulica atra) 


Fotja (Fulica atra) covant



El grup d’aus més nombrós és de les que volen espais oberts i cultius, vaig vorer Blanca (Pica pica), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Estornell negre (Sturnus unicolor), Gafarró (Serinus serinus), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Merla (Turdus merula), Soliguer (Falco tinnunculus), Teuladí (Passer domesticus), Teuladí torredà (Passer montanus), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto) i Trist (Cisticola juncidis).

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)


Les aus voladores insectívores entraven a beure, ho fan com quasi tot, sense parar de volar, s'acosten arran d'aigua i obren el bec ratllant la superfície, van fer-ho exemplars de Falcia (Apus apus), d'Oroneta (Hirundo rustica) i d'Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum).

Cueta blanca (Motacilla alba)


Encara vaig trobar una au migradora, va ser una femella de Còlbit gris (Oenanthe oenanthe) que ben segur anirà cap als prats muntanyencs del nord.

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) 


Moltes gavines s'acosten al barranc per banyar-se i descansar, vaig vorer Gavina corsa (Larus audouinii), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis). En canvi els xatracs i fumarells com el Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) i el Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) vénen a pescar peixos menuts que són molt abundants al Carraixet.

Llit del barranc del Carraixet


Les aus típiques de marjal que viuen on troben als canyars van ser el Rossinyol bord (Cettia cetti) I la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), els acompanyaven exemplars de Garseta blanca (Egretta garzetta) i de Picaport (Plegadis falcinellus).

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) 


D’altres grups faunístics vaig trobar una femella adulta de Sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus) i dins de l’aigua grups de llises (Mugil cephalus) i una gran Carpa (Cyprinus carpio).

Platja de Port Saplatja


En un lloc tan antropitzat abunden els animals escapats de captivitat i adaptats a les nostres terres, vaig vorer 3 exemplars que menjaven Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) menjaven brots verds de Tamarit (Tamarix gallica), les cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) arreglaven el niu en una palmera datilera (Phoenix dactylifera) ja deuen estar covant i les tortugues d'aigua americana (Trachemys scripta) com sempre una volta acabada la posta dels ous s'assolellaven a la vora de l'aigua, els que no pareixen reproduir-se són els exemplars d'Ànec mut (Cairina moschata).

Blanqueta de la col (Artogeia rapae)


Per finalitzar dir-vos que vaig trobar una papallona de l'espècie Blanqueta de la col (Artogeia rapae) es van quedar quieta el temps suficient per a fer-li una foto.

Text i Fotos de Rafa Muñoz 2019.

BARRANC DEL CARRAIXET, UN RACÓ PLE D’ESPÈCIES EXÒTIQUES I BRUTÍCIA


Alboraia, dijous 28 de febrer

Agró blau i Corba marina grossa al barranc del Carraixet



Bellesa entre el fem

Prop de la desembocadura del Carraixet hi ha una mànega flotant que evita que la brutícia arribe a la mar, encara que de tant en tant la retiren les brigades de neteja sempre hi ha molta acumulada. Moltes aus aprofiten l’element flotant per descansar i assecar el seu plomatge, eixe matí hi havia un grup de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Fotja comuna (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i un Agró blau (Ardea cinerea). Em va donar molta tristor comprovar el contrast entre els lluïdors plomatges nupcials que duen alguns exemplars al costat del fem que nosaltres avoquem al barranc.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) 



Comença l’època de reproducció

A l’ermita dels Peixets un nombrós grup de Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) menjava dàtils mentre altres cuidaven els nius que han fet enguany dalt d’algunes palmeres. Ben prop de la mar una Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) s'atipava de brots tendres dels tamarinds que creixen a la vora de l’aigua.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)


Dins del barranc vaig vorer 3 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que cuidaven d'un pollet cadascú. Es veien poques femelles de Collverd (Anas platyrhynchos) perquè deuen estar covant els ous, mentre els mascles es barallen per conquerir les poques femelles fadrines que queden fadrines.

