Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quart de Poblet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quart de Poblet. Mostrar tots els missatges

25 ANIVERSARI SVO




El Dissabte 5 d'octubre de 2019 vam celebrar que la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) feia 25 anys, una fita com aquesta havia de tindre un acte ben senyalat i per això la Junta Directiva va treballar de valent per organitzar-ho tot.SVO

L’acte es va fer al Casino de Quart de Poblet amb una nombrosa participació de bona part dels socis. Al començament van parlar els quatre presidents de la SVO: José Antonio Peris, Pedro Del Baño, Toni Polo i Joan Ferré i després vam escoltar les paraules del nostre amfitrió Juan Medina Cobo, el regidor de Quart de Poblet de Desenvolupament urbà Sostenible, Transició Ecològica i Canvi climàtic de Quart de Poblet.


Es va fer un repàs dels projectes que es duen avant ara, l’Atles de les aus de València (Toni Polo), el Projecte OCA (Joan Ferré), el Projecte Mussols (Raúl Sánchez-Serrano), el cens d’aus aquàtiques hivernants en aigües de l’interior i la publicació trimestral El Teuladí (José Monterde), el cens de rapinyaires en migració postnupcial i el cens de l’Arpellot de marjal hivernant (Pedro del Baño), el Projecte AUS (Alicia Negredo), la revista científica de la nostra societat El Serenet (Raúl Sánchez-Serrano), Grup SVO Requena-Utiel (Javier Armero i Pablo Ruiz), Grup SVO Costera (José Ventura) i el Grup d’Anellament Científic (Marco Matilla).

Membres de la Junta Directiva de la SVO i socis amb 25 anys d'antiguitat.


El següent acte va ser un emotiu record dels dos membres de la SVO que ens han deixat, Javier Armero va recordar a José Reyes, Pedro del Baño i Toni Polo van recordar Antonio CabreraFrancesc Llorens ens va fer una genial xarrada sobre els noms valencians de les aus. Pau Ferrer va fer un recull de fotografies històriques dels membres i de les activitats dels darrers 25 anys i vam finalitzar l’acte amb l’entrega per part de la Junta Directiva d’un pin commemoratiu als socis fundadors de la SVO i unes paraules del moderador, jo mateix, Rafa Muñoz.



Rafa Muñoz conductor de l'acte



Les diferents subespècies de pardalers de la SVO

Al món de l’Ornitologia hi ha moltes subespècies de pardalers i a la SVO després de 25 anys els tenim de tot tipus i color.

Tenim els científics sempre seriosos i rigorosos com deuen ser tots els estudiosos. Altres dediquen mitja vida per traure un Atles d’Aus de València i el més sorprenent és que poden arrossegar a tot deu per fer-ho possible.

Tenim amants compromesos, mai he vist més gent que estime més els anells que a la SVO, aquesta gent és molt matinera, a fosques estenen unes xarxes, capturen tota mena de pardalets i després de pesar-los i prendre’ls mesures els posen un anella, ells es casen amb tota mena d'ocells.

Tenim gent per tot arreu del País Valencià, tenim pardalers de marjal, gent de serra, del altiplà i vinyes, tenim pardalers socarrats i vinalopers, tenim amants de les aus marines que poden anar en canoa a Eivissa i tornar seguint una baldriga "rareta".

A la SVO tenim mestres d’escoleta infantil però una escoleta de mussols i d'òlibes, aquests mestres no gasten ni plastilina ni biberons, van carregats amb ratolins per nodrir als brufolets.

Tenim un grup d'Oques, aquesta tribu van per tot arreu carregats amb els atifells típics dels ornitòlegs, fan llistes de tot pardal que troben i van endinsant-se al mon de l’Ornitologia. També tenim altra raça d'ornitòlegs més experimentats que són coneguts com Els Llisteros, fan competicions virtuals per vorer qui veu més espècies, des del balcó, del seu poble, provincials i de tot el paleàrtic.

Contem amb professionals i voluntaris, tenim editors, periodistes, dissenyadors, dibuixants, informàtics i escriptors, tots ells fan possible les nostres publicacions i donen a conèixer la nostra malaltia, la natura.

Hi ha altres que són guies ornitològics professionals que lluiten per posar en valor la nostra natura i aconseguir que gràcies als ingressos econòmics del turisme les aus siguen més respectades per autoritats i per la població en general.

Tenim altre tipus de guies, els guies-divulgadors de la SVO, eixos tronats són els apòstols de l’Ornitologia, recorren pobles per fer arribar al públic la seua estima de la natura i dels nostres ocells.

Una bona part dels assistents a l'aniversari


Tenim altre grup de boixos de natura, són persones que poden seure i no alçar-se d'un amagatall fotogràfic en una setmana esperant obtenir la foto perfecta, fins i tot poden pixar dins d’una botelleta abans que eixir del seu hide.

Tenim censadors de tota classe de bestioletes, d'arpellots, de rapinyaires en pas migratori, d'aus aquàtiques en aigües d'interior, d'aus marines hivernants.

Entre tanta ploma també tenim entre nosaltres uns bitxos raros que s’estimen el pèl i les dentoletes,  altres prefereixen als essers escamats i arrastrats, poden trencar-se un braç per agafar una serp i poder identificar-la o clavar-se dins d’un clot brut i fosc per traure un gripau atrapat. Per si fora poc altres companys i companyes busquen caragols, parotets de bassa, papallones, qualsevol bitxo que és menege te un club de fans dins la SVO.

També tenim viatgers que han xafat tot lo mon i que no dubten en patir els petons de  sangoneres si això els permet vorer una rara au del paradís o un Antbirs.

Tenim bimberos, eixos tronats poden fer més de 1.000 kilòmetres per vorer un ocell despistat i rarisim que ha vingut de l'altra part del món.

Totes aquestes subespècies de boixos per la natura hem construït una casa comuna, la SVO i hem caminat 25 anys junts, ben segur que ha valgut la pena.

Aquest 25 aniversari de la Societat Valenciana d’Ornitologia sols deu ser una fita més en la llarga vida d'un grup d'amants de la natura del País Valencià, ens estimem la nostra terra i pretenem defensar-la, som gent que vol conéixer i després divulgar la nostra natura.

Ben segur que amb el jovent  que espenta amb força la SVO continuarem fent camí junts. Som i serem la Societat Valenciana d’Ornitologia, per 25 anys més!

Rafa Muñoz i Bastit
Cloenda del 25 aniversari de la SVO, octubre de 2019

LA PRIMAVERA TRAU LA CARA AL PARC NATURAL DEL TÚRIA

Gafarró (Serinus serinus) 


El diumenge 25 de febrer vaig fer una curta passejada per la vora del riu Túria al terme municipal de Quart de Poblet, aquí uns cuidats jardins aclareixen l'espessa vegetació de ribera el que afavoreix l’observació d’ocells. El dia estava ras amb un bon sol que moderava la frescor d’este hivern.

Bulbul orfeu (Pycnonotus jocosus) 


A l'aigua es podien vorer ja les parelles de Collverd (Anas platyrhynchos) aïllades que en pocs dies començaran la posta d'ous i alguna Polla d'aigua (Gallinula chloropus). A la vora del riu, damunt d'una pedra aguaitava un Agró blau (Ardea cinerea), darrere, a l'esquena tenia un espés canyar on cantava un Rossinyol bord (Cettia cetti) i damunt d'un arbre gran descansava una Garseta blanca (Egretta garzetta) mentre una Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) volava riu amunt.

Bulbul orfeu (Pycnonotus jocosus)


En una espessa olivera cantava un ocell, era paregut a un estornell, però sens dubte era altra au que jo no havia sentit mai, era un poderós i a la volta melòdic cant que repetia tres voltes la síl·laba tui i la quarta repetició s'allargava en un xicotet crescendo tuiiiii. Per fi vaig trobar al responsable i no era una au menuda, era un exòtic Bulbul orfeu (Pycnonotus jocosus). És més gran que una merla, és originari del sud-asiàtic, viu de Pakistan al sud de la Xina, passant pel subcontinent indi i Indoxina. Es va comercialitzar com ocell de gàbia i una volta amollat aprengué a viure en llibertat com ho han fet a Californià, Florida, a les illes Maurici i també a Austràlia. Alçà el vol per canviar-se d'arbre i el va seguir una femella, crec que este cant anunciava el seu territori i el seu amor, segur que esta parella pensava fer niu molt prompte.


En un taronger vaig vorer una femella de Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla) i dins d’un esbarzer un mascle de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala). Per un camp ple d’herbes cantava volant el típic Trist (Cisticola juncidis) mentre per tot arreu es veien els Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i els Mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Una Merla (Turdus merula) buscava amagatall per fugir del meu pas tranquil seguida per un grupet de Teuladí  (Passer domesticus) i una parella de Cadernera (Carduelis carduelis) va posar-se dalt d’un xop.

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)

Dalt dels edificis pegava voltes un bàndol de coloms domèstics (Columba livia domestica) amb les seues ales pintades de vius colors, segur que vigilades de prop per algun colombaire, més dalt planejava un Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) que cada volta més pareixen ser marins renegats que han canviat la mar per les terrasses dels edificis i les restes de peix per tot tipus de llepolies trobades en carrers, patis de col·legi o en femers, fins i tot han après a colpejar amb l’ala alguna una Tórtora turca (Streptopelia decaocto) despistada i menjar-la en un tres i no res.

Blanca (Pica pica)


Quant se n'anaven els gossets de la gespa curta del jardí baixaven a buscar tot tipus d'insectes o granets un grup mixt d’Estornell negre (Sturnus unicolor) i d’Estornell (Sturnus vulgaris), apartats i més tímids un grup de Verderol (Carduelis chloris) pastaven prop dels matolls on cantava un Pit-roig (Erithacus rubecula). On els arbres feien un bosquet més espés, en les branques més altes hi havia un niu de Blanca (Pica pica), també un Pinsà (Fringilla coelebs) menjava al terra i un Todó (Columba palumbus) descansava dalt d’un Salze ploraner (Salix babylonica).



Altre cantaire que anunciava els seus amors era un bonic mascle de Gafarró (Serinus serinus) posat dalt d’una tanca mentre baix, a terra, caminava una Cueta blanca (Motacilla alba) buscant menjar. Totes estes aus comunes, un total de vint-set espècies, esperen que un tranquil passejant baixe al Parc Natural del riu Túria, al costat de sa casa, per ensenyar-li una abundant i propera biodiversitat.

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.


ESTRILDA COMÚN EN QUART DE POBLET

21/03/2015

Estrilda común o pico de coral común.


El sábado aproveché una tregua de la lluvia y de los vendavales que han caracterizado esta segunda quincena de marzo y mientras mi hija jugaba al baloncesto en Mislata fui a conocer este tramo final del Parque Natural del Turia. La única sorpresa fue encontrar un grupo de 22 pico de coral común (Estrilda astrild) a orillas de río Turia. El grupo se alimentaba en el suelo de las semillas de la corta hierba que crece en el jardín del cauce en Quart de Poblet.


39°29'10.77"N
0°26'38.52"O
Cuadrícula 10x10 YJ17 C


Recorrido de Mislata a Quart y volver.


Estrilda Común (Strilda astrild) o pico de coral común.

Grupo de Estrilda astrild

El estatus de esta especie es el de una especie escapada de cautividad, es nidificante ocasional muy localizado en el País València. Es una especie originaria del sur de Sáhara y Madagascar que ha sido introducida en muchos lugares de América, Europa e islas tanto atlánticas como del Índico y Pacífico siempre que dispongan de climas templados.

Pasarela al cauce del río Turia.

PAÍS VALENCIÀ.

La primera referencia es de 1982 en l’Albufera (Catalá et al. 1999)

Recopilación de localidades donde se ha citado, de norte a sur;

  • Alcossebre 2010.
·       Grau de Castelló 7 ex. En 2007.

·       Desembocadura del riu Millars en 1983 se comprueba la reproducción (Urios et al. 1991; Dies & diez 1995) hay citas en los años 1989, 1990, 1992, 1997 y 1998, 1999) en 1998 se observaron juveniles lo que podría volver a indicar la reproducción (Cabo & Polo 2000). En 2006 y en 2007 un solo ejemplar que fue anillado.

·       Borriana 1991.

·       Marjal de Almenara con un macho anillado en 1985 (Dept. Zool. De Fac. Biol. Valencia, Ardeola 33 (1-2):202-213   Estación Ornitológica Albufera). Con cría comprobada en los años 1992,  en 1993 con cebas y un total de 60 ex. Y en 2007. Con máximos de c. 150-200 ex. Entre el 7 de octubre y el 14 de noviembre de 1993.

·       Marjal dels Moros con citas en 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, y 1995.


  • Marjal de Rafalell i Vistabella 4 ex. en octubre de 2014.

·       En Manises en 1995 y en 1998 en la ribera del río Turia. En Paterna 2 ex. Y se anilla uno en agosto.

·       València 1993.

·       Albufera de València citado con regularidad entre 1982 hasta 1994, con la salvedad de 1990. En 2009 en la Pipa.

·       Marjales al sur del Xuquer, en 2010 en el Estany de Cullera el número máximo con un bando de 30 ex. En enero.

·       Marjals de La Safor, con citas 1996, con cría segura en 1997, 1998 y  2009.

·       Riu Serpis, en la desembocadura en 1998.

·       En Pego-Oliva ya hubo indicios de reproducción en 1992 y 1993, hay citas posteriores en 1994 y 1996.

·       En Alacant en 1999

·       En Elx en el E.D.A.R. Arenales del Sol 2000.

Praderas herbáceas del Turia en Quart de Poblet.


En España según el atlas de SEO está en continuo aumento estimando su población entre 2.800-12.000 parejas. (Vidal in Martí & del Moral 2003). Hay registros de reproducción en 21 provincias, a destacar las poblaciones del SO de Galicia, de Extremadura a lo largo del Guadiana y sus zonas de regadío. Estas poblaciones parecen expansión natural de las poblaciones de Portugal donde esta especie está muy expandida. Hay poblaciones más reducidas en Sevilla, en Gran Canaria. En les illes Balears en s’Albufera con reproducción en 2001 y 2004 (Anuari Ornitològic de les Balears 2004 y 2006).

En Catalunya se le da por reproductor seguro en 6 cuadrículas 10x10 costeras, se concentra en el riu Besòs, en el Llobregat, en Barcelona y en el Maresme donde se ha comprobado que esta especie puede reproducirse todo el año y lo prueba que se encontró un nido en con huevos en octubre de 2003 y se observaron pollos en diciembre. En Galicia hay citas de reproducción todos los meses menos en febrero. Para Catalunya se calculaba una población de entre 100 y 300 parejas. (Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 de Estrada et al. 2004).

Bando de pico de coral comiendo en  las praderas a orillas del río Turia.

Esta es una especie gregaria que gusta de praderas cercanas a zonas húmedas, cultivos abandonados así como jardines urbanos. Se alimenta en grupo en el suelo, pasta semillas de las herbáceas próximas a las zonas húmedas. Elige dormideros comunales en zonas de cañares espesos acompañando a otras especies. 

Otras especies observadas en el Parque Natural del Turia.

Nuevo cauce del Turia con Mislata a la orilla izquierda.

·       Mislata
Estornino negro
Tórtola turca
Urraca
Verdecillo
Tarabilla común
Buitrón
Mirlo común

Pasarela sobre el Turia en Quart de Poblet.

·       Quart de Poblet
Verdecillo
Buitrón
Golondrina común
Garcilla bueyera
Mirlo común
Lavandera blanca
Ánade azulón
Andarríos chico
Urraca
Cormorán grande
Colirrojo tizón
Curruca capirotada
Gallineta
Garceta común
Ruiseñor bastardo
Mosquitero común
Estornino negro
Petirrojo
  

Pico de coral en Quart de Poblet.

Texto y fotos de Rafa Muñoz marzo de 2015.











CITAS DESTACADAS DE AVES EN MISLATA

Carricero tordal (Acrocephalus arundinaceus)


15.05.09

Os comento tres citas interesantes producidas últimamente en el reducido municipio de Mislata (València):

Cotorrita gris (Myiopsitta monachus): Grupo de 29 ejemplares el 26-04-09 observado volando por el parque de la Canaleta. (Observadores: Javi Armero, Mª Carmen Plá & Pedro A. del Baño)

Mirlo común (Turdus merula): 1 ex macho encontrado atropellado en una calle próxima al parque de la Canaleta el 12-05-09. Estaba anillado. Al comprobar la numeración con las hojas de anillamiento, se confirma que es un ave anillada por mí el 25-01-08 en el parque de la Canaleta, es decir, han transcurrido 472 días desde el momento de su anillamiento hasta su muerte.

Carricero tordal (Acrocephalus arundinaceus): 1 ex. oído emitiendo canto el 12-05-09 en un campo de naranjos abandonado cerca del parque de la Canaleta. Es la primera vez que escucho a esta especie por la zona. Teniendo en cuenta que no existe ninguna lámina de agua cercana y que prácticamente ha desaparecido el suelo agrícola en Mislata, es una cita interesante. Se trata de un ejemplar en paso, algo más tardío que el que escucharon cantando en el río hace unas semanas Gabi Llorens, Arturo Cabos y Juan A. Peretgaz..

Urraca (Pica pica): Se ha comprobado la nidificación de la especie en Mislata. Se veía venir y era cuestión de tiempo. Hace varias semanas Javi Armero y yo observábamos ejemplares por la zona entre Mislata y Quart de Poblet. Finalmente, hace unos días, Javi Armero pudo observar a dos pollos volantones en la pinada del Hospital Militar, ubicado justo en el límite entre las poblaciones de Mislata y Quart.


Mensaje de Pedro A. Del Baño en el FORO SVO Aves.
Foto de José Llácer, FONS FOTOGRÀFIC SVO

AVIFAUNA URBANA

Cigüeña blanca (Ciconia ciconia)

30.03.09


Quería comentaros que desde el balcón de mi casa no me suelo aburrir, está situado muy cerca del cauce nuevo del río Túria teniendo una buena visión de los pájaros que lo siguen y de las aves que cruzan desde y hacia la ciudad. Esta semana pasada vi pasar por delante del balcón de mi casa una becada (Scolopax rusticola) que salía desde Mislata y se fue rio arriba hacia Quart de Poblet, otra cita que me dejo con la incognita fueron dos aves muy grandes que pasarón el jueves por la tarde y no supe identificarlas, subieron el cauce del rio hacia el interior y al tenerlas de contraluz y alejandose me quede con la duda de si serian grullas (Grus grus) ó alguna cigüeña (Ciconia ciconia). El ritmo al volar era a dos tiempos lo que me hizo descartar una garza, ¿alguien sabria decirme que pájaro grande vuela dando aleteos a dos tiempos? es decir parando el aleteo a mitad movimiento para acabar con otro impulso la batida.

Mensaje de Carlos en el FORO SVO Aves
Foto de Ximo Seguí, FONS FOTOGRÀFIC SVO.

¿LAS GRAJILLAS COLONIZAN EL ÁREA METROPOLITANA DE VALÈNCIA?

Grajilla (Corvus monedula)


25.03.09


Esta mañana, Pablo Vera y yo hemos podido ver lo que creemos una cita interesante: un par de grajillas (Corvus monedula) por el polígono industrial de Quart de Poblet -muy cerquita de la A3. Algo más tarde las ha podido escuchar Toni Alcocer por la misma zona, según me ha contado.


Mensaje de Pepe Greño en el FORO SVO Aves.
Fotos de Rafa Arroyo, FONS FOTOGRÀFIC SVO

CIGÜEÑA BLANCA CON PVC EN QUART DE POBLET.

Cigüeña blanca (Ciconia ciconia)


10.03.09 -

Pues un poco a cuento del tema de anillas de PVC que acaba de salir en el Foro, y un poco a cuento de los visitantes primaverales, deciros que esta mañana he podido ver en Quart de Poblet un par de cigüeñas blancas (Ciconia ciconia), una de las cuales estaba anillada con PVC. Según he podido saber, el ave fue marcada en Francia, y ahora estoy a la espera de recibir los datos por parte del investigador responsable.


Mensaje de Pepe Greño en el FORO SVO Aves.
Foto de Toni Polo, FONS FOTOGRÀFIC SVO.