Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Picardona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Picardona. Mostrar tots els missatges

LA MARJAL DELS MOROS ACAVANT L’HIVERN

Picardona (Porzana porzana) 



En molt pocs llocs d’Europa a l’hivern es poden vorer tantes espècies juntes com en la marjal dels Moros, a Sagunt. En uns recorreguts fets els dies 6, 13 i 14 de març he pogut observar un total de 66 espècies.

Picardona (Porzana porzana) 


El més destacable va ser trobar una Picardona (Porzana porzana) el dia 14 en un dels llocs clàssics de l'espècie, un racó tot ple de plàstics que van a parar a les séquies i l'aigua els arrosseguen a la marjal on els primers carrissars els paren i es van acumulant en certs punts. 

Tant costa que el personal del parc o alguna brigada de neteja els retiren i els envien a un abocador?

Tant costa que els humans entenga'm que el plàstic tarda molts anys a desfer-se, que contamina tot, fins i tot arriba a la cadena dels aliments?

Cal conscienciar-nos i demanar la prohibició dels envasos de plàstic d'un sols ús.

Falcia pàl·lida (Apus pallidus)


Al cel de la marjal ja es veien els vols nupcials d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) mentre buscaven aliment un Aguilot comú (Buteo buteo) i fins a quatre exemplars d'Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) però l'alegria la donaren els dos primers exemplars de Falcia pàl·lida (Apus pallidus) que veig aquest any, ja feia uns dies que havia vist els primers nouvinguts d'Oroneta (Hirundo rustica) i d'Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum) que dia a dia augmenten el seu nombre a la marjal.

Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix), Piuló (Anas penelope) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)


Per fi vaig poder observar i fotografiar l'Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix) que està als Moros i augmenta la varietat d'ànecs presents, estos dies teniem Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Ascle (Anas strepera), Boix (Aythya ferina), Collverd (Anas platyrhynchos), Cullerot (Anas clypeata), Piuló (Anas penelope), Sarcet (Anas crecca) i Sivert (Netta rufina).

Flamenc (Phoenicopterus roseus)


Altres ocells aquàtics presents van ser Agró blau (Ardea cinerea), Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Flamenc (Phoenicopterus roseus), Fotja (Fulica atra), Garseta blanca (Egretta garzetta), Picaport (Plegadis falcinellus), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Rascló (Rallus aquaticus).

Tifort (Tringa totanus)


Els ocells limícoles amb el pas migratori i les primeres arribades d’espècies estivals van augmentant, vaig vorer Alena (Recurvirostra avosetta), Bequeruda (Gallinago gallinago), Camallonga (Himantopus himantopus), Corriolet (Charadrius dubius), Redonell (Calidris pugnax), Siseta blanca (Actitis hypoleucos), Tètol cuanegre (Limosa limosa), Tifort (Tringa totanus) i Xerlovita (Tringa ochropus).

Exemplar de Redonell (Calidris pugnax) mascle en plomatge nupcial a Noruega


De gavines i xatracs hi havia Gavina corsa (Larus audouinii), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis).

Pit-blau (Luscinia svecica)


La llista obtinguda la van completar Bitxac comú (Saxicola torquatus), Blanca (Pica pica), Blavet (Alcedo atthis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cadernera (Carduelis carduelis), Colom roquer (Columba livia livia), Conill (Oryctolagus cuniculus), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta groga anglesa (Motacilla flava flavisisma), Estornell negre (Sturnus unicolor), Gafarró (Serinus serinus), Llebre comuna (Lepus granatensis), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pinsà (Fringilla coelebs), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Puput (Upupa epops), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teuladí (Passer domesticus), Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Trist (Cisticola juncidis) i Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon).

Carrissars de la marjal dels Moros


Aquestes lletres sols volen ser una mostra de la importància dels aiguamolls com punts de cria, d'alimentació i de descans per a les aus i fer un crit d'atenció, entre tots obliguem als gestors i polítics a dedicar els recursos que permeten mantenir aquests racons de biodiversitat lliures d'agressions provocades per animals exòtics o domèstics com algun gat abandonat que ha aparegut estos dies, a mantenir una qualitat de les aigües i a evitar que els residus les contaminen.


