Cens d’aus aquàtiques 2022

 

Cabrellot, Arxiu RMiB

Resultats del XXIII Cens d’Aus Aquàtiques i Hivernants als Aiguamolls de l’Interior del País Valencià, any 2022.


Els treballs de recerca els vam fer trenta-vuit observadors, entre els dies 9 i 16 de gener. Van cobrir seixanta-sis aiguamolls, de dalt a baix del país. Comptabilitzaren un total de 3.165 individus que pertanyien a trenta-tres espècies de costums aquàtiques.


Corba marina grossa, Arxiu RMiB


Aquest any no es va poder fer l’embassament de la Pedrera que habitualment era el que més aus i espècies acollia. Segons les dades obtingudes els punts més destacats foren l’embassament de Sitjