El bulbul de bigots rojos

 

Bulbul de bigotis rojos a Mislata

Des de 2003 tenim establerta una nova espècie d’au exòtica, a casa nostra, és el bulbul de bigotis rojos (Pycnonotus jocosus). Aquest ocell de la família dels picnonòtids (Pycnonotidae) viu en zones boscoses, terres de conreu i ciutats de l’Índia, del Sud-est Asiàtic, d’Indoxina i del Sud-est de la Xina.

El comerç d’aus per a la tinença en captivitat utilitzà prou aquesta espècie mitjana, que té un plomatge cridaner. Es van importar al primer món, mitjançant fugides o alliberaments intencionats s’ha establert a Californià, Florida, Australià, Malàisia fins i tot arribà a l’illa Maurici.

Una volta en llibertat aquesta espècie entra en competició amb altres passeriformes autòctons, a l’hora de consumir, fruits, aranyes o xicotets rèptils. S’ha demostrat el seu impacte ecològic, per això s’ha inclòs com a espècie molt problemàtica al Conveni de Berna sobre Espècies Invasives (ISSG) de l’UICN. Als Estats Units van prohibir la seua importació i a Hawaii es controla l'espècie des de 1980 per a intentar erradicar-la.


Bulbul de bigotis rojos a Mislata


Aquesta espècie és considerada com a invasora i exòtica pel Reial decret 630/2013, per tant, està prohibida la seua possessió o el comerç, a més s’han de prendre mesures per a erradicar-la  del medi natural. En el Decret 14/2013, de 18 de gener, del Consell, s'aprovaren mesures per al control de les espècies exòtiques invasores del País Valencià, entre elles figura el bulbul, però no s’ha pres cap mesura concreta.

A casa nostra es va citar en llibertat per primera volta a la Canyada, Paterna, en 2003, es van observar dos exemplars que ben segur escaparen d’alguna gàbia d’un xalet. Tres anys després ja es va detectar un grup de 15 ex i onze anys després, en 2014, s’havia estés en direcció oest fins a la Pobla de Vallbona, mentre que cap a l’est arribà a València. Per tant, s’havien assentat i es reproduïen amb normalitat, en 2022 la seua població deu estar al voltant dels 200 exemplars.

L’any 2018 es van observar en localitats extremes com Llíria, Puçol o Llutxent, tot i que devien ser aus aïllades. L’any següent hi havia una població assentada en bona part de l’àrea metropolitana de València que s’estenia seguint el vall del riu Túria fins a la Pobla de Vallbona. La dispersió no s’aturà i es va detectar a Xestalgar o Bétera.

Un dels llocs on més fàcilment podem observar aquest ocell singular és al parc de la Canaleta de Mislata o al veí parc de Capçalera de València. El dia 21 de gener trobí quatre exemplars que combatien el fred menjant fruits en els camps al voltant de l’antic llit del riu Túria.


Bulbul de bigotis rojos a Mislata

 

Fonts.

Martínez, D.,  Polo, T. (2021). “Bulbul de bigotis rojos” In Polo-Aparisi, T., i Polo-Aparisi, M. (eds.) Atles dels ocells de València. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.

Santos, D. (2015). “Pycnonotus jocosus”. En: Fichas de aves introducidas en España. Grupo de Aves Exóticas (SEO/BirdLife).

https://www.seo.org/wp-content/uploads/2017/05/fichagae_pycnonotus_jocosus_2016.pdf

Catálogo español de especies exóticas invasoras:

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/Pycnonotus_jocosus_2013_tcm30-69954.pdf

 

Text i fotos de Rafa Muñoz

Big Year a Almenara

 


20 de gener

Després dels durs anys de pandèmia m’he proposat fer aquest 2022 un intens Big Year, amb el propòsit de detectar moltes espècies d’aus, com més millor, a més d’intentar eixir a observar ocells cada dia. Es tracta d’un repte personal per a intentar gaudir de la natura i dels ocells al màxim.


Oroneta cua-blanca hivernant entre roquers


El 20 gener tocà anar a les marjals de la Plana Baixa. De bon matí caminava per la pedrera de la Lloma d’Almenara i anotí al meu quadern que entre un gran estol de roquers (Ptyonoprogne rupestris) que s’assolellaven per a entrar en calor. Entre ells hi havia un intrús, una au migratòria que en ple hivern devia estar a Àfrica, una oroneta cua-blanca (Delichon urbicum).


Àguila calçada

Continuant pel camí del Cordó em sobrevolà una àguila calçada (Aquila pennata) cercant quelcom a desdejunar, té un ampli ventall de possibilitats que va des d’un conillet fins a un poderós ànec.


Bec de corall senegalés

En arribar al motor de la Tellola vaig sorprendre un grupet de xicotetes aus exòtiques que semblen haver-se adaptat ben bé a les planes valencianes, es tractava del bec de corall senegalés (Estrilda astrild).


Àguila pescadora

En agafar el camí del Canal dels Mangraners vaig vorer una espectacular àguila pescadora (Pandion haliaetus) que feia pujar el meu llistat en qualitat.


Xitxarra mostatxuda

Amagats entre els senillars cantaven artistes com la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) o el rossinyol bord (Cettia cetti), metre un trist (Cisticola juncidis) ho feia en vol, sembla que estava queixant-se cada volta que impulsava les ales, amb el seu reclam que és quelcom versemblant a un “trist-trist-trist”.


Merla blava


De la resta de troballes sols ressaltar les espècies menys freqüents com foren un lluer (Spinus spinus) o una merla blava (Monticola solitarius).

Text i fotos de Rafa Muñoz