Repàs hivernal de l’Horta Nord

 

Aratinga de màscara roja, Arxiu RMiB

Duguem uns mesos d’hivern de 2025 amb molta pluja, cosa bona per a la terra tot i que no afavoreix molt la tasca del naturalista. Malgrat això les quatre estonetes que he pogut eixir m’han permés comprovar el batec de la biodiversitat de l’Horta Nord. Doncs fem un xicotet repàs il·lustrat.

El dia 17 de gener a Almàssera em vaig sorprendre en trobar un gran estol de 48 aratinga de màscara roja (Psittacara erythrogenys) al jardí de l’avinguda d’Ausiàs March d’Almàssera alimentant-se a terra.

Àguila calçada, Arxiu RMiB

Tòrtores turques festejant, Arxiu RMiB

Tres dies després, a l’horta i a la marjal del Puig, on malauradament estan desfent la darrera franja costanera que quedava lliure d’edificis i un bon tros de marjal, vaig veure un blauet (Alcedo atthis) i una àguila calçada (Aquila pennata). Eixe mateix jorn a Almàssera hi havia una parelleta de tórtores turques (Streptopelia decaocto) que es calfaven fent una còpula, ben segur que en no res començaran a covar.

Oroval al Carraixet, Arxiu RMiB

Acabí gener al barranc del Carraixet, el 30 vaig sorprendre un oroval (Ardeola ralloides), una espècie d’agró que en hivern prefereix cercar aiguamolls més temperats, però els darrers anys sols quedar-se per ací algun individu.

Roget al Carraixet, Arxiu RMiB

El 6 febrer, al tram del Carraixet en el seu recorregut pel terme d’Alboraia, vull destacar la troballa d’un mascle de roget (Aythya nyroca).

Corba marina al Carraixet, Arxiu RMiB

 

També hi havia una corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) anellada i un bon grup de cotorra grisa (Myiopsitta monachus), tot mentre un llaurador collia carxofes. 

Cotorra grisa al Carraixet, Arxiu RMiB

Ja es veien els primers pollets de coll-verd (Anas platyrhynchos), en concret una femella cuidava dos jovenets d’una grandària mitjana. Uns altres que ja anaven en cura dels seus fills una parella de galls de canyar (Porphyrio porphyrio).

Collverd, Arxiu RMiB

Gall de canyar, Arxiu RMiB

El 10 de febrer una àguila calçada (Aquila pennata) s’acostà per Almàssera, anava darrere de caçar alguna del centenar de tórtores turques (Streptopelia decaocto) que tenim al voltant de les naus de Dacsa que estan plenes de grans d’arròs i dacsa a la seua disposició. En descobrir el rapinyaire, se li tiraren damunt 6 gavinots (Larus michahellis) amenaçant la intrusa amb els seus peculiars crits esgarrifadors. 

Cotorra de Kramer, Arxiu RMiB

L’aldarull provocà que fugiren de l’escena una parella de cotorres de Kramer (Psittacula krameri), amb els seus característics esbatecs.

Escabussonet, Arxiu RMiB

El dia 25 vaig assistir a l’àpat que va pegar-se un fartó menudiu, un escabussonet (Tachybaptus ruficollis) que després de prou intents, finalment pogué engolir un cranc de riu americà (Procambarus clarkii) de grandària mitjana.

Tortuga d'aigua americana, Arxiu RMiB

No massa lluny vaig estar una bona estona admirant la tècnica de festeig d'un mascle de tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans). S'acostava nadant per darrere d'una gran femella que anava a la seua, quan la senyora s'adonava de la seua proximitat es girava i se li encarava. El mascle molt més menut, aviat es retirava de la gran boca de la fadrina i pegava la volta per a intentar tornar a entrar-li per darrere. Estigueren una bona estona amb el joc, fins que desaparegueren baix la vegetació flotant i m'impediren comprovar com acabava la festa. Tot i que són una espècie invasora, espere que tingueren un final feliç.

Corriolets a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB

El 28 febrer vaig tancar els dos mesos més freds a casa nostra amb un recorregut per la marjal de Rafalell i Vistabella. Com a més destacat assenyalar la presència d’un trio singular, un solitari corriol tres-dits (Calidris alba) que acompanyava un corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i un corriolet (Charadrius dubius).

Gavina corsa a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB

No massa lluny descansaven a la platja una parella de gavines corses (Ichthyaetus audouinii). Eixe dia ja es veien les primeres oronetes cua-blanca (Delichon urbicum)  i també vaig sentir per primera volta aquesta temporada, el cant de la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon).

Text i fotos Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

 

Les cigonyes visiten Almàssera

Cigonya, Arxiu RMiB

 

La nit del 10 de setembre un grup cigonyes blanques (Ciconia ciconia) aterraren als teulats Almàssera per a fer nit. A les 20 hores, molts veïns de les cases properes al camí de Barcelona s’adonaren que damunt les naus de les instal·lacions de l’empresa DACSA hi havien aterrat una vintena de cigonyes, que es repartiren pels edificis més alts per a dormir. Curiosament, a la mateixa hora Diana Ferrís va reportar al fòrum de Whatsapp Pajarer@s del País Valencià que trenta cigonyes havien aterrat a Foios per a dormir. 

Cigonyes a DACSA, Arxiu RMiB

L'11 de setembre a les 8 del matí, amb més llum vaig contar un total de 23 exemplars que havien passat la nit a Almàssera. En eixir el sol s'havien ajuntat en la torre més alta del polígon industrial, a esperar les condicions idònies per a reprendre viatge migratori. Per a reduir el consum energètic, prefereixen les hores centrals del dia perquè l’aire calent els dona més sostenibilitat mentre volen.

Cigonyes a Tavernes Blanques, Arxiu RMiB

A les 8 hores i 25 minuts ha arribat volant un estol de cigonyes, possiblement les que dormien a Foios. Les que estaven a Almàssera han alçat el vol per ajuntar-se, he calculat que en total hi havia al voltant de 42 exemplars. No han anat massa lluny, han travessat el barranc del Carraixet i s'han tornat a parar dalt de la terrassa de l'antiga fàbrica de Lladró, al costat de l'ermita dels Degollats, a Tavernes Blanques.

Cigonyes en vol cap a València, Arxiu RMiB

Tots sabem que a casa nostra no tenim cigonyes, la façana mediterrània no els atrau, pot ser, per l’excés d’urbanització. Llavors el fet excepcional de la presència de cigonyes es produeix perquè aquestes aus són migratòries, quan acaba la seua època de reproducció les famílies de cigonyes mamprenen viatge cap al sud, per a fugir del fred. Les que es reprodueixen a centre Europa van ajuntant-se i baixen cap al sud. En passar els Pirineus continuen camí seguint la façana costanera del Mediterrani. A finals de l’estiu, per damunt nostre hi ha un intens flux d’aus que baixen del nord d’Europa i marxen cap al sud de la Península o, fins i tot, creuen l’estret, per anar a l’Àfrica Subsahariana. Una volta s’acabe l’hivern les cigonyes regressaran a les seues àrees de cria, i algunes d’elles tornaran a passar per damunt nostre. 

Cigonyes al teular de Lladró, Arxiu RMiB

Text i fotos de Rafa Muñoz 

 

Cigonyes damunt de DACSA, Arxiu RMiB

Almàssera, 10 de gener 2023

 

Busquereta cuallarga (Sylvia undata)

Un dia, un lloc i una au (9)

La localitat d'Almàssera té un terme menut on tot el que no està urbanitzat és horta, l'únic racó on tenim un xicotet oasi de biodiversitat el tenim al llit del barranc del Carraixet. Per a evitar les periòdiques inundacions que patien els pobles veïns del barranc en els darrers metres del seu traçat, es va fer una intervenció agressiva canalitzant el seu llit. Entre 1991 i 1996 es va construir, al llit ficaren tancament de formigó i a les vores es van fer unes parets permeables d’escullera de pedra subjectada per malles metàl·liques.

Tot i desfer la poca naturalització que restava durant les obres, el pas del temps i la persistència de la natura van anar recolonitzant aquest espai. En depositar-se sediments pogueren arrelar les plantes: senills, joncs, esbarzers anaren creixent i facilitaren cau i aliment a moltes espècies animals que començaren a recolonitzar-lo. També va influir que l’aigua està present tot l’any, inclús sembla haver-hi brolladors d’aigües subterrànies de molt bona qualitat. Hui en dia tenim més de cent espècies d’aus presents al llarg de l’any, també hi ha peixos, rèptils, amfibis i mamífers. Una bona part d’aquestes espècies estan protegides i fins i tot es reprodueixen al Carraixet.

És prou difícil seleccionar una au que represente aquest indret, eixe matí vaig trobar 369 individus que pertanyien a 31 espècies. Hui us parlaré d’una poc freqüent a les planes litorals, es tracta de la busquereta cuallarga (Sylvia undata), Curruca rabilarga. És un ocell molt més freqüent als pinars i matolls de les nostres muntanyes. Tot i ser considerada com una espècie sedentària, en ple hivern molts individus baixen a les planures costaneres on troben molta més disponibilitat d’aliment que a les seues àrees de reproducció. 

Menja xicotets invertebrats que captura recórreguen la vegetació, prop del terra, per això aquí la podrem trobar en les grans taques d'esbarzers. És prou tímida i no li agrada deixar-se vorer, per això haureu d'estar molt atents als moviments en mig dels matollars, és molt més fàcil sentir el seu cant i després intentar endevinar la menuda silueta d'una au fosca amb cua molt llarga.

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125854898

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

AUS A L’HORTA NORD EN TEMPS DE PANDÈMIA

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)

Els dies de confinament ha sigut molt llargs, sort que visc al costat del barranc del Carraixet i en els passejos he pogut gaudir de la biodiversitat que s’amaga al llit i als horts dels voltants. Faré un xicotet repàs de les troballes més interessants d’aquests dies.

Milà negre (Milvus migrans)

En abril i a principis de maig estaven en ple pas migratori i això ha permés observar un bon nombre d’aus; estols d’Abellerol (Merpos apiaster), grupets de Pilot (Pernis apivorus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Esparver (Accipiter nisus), Milà negre (Milvus migrans), un Falconet (Falco subbuteo) que va caçar un pardalet i se’l va menjar en vol mentre continuava el seu viatge al nord i una Àguila serpera (Circaetus gallicus).

Martinet (Nycticorax nycticorax)

Altres ocells en pas migratori van ser el Parpallò (Riparia riparia), un parell de Xoriguer petit (Falco naumanni) i una Busquereta vulgar (Sylvia communis). La nit del 12 de maig des del balcó de ma casa vaig sentir el cant d’una Guatlla (Coturnix coturnix) també en migració i altra au que va travessar el cel d’Almàssera a poqueta nit va ser el Martinet (Nycticorax nycticorax) tot i que aquesta espècie dorm de dia i s’alimenta de nit, per tant aniria al barranc a buscar de menjar.

Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)

L’últim Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) hivernant o en pas al Carraixet el vaig vorer el 2 de maig i vaig observar Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus) els dies 3 i 5 del mateix mes. Uns nouvinguts per omplir-ho tot amb els seus cants són el Rossinyol (Luscinia megarhynchos) i la Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), altre ocell en pas aquests dies que estava al costat de l’ermita dels Degollats va ser una Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos) a més d'un Corriolet (Charadrius dubius).

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)

Pels horts de Bonrepòs i Mirambell vàrem trobar Puput (Upupa epops) i Totestiu (Parus major). Pels d’Almàssera hi ha dues parelles de Cogullada vulgar (Galerida cristata) que ben segur es reprodueixen als camps en guaret, que reposen llaurats i lliures de vegetació en espera de la sembra. A tota l’Horta Nord on hi ha un esbarzer mitjà viu una parella de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Xoriguer (Falco tinnunculus) 

Continuant a Bonrepòs i Mirambell, al mig del poble, aprofitant una jardinera d’un balconet tranquil cria una parella de Xoriguer (Falco tinnunculus), van pondre sis ous, començaren amb el primer el dia 10 d’abril i finalitzaren el dia 25 del mateix mes. Després covaren i el dia 13 de maig va eixir el primer pollet mentre l’últim el feia el dia 19. Han eixit els sis pollets i a hores d’ara no paren de créixer, gràcies a la família de la casa d’adopció pel respecte i la comprensió d’aquests xicotets rapinyaires.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)

Al llit del barranc de Carraixet compartit entre els pobles d’Almàssera, Tavernes Blanques i Alboraia hi havia Capsot (Lanius senator), grups de Teuladí torredà (Passer montanus) a més de Coll-verd  (Anas platyrhynchos), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Fotja (Fulica atra) tots tres amb pollets de totes les grandàries. Un altre que també anava amb pollets era el Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), tal volta un dels ocells més abundant al llit del barranc siga el Rossinyol bord (Cettia cetti) i no puc oblidar al Cabussonet (Tachybaptus ruficollis).

Agró blau (Ardea cinerea)

Pareix que espècies grans s’hi ha acostumat al nombrós personal que passeja, corre o munta en bici per les vores del barranc i es deixen vorer Garseta blanca (Egretta garzetta), l’Agró blau (Ardea cinerea), l’Esplugabous (Bubulcus ibis) o el Picaport (Plegadis falcinellus).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)

A la platja de Port Saplatja pescava una  Mongeta (Sternula albifrons) i huit fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida). Aquests ocells marins volen per damunt de les aigües someres i quant veuen un peixet menut es deixen caure en un ràpid picat a l’aigua, si encerten alcen el vol i el trauen sense deixar de volar. L’última Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) la vaig vorer a la platja el 22 d’abril, ara volen cap a les terres de cria del nord.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Cada dia és més normal trobar gavines lluny de la mar, s'endinsen en terra i troben aliment a femers o agafen restes de menjars com la Gavina capnegra (Larus melanocephalus), la Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) o la Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), altres com el Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) fins i tot han aprés a caçar tórtores i coloms.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)

Entre les aus exòtiques de la nostra comarca la novetat l'han dut uns nombrosos estols d'Aratinga màscara roja (Aratinga erythrogenys) que sols hi havia a València i que ara passen cada dia al matí a nord i tornen al sud a la vesprada. Una altra sorpresa la donaren més de 42 Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) que es van ajuntar per espigolar faves en un camp llaurat d'Alboraia, al Partidor de la Canal. Curiosament l'au exòtica més abundant fins aleshores, la Cotorra grisa (Myiopsitta monachus), ara pareix ser la menys nombrosa tot i que unes quantes parelles crien a les palmeres de l'ermita dels Peixets d'Alboraia.

Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans)

Com tot no poden ser aus acabaré aquesta crònica amb les troballes de Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) al llit del barranc en l’ermita dels Degollats, ben prop estaven les més nombroses tortugues exòtiques; la Tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta) i la Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans) que prompte acabaran d’expulsar a la nostra, la ibèrica. Al llit del barranc per Carpesa a més de molt Conill (Oryctolagus cuniculus) vaig vorer una papallona Atalanta (Vanessa atalanta).

Atalanta (Vanessa atalanta)

Tex i fotos de Rafa Muñoz 2020.

AUS DES DE CASA 8

Colom domèstic (Columba livia domestica)

Tanquem aquesta sèrie de les aus que podem trobar a les nostres cases i carrers amb les menys freqüents o les més tímides, no els agrada la nostra presència, ens tenen por i s’amaguen de nosaltres. També farem una ràpida ullada a altres aus que fa poc que estan a les nostres viles o perquè són aus exòtiques escapades de captivitat o perquè recentment s’han adonat que poden trobar aliment i protecció als nostres teulats.

Todó (Columba palumbus) 

Tenim dues espècies de coloms, el Colom domèstic (Columba livia domestica) que ha vist reduir les seues poblacions pel control directe dels ajuntaments que les tracten amb pinsos esterilitzants que eviten la seua reproducció i un nou vingut el Todó (Columba palumbus) que fins fa poc sols vivien als boscos i conreus però han comprovat que als jardins poden trobar més aliment i tenen menys enemics.

Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)

Una altra au nouvinguda és el Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) que vivien a la vora del mar i criaven als penya-segats marins però ara han comprovat que tenen més aliments als femers i que poden caçar tórtores turques, també que fer un niu a una terrassa d'un edifici és més segur que fer-ho en estrets recingles als tallats marins.

Xoriguer (Falco tinnunculus)

Un altre caçador que s'ha acostumat als nostres carrers és el Xoriguer (Falco tinnunculus) que ara prosperen criant en jardineres de balcons i atrapant tota mena d'animalets d'una grandària compresa entre la d'un insecte gran i la d'un pardal menut.

Verderol (Carduelis chloris)

Una au poc abundant i que passa prou inadvertida és el Verderol (Carduelis chloris) heu de conéixer el seu cant per poder trobar-ho cantant amagat entre les branques d'un arbret.

Estornell negre (Sturnus unicolor)

L'Estornell negre (Sturnus unicolor) s'estima més viure dalt dels teulats i baixa poc a terra, el seu cant és molt variat i cridaner el que facilita la seua troballa.

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)

La Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) és altre ocell al qual no li agrada deixar-se veure, viu on els matolls són més densos i és el seu cant la millor forma de trobar-ho.

Totestiu (Parus major)

El Totestiu (Parus major) viu als parcs i jardins i no li agrada allunyar-se molt dels arbres.

Cueta blanca (Motacilla alba)

La Cueta blanca (Motacilla alba) viu als de jardins i li agraden les basses, els tolls i barrancs. En estiu queden poques parelles però a l’hivern és molt més freqüent perquè venen moltes aus del nord per passar els mesos freds entre nosaltres.

Garsa (Pica pica)  

La Garsa o Blanca (Pica pica) que fa poquet que ha vingut dels camps de l’interior i ara prospera en les ciutats, horts i marjals costaners.

Cotorra grisa (Myiopsitta monachus)

Entre les aus exòtiques escapades de gàbies i cada dia més abundants tenim tres espècies la Cotorra grisa (Myiopsitta monachus), la Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) i la més recent en expandir-se, l’Aratinga de màscara roja (Aratinga erythrogenys)​.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)

Text i fotos de Rafa Muñoz.

AUS DES DE CASA 6: EL GAFARRÓ

Gafarronet (Serinus serinus) mascle

Als nostres pobles tenim un xicotet ocell groguet que és una metralleta cantant. A ulls no massa acostumats a fixar-se en les aus els podria paréixer un canari i és ben cert que són pardals cosins germans, el canari domèstic es diu Serinus canaria domestica, el gafarronet es diu Serinus serinus.

Enllaç al cant d'un gafarró mascle: https://www.xeno-canto.org/558274

El gafarró és dels pardals més menuts que tenim amb els seus 11,5 cm de longitud, amb les ales obertes tenen una envergadura d’entre 20 i 23 cm, és molt  freqüent tant a les nostres viles com als nostres camps.

Gafarronet cantant des d'una antena

Vist des de lluny crida l'atenció el seu bec curt i el plomatge verdós amb més o menys groc depenent de si és mascle o femella i si estan en període de cel o no, com norma general el mascle és més groguet i la femella té un verdós apagat.

Tal volta el més cridaner és el seu cant en primavera, els mascles busquen punts alts per cantar el llarg, és un gorgueig tremolós i prolongat. Mengen llavors de les herbes que creixen als camps en guaret, als marges o als jardins, també pot agafar algun insecte o algun fruit carnós.

Gafarró mascle

Comencen la cria ben prompte, si l'oratge és favorable al mes de febrer ja poden fer la primera posta en un niu menut d'herbes ben trenades en forma de tasseta i amagat a un matoll o arbret on posen entre dos i cinc ous. El mascle du becades a la femella i quan els pollets poden volar s'encarrega de cuidar-los i donar-los menjar mentre la femella inicia altra posta, poden fer-ne fins a tres per temporada.

Gafarronet mascle cantant com un boig

Com us contava en l'anterior post d'aquest blog el gafarró també era atrapat pels silvestristes amb l'enfilat, per sort ara està prohibit i els gafarronets poden cantar i omplir els nostres carrers amb la millor música. Un últim consell als mesos d'estiu tenen problemes per beure, una miqueta d'aigua als balcons i terrasses sempre és benvinguda per les aus, sols heu de tindre cura de canviar-la sovint per evitar les postes dels mosquits.

Text i fotos de Rafa Muñoz.