Oroneta (Hirundo rustica)


Primeres orenetes

Eixe matí vaig vorer els primers exemplars d’Oroneta (Hirundo rustica) d'enguany encara que altres naturalistes valencians ja havien vist els primers nouvinguts durant tot el mes de febrer. Altres hivernants que es resisteixen a marxar al nord i encara es veien són alguns exemplars de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i de Roquer (Ptyonoprogne rupestris). Recordeu que aquestes tres espècies són autèntiques màquines de menjar mosquits i per tant treballen pel nostre benestar, respecteu-los!

 Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans)



Tortuga d'orelles vermelles o Tortuga de florida (Trachemys scripta elegans)

Prop del pont de la carretera de Port Saplatja (CV-311) estaven assolellant-se cinc tortugues d’orelles vermelles. Són originàries d'àrees càlides d'Amèrica del nord, els mascles són més menuts que les femelles, es diferencien per tindre les urpes de les mans i la cua més llargues. Són omnívores, la seua closca arriba fins als 40 cm de longitud i poden viure fins als 40 anys. 

Les tendes d’animals les venen quan són simpàtiques tortuguetes però creixen amb rapidesa, en captivitat embruten molt l'aigua i per això la gent es cansa d'elles quan creixen i les alliberen en la naturalesa.

Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) 


Penseu que és una greu errada alliberar-les en la natura i que provoca un greu impacte, de fet aquesta espècie està inclosa en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) i ha estat inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores aprovat pel Reial Decret 630/2013. La ràpida expansió de tortugues exòtiques està provocant l'extinció de les nostres dues tortugues d'aigua, la Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) i la Tortuga d'estany (Emys orbicularis).


Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo)


Recorda! Mai no compres o regales tortuguetes, perquè prompte faran pudina i els nanos es cansaran d’elles i si ja les tens mai no les soltes en la natura, pots dur-les a un centre de recuperació de fauna.  


Text i fotos de Rafa Muñoz 2019

LOS PSITTACIFORMES EN LA INDIA CENTRAL

Cotorra alejandrina (Psittacula eupatria nipalensis)



De la familia Psittaculidae observamos la Cotorra alejandrina (Psittacula eupatria nipalensis). Lleva su nombre en honor de Alejandro Magno porque se cree que exportó muchos ejemplares que capturó en el Punjab como objetos de lujo. Esta especie se ha naturalizado en bastantes países europeos, Alemania, sur de Inglaterra, Bélgica, Países Bajos, Grecia o el oeste de Turquía, en estos países se asocia con la Cotorra de Kramer (Psittacula krameri). En sus áreas originales es un ave poco sociable aunque después de la reproducción se puede juntar en pequeños bandos. Es el psitácido más grande con 62 cm de longitud total. Se reproducen entre noviembre y abril, para ubicar el nido prefieren huecos de árboles añosos, de palmas y muy raramente eligen huecos en edificios. Ponen entre 2 y 4 huevos que incuban durante 28 días. Se alimentan del néctar de Salmalia, Erythrina y Butea, de hojas tiernas de verduras, de pétalos de Bassia latifolia y guayaba (Psidium guajava) que consumen durante las primeras horas de la mañana y a media tarde. Habita bosques húmedos y secos además de en áreas cultivadas pero prefiere tierras bajas por debajo de los 900 m de altitud. Está en grave peligro de extinción en Pakistán debido a la pérdida de hábitat y a la tala de árboles viejos, especial incidencia tiene la caza furtiva que expolia nidos comercializar los pollos como pájaro de jaula, a pesar de estar prohibido es frecuente encontrarlos en los mercados de Lahore y Rawalpindi. También su práctica desaparición en Camboya y Tailandia se debe al expolio de nidos, por todo ello está considerada como casi amenazada por la IUIN.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)

Con la Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) ya es una especie totalmente asentada en muchos rincones de la Península Ibérica, solo añadir que en la India la encontramos prácticamente en todos los lugares que visitamos.

Cotorra ciruela (Psittacula cyanocephala)

La  Cotorra ciruela (Psittacula cyanocephala) es más pequeña que las anteriores con una altura de 36 cm, es endémica del subcontinente indio, su nombre le viene por el color de la cara que en los machos es rojizo y en las hembras gris azulada, la mandíbula superior es de color anaranjado amarillo, y la inferior es oscura, los inmaduros tienen la cabeza verde y las mandíbulas amarillentas. En vuelo se identifican muy bien por su peculiar chillido "tooi-tooi" y por el brillo de su cola amarillenta. Gustan de bosques o jardines evitando las zonas muy secas. Son gregarias y muy ruidosas. Es una especie sedentaria que realiza movimientos locales en función de la disponibilidad de recursos. Comen granos, frutas, pétalos carnosos de flores (Salmalia, Butea), frutos de ficus y de Ziziphus ssp. y no desprecian cultivos agrícolas. Su temporada de cría es abril a julio en la India, para construir el nido excavan un agujero en troncos podridos donde ponen entre 4 y 6 huevos, si tienen suficiente espacio varias parejas pueden utilizar el mismo árbol. Ambos sexos comparten la excavación del nido, la incubación y el cuidado de los jóvenes. No está globalmente amenazada según CITES II.


Texto y fotos de Rafa Muñoz 2018

EL JARDÍ BOTÀNIC DE VALÈNCIA I UNA PARELLA DE COTORRA DE KRAMER

EL JARDÍ BOTÀNIC DE VALÈNCIA


A la ciutat de València a més de molta historià i monuments també es poden vorer moltes aus i un dels llocs més recomanables per visitar és el Jardí Botànic de la Universitat de València. Està ubicat al centre de la ciutat, pegat al jardí del Túria el que permet a les aus travessar d'un a l'altre sense cap problema. Situat al carrer Quart 80 és un espai obert al públic de 10 a 18-21 hores, segons l'època de l'any, amb un preu d’entrades de 2,5 € per al públic general.


El Jardí botànic de València és el més antic d'Espanya i un dels més vells del món. Va nàixer el segle XVI gràcies al fet que la càtedra de medicina va crear un jardí d'herbes medicinals. El 1802 la ciutat va cedir un hort amb reg de la séquia de Rovella i es va traslladar a la ubicació actual. Al llarg dels anys s'han intercalat períodes de decadència com van ser la conquesta dels francesos o la gran riuada de 1957 amb altres d'expansió com van ser la construcció de l'estufa de ferro que permetia el manteniment de plantes tropicals a l'hivern o les construccions dels hivernacles de ferro del segle XIX, el de la bassa (1888), el tropical (1862) o l'umbracle (1900), tot açò ha conformat un espai on avui es poden vorer més de 4.500 espècies de vegetals ordenades en 20 col·leccions.


Més informació: http://www.jardibotanic.org/


Tanta varietat de plantes facilita un món de recursos per als ocells, encara que la densitat de la vegetació no facilita la detecció amb certa facilitat es poden observar un bon grapat d'espècies d'aus que no són molt habituals en una gran ciutat. 


Podrien ser moltes més si no fos per la gran quantitat de gats que aprofiten aquest paradís verd per a reproduir-se sense fre, hi ha massa gats, es devia fer un esforç per esterilitzar, controlar i reubicar-los, guanyarien les plantes i les aus.


LES AUS


Vaig dedicar un matí per recórrer-ho i trobí; Totestiu (Parus major), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cotorra de Kramer (Psittacula krameri), Cotorra Grisa (Myiopsitta monachus), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla). 


Estornell  (Sturnus vulgaris), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Teuladí (Passer domesticus), Merla (Turdus merula), Senyoreta (Aegithalos caudatus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Colom roquer (Columba livia), Pit-roig (Erithacus rubecula), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Blanca (Pica pica) i Verderol (Carduelis chloris).


UNA PARELLA DE COTORRA DE KRAMER


Per destacar una de les espècies observades us diré que molt prop, a l'avinguda de Ferran el Catòlic, em va sorprendre una parella de Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) que després de menjar unes garrofes van dirigir-se a gran arbre, un plàtan (Híbrid de Platanus occidentalis x orientalis), en un forat del tronc va entrar dins un exemplar mentre l’altre vigilava, va rentar l’interior tirant fora trossets de fusta i va eixir en uns pocs minuts, després continuaren en parella patrullant el seu territori. 




 Crònica i fotos de Rafa Muñoz 2016.