APORTACIONS DEL PAÍS VALENCIÀ AL COTPC 2018

XERRADES PLENÀRIES

Patrons en la composició d’aus migratòries transsaharianes a la primavera en illes de la Mediterrània occidental. 

Germán López-Iborra

PONENCIES




25 anys de campanya Piccole Isole a Catalunya, Balears i Valencia: què hem aprés de la migració prenupcial al Mediterrani occidental ?
German López-Iborra; Carles Barriocanal; Gabriel Gargallo; David Robson; Joan Castany; Oriol Clarabuch; Raül Escandell i Manuel Suárez




Preferències de nidificació dels teuladins urbans (Passer domesticus) en localitats de muntanya del nord de la província d’Alacant
Edgar Bernat-Ponce; Germán López-Iborra i José Antonio Gil-Delgado




Riquesa, distribució i abundància dels ocells exòtics a València
Toni Polo-Aparisi i Joan Carles Fernández-Ordóñez




Seguiment d’aus al riu Belcaire (Castelló) 2001-2002
José Antonio Martínez Pérez; Sara Nebot i Joan Castany




Seguiment de caixes niu a un bosc de Xodos (Castelló) de 2006-2015
Salvador Castany i Abel Campos i Micó




Història de dos conflictes: parany i enfilat.
Francesc Gonzàlez-Babiloni




L’avifauna valenciana del passat al present: noves espècies d’ocells nidificants en les darreres tres dècades
Joan Ferré i Toni Polo-Aparisi




Catàleg de noms de l’avifauna valenciana: una contribució socio-cultural a l’Atles dels ocells de València
José Antonio Peris-Lozano


PÒSTERS




1. Atles dels ocells de València: caracterització territorial, aspectes metodològics i resultats P.1 preliminars. Toni Polo-Aparisi




2. Temps feliços per a uns pocs: expansió recent de 6 espècies d'aus a València. Manu Polo-Aparisi i Toni Polo-Aparisi

3. Anàlisi de resultats del seguiment d'Oronetes (Hirundo rústica) en el dormidor de la desembocadura del riu de Millars des de 1997 a 2010. César Navarrete Aliaga i Joan Castany

4. Seguiment de la migració postnupcial d'ocells rapinyaires al País Valencià. Pedro A. del Baño i Miguel Tirado




5. Tendència poblacional del pinsà trompeter a Alacant. Daniel Ferràndez-Castelló i Germán M. López-Iborra




6. Divuit anys de censos continuats d'ocells aquàtics hivernants en els aiguamolls interiors del País Valencià. José Monterde; Samuel Aunión i Juan A. García-Pertegaz




7. Cens hivernal d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) en ajocadors en zones humides de València. Pedro A. del Baño




8. Evolució de la productivitat anual d’una comunitat de passeriformes forestals i la seva relació amb diferents variables ambientals. José Luis Cantó-Corchado i Jana Marco




9. Situació i distribució de la bosqueta pàl·lida (Iduna opaca) a València. Manu Polo Aparisi i Toni Polo Aparisi







10. Ornitofauna a la senda verda d’Onda (Castelló) ubicada al riu Anna. Benjamin Pupla-Sánchez i Joan Castany




11. Importancia de las canteras en la colonización del Búho real (Bubo bubo) en entornos antropizados y naturales de ámbito mediterráneo. Gabriel Llorens; Eva Bosch; Rafa Muñoz i Joan Ferré




12. El Vilabort (Passer hispaniolensis) torna a reproduir-se al País Valencià. Història de la seua desaparició i del seu retorn. Rafa Muñoz-Bastit


CRÒNICA DEL 1r CONGRÉS D’ORNITOLOGIA DE LES TERRES DE PARLA CATALANA





Barcelona 12-14 d'OCTUBRE 2018



Una de les reivindicacions dels ornitòlegs dels anomenats Països Catalans, és a dir, d’aquells territoris que compartim la llengua catalana, era des de fa molt de temps ajuntar-nos en un Congrés que fora una mena de catalitzador per compartir tots aquells treballs d’investigació, divulgació i conservació dels ocells que es fan a la nostra terra i en la nostra llengua.



El passat pont d’octubre aquest somni es va materialitzar en el 1er CONGRÉS D’ORNITOLOGIA DE LES TERRES DE PARLA CATALANA, celebrat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on van participar més de 200 ornitòlegs de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra i els territoris de la Catalunya Nord, localitzats al sud de França.



El nivell mostrat pels participants va ser màxim, amb xerrades sobre migració d’ocells passeriformes a les illes de la Mediterrània, sobre l’ecologia de rapinyaires diürnes i nocturnes, sobre moviments d’aus marines i sobre els projectes de conservació d’un grapat d’espècies d’allò més interessants com el trencalòs, l’àguila de panxa blanca o el capsot menut.



Els nostres companys de la SVO van tindre molt de treball, en fer xerrades sobre diverses espècies que han augmentat o minvat les seues poblacions a València a les darreres dècades, sobre les aus exòtiques presents al nostre territori i sobre la tradició oral dels noms valencians dels ocells, una eina molt important per mantindre les nostres arrels amb la terra.



A més, la SVO va contribuir amb diversos pòsters, que parlaren de la situació de la Bosqueta pàl·lida, el Vilabort o l’Arpellot de marjal a València, les aus aquàtiques nidificants als nostres embassaments i, molt especialment, sobre l’Atles dels Ocells de València, que va tindre un paper molt destacat al llarg de tot el cap de setmana.



L’equip representant de la SVO va estar implicat en la organització del Congrés, el qual va ser un èxit a tos els nivells.



Des de la nostra associació hem quedat gratament satisfets per la nostra participació i pel desenvolupament del congrés, el qual va ser possible gràcies a un grapat de col·lectius, però sobretot gràcies a la bona feina de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), que van deixar el llistó molt alt per a la pròxima trobada.


Text de Joan Ferré i Rafa Muñoz, fotos de Rafa Muñoz

EL VILABORT (Passer hispaniolensis) TORNA A REPRODUIR-SE AL PAÍS VALENCIÀ


Pòster presentat al 1r Congrés d'Ornitologia de Terres de Parla Catalana celebrat al museu de Ciències Naturals de Barcelona els passats dies 12, 13 i 14 d'octubre de 2018.

Vilabort (Passer hispaniolensis)


INTRODUCCIÓ
El 12 de juliol de 2017 es va trobar un grup de 60 exemplars de Vilabort (Passer hispaniolensis) a Hortunas, terme de Requena (la Plana d’Utiel-Requena), província de València. A la tardor de 2017 quan els xops van perdre les fulles a la vora del riu Magre es van comptar entre 39 i 42 nius.

A La primavera de 2018 es van fer 4 visites buscant l’espècie sense resultats, però el 10 de juny es va trobar el primer mascle cantant a la vora d’un niu nou situat a 2 km a l’est dels nius de 2017. En posteriors visites, gràcies al cant dels mascles es va estimar que hi havia 15 nius i l'11 de juliol es van trobar els primers pollets que demanaven becades fora del niu confirmant la reproducció per segon any consecutiu.

Nius de Vilabort (Passer hispaniolensis)


MATERIAL i MÈTODES
De l'1 d'abril al 15 de juliol de 2018, es van realitzar un total de 10 transectes vora riu, al llarg de tota la vall del Magre entre el llogaret d'Hortunas i el límit est del terme de Requena on el riu s'engorja i desapareixen els cultius. Aquests recorreguts es van realitzar de 7 h a 11 h i des de les 19 h fins a la posta del sol, es buscaven indicis de presència-absència de Passer hispanoliensis; en cas de trobar individus, es feia un seguiment del seu comportament.

Vall del riu Magre a Hortunas UTM XJ66, en groc nius 2017, en verd nius de 2018


CONSERVACIÓ
Atenent l'escassa bibliografia existent, la desaparició va ser generalitzada durant la dècada de 1980 i amb una data límit, l’any 1990. Les causes de la desaparició com a reproductor haurien de ser la competència amb el Teuladí (P. domesticus) tot i que degué ser més significatiu l'abús de pesticides que haurien afectat nius i pollets perquè en època reproductora els insectes representen un 5% de la seua dieta. 
Distribució en època de reproducció de Passer hispaniolensis  a l’estat espanyol en 2018 (aproximació), en roig colònies al País Valencià.


Les citacions esporàdiques tornen a València l'any 2002 i es van generalitzant des de l'any 2015. Els primers indicis de cria comencen per l'interior de València l'any 2006 i la primera cria confirmada va ser l'any 2017 a Hortunas (Requena, La Plana d'Utiel-Requena). En 2018 tornen a reproduir-se a Requena i comencen a Villena (l'Alt Vinalopó) on 2-3 parelles nien en un teulat d’una casa de camp (


RESULTATS
Seguiment de l’any 2018;

Es va trobar el primer exemplar el dia 10/6, era un mascle que cantava vora el niu. Aquest està ubicat en les branques altes d'un xop i està prou tapat per les fulles.

El 16/6 el mateix mascle dóna becades a la femella dins del niu, de tant en tant aprofitava l’absència d’un mascle veí que està construint el seu niu per furtar-li material amb el qual enllestia el seu.

Femella de Vilabort a Hortunas


1/7: adults dels dos sexes estan molt actius al capvespre, posats dalt d'un canyar amb un curt vol atrapaven formigues alades i després tornen al lloc.

4/7: set mascles canten al costat dels seus nius mentre altres adults s'alimenten de llavors en un guaret, encara es podia observar mascles duent material al niu.

Polls volanders de Vilabort a Requena


L'11/7 una parella donava becades a 2 polls volanders.

13/7: dues parelles donaven becades a 2 i 3 pollets.

El 4/8 sols es va trobar una femella, abandó de la colònia.

Nius de 2017, foto feta a la tardor.


HIPÒTESI
El grup reproductor ve a Requena a principis del mes de juny, finalitza la cria a finals de juliol i desapareix a principis d’agost. És probable que realitze la primera posta en altra localitat no massa llunyana a Requena (tal vegada a la comarca de la Manchuela, Albacete, distant 14 km en línia recta), i posteriorment es dispersen cap al riu Magre per fer la segona posta buscant una major abundància de recursos en ple estiu gràcies a la frescor d'aquesta vall.



CONCLUSIONS
La reproducció comprovada els anys 2017 i 2018 confirma l'expansió progressiva cap a l'est peninsular d'exemplars que, en el cas valencià, serien d’ocells provinents probablement d'Albacete.



Per reproduir-se trien la vall del riu Magre amb un bosc fluvial ben conservat amb predomini de xops i àlbers Populus sp., envoltat d'un mosaic de cultius de cereal, guarets, horts de regadiu, nogueres i vinya, i amb les muntanyes del voltant cobertes de pinedes de Pi blanc Pinus halepensis.

Racó on es trobaren part dels nius en 2018


Gràcies al coneixement de la fenologia reproductiva de P.  hispaniolensis  (Marqués, 2002-2009) i les observacions obtingudes, es pot establir el calendari reproductiu de l’espècie durant l’estiu de 2018 a València. Aquestes observacions apuntarien clarament que els exemplars registrats sols venen a Hortunas a fer les segones postes.

Explicació del pòster al COTPC d'octubre de 2018


NOMS VALENCIANS DE PASSER HISPANIOLENSIS
Atenent l’antiguitat propose la utilització com a nom comú valencià: “Vilabort” que era l’emprat a la Plana Alta, Castelló.

Mascle de Vilabort cantant al costat del seu niu, Requena 2018.


Noms valencians de P. hispanoliensis ordenats per antiguitat i font:

Vilabort; Pardo Gutiérrez, R. (1984). Las Aves del Naranjal de la Provincia de Castellón. Ed. Confederación Española de Cajas de Ahorro, Madrid.

Teuladí moro; Villaplana i Ferrer, J. (1988) Introducció a la fauna vertebrada de la Safor. Ed.  C.E.I.C. Valencia. Teuladí Foraster; Polo, A. & Polo, M. (eds.). Aves de la Comunidad Valenciana 2000-2001-2002. Societat Valenciana d´Ornitologia. València.

Teuladí de passa; Tirado et al. (2017). Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. XV. 2012-2013. Internatura. Castellón.

Teulat de vinguda; Polo, T. & Polo, M. (eds.) in prep. Atles dels ocells de València. Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO). València.


Text, fotos i gràfics de Rafa Muñoz 2018.