 |
| Trencalòs a Buseu |
Eduardo Blanco Mendizábal (eduardo@ebmfoto.com // www.ebmfoto.com) oferia en la seua web un taller fotogràfic d’un cap de setmana a Buseu i no m'ho vaig pensar molt. El dia 21 de maig vaig eixir des de València, direcció als Pirineus. En concret, anava a la comarca lleidatana del Pallars Sobirà, a la dreta del riu Noguera Pallaresa, on res més passar la Pobla de Segur s'eleva la serra de Boumort. On cal pujar prou per a aplegar aquest lloc mític per a fotògrafs i naturalistes.
 |
| Buseu, la casa principal |
En la part alta de la vall es
troba el despoblat de Buseu, allí el naturalista Jordi Canut va comprar un dels
habitatges del poble de la seua dona, i 230 hectàrees de terres al seu voltant.
Rehabilitaren amb gust la casa millor conservada, i a partir de 2012 van
decidir iniciar el projecte vital de poder-se quedar tot l’any i guanyar-se la
vida enmig de la natura. Per aconseguir-ho van construir observatoris
fotogràfics d'àguila reial i de trencalòs, que complementaren pasturant un
ramat d'ovelles a la muntanya. Hui, els
seus fills Gerard i Cristina continuen la tasca i l’han ampliada, recuperant
més cases i millorat l'oferta d'amagatalls fotogràfics (hides).
 |
| Serra de Boumort |
Per a pujar a Buseu pel vessant occidental, cal grimpar per una estreta i torta carretera que passa al costat d’uns llogarets oblidats, on encara resisteixen uns pocs ramaders. Sens dubte, el plat fort del menú que ofereixen aquests turons, és el hide de carronyers que, sens dubte, s'ha convertit en el millor de tota Europa perquè permet observen a plaer les quatre espècies de necròfags ibèrics: el voltor (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus), la miloca (Neophron percnopterus), sense oblidar l'espectacular trencalòs (Gypaetus barbatus aureus). Per si no en tens prou, a més disposen d'un amagatall per a l'àguila daurada (Aquila chrysaetos) i un altre per a la fagina (Martes foina).
 |
| Cephalanthera longiflora |
Divendres 22 de maig, l’aproximació
A migdia, vaig fer una parada per
a menjar en pineda pròxima a Buseu, on vaig poder veure raspinell pirinenc
(Certhia familiaris) i una preciosa orquídia, Cephalanthera longiflora, un
indicador del bon estat de conservació d'aquests boscos. A la vesprada, després
de les presentacions del grup i el sopar, entrarem a l’amagatall de la fagina,
que, a més, va rebre la visita d'una rabosa (Vulpes vulpes) i la d'un simpàtic
ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus).
 |
| Fagina a Buseu |
Dissabte 23 de maig. El canyet perfecte!
 |
| Comença el festí |
Aquesta jornada la dedicàrem íntegra
a realitzar dues sessions en l’amagatall dels voltors. Asseure's còmodament
darrere d'un cristall-mirall, a escassos metres d'un espectacle digne d'un gran
documental faunístic, obri tot un ventall de possibilitats i sensacions.
 |
| L'escenari ple de gom a gom |
El fotògraf de la naturalesa serà el primer interessat a conéixer Buseu per la seua llum, la proximitat dels protagonistes i els fons escènics, però un naturalista podrà gaudir amb tot un món de detalls del complex ritual d'alimentació dels necròfags.
 |
| Els voltor comuns a Buseu |
Un observador curiós descobrirà detalls impossibles de veure en un passeig per la natura, carregat amb prismàtics o telescopi. Aquí es pot gaudir de valent, observant fins al més mínim detall de l'estructura de les diferents espècies. Tot mentre s'assisteix a una funció teatral en primera fila, on es veuen comportaments singulars. Uns individus són més agressius, tot i que abans del conflicte, escenifiquen tota una sèrie de gestos amenaçadors per a evitar-ho. Quan hi ha baralles directes són breus, sempre cal evitar ferides. Es pot comprovar que aliments prefereixen i que fan per a menjar-los. S'assisteix a la dansa del vol, així com als protocols d'aterratge o d'enlairament, en un lloc que està ple de gom a gom, amb individus que no saben estar quiets.
 |
| La migdiada del voltor |
Una volta satisfeta la gana, és el moment de descobrir uns altres detalls, com el descans. Alguns voltors comuns no dubtaren a tombar-se enmig del canyet, tancaven els ulls i s’endinsaven en una plàcida migdiada. Encara hi ha més, alguns individus duen anelles de PVC o marques alars en forma de banderes, cosa que, a posteriori, permet ampliar detalls de l'historial de cada exemplar.
 |
| Voltors comuns al canyet de Buseu |
Els ocells carronyers, quan visiten un canyet segueixen un ritual clarament preestablit. No els agrada matinejar gaire, tots els ocells pesats necessiten que sol escalfe l'aire per a aprofitar els corrents tèrmics que faciliten la seua sostenibilitat en vol, reduint el consum energètic. En el cas de Buseu, l'espectacle començà a les 9 del matí.
 |
| Repartint llepolies |
Els afortunats espectadors, una volta asseguts dins de l'amagatall fotogràfic, vam comprovar que els primers voltors, s'impacientaven esperant l'arribada del vehicle que pujava la carronya. Una volta va aparcar en un extrem del prat, van aterrar ocupant tot l'escenari que teníem darrere del mirall-espia.
 |
| Demanant pista d'aterratge |
Només isqué del cotxe un dels membres de la família Canut, carregat amb una caixa plena de despulles càrnies, l’envoltava un exèrcit de voltors, famolencs i impacients. Malgrat la seua grandària respectable, són carronyers, cap d’ells gosarà tocar-ne un que estiga viu.
 |
| Ovelles sense por |
Bona prova d'això és que en un
moment donat, van aparéixer, per una banda del prat, una ovella acompanyada pel
seu xai, just enmig de l’àpat de voltors, que no els feren gens de cas. Quan
algú us vinga amb romanços, que si els voltors ataquen el bestiar, no feu cas,
es tracta d'un espavilat que pretén obtenir una subvenció de l'administració,
per un cap de bestiar mort abandonat a la muntanya. Seria com pretendre demanar
una compensació per un robatori en un cotxe, aparcat en qualsevol carrer.
 |
| Baralles de voltor |
Crec que durant tot el jorn entrarien
al canyet, uns 200-250 voltors buscant aliment. La confusió inicial no va durar
gaire, els duen ossos grans que tenen poca carn, perquè són els que prefereixen
els trencalossos. Fins i tot, en el món de l'ornitologia, ser una estrella té
els seus avantatges.
Apleguen els senyor de la foscor
Els senyors de la foscor
Una vegada passats els primers
minuts de confusió i les baralles pels millors àpats, on fins i tot, en certs
moments d’ansietat es feren muntonades versemblants a les del rugbi, aleshores
aplegaren els voltors negres. Són els més forts, tenen més grandària i en cas d’una
baralla, estan ben segurs que guanyaran, però es nota que respecten als voltors
comuns, perquè són molt més nombrosos.
 |
| Voltor negre exigint el seu tresor! |
Els voltors més famolencs poden plantar cara a un voltor negre, però els vestits de dol saben fer-se respectar. Els conflictes tenen el seu propi ritual, els “senyors de la foscor” s'unflen per a semblar més grandària, una volta han triat un mos atractiu en mans d'un voltor, amollen el cap i amb eixe gest enlairen dos flocs de plomes a les espatlles, això els fa semblar encara més impressionants i agressius.
 |
| Voltor negre amenaçant un objectiu |
Llavors, s’acosten caminant a poc a poc, en direcció cap a la seua víctima. Fan passeres llargues, sense deixar de mirar el seu objectiu, exigint una retirada. Si el voltor comú no es resigna a perdre el seu tresor, el negre obri les ales i no dubtarà a empényer-lo amb les grans urpes. Si la víctima està d'esquena i no s'adona de l'arribada del “negre esperit”, comprovarà com algú salta sobre la seua esquena, empenyent-lo amb totes dues urpes simultàniament, allunyant-lo sense remei del mos que l’acaben de furtar.
 |
| Voltor negre a Buseu |
Vam observar fins a nou voltors negres, amb diferents plomatges. Tindre'ls ben prop permet comprovar que són animals totèmics, impressionants. Van recordar-me al Nosferatu de Friedrich Whihelm Murnau (1922). Sens dubte són éssers altius, que se saben poderosos com per a poder passejar envoltats per un exèrcit de voltors, i triar una víctima a la qual furtar-li el seu mos favorit.
 |
| L'esperit fosc |
La delicada parella blanca
 |
| Miloca, a Buseu |
Gairebé en paral·lel a l'arribada dels voltors negres apareixen les "lleugers" miloques o aufranys, vam veure un màxim de tres simultanis. Bàsicament, eren una parella que passejava entre gegants violents, ignorant-los. Ells es dedicaven a recollir les molletes que havien caigut a terra. Amb el seu bec prim i llarg, que semblava ser una delicada pinça de cirurgià, demostren ser capaços d'obtenir suficient aliment i amb facilitat, sense ofendre als grans veïns.
 |
| Les miloques descarades |
Són ocells descarats, quan la parella es trobava després d'un recorregut d'alimentació, realitzaven una ràpida còpula per a celebrar-lo, van fer-ho cinc vegades en un mateix matí. Ens va sorprendre comprovar que el fet de practicar sexe enmig del menjador, semblava molestar molt als voltors negres, si els descobrien prop, no dubtaven a llançar-los una becada a la cua o una forta puntada amb les grans urpes a l'esquena, per a separar-los. Els blanquets grenyuts, són uns poca vergonya!
Els escolanets negres
 |
| Corb a Buseu |
Dues espècies més es van
presentar al canyet, una parella de corbs (Corvus corax) que no semblaven molt
famolencs davant tants ossos, i quatre cornelles (Corvus corone), que després
d'un breu passeig entre voltors, es cansaren i marxaren per on havien vingut.
Aquest convit no pareix oferir-los res interessant.
 |
| Cornella a Buseu |
L'aparició estel·lar, el trencalòs
 |
| Trencalòs a Buseu |
El trencalòs estigué prop de
l'extinció a la península Ibèrica, per sort la protecció de l'alta muntanya,
l'aportació d'alimentació suplementària en canyets i els programes de cria en
captivitat, van aconseguir recuperar l'espècie i expandir les seues poblacions.
 |
| Trencalòs adult maquillat |
Entre voltors que bàsicament són monocromàtics, els comuns són marrons, els negres van d'un fosc dol i les miloques blanques, ells són uns ocells grans i multicolors. Per si no fossen poc cridaners els plomatges d'adult, aquests han aprés a maquillar-se per a estar encara més bonics. Per a aconseguir-ho es banyen en tolls que tinguen fangs fèrrics (òxid de ferro).
 |
| Trencalòs, l'estrella de Buseu |
Estudis recents han descartat que ho facen per a mantenir allunyats els paràsits, més aïna consideren que és una tècnica que els permet millorar el seu aspecte, facilitant les relacions socials gràcies a resultar més atractius. Amb eixe cridaner rogenc, demostren que són adults sans, forts, que coneixen tots els secrets dels seus amplis territoris. Un 90% dels individus ibèrics presenten tonalitats més o menys taronges, obtingudes a base banys. També s’ha comprovat que les femelles són més aficionades al maquillatge! Per si no fos prou aquest detall cosmètic, els trencalossos presenten una evolució del plomatge en els seus primers anys de vida, fins que assolisquen la maduresa sexual.
 |
| Trencalòs de 3cy |
Diferents plomatges
Deixant a banda els plomissols dels
pollets al niu, una vegada obtenen les primeres plomes de vol i fins a desembre
del seu primer any, els jovenets de primer any calendari (1cy), presenten el
cap i coll negres, l'iris fosc i una barba molt xicoteta. Són ocells bàsicament
negres, que a l’esquena presenten un difús escut blanquinós. Aquesta espècie té
una altra singularitat, en els seus primers anys de vida, el jovent té més
grandària que la dels adults, això els permet guanyar en les baralles per a
obtenir els millors mossos, una estratègia que afavoreix la seua supervivència.
 |
| Trencalòs de 2cy a Buseu |
En el seu segon any de vida, el
jove 2cy, des dels 9 mesos fins a l'any i 9 mesos (10-21 mesos), inicien la
primera muda de les plomes de vol i aclareixen les de la panxa i el pit.
L'immadur de 3cy, des d'1 any i
10 mesos, fins als 2 anys i 9 mesos (22-33 mesos), comença a aclarir la cara i
les parts ventrals. El subadult de 4cy, des dels 2 anys i 10 mesos fins als 3
anys i 9 mesos (34-45 mesos), s'ha fet més esvelt, presenta el clatell clar i
un marró ventral molt més homogeni.
 |
| Trencalòs fadrí de 5 o 6 cy a Buseu |
Els adults imperfectes són els
ocells de 5cy (46-57 mesos) i 6cy (58-69 mesos), amb una edat que va des dels 3
anys i 10 mesos, fins als 5 anys i 9 mesos. Es pareixen molt als adults, encara
que el seu cap i colls presenten traces de coloració negra. Aconsegueixen la maduresa
sexual a partir dels 6 anys.
Finalment, l'adult 7cy, des dels
5 anys i 9 mesos d'ara endavant, amb 70 mesos de vida, tenen el cap, coll,
ventre i poblades calces clares, són els que solen anar tenyits d'un color rogenc.
Rematen la seua cara amb una cridanera barba negra, que en les primeres edats
és molt poc palés. Aquestes són ocells són grans que compten amb una
envergadura mitjana de 2,54 m i una longitud 1,09 m. La seua silueta en vol és
esvelta i estilitzada, amb ales llargues i estretes, rematades per una cua
llarga. La seua massa corporal mitjana és de 5,18 kg en els mascles, mentre que
les femelles són lleugerament més grans, amb 5,85 kg.
Nidificació
El període de zel s'inicia al
desembre. Per a situar els seus nius trien replanells en tallats rocosos d'alta
muntanya, prefereixen fer el niu en xicotetes coves, o sota llocs amb sostrada,
que els puguen protegir de les inclemències hivernals. Ponen entre un i dos
ous, rarament tres, que incuben entre 55 i 60 dies. Els ous desclouen a l'abril,
massa sovint, només prospera el primer pollet. Aquest abandona el niu als
106-134 dies d'edat. Assagen els primers vols d’aprenentatge, entre finals de
maig i finals d'agost.
Engolint un "trosset"
Alimentació
La seua dieta es compon
bàsicament d'ossos i carn de cadàvers de grans vertebrats, fonamentalment
mamífers, però també poden menjar ocells i rèptils. Són capaços d'engolir grans
ossos, encara que per a aconseguir-ho han de fer contorsions amb el coll i
obrir exageradament el bec per a poder-lo empassar.
Per a trencar els grans ossos que
no poden tragar d’una, remunten el vol i els deixen caure sobre grans pedres,
perquè una vegada trossejats puguen engolir-los. Al canyet, no són ocells
agressius, si hi ha algun conflicte, agafen l'os amb una mà i fugen volant. Si
tenen prou espai i tranquil·litat, els empassen i marxen. Si hi ha algun
conflicte amb algun jove trencalòs, els adults renuncien a la pugna i deixen el
mos per al jovent impulsiu.
 |
| Trencalòs en banderola |
Lectures d'anelles i marques alars
Trencalossos:
Adult amb bandera verda 29 en l’ala
dreta, dígit blanc, bandera blanca 29 ala esquerra, dígits negres.
Adult amb bandera blanca en l’ala
esquerra, dígits negres, 41.
Adult amb bandera blanca en l’ala
dreta, dígits negres 3C.
Adult amb bandera blanca en l’ala
dreta, dígits negres 3U, bandera blava en l’ala esquerra, 3U.
Adult amb bandera groga en l’ala
esquerra amb dígits blancs 25, en l’ala dreta duia bandera roja 25.
Adult amb cèl·lula solar en el
dors, ben segur que per a alimentar un emissor via satèl·lit, sense més marques
visibles.
El senyor de l'anell, (WHT) a Buseu
Voltor negre:
Anella groga en pota esquerra, NHT,
de baix a dalt, dígits negres.
Anella groga en pota esquerra, MHL,
de baix a dalt, dígits negres.
Anella groga en pota esquerra, WHT,
de baix a dalt, dígits negres.
Anella blava en pota esquerra, OHF,
de baix a dalt, dígits blancs.
 |
| Voltor comú de la Guerra de les Galàxies "C-3PO"?, No, és el CP3 |
Voltor comú:
Anella blava a la pota dreta, amb
dígits blancs amb la llegenda CP3, de baix a dalt.
 |
| Bardisser davant l'espill |
A més dels necròfags vam poder
observar o sentir unes altres espècies, per destacar-ne algunes: cérvol (Cervus
elaphus); còlbit gris (Oenanthe oenanthe); àguila serpera (Circaetus gallicus);
capsot d'esquena roja (Lanius collurio); picot garser gros (Dendrocopos major);
cucut (Cuculus canorus bangsi); enganyapastors (Caprimulgus europaeus); gamarús
(Strix aluco); xot (Otus scops); o bardisser comú (Prunella modularis).
Sens dubte, una visita a Buseu és
un dels millors espectacles naturalistes que es poden gaudir en la península
Ibèrica, cosa que no t’has de perdre, almenys una vegada en la vida.
 |
| Cuereta blanca a Buseu |
Bibliografia:
Margalida, A. (2016).
Quebrantahuesos – Gypaetus barbatus. En: Enciclopedia Virtual de los
Vertebrados Españoles. Salvador, A., Morales, M. B. (Eds.). Museo Nacional de
Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/
https://www.vertebradosibericos.org/aves/gypbar.html
https://anuariorocin.blogspot.com/2020/01/plumajes-y-muda-del-quebrantahuesos.html
https://plumarium.es/quebrantahuesos/
