Dites populars d'aus

 

Judia (Vanellus vanellus) 

27 de desembre de 2020.

Hui fa fresqueta a la plana de València, aquest matí sols feien 6 graus, tot i que ha eixit el sol, com ha tornat a bufar el ponent, s'estava prou bé al sol. Sentat a una terrasseta d'un bar del Saler he sentit a unes iaies dir: "Judia per l'horta, tanca la porta".

La gent de l'horta sap que les judies (Vanellus vanellus) són ocells que sols venen a l'hivern i com més fred fa, més hi ha. Per tant aquesta dita és una bona mostra de la saviesa popular valenciana i un goig poder sentir la riquesa de la nostra llengua.

Aquesta au es també es diu Merita a moltes comarques del País Valencià, juia les Illes Balears o fredeluga a Catalunya, tots aquests noms són emprats a casa nostra per anomenar a la Vanellus vanellus.


Gràcies a les aportacions de Twitter tenim que: 

Notari i Ibanyes @miquelnotari "Quan veges la merita per l'horta, encén el foc i tanca la porta". 

Iban L. Llop @IbanLLop: "Quan veges la merita volar, tanca la porta i encén la llar".

Si vols seguir-me en Twitter sóc: Rafa MuñozB @rafa_muozb

GAUDIR DE LES AUS MARINES A CULLERA

 

Paràsit gros (Stercorarius skua)

10 de desembre de 2020

Tots els anys per aquestes dates intente acostar-me al far de Cullera per a observar aus marines. Aquest mes sol ser el que millors observacions deixa, en general els mesos d'hivern són els millors, però en desembre es veuen molt bones quantitats de baldrigues i algunes espècies menys habituals.

El far domina el cap de Cullera, està situat dalt d'un penya-segat a 22 sobre el nivell del mar, des d'eixe indret es pot vorer tot el Golf de València, del Desert de les Palmes al nord fins al Montgó, al sud. Aquesta instal·lació es va encendre per primera volta l'any 1858 per assenyalar el cap situat al centre del golf i el port. Fa pocs mesos que s'ha habilitat un camí de baixada pel vessant i han posat dos cartells convidant a l'observació d'aus. La baixada que han habilitat es queda curta, nosaltres preferim anar baix mateix del far i per arribar-hi cal caminar entre grans pedres, amb cura de no caure. Per cert, els rètols els ha fet el company Virgili Beltrán d'ACTIO Birding i les espectaculars fotos que ha emprat les ha fet, l'amic Víctor París.

El mes de juliol arribaren a un acord cessió del far entre el propietari, el Ministeri de Foment, encapçalat per José Luis Ávalos, i l'alcalde de Cullera; Jordi Mayor. Un suggeriment: no costaria gens ni mica obrir un accés de vianants a la parcel·la per poder observar aus marines sense haver de botar pedres.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

En arribar vaig trobar a un company que no coneixia personalment, Jesús Carrión. El dia estava cobert de núvols i bufava vent de ponent moderat, però baix del far s'estava molt bé i sense passar fred. La cosa començà a animar-se; diferents grups de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) es menjaven a nord i a sud, no massa lluny de la costa, algunes descansaven posades en l'aigua. En total sumarien uns 500 exemplars que al llarg del matí foren canviant de lloc fins que trobaren un banc de peixos, enfront del port de Cullera, llavors començà la pesca. Donaven voltes volant per damunt del banc de peixos i es llançaven a l'aigua en un curt picat, després feien un curt busseig darrere de les seus preses. Els acompanyaven uns 12 exemplars de Mascarell (Morus bassanus) que volaven més amunt que les baldrigues i feien uns picats més espectaculars.


Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Al llarg del matí entre els diferents grups de baldrigues balears endevinarem un mínim de dos exemplars de Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan). Tota estona tinguérem ben prop del far una Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) i, més lluny, també hi havia Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).


Mascarell (Morus bassanus) 

En acostar-se el migdia començaren a passar algunes barques de pesca cap al port. La més gran duia un gran seguici d'aus que es barallaven per aconseguir els descarts de peix. Els més nombrosos eren els gavinots argentats (Larus michahellis), però també hi havia Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot fosc (Larus fuscus) i un Paràsit gros (Stercorarius skua) que intentava furtar el seu esmorzaret.


Agullat gros (Gavia immer) en plomatge d'estiu a Islàndia

L’alegria del matí ens la donà un preciós adult d’Agullat gros (Gavia immer) que es dedicava a fer llargues immersions per cercar aliment. Eixe matí afegirem al nostre quadern un estol de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i exemplars de Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) fent els seus típics picats per atrapar peixets. Entre les roques també teníem; Roquer  (Ptyonoprogne rupestris), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i Estornell (Sturnus vulgaris).


Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis)

Accessos i aparcaments al far de Cullera: 39.186185,-0.217236

El Montgó


Text i fotos de Rafa Muñoz.

 

Vaixell seguit de gavines i baldrigues

Coordenades del Far de Cullera 39.186185,-0.217236

 

 

NOVEMBRE A L’ALBUFERA DE VALÈNCIA

 

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

L’11 de novembre vaig anar al Tremolar, València, aquest és el tros d’horta i marjal que hi ha entre Pinedo i Castellar, al costat de la marjal d’Alfafar. El dia 17 vaig anar a Alfafar, al Tancat del Foro i el dia 18 estiguí per La Mata de Malta, molt prop del Palmar.


Fita límit de terme entre el Tremolar de València i Alfafar


El primer dia els caçadors ja havien tancat els camins de la marjal, per eixample a la marjal del Tremolar sols estava obert el camí del Cavalló. És un desgavell que els caçadors, expropien temporalment camins públics pels seus interessos, a més és injustificable que siga per matar animals en un parc natural. Necessitem dirigents amb prou valentia que vagen reduint aquesta activitat fins a prohibir-la en un parc natural.

Camí tancat pels caçadors a València


L’arròs ja s’havia collit i els camps segats restaven molls després de la DANA que deixà molts litres d’aigua a l’Albufera entre els dies 3 i 6 de novembre. Els dies que caigué més pluja foren el 4 i el 5 de novembre. Eixes 48 hores s’acumularen 426,9 l/m² a Alginet que fou el record. Al voltant del parc natural s’arreplegaren en eixes mateixes 48 hores 379 l/m² al Palmar, 318 a Sollana, 309 a Sueca, 244 a Silla i 157 a València.


Pluja acumulada els dies 4 i 5 de nov. 20 en l/m²-. aemetblog.es


Abundaven els estols de picaports (Plegadis falcinellus) i de gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus). Els acompanyaven en menor quantia exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar i Gavinot fosc (Larus fuscus), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc (Ardea alba), Esplugabous (Bubulcus ibis), Agró blau (Ardea cinerea) i Coll-verd (Anas platyrhynchos).


Agró blau (Ardea cinerea)


El més interessant fou la presència d'una bona varietat de rapinyaires, en pocs metres hi havia Àguila calçada (Aquila pennata), Àguila pescadora (Pandion haliaetus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Aguilot comú (Buteo buteo), Xoriguer (Falco tinnunculus) i Esparver (Accipiter nisus).


Aguilot comú (Buteo buteo)


Altres espècies observades foren: Colom doméstic (Columba livia domestica), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Tieta (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Estornell (Sturnus vulgaris), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybitaPinsà (Fringilla coelebs), Gafarró (Serinus serinus), Merla (Turdus merula), Tieta (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Blauet (Alcedo atthis), ), Pit-roig (Erithacus rubecula), Cueta torrentera (Motacilla cinerea) i Cagamànecs (Saxicola rubicola) i Garsa (Pica pica). També trobí una Rata Comuna (Rattus norvegicus).


Cueta blanca (Motacilla alba)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz.


El Tremolar


AUS DE TARDOR AL BARRANC DEL CARRAIXET

 

Barranc del Carraixet, Alboraia

La canalització del tram final del barranc del Carraixet va començar a fer-se l'any 1991, en concret el llit al pas pels termes de Tavernes Blanques, Almàssera, Alboraia fins a la desembocadura. L’actuació fou de 3,9 quilòmetres de llarg per 50 metres d'amplària. Les obres finalitzaren en abril de 1996 i costaren 25,1 milions d'euros que serviren per a crear un llit d'escullera capaç d'absorbir un cabal de fins a 1.250 metres cúbics per segon. La construcció és estructura de cascall emmallat permeable en la major part el que permet el drenatge dels camps dels voltants.


Desembocadura del Carraixet i el grau de València al fons


Hui als últims 3.000 metres del barranc del Carraixet hi ha un aiguamoll singular amb una bona qualitat d'aigües i vegetació que per estar tancat dins d'un llit canalitzat permet calcular amb molt facilitat la densitat de les aus aquàtiques que hi viuen dins d'una àrea de 150.000 m². Per traure les dades de presència s’han fet transsectes. Eixint de la desembocadura i anant per la bora sud, fins al pont del camí de les Vinyes i tornada per la bora nord fins a la mar. Sempre s'han fet el recorreguts en les tres primeres hores del dia amb l'objectiu d'anotar tots els individus observats o escoltats de totes les espècies detectades.


Horts de la partida de Savoia, a la bora del barranc


Des de 1997 s'han realitzat un total de 120 transsectes on s'han enregistrat un total de 2.850 observacions corresponents a 25.635 individus de 146 espècies diferents. En els vint-i-tres anys de mostreig l'esforç no ha sigut constant ni homogeni, però gràcies a la gran quantitat de dades i en tractar-se d’un període prolongat permet fer-se una idea molt aproximada de la biodiversitat i la densitat de les espècies que utilitzen aquest espai.


Els darrers metres del barranc abans de la mar, l'ermita dels Peixets


En vint-i-tres anys s’han realitzat 4 transsectes l’any 1997, 4 en 1998, 2 en 2001, 2 en 2002, 5 en 2003, 3 en 2004, 2 en 2006, 20 en 2007, 10 en 2008, 3 en 2009, 1 en 2010, 1 en 2011, 2 en 2013, 1 en 2014, 4 en 2015, 16 en 2016, 6 en 2017, 12 en 2018, 10 en 2019 i de moment 12 en 2020.


Camp de xufa, partida de Savoia


Els transsectes realitzats aquesta tardor s’han fet els dies 22 i 23 d’octubre, el 5 i 19 de novembre. A continuació es presenten les dades obtingudes de les 51 espècies d’aus detectades, amb comentaris i les densitats d’algunes espècies.

 

DADES D’OCTUBRE I NOVEMBRE DE 2020

Gall de canyar

 

Aus aquàtiques sedentàries amb densitats, 6 espècies:


Cabussonet (Tachybaptus ruficollis) 4 ex. presenten una densitat de 37.500 m²/au.

Coll-verd (Anas platyrhynchos) 85 ex. amb una densitat de 1.764,70 m²/au.

Fotja (Fulica atra) 107 ex. tenen una densitat de 1.401,86 m²/au.              

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) 9, resulta una densitat de 16.666,66 m²/au.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 57 ex. presenten una densitat 2.631,57 m²/au.

Rossinyol bord (Cettia cetti) 11 ex. tenen una densitat de 13.636,36 m²/au.


Fotges al llit del barranc


     

Aus sedentàries, 18 espècies amb el màxim d’individus trobats en una sola jornada de cens: 


Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) 2 ex.        

Cadernera (Carduelis carduelis) 8 ex.

Cogullada vulgar (Galerida cristata) 1 ex.

Cueta blanca (Motacilla alba) 6 ex.                       

Estornell negre  (Sturnus unicolor) 13 ex.            

Gafarró (Serinus serinus) 12 ex.

Garsa (Pica pica) 7 ex.                 

Garseta blanca (Egretta garzetta) 2 ex. 


Gomet juvenil


Gomet  (Ixobrychus minutus) 1 ex. juvenil.

Merla (Turdus merula) 2 ex.


Oroval


Oroval  (Ardeola ralloides) 1 ex.

Teuladí (Passer domesticus balearoibericus) 16 ex.      


Teuladí torredà

Teuladí torredà (Passer montanus) 6 ex.

Tórtora turca (Streptopelia decaocto) 29 ex. mengen a un camp de xufa cremat abans de la recol·lecció.

Totestiu (Parus major) 1 ex.      

Trist (Cisticola juncidis) 8 ex.     

Verderol (Chloris chloris) 6 ex.  

Xoriguer (Falco tinnunculus) 1 ex. mascle.

 

Estornell negre

Aus estivals, 1 espècie, amb el màxim d’individus trobats en una sola jornada de cens: 


Oroneta (Hirundo rustica) 24 ex. aquesta fou la darrera observació abans de l’emigració postnupcial a Àfrica fou el 23 d’octubre.

 

Mosquiter comú


Aus hivernants, 15 espècies, amb el màxim d’individus trobats en una sola jornada de cens:

 

Bequeruda (Gallinago gallinago) 1 ex.   

Blauet (Alcedo atthis) 2 ex.                       

Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla) 1 ex.                

Cagamànecs (Saxicola rubicola) 1 ex.     

Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) 1 ex.                           

Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) 2 ex.                

Cueta torrentera (Motacilla cinerea) 2 ex.                         

Estornell (Sturnus vulgaris) 6 ex.                            

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 20 ex.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) 20 ex.

Pinsà (Fringilla coelebs) 6 ex. en pas migratori el 23 d’octubre.   

Pit-roig (Erithacus rubecula) 1 ex.           

Puput (Upupa epops) 1 ex.

Roquer (Ptyonoprogne rupestris) 8 ex. 

Tieta (Anthus pratensis) 6 ex.    

 

Ascle mascle

Aus ocasionals, 2 espècies: 

Ascle (Mareca strepera) un mascle, és la primera volta que detecta aquesta espècie.

Piuló (Mareca penelope) 1 ex. una femella, és la primera cita d’aquesta espècie al barranc.

              

Collverd i Piuló femella darrere

Aus Exòtiques o domèstiques assilvestrades, 5 espècies, amb el màxim d’individus trobats en una jornada de cens:  

Ànec  mut (Cairina moschata) 9 ex. Densitat 16.666,66 m²/au.

Ànec domèstic (Anas platyrhynchos domesticus) 1 ex. 

Colom domèstic (Columba livia domestica) 2 ex.            

Cotorra grisa (Myiopsitta monachus) 9 ex.

Oca domèstica (Anser anser domesticus) 1 ex.  

 

Xoriguer

Aus marines, presents a la platja i al darrer tram del barranc, 4 espècies: 


Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 2 ex.

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) 1 ex.

Territ tres-dits (Calidris alba) 6 ex.          

Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) 1 ex.

 

Estornell

Text i fotos de Rafa Muñoz © 2020        


Añadir título

 

MARJAL DELS MOROS, TARDOR 2020

 

Fusell (Pluvialiis apricaria)

Aquesta tardor per fi han arribat les pluges, feia molta falta perquè la qualitat de l’aigua de la marjal estava molt compromesa, a més de poca quantitat, la poca que hi havia estava plena d’algues per l’excés de brutícia. L’aigua de pluja de novembre ha millorat l’estat de la marjal. Estem acabant el pas migratori i continuen les arribades d’aus hivernants. En les tres visites que he fet els matins dels dies 20 d’octubre i del 2 i 16 de novembre he observat un total de 72 espècies. Farem un xicotet repàs de les aus més destacables.

Marjal dels Moros


Dels agrós tenim una gran varietat, per destacar quelcom, perquè fa temps que no és novetat ressaltar les cites hivernals de gomet i oroval el 16 de novembre. En total he observat 9 espècies: Agró blanc (Ardea alba), Agró blau (Ardea cinerea), Esplugabous (Bubulcus ibis), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gomet (Ixobrychus minutus), Oroval (Ardeola ralloides), Picaport (Plegadis falcinellus) i Rascló (Rallus aquaticus).


Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)


Dels ànecs cap novetat, sols ressaltar la presència de 8 exemplars d’ànec capblanc el dia 16/11. Aquestes són les espècies trobades: Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Ascle (Mareca strepera), Boix (Aythya ferina), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Cullerot (Spatula clypeata), Sarset (Anas crecca) i Sivert (Netta rufina).  


Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) 


De la resta d’aus aquàtiques sols cal destacar la troballa de 3 exemplars de Cabussó coll-negre el dia 3 de novembre. Aquest és el llistat d’espècies: Cabrellot (Podiceps cristatus), Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Flamenc (Phoenicopterus roseus), Fotja  (Fulica atra), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) i Polla d'aigua (Gallinula chloropus).


Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 


El grup de les aus rapinyaires és dels més fluixets, jo sols he trobat els habituals, Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i Xoriguer (Falco tinnunculus), tot i que companys han vist Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus), Duc (Bubo bubo hispanus) i Mussol marí (Asio flammeus).


Part de l'estol de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) 


De les aus marines cal destacar la presència d'un gran estol de 500 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) el dia 2 de novembre. També comentar-vos l'actuació de tres destrellats que practicaven l'esquí aquàtic i envestiren a les baldrigues mentre descansaven. Cal recordar que aquestes aus estan protegides i en seriós perill, qualsevol molèstia es deu denunciar. La sort que han tingut és que no puc llegir la identificació de la motora. M'han avisat que aquestes infraccions es deuen denunciar cridant al moment al 112. Emergències avisen a Comandància de Marina que per activar als ports pròxims per detectar la barca responsable i obrir l'expedient sancionador. La resta d'espècies observades han sigut: Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina capblanca (Larus genei) i Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis).


Destrellats emvestint l'estol de bladrigues


Les aus limícoles que trobí foren: Bequeruda (Gallinago gallinago), Camallonga (Himantopus himantopus), Fusell (Pluvialiis apricaria), Merita (Vanellus vanellus), Territ variant (Calidris alpina) i Tètol cuanegre (Limosa limosa). Destaca el Fusell observat el 16/11, és una au poc freqüent als Moros. En octubre es va vorer un Bitor (Botaurus stellaris), alguns companys l’han sentit en dies posterior, jo el dia 15/11 vaig sentir un reclam que podria ser d’un exemplar, però no puc assegurar-lo.


Cagamànecs (Saxicola rubicola)


De la resta d’aus sols afegir el llistat d’espècies: Blauet (Alcedo atthis), Puput (Upupa epops), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta cuallarga (Sylvia undata), Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Colom domèstic (Columba livia domestica), Cotorra grisa (Myiopsitta monachus), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), Gafarró (Serinus serinus), Garsa (Pica pica), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus), Oroneta (Hirundo rustica), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Trist  (Cisticola juncidis), Verderol (Chloris chloris), Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus) i Xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon).


Xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 

Tex i fotos de Rafa Muñoz.


Pit-blau (Luscinia svecica)

Blauet (Alcedo atthis) 

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Estornell negre (Sturnus unicolor)


AUS DE LA DEVESA DEL SALER

 

Territ variant (Calidris alpina)

27 d’octubre de 2020

 

Estany del Pujol

Aquesta jornada torni a l’Albufera i a la Devesa del Saler i vaig comprovar que encara continua una bona mostra d’aus limícoles per les bores de l’estany del Pujol. Vaig vorer uns 120 exemplars de Territ variant (Calidris alpina), 5 de Territ menut (Calidris minuta), 13 Corriol gros (Charadrius hiaticula) a més de 25 ex. de Picarot (Tringa nebularia). A l’aigua hi havia 3 Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) i Cabrellot (Podiceps cristatus).


Territ menut (Calidris minuta) i darrere un Corriol gros (Charadrius hiaticula)


En la desembocadura de la Gola augmentà la varietat d’espècies amb una Garsa de mar (Haematopus ostralegus), un Fusell de mar (Pluvialis squatarola), Territ tres-dits (Calidris alba) i un Remena-rocs (Arenaria interpres). A més de les espècies habituals sols restaria assenyalar la presència de 3 ex. de Gavina capblanca (Larus genei) i Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis).


Remena-rocs (Arenaria interpres).

Després al Racó de l’Olla, assenyalar que hi havia un gran estol de 524 exemplars de Camallonga (Himantopus himantopus), 9 ex. de Tètol cuanegre (Limosa limosa), 5 ex. d’Alena (Recurvirostra avosetta) i una Xerlovita (Tringa ochropus).


524 exemplars de Camallonga (Himantopus himantopus)

Encara queden exemplars en pas migratori d’Oroneta (Hirundo rustica) i ja han arribat a passar l’hivern els roquers (Ptyonoprogne rupestris).


Xerlovita (Tringa ochropus)

 De la resta d’animals habituals al Racó de l’Olla sols cal ressaltar la presència de 20 ex. d’Ànec blanc (Tadorna tadorna) i unes teranyines custodiades per tres grans aranyes de l’espècie Araneus diadematus.

Corriol gros (Charadrius hiaticula)

Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz


Ànec blanc (Tadorna tadorna)

El Racó de l'Olla

Araneus diadematus

Territ variant (Calidris alpina)