Picardona (Porzana porzana) 



21 de març de 2019

Després d'una pausa fallera vaig tornar als Moros el dimecres i vaig encertar perquè trobí dos exemplars de Picardona (Porzana porzana). S’Alimenten caminant per les vores ombroses o entre els peus del canyís, cerca xicotets insectes que viuen amagades entre les fulles caigudes i  la vegetació de tolls o a les vores de les llacunes.

Poc després caminant a poc a poc i procurant no fer cap soroll de reüll vaig vorer alguna cosa menuda que travessava el camí a tota velocitat, vaig quedar-me immòbil i regressà arrere, de nou a tota velocitat i per on havia passat abans una Mostela (Mustela nivalis). Aquest és el carnívor més menut i pot-ser també siga el més valent, recorde fa molts anys veure una rata molt gran travessar una carretera prop de Massalavés que duia damunt del llom com si fos un genet una mostela que intentava matar a la rata mossegant el bescoll.

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)



Pel cel volaven quatre exemplars d'Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) feien jocs aeris i tres exemplars d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) també semblaven estar en cel, ja comencen a sentir-se els cants de cel dels primers exemplars de Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon). Per finalitzar dir-vos que hi havia un bon bàndol de Picaport (Plegadis falcinellus) de 67 exemplars que volaven fugint d'algun arpellot.


Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)



22 de març de 2019

Un altre matí més pels Moros i com sempre amb novetats!

Familia de Fotja (Fulica atra)


Per fi he vist els 8 mascles d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i les quatre femelles que tenim als Moros, encara continua l’Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix) però el Piuló (Anas penelope) que l’acompanyava ja s'ha anat al nord d'Europa, hui buscava la companyia d'un grup de Sivert (Netta rufina).

Falcia (Apus apus)


He trobat dos adults de Fotja (Fulica atra) donant becades a cinc pollets de pocs dies i és molt poc freqüent vorer tants pollets junts de la mateixa parella. Ahir vaig vorer el primer Agró roig (Ardea purpurea) de la temporada i hui la primera Falcia (Apus apus).

Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)



Volant han passat un estol de 68 exemplars de Flamenc (Phoenicopterus roseus), altra sorpresa la ha protagonitzat un mascle de Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) amb plomatge nupcial.

29 de març de 2019

Xerlovita camagroga (Tringa glareola)


Ens acostem al període de pas migratori i va augmentant el nombre d'aus limícoles, vaig vorer un Redonell (Calidris pugnax), ha augmentat el nombre de Camallonga (Himantopus himantopus) estime que hi havia 98 exemplars. 

Redonell (Calidris pugnax)


També ha pujat el nombre de Corriolet (Charadrius dubius) i vaig vorer una parella de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), 10 exemplars de Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Xerlovita (Tringa ochropus) i Tifort (Tringa totanus).

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) i Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) 


Ja han vingut a la colònia reproductora els primers exemplars de Xatrac d'albufera (Sterna hirundo), augmenten els de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) que ja comencen a fer els seus balls nupcials, una altra espècie nouvinguda és el Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida) hi havia 11 exemplars i 25 Gavina capnegra (Larus melanocephalus), augmenta el nombre de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) molts comencen a fer els balls nupcials, hi havia uns 250 exemplars.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 


Ja han vingut a la colònia reproductora els primers exemplars de Xatrac d'albufera (Sterna hirundo), augmenta el nombre de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) que ja comencen a fer els seus balls nupcials, una altra espècie nouvinguda és el Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida) hi havia 11 exemplars i 25 Gavina capnegra (Larus melanocephalus), també augmenta el nombre de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i molts comencen el seu període de cel, hi havia uns 250 exemplars.

