 |
| Picardona (Porzana porzana) |
Enguany amb uns bons nivells d’aigua a les nostres marjals hem pogut
gaudir de l’observació d’un grup d’aus molt desconegut, les picardones. Al País
Valencià i podem trobar tres espècies; la Picardona (Porzana porzana), el Picardó
(Porzana parva) i el mes menut, el Picardonet (Porzana pusilla). Són uns ocells
molt desconeguts perquè a més ser de molt menuts amb una grandària que oscil·la entre
16 i els 22 centímetres que no permet diferenciar-los entre ells, viuen amagats
dins del canyís protegits per la densitat de la vegetació.
El seu és un plomatge críptic que tampoc ajuda i no permet diferenciar els mascles del
picardó del picardonet excepte per la taca roja de la base del bec del primer.
La variabilitat del seu cant tampoc ajuda gens la seua detecció. Són aus
migradores i principalment les tenim a les nostres terres en els passos migratoris
però hi ha indicis de reproducció d’unes poques parelles.
 |
| Picardona (Porzana porzana) |
LA PICARDONA (Porzana
porzana)
Té una ampla distribució ocupant tota Euràsia, a Europa la major part
nidifiquen a Rússia i Bielorússia. El seu pas migratori es detecta entre els
mesos de febrer i abril i entre juliol i octubre amb un pas més notori en el prenupcial.
 |
| Picardona (Porzana porzana) |
Al País Valencià és relativament freqüent en els passos migratoris, encara
que es considera com migrant escàs (Tirado et
al., 2011). Registres antics parlen d’una presencia escassa durant l’època
de nidificació al Fondo d’Elx i en altres aiguamolls del sud d’Alacant J. A. Sánchez
Zapata a (V. Urios et al., 1991)
mentre Gómez-Serrano et al., 2000
estimaren entre 0 i 10 parelles reproductores, però no és citat al Atlas de las Aves Nidificantes en la
provincia de Alicante López Iborra et al., 2015.
 |
| Picardona (Porzana porzana) |
A Espanya actualment no se sap de veritat si arriba a ser nidificant
calculant-se unes 53 parelles però sense
cap dada segura (Martí & Del Moral; Atlas
de las Aves Reproductoras de España 2003). En Aves Ibéricas Díaz et al.,
1996 documenten reproduccions segures en Aragó (Pedrochi 1987) i a les maresmes
del Guadalquivir (García et al.,
1989). Es presenta regularment durant els passos migratoris i a l’hivern en terrenys amb poqueta aigua i amb molta vegetació.
Enguany a la marjal dels Moros he observat 6 exemplars diferents, 3 el
6/04, 3 el 10/4 i 1 el 12/04. Sempre estaven prop de l’aigua o alimentant-se
dins d’ella però a les vores de tolls i fent peu, es dedicaven a menjar
remenjant les fulles caigudes dins dels tolls, buscant xicotets invertebrats, una
va ser prou confiada i es va deixar acostar
fins als tres metres sense alterar el seu comportament.
EL PICARDÓ (Porzana
parva)
 |
| Picardó (Porzana parva) |
És un ocell que cria des de la península Ibèrica a l'Àsia central amb nius
actius ja als primers dies de maig, és un migrador que passa pels nostres
aiguamolls entre els mesos de febrer i primers de maig, també hi ha dades d'hivernada a la conca
mediterrània (de Juana 2003).
Al País Valencià Tirado et al.,
2011 el consideren nidificant ocasional i migrant rar. Sembla que aprofiten els
nostres aiguamolls en funció de la quantitat d'aigua que es troben durant la
migració. Segons Jordi Calvell 2002 hi ha 11 cites entre 1985 i l'any 2000, a
Santa Pola, Prat de Cabanes, Albufera de València, el Fondo d'Elx, Marjal
d'Almenara, La Mata, marjal de Xeresa i marjal dels Moros amb una cita de juny
de 1996 d'Armero i Yuste que potser d'una parella nidificant, Yuste també
apunta una possible reproducció l'any següent a l'Anuari de Gómez-Serrano et al., 2000. El 2011 es va observar una concentració de dos mascles i una femella al Tancat de la Pipa, Albufera de València entre l'11/04 i el 19/04.
 |
| Lloc on es trobava el Picardó |
A Catalunya es coneix com a Rascletó, també és considerat com un migrador regular
i nidificant ocasional, en 1995 es va trobar un niu en un canyissar jove i
prou obert amb poqueta aigua al delta del Llobregat. Estimen la presència
d'unes 5 parelles reproductores al delta de l'Ebre.
A l'estat espanyol hi ha
indicis de cria probable a Navarra (Elósegui 1985), La Mancha (Jiménez et al. 1991), Galicia (Arcos et al. 1991) i als maresmes del Guadalquivir (García et al. 1989)
Als Moros he observat 3 exemplars, una parella el 6/04 i el 12/04 un mascle a soles al mateix lloc d'aigües estancades, sempre caminaven entre la vegetació flotant d’un canyar
amb prou centímetres de profunditat agafant insectes en la superfície de l’aigua.
EL PICARDONET (Porzana
pusilla)
 |
| Picardonet (Porzana pusilla) |
Al País Valencià a l’últim anuari publicat (Tirado et al., 2011) és considerat com migrant rar. Anteriors publicacions el considera-ven nidificant
molt rar amb una estima de 12 parelles a la marjal de Xeresa en 1980 (Miracle
et al 1983) mentre (Gómez-Serrano et al.,
2000) apunta-ven la presència d’entre 0 i 10 parelles. Calvell el 2002 mostra 11
cites entre 1985 i l’any 2000, la gran majoria d’elles a la marjal dels Moros.
És molt més freqüent als passos migratoris entre els mesos de febrer i maig, menys
localitzat al pas postnupcial entre agost i octubre. (J. A. Sánchez Zapata a ATLAS DE LAS AVES NIDIFICANTES DE LA
COMUNIDAD VALENCIANA. V. Urios et al.,
1991).
A Catalunya es coneix al picardonet com Rasclet, Clavell el 2002 el
considera com nidificant molt rar i irregular calculant un màxim de cinc
parelles, durant la realització de l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya
1999-2002 es va detectar la seua presencia a tres quadrícules 10x10 a Utxesa,
als aiguamolls de l’Empordà i al delta del Llobregat i s’ha observat una
mitjana de 14,25 voltes per any en aquest període.
 |
| Picardonet (Porzana pusilla) |
A l’estat espanyol es considera com una raresa i és més escassa del que és pensàvem,
així el diuen Dies & Dies in
Martí & Del Moral al Atlas de las
Aves Reproductoras de España 2003. Estimen una població de 52 parelles amb
la major part localitzada a les maresmes del Guadalquivir i en anys amb bona
quantitat d’aigua.
Les picardones fan el seu niu en les zones amb canyissars i salicòrnies amb
molt poca aigua encara que durant els passos també s’han trobat als arrossars.
Fugen de les grans extensions de canyís preferint llocs més oberts amb tolls
amb xicotetes platges. A la marjal dels Moros només vaig observar un exemplar
el dia 10 d’abril, molt més tímida que les altres picardones va passar per un
camí entre salicòrnies amb poqueta aigua.
 |
| Picardonet (Porzana pusilla) |
 |
| Localitzacions dels picardons observats a la marjal dels Moros el 2017 |
Textos i fotos de Rafa Muñoz 2017
