 |
| Merla de pit blanc (Turdus torquatus) a Vallter |
Inma i jo aprofitarem les vacances de Setmana Santa per a descobrir
la natura i el romànic del Ripollés,
tot sense oblidar la seua gastronomia, i aprofitar per a fer llargs passejos
pels boscos. Triarem per allotjar-nos Camprodon,
per estar prop del centre comarcal i tenir tota mena de serveis. Ens allotjarem
a l’Hotelet del Bac, i fou tot un
encert perquè estàvem ben prop del centre urbà, tot i que envoltats de natura i
tranquil·litat.
 |
| Guifré el Pelós |
El Ripollés
Aquesta comarca gironina fou el
bressol de Catalunya, que va sorgir després
d’una revolta contra els senyors carolingis francesos, entre els anys 826 i 827,
cosa que va permetre a Guifré el Pelós,
comte de Barcelona, Girona, Osona,
Cerdanya i Urgell, crear un
espai independent, al sud dels Pirineus. Aquest senyor feudal fou l’impulsor que,
a finals del segle IX, estructurà i va promoure la repoblació del que després
seria la Catalunya Vella. Ell va ser
el fundador de la dinastia dels comtes de Barcelona.
 |
| Pont Nou de Camprodon |
Camprodon
És una localitat important situada als peus dels Pirineus, que va créixer al voltant d'un turó fortificat, enmig de la troballa dels rius Ter, Ritort i el Ritortell. Destaca la bellesa del Pont Nou (s. XII), que s'ha convertit en la imatge icònica de la vila. Les muntanyes que envolten la ciutat estan cobertes per rouredes i fagedes.
 |
| Mascle de tieta dels arbres (Anthus trivialis) a Camprodon |
Per l'antiguitat dels seus peus i la proximitat al poble, es pot assenyalar la roureda de Can Pascal, que ocupa el turó de la Rovira (1.158 m), just en l'eixida oest. Si es prefereix caminar per una fageda monumental, es pot seguir la carretera cap a Font-Rubí, i poc abans d'aplegar al Coll Pregon, cercar l'ombria de les Assuques. Els matins, a l'ombria del Bac del Grau, on teníem el nostre allotjament, oferien una simfonia de sons que tenien un solista incansable, un mascle de tieta dels arbres (Anthus trivialis).
 |
| Coll d'Ares |
El Coll d’Ares
El primer dia, pujarem al pas natural dels Pirineus orientals, que comunica el Ripollés i la comarca francesa de Vallespir, amb una cota màxima de 1.513 m. El Coll d’Ares, va ser una de les principals vies de fugida que van permetre la retirada d’entre 85 i 95.000 republicans davant l’avanç dels feixistes, entre els mesos de gener i febrer de 1939.
 |
| Sargantana roquera (Podarcis muralis) |
Una curta passejada pel seu entorn, ens va permetre observar cercavores (Prunella collaris), voltor comú (Gyps fulvus), aguilot comú (Buteo buteo), corb (Corvus corax), sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis) i sargantana roquera (Podarcis muralis).
 |
| Sargantana bruna o iberoprovençal (Podarcis liolepis) |
 |
| Santa Cecilia de Molló |
Molló, Rocabruna, Beget, Oix i Castellfollit de la Roca
 |
| Forrellat de Santa Cecilia de Molló |
Després tornarem enrere per a començar el pelegrinatge per les principals esglésies romàniques. Primer visitarem Santa Cecilia de Molló (s. XI), en la seua porta cridava l’atenció un vell forrellat en forma de serp.
 |
| Sant Feliu de Rocabruna |
 |
| Sant Feliu de Rocabruna |
En un no res, aplegarem a Sant Feliu de Rocabruna, que té com a primera referència històrica l’any 1097. Després continuarem baixant per l’estreta i torta comarcal GIV-5223, per on sols pot passar un vehicle, fins que entropessarem amb el sorprenent i aïllat poble de Beget.
 |
| Sant Cristòfol de Beget |
Aquesta localitat perduda, sempre va pertànyer a l’Alta Garrotxa, tot i que, per la seua proximitat, en 1969 es va incorporar al municipi de Camprodon. A més de la bellesa dels seus carrerons estrets, amb cases de pedra i amb dos ponts medievals. Destacà l’església de Sant Cristòfol (s. X). Dinarem de categoria en l’únic restaurant obert eixe jorn, el restaurant el Forn, un mas que ja estava dret en el segle XV.
 |
| Barbs de muntanya a Beget |
Després férem un passeig pels carrers i les rieres que envolten el poble, on trobarem espècies singulars com un grup de barbs de muntanya (Barbus meridionalis) i merla d'aigua (Cinclus cinclus). Per damunt de tot, vull ressaltar la troballa de dues espècies singulars.
 |
| Frigàina a Beget |
Una frigània
A la vora del torrent dels Trulls de Beget, trobí un animaló molt especial, encara que només és un menut i modest cuc de capsa. Es tracta d’un insecte de l’ordre dels tricòpters, les seues larves són una mena de cucs aquàtics que viuen amagades dins d’un estoig de seda recobert de pedretes, unes altres espècies el folren amb fustetes. Viuen al fons dels rierols d’aigües netes i oxigenades, arrossegant-se entre les pedres, i són un dels aliments preferits de les merles d’aigua. Els adults són pareguts a una papallona nocturna, tot i que la seua identificació és molt complexa.
 |
| Vidriol a Beget |
Un vidriol
Per poc no xafe un vidriol europeu (Anguis fragilis) que serpentejava
ben prop del mateix torrent. Es tracta d’un rèptil sense potes, que més pareix
una menuda colobra brillant. En realitat, aquesta espècie de sargantana ha
perdut les potes i tenen la facultat de tallar la seua cua per a fugir d’un
atac d’un predador. És un actiu menjador de cucs, llombrígols i llimacs,
per la qual cosa cal respectar-lo, perquè ajuda a controlar-los, afavorint la
salut dels cultius dels horts propers als rius. Per la vespra pujarem el Coll de Pera, per anar a l’església de Sant Llorenç d'Oix i al seu pont medieval. Rematarem la jornada amb
un passeig per Castellfollit de la Roca.
 |
| Pont d'Oix |
Més romànic
El recorregut matiner el vaig fer per la fageda de Font-Rubí, on se sentien els cants dels cucuts (Cuculus canorus) nouvinguts, i vaig trobar una parella de pica-soques blau (Sitta europaea).
 |
| Sant Joan de les Abadesses |
Després, ens acostarem a Sant Joan de
les Abadesses. Es tracta d’una abadia espectacular que fundà, en el 887, el
mateix Guifré el Pelós. A banda de l’elegància
del claustre i del temple, ens paregué molt interessant el museu que hi ha en
un palau situat al costat.
 |
| Detall del claustre de Santa Maria de Ripoll |
Després ens acostarem a Ripoll, per a visitar el monestir de Santa Maria de Ripoll (IX) i el seu claustre. La seua portalada del segle XII és una de les millors representacions escultòriques de la seua època, en ella es representa com era la vida diària de la noblesa i del poble senzill. Ens va sorprendre, observar en el mateix nucli urbà de Ripoll, una altra merla d’aigua.
 |
| Ermita de Montgrony |
Rematarem la jornada pujant al santuari rupestre de Montgrony (1138) i l’església veïna, de Sant Pere de Montgrony (s. XI). Allí trobarem gralles bec-roig (Pyrrhocorax graculus), que es barallaven amb els corbs (Corvus corax) i una lluïdora papallona reina (Papilio machaon).
 |
| Papallona reina (Papilio machaon), a Montgrony |
Ocells d’alta muntanya
 |
| Himantoglossum robertarium |
En el darrer dia sencer que ens restava al Ripollés, en el passeig matiner, vaig veure una mallerenga d'aigua (Poecile palustris) que arreplegava material per al niu i una orquídia: Himantoglossum robertarium.
 |
| Vallter |
Després decidirem pujar a l’estació d’esquí de Vallter, per a gaudir de les aus de l’alta muntanya, aprofitant que encara hi havia molta neu. Malgrat que havien tancat les pistes, hi havia nombrosos grups de practicants de la marxa amb raquetes.
 |
| Verderola (Carduelis citrinella) a Vallter |
En canvi, nosaltres ens dedicarem a recórrer els diferents pàrquings inferiors, on gaudirem amb la presència de merla de pit blanc (Turdus torquatus), verderolets (Carduelis citrinella), un cabirol (Capreolus capreolus) i dues marmotes (Marmota marmota). Tancarem la nostra curta estada a Catalunya, amb un homenatge gastronòmic al restaurant el Pont, de Camprodon.
Enllaços i
referències
https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/els-tricopters-friganies
https://elmedinaturaldelbages.cat/species/frigania-trichoptera/
https://coneixelriu.museudelter.cat/macroinvertebrats.php
Textos i fotos de Rafa Muñoz,
