UNA ESCAPADA A LA COSTA CÁLIDA

Alcaraván común (Burhinus oedicnemus)



Hasta última hora no supimos si podríamos hacer una escapada de semana santa y como teníamos solo tres días nos decantamos por acercarnos a la Costa Cálida, al sur de Murcia, para descansar del bullicio, disfrutar del mar y del buen tiempo.

Calnegre, Garrobillo


Nos alojamos en Calabardina, en Águilas y fue un acierto en todos los sentidos ya que había pocos turistas además de playas y calas de ensueño muy tranquilas, en esta zona de come de lujo y con muy buena relación calidad precio, si a todo lo anterior se añade una naturaleza peculiar que hervía gracias a una primavera con algo de lluvia hay garantía de éxito. 

Camachuelo trompetero


El hotel Mayari fue otro acierto, era acogedor, tranquilo y estaba muy cerca los espacios protegidos de cabo Cope y de Calnegre. El objetivo de la escapada era descansar, recorrer calas y playas de la zona en familia, además yo buscaba estar alojado cerca de una buena zona para pajarear por las mañanas antes del desayuno.

Margarita de mar (Asteriscus maritimus)





Lagartija colirroja (Acanthodactylus erythrurus)


El amanecer del día 5 recorrí el cabo Cope un par de horas, atravesé la zona de estepa salina detrás del impresionante farallón rocoso de 242 m. Aquí la vegetación dominante son arbustos espinosos donde destacan entre otros la Cornicabra (Periploca angustifolia), el Espino negro (Rhamnus lycioides), pies de Cambrón (Lycium intricatum) que estaban en flor, algún Acebuche (Olea europaea sylvestris) aislado, Alabardín (Lygeum spartum), Aliaga (Genista scorpius) o el omnipresente Esparto (Stipa tenacissima)

Pijolobo (Cistanche phelypaea lutea) identificada por Víctor Paris, gracias.

El rápido paseo matinal no deparó la observación de aves poco frecuentes, con más tiempo se puede ver águila-azor perdicera, búho real, halcón peregrino, tortuga mora o camachuelo trompetero. Acabé esa mañana en la torre vigía de Cope del siglo XVI en las rocas de alrededor, en la duna fósil y en los arenales las plantas estaban en plena floración y llenaban todo de vida con sus colores, la más abundante era la Margarita de mar (Asteriscus maritimus), más espectaculares eran los Lirio de mar (Pancratium maritimum) y bellos en su sobriedad los Cardo marítimo (Eryngium maritimum) entre otras.

La Higuerica, Cuatro Calas, Águilas

Después de un apetitoso desayuno en el hotel nos fuimos a conocer el paraje de Cuatro Calas, esta es una zona volcánica con unas calas y aguas prístinas, son Calarreona, la Higuerica, la Carolina en el término de Águilas y la de los Cocedores en el vecino San Juan de los Terreros, Almería. Aquí se puede ver con facilidad la Collalba negra (Oenanthe leucura) y también hay más adelante la singular Terrera marismeña (Calandrella rufescens), pero quizás lo más espectacular de esta reserva es bucear entre rocas o praderas de Posidonia oceánica.

Cala Cerrada, San Juan de Terreros


Continuamos dirección sur por la carretera costera AL-7170 y paramos en varias calas a cual más bonita, para comer fuimos a  Garrucha para disfrutar del pescado fresco que da esta costa casi virgen. Mientras comíamos con vistas a la playa en el bar Posito fuimos testigos de una ruidosa cópula de Gaviota patiamarilla (Larus michahellis) y de la compleja maniobra de atraque de un carguero de mineral ayudado por tres remolcadores.

Cala Blanca, Garrobillo


Por la tarde de regreso paramos en el Salar de Canos, este es un pequeño humedal de unas 100 ha se forma en una depresión cerrada al mar por la carretera AL-7170, la avenida del Salar corre paralela y desde ella se observan a la perfección un montón de especies. Estaba rebosante de aves, había Malvasía cabeciblanca (Oxyura leucocephala), Morito común (Plegadis falcinellus), Pato colorado (Netta rufina), Porrón europeo (Aythya ferina), Tarro blanco (Tadorna tadorna), Zampullín común (Tachybaptus ruficollis), Avoceta común (Recurvirostra avosetta), Calamón común (Porphyrio porphyrio), Cigüeñuela común (Himantopus himantopus), Cuchara europeo (Anas clypeata), Flamenco común (Phoenicopterus roseus), Archibebe común (Tringa totanus), Combatiente (Philomachus pugnax), Correlimos común (Calidris alpina), Correlimos tridáctilo (Calidris alba) o Gaviota cabecinegra (Larus melanocephalus) entre otras.

Vencejo real (Apus melba)


El día 6 recorrimos en bicicleta las playas y calas de la marina de Cope, dentro del Parque Regional de Calnegre y Cabo Cope, al norte de Calabardina, donde nos alojábamos. Esta zona se ha librado de la degradación turística y con un poco de imaginación se puede comprender como eran las costas mediterráneas hace 75 años. La vegetación estaba pletórica y el mar de un azul inmenso. Observamos varias parejas de Alcaraván común (Burhinus oedicnemus), Collalba negra (Oenanthe leucura), Curruca tomillera (Sylvia conspicillata) pero lo mejor nos esperaba en Cala Blanca, Garrobillo, era una cala con un cortado extraplomado que daba a una playa de cantos rodados y arena, había cuevas excavadas en la arenisca que eran como pequeños apartamentos trogloditas en primera línea de mar. En lo alto de la loma encontramos los restos de una espectacular noria metálica que estaba asentada sobre un túmulo de piedras donde la fuerza de alguna caballería se utilizaba para extraer agua de un profundo pozo.

Paloma bravía (Columba livia livia)


El cortado marino bullía de aves, varios Vencejo pálido (Apus pallidus) y Vencejo real (Apus melba) entraban a las grietas entre chillidos y volaban en círculos persiguiéndose buscando pareja con la que ocupar alguna de las grietas de la pared amarillenta. Una nube de Grajilla occidental (Corvus monedula) ruidosas pugnaban por defender sus pequeños huecos donde criar, también abundaba la Paloma bravía (Columba livia livia), pensé que esta especie se ha degradado primero por la domesticación y después por vivir próximas al hombre, esas palomas cimarronas intentan prosperar en zonas antropizadas, pero estos ejemplares de Calnegre están lejos de poblaciones humanas y viven auténticamente salvajes, en cuevas junto al mar rodeadas de vegetación adusta y de suelos ásperos, pero libres sin depender de nadie.

Grajilla occidental (Corvus monedula)

Texto y fotos de Rafa Muñoz 2018.

PAS MIGRATORI EN ELS MOROS


27/3/2018
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)


Aprofitant un dels pocs dies amb bon oratge d’esta primavera vaig acostar-me a la marjal i només baixar del cotxe em va passar volant per damunt una Àguila pescadora (Pandion haliaetus) volant al nord. Després altres rapinyaires van ser 2 Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), 3 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i 1 Aguilot comú (Buteo buteo).

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)


Els ànecs van ser 40 Collverd (Anas platyrhynchos), 4 Ascle (Anas strepera), 4 Roncadell (Anas querquedula), 4 Sarcet (Anas crecca), 58 Cullerot (Anas clypeata), 4 mascles d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), 32 Sivert (Netta rufina) i 25 Boix (Aythya ferina). Van completar les aus aquàtiques 3 Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis), 1 Cabrellot (Podiceps cristatus), 52 Fotja (Fulica atra), 2 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), un nombrós grup de 98 Flamenc (Phoenicopterus roseus) i altre més nombrós de 264 Picaport (Plegadis falcinellus), per finalitzar altres que no volen marxar encara que no trigaran molt a fer-ho com 27 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).

Estol de 264 Picaport (Plegadis falcinellus)


El grup de les aus limícoles va estar representat per 1 Bequeruda (Gallinago gallinago), 3 Xerlovita (Tringa ochropus), 4 Tifort (Tringa totanus), 2 Corriolet (Charadrius dubius), 10 Camallonga (Himantopus himantopus), 1 Redonell (Philomachus pugnax), 1 Territ bec-llarg (Calidris ferruginea).

Gavines a la llacuna dels Xatracs

Les gavines ja van prenent possessió de les illes  la llacuna dels xatracs, les més matinadores són 150 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i els acompanyaven 2 Gavina capnegra (Larus melanocephalus) i 2 Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), per la línia de costa passaren direcció sud 13 Gavina corsa (Larus audouinii).

Busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae)

Dels passeriformes sols dir-vos com a més destacable la presència encara de Pit-blau (Luscinia svecica), 13 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), 1 Busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae) i 1 Tieta de muntanya (Anthus spinoletta) en pas i dels reproductors destacar 5 Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon) prou actives amb els seus cants de cel.


Tex i fotos de Rafa Muñoz 2018.

CARRAIXET: POLLETS, DENSITATS I EXÒTIQUES


23/03/2018

Femella de Collverd (Anas platyrhynchos) i pollets

Més pollets naden seguint a les seues mares en el barranc del Carraixet, els més primerencs són els collverds (Anas platyrhynchos), vaig vorer quatre femelles seguides de 10, 11, 12 i 13 aneguets, són unes mares molt prolífiques!, en total vaig comptar 36 mascles per el que calcule que en este tram de 3.000 m de llarg x 50 m d'ample entre la desembocadura i 100 metres a l'oest del pont del camí de les Vinyes, Alboraia, per tant parlem d'una àrea de 150.000 m², hi ha 36 parelles de collverds, per tant una parella cada 4.166 m², el que és el mateix cada hectàrea de llit de barranc tenim 2,4 parelles/ha de collverd o 4,8 exemplars/ha crec que és una molt bona densitat!

Pollets de Collverd (Anas platyrhynchos)

Respecte del Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) en la mateixa superfície vaig trobar 6 adults, un d’ells anava seguit de dos pollets molt menuts, fent el mateix càlcul tindríem una parella cada 50.000 m², per tant una densitat de 0,2 parelles/ha.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) i pollet de dies.

Però l’espècie més abundant sens dubte és la Polla d'aigua (Gallinula chloropus), ja que hi havia 73 exemplars, per tant una densitat 14,6 exemplars/ha. Impressionant!

Fotja (Fulica atra) covant


Altra espècie reproductora al Carraixet és la Fotja (Fulica atra), vaig comptar 40 exemplars, una parella ja estava covant 3 ous en un niu massa a la vista, ix una densitat ix d'1,3 parelles/ha o 2,6 ex/ha. Del Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) vaig vorer 5 exemplars en 4 zones diferents, calcule que hi haurà 4 parelles, per tant una densitat mínima 0,3 ex/ha.

Pont de la carretera CV-311, Camí de les Vinyes, Alboraia.


Volant lluny vaig vorer un tren de 13  Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), quasi segur que marxaven al nord a les seues terres de reproducció, bon viatge amics, fins a la pròxima tardor! De la resta d’espècies poques novetats, sols ressenyar la presència d’un Teixidor (Remiz pendulinus) i 2  Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa).

Tortuga de panxa roja (Pseudemys nelsoni)

Respecte a les espècies exòtiques hi havia en este tram final del barranc del Carraixet una  Tortuga de panxa roja (Pseudemys nelsoni), 6 Ànec  mut (Cairina moschata) i 4 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).

Ànec  mut (Cairina moschata)


Text i fotos de Rafa Muñoz, 2018.

HOMENATGE ALS VALENTS PILOTS DELS HIDROAVIONS


22/03/2018


El mateix dijous 22 quasi a migdia quan tornava cap a casa em va sorprendre el vol d'un hidroavió dels que combaten els incendis forestals. Eixos dies estava cremant-se el Prat de Cabanes, serien vora les 12 del migdia, la mar estava prou rebolicada amb forts vents de mestral, crec recordar. Supose que l'aparell voldria aprofitar que el moll de ponent del grau de Sagunt faria que la mar estiguera un poc més plana i per això l'avió va intentar carregar aigua de mar just enfront de la marjal dels Moros. El va intentar tres voltes però sospite que por lo arrissat de la mar no aconseguia omplir el dipòsit d'aigua del tot, en enlairar-se va soltar un núvol d'aigua i tornà a intentar-ho, com que no va aconseguir-lo se'n va anar.


Va volar ben prop de l'observatori de la llacuna dels Xatracs on estava jo i vaig oblidar-me una bona estona dels ocells admirant el valor dels pilots. Servisquen estes lletres per a fer un xicotet homenatge a estos homes i dones que posen en perill les seues vides per apagar els incendis que volen acabar en els pocs espais naturals que ens queden.



Una forta abraçada d'un amant de les aus als grans “pardals” de ferro i als seus pilots que lluiten contra el foc!

Text i fotos de Rafa Muñoz, 2018.

ELS MOROS VESTIT DE PRIMAVERA


22/03/2018


Es va notant que les aus pugen de temperatura i comencen el cel mentre la vegetació va creixent a tota presa i va tapant el renegrit de l'incendi.

Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)

Els ànecs van augmentant, pense que en funció de l'augment de la vegetació, hi havia 12 Collverd (Anas platyrhynchos), 4 Ascle (Anas strepera), 71 Sarcet (Anas crecca), 67 Cullerot (Anas clypeata), 12 Fotja (Fulica atra), 3 mascles i una femella d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), 7 Sivert (Netta rufina), 38 Boix (Aythya ferina) i 13 Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Agró blau (Ardea cinerea)

Alegren este parc natural 12 flamencs (Phoenicopterus roseus) i 56 Picaport (Plegadis falcinellus)Els agrons també comencen el període reproductiu, l’Agró blau (Ardea cinerea) ja duia materials al niu en llocs on no va arribar el foc mentre per la resta de l’espai natural es repartien Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc (Ardea alba) i Esplugabous (Bubulcus ibis). Encara queda pendent de migrar alguna Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo)


Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Els rapinyaires estan molt actius, vaig vorer baralles territorials d'una parella d’Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) clares que van expulsar altra calçada fosca. No massa lluny feien els seus vols de prospecció tres exemplars d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) dues femelles i un mascle. Pel Parc Sagunt patrullava un Aguilot comú (Buteo buteo).

Camallonga (Himantopus himantopus)


El nombre i varietat de limícoles va augmentant, vaig trobar-me 5 bequerudes (Gallinago gallinago), 3 exemplars de Xerlovita (Tringa ochropus), 3 de Tifort (Tringa totanus), 6 Corriolet (Charadrius dubius), 10 Camallonga (Himantopus himantopus), 3 Redonell (Philomachus pugnax).

Les gavines també semblen estar ben prop de començar el seu període reproductiu, hi havia Gavina corsa (Larus audouinii), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Oroneta (Hirundo rustica

Els hirundínids van estar representats per Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), Parpallò (Riparia riparia), Oroneta (Hirundo rustica), Oroneta cua-rogenca (Cecropis daurica).

 Trist (Cisticola juncidis)

De les aus més menudes també es va animant la cosa i trobí Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), Tiet (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis)Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Puput (Upupa epops), Teuladí (Passer domesticus), Teuladí torredà (Passer montanus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta groga (Motacilla flava), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), Todó (Columba palumbus), Pit-roig (Erithacus rubecula), Gafarró (Serinus serinus), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Blanca (Pica pica). La nota trista la va posar una  Rabosa (Vulpes vulpes).

Text i fotos de Rafa Muñoz, 2018.

MARJAL D’ALMARDÀ


21/3/2017

Marjal d'Almardà


Fa ja uns anys que la marjal d'Almardà ha guanyat protagonisme en el món de l'ornitologia valenciana, la seua ubicació molt prop de la marjal d'Almenara, fa no molts anys eren el mateix espai natural, la protecció i el treball d'Acció Ecologista AGRÓ amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sagunt, més en este moment que la marjal dels Moros ha patit un fort incendi que ha minvat greument la cobertura vegetal i per tant Almardà és un vital refugi de moltes espècies en molts quilòmetres.

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)


Vaig acostar-me a pegar una volta i vaig vorer moltes espècies, per destacar algunes dir-vos que pels camps revoltaven una Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i dos Arpellot de marjal (Circus aeruginosus).

Boix (Aythya ferina)


A les llacunes de l’explotació de torba hi havia una bona representació d’ànecs, vaig comptar 16 Sivert (Netta rufina), 35 Boix (Aythya ferina), 8 Sarcet (Anas crecca), 27 Collverd (Anas platyrhynchos) i 9 Ascle (Anas strepera).

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) atropellada 


Un bon grapat de picaports (Plegadis falcinellus), un mínim de 95 exemplars, 2 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), una Bequeruda (Gallinago gallinago), una Camallonga (Himantopus himantopus), 6 Fotja (Fulica atra) i 47 Polla d'aigua (Gallinula chloropusper cert esta espècie està molt afectada pels vehicles que circulen a massa velocitat i mort molt sovint.

Gavinot fosc (Larus fuscus)


Als camps inundats descansaven quatre espècies de gavines, Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i Gavinot fosc (Larus fuscus) i tres espècies d’agrós, Garseta blanca (Egretta garzetta), Oroval (Ardeola ralloides) i Agró blau (Ardea cinerea).

Rossinyol bord (Cettia cetti)


De les aus més menudes vaig detectar Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Oroneta (Hirundo rustica), Puput (Upupa epops), Totestiu (Parus major), Rossinyol bord (Cettia cetti), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Estornell negre (Sturnus unicolor), Teuladí (Passer domesticus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Blanca (Pica pica) i Tórtora turca (Streptopelia decaocto).

Lliri groc (Iris pseudacorus)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.




EN MARÇ PRIMERS POLLETS AL CARRAIXET


13/03/2018

Femella de Collverd (Anas platyrhynchos) amb els seus pollets.

Amb l'arribada del mes de març comencen a néixer els primers pollets al barranc del Carraixet, en un recorregut per la vora del barranc de la desembocadura fins al pont d'Alboraia pel camí de les Vinyes (CV-311) vaig trobar una primerenca femella de Collverd (Anas platyrhynchos) acompanyada d'onze pollets ben menudius. Una altra estava covant al niu i pràcticament sols es podien vorer mascles, ja que la majoria de les femelles estarien amagades xitades als nius, en total vaig comptar 26 adults.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) covant

Un Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) també estava covant, vaig observar un total de 8 exemplars. Teníem bons nombres de Fotja (Fulica atra) amb 46 exemplars i de Polla d'aigua (Gallinula chloropus) amb 74 individus. Tres parelles de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) es repartien a lo llarg del tram d'aigües obertes, ben prompte hauran de nodrir als seus fillets.

Oroval (Ardeola ralloides)

Vaig alegrar-me en tornar a vorer dues exemplars d’Oroval (Ardeola ralloides) que feia unes jornades que no trobava al barranc. També han tornat del viatge migratori les estimades oronetes (Hirundo rustica) que volen incansables empomant mosquits en vol.

Territ tres-dits (Calidris alba)

Un Corriolet (Charadrius dubius) descansava del seu viatge migratori al llit del barranc i a la platja de Port Saplatja ho feien 26 Territ tres-dits (Calidris alba), 12 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) encara aguaitaven una millora del temps per anar al nord d'Europa. Altra espècie que es resisteix a marxar és el Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), vaig vorer 4.

Barranc del Carraixet

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.