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)


Un ànec que sols veiem en els passos migratoris és el Roncadell (Anas querquedula) hi havia dos exemplars. De Fotja (Fulica atra) vaig vorer 97 exemplars, entre ells tres parelles amb 4, 3 i 1 pollets respectivament. Continua el mascle solitari amb plomatge nupcial de Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), quina alegria tindríem si s'acostara una femella i intentaren reproduir-se, una altra novetat va ser un exemplar trobar un Ànec blanc (Tadorna tadorna).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida)



Han vingut els primers exemplars de Parpalló (Riparia riparia) i ja se senten els cants de Busquerot (Acrocephalus arundinaceus) mentre continuaven uns 15 exemplars de Flamenc (Phoenicopterus roseus). El Martinet (Nycticorax nycticorax) també es van deixar vorer a l'estany, un total de 3 adults es barallaven per obtenir la millor branca per dormir eixe matí.

Flamenc (Phoenicopterus roseus)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2019.


TEMPS DE PICARDONES ALS MOROS


Picardona (Porzana porzana)

Enguany amb uns bons nivells d’aigua a les nostres marjals hem pogut gaudir de l’observació d’un grup d’aus molt desconegut, les picardones. Al País Valencià i podem trobar tres espècies; la Picardona (Porzana porzana), el Picardó (Porzana parva) i el mes menut, el Picardonet (Porzana pusilla). Són uns ocells molt desconeguts perquè a més ser de molt menuts amb una grandària que oscil·la entre 16 i els 22 centímetres que no permet diferenciar-los entre ells, viuen amagats dins del canyís protegits per la densitat de la vegetació. El seu és un plomatge críptic que tampoc ajuda i no permet diferenciar els mascles del picardó del picardonet excepte per la taca roja de la base del bec del primer. La variabilitat del seu cant tampoc ajuda gens la seua detecció. Són aus migradores i principalment les tenim a les nostres terres en els passos migratoris però hi ha indicis de reproducció d’unes poques parelles.

Picardona (Porzana porzana)


LA PICARDONA (Porzana porzana)

Té una ampla distribució ocupant tota Euràsia, a Europa la major part nidifiquen a Rússia i Bielorússia. El seu pas migratori es detecta entre els mesos de febrer i abril i entre juliol i octubre amb un pas més notori en el prenupcial.

Picardona (Porzana porzana)

Al País Valencià és relativament freqüent en els passos migratoris, encara que es considera com migrant escàs (Tirado et al., 2011). Registres antics parlen d’una presencia escassa durant l’època de nidificació al Fondo d’Elx i en altres aiguamolls del sud d’Alacant J. A. Sánchez Zapata a (V. Urios et al., 1991) mentre Gómez-Serrano et al., 2000 estimaren entre 0 i 10 parelles reproductores, però no és citat al Atlas de las Aves Nidificantes en la provincia de Alicante López  Iborra et al., 2015. 



Picardona (Porzana porzana)
A Espanya actualment no se sap de veritat si arriba a ser nidificant calculant-se  unes 53 parelles però sense cap dada segura (Martí & Del Moral; Atlas de las Aves Reproductoras de España 2003). En Aves Ibéricas Díaz et al., 1996 documenten reproduccions segures en Aragó (Pedrochi 1987) i a les maresmes del Guadalquivir (García et al., 1989). Es presenta regularment durant els passos migratoris i a l’hivern en terrenys amb poqueta aigua i amb molta vegetació.


Enguany a la marjal dels Moros he observat 6 exemplars diferents, 3 el 6/04, 3 el 10/4 i 1 el 12/04. Sempre estaven prop de l’aigua o alimentant-se dins d’ella però a les vores de tolls i fent peu, es dedicaven a menjar remenjant les fulles caigudes dins dels tolls, buscant xicotets invertebrats, una  va ser prou confiada i es va deixar acostar fins als tres metres sense alterar el seu comportament.


EL PICARDÓ (Porzana parva)

Picardó (Porzana parva)

És un ocell que cria des de la península Ibèrica a l'Àsia central amb nius actius ja als primers dies de maig, és un migrador que passa pels nostres aiguamolls entre els mesos de febrer i primers de maig, també hi ha dades d'hivernada a la conca mediterrània (de Juana 2003).

Al País Valencià Tirado et al., 2011 el consideren nidificant ocasional i migrant rar. Sembla que aprofiten els nostres aiguamolls en funció de la quantitat d'aigua que es troben durant la migració. Segons Jordi Calvell 2002 hi ha 11 cites entre 1985 i l'any 2000, a Santa Pola, Prat de Cabanes, Albufera de València, el Fondo d'Elx, Marjal d'Almenara, La Mata, marjal de Xeresa i marjal dels Moros amb una cita de juny de 1996 d'Armero i Yuste que potser d'una parella nidificant, Yuste també apunta una possible reproducció l'any següent a l'Anuari de Gómez-Serrano et al., 2000. El 2011 es va observar una concentració de dos mascles i una femella al Tancat de la Pipa, Albufera de València entre l'11/04 i el 19/04.

Lloc on es trobava el Picardó

A Catalunya es coneix com a Rascletó, també és considerat com un migrador regular i nidificant ocasional, en 1995 es va trobar un niu en un canyissar jove i prou obert amb poqueta aigua al delta del Llobregat. Estimen la presència d'unes 5 parelles reproductores al delta de l'Ebre. 

A l'estat espanyol hi ha indicis de cria probable a Navarra (Elósegui 1985), La Mancha (Jiménez et al. 1991), Galicia (Arcos et al. 1991) i als maresmes del Guadalquivir (García et al. 1989)

Als Moros he observat 3 exemplars, una parella el 6/04 i el 12/04 un mascle a soles al mateix lloc d'aigües estancades, sempre caminaven entre la vegetació flotant d’un canyar amb prou centímetres de profunditat agafant insectes en la superfície de l’aigua.


EL PICARDONET (Porzana pusilla)

Picardonet (Porzana pusilla)

Al País Valencià a l’últim anuari publicat (Tirado et al., 2011) és considerat com migrant rar. Anteriors publicacions el considera-ven nidificant molt rar amb una estima de 12 parelles a la marjal de Xeresa en 1980 (Miracle et al 1983) mentre (Gómez-Serrano et al., 2000) apunta-ven la presència d’entre 0 i 10 parelles. Calvell el 2002 mostra 11 cites entre 1985 i l’any 2000, la gran majoria d’elles a la marjal dels Moros. És molt més freqüent als passos migratoris entre els mesos de febrer i maig, menys localitzat al pas postnupcial entre agost i octubre. (J. A. Sánchez Zapata a ATLAS DE LAS AVES NIDIFICANTES DE LA COMUNIDAD VALENCIANA. V. Urios et al., 1991).

A Catalunya es coneix al picardonet com Rasclet, Clavell el 2002 el considera com nidificant molt rar i irregular calculant un màxim de cinc parelles, durant la realització de l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya 1999-2002 es va detectar la seua presencia a tres quadrícules 10x10 a Utxesa, als aiguamolls de l’Empordà i al delta del Llobregat i s’ha observat una mitjana de 14,25 voltes per any en aquest període.

Picardonet (Porzana pusilla)

A l’estat espanyol es considera com una raresa i és més escassa del que és pensàvem, així el diuen Dies & Dies in Martí & Del Moral al Atlas de las Aves Reproductoras de España 2003. Estimen una població de 52 parelles amb la major part localitzada a les maresmes del Guadalquivir i en anys amb bona quantitat d’aigua.

Les picardones fan el seu niu en les zones amb canyissars i salicòrnies amb molt poca aigua encara que durant els passos també s’han trobat als arrossars. Fugen de les grans extensions de canyís preferint llocs més oberts amb tolls amb xicotetes platges. A la marjal dels Moros només vaig observar un exemplar el dia 10 d’abril, molt més tímida que les altres picardones va passar per un camí entre salicòrnies amb poqueta aigua.

Picardonet (Porzana pusilla)
Localitzacions dels picardons observats a la marjal dels Moros el 2017

Textos i fotos de Rafa Muñoz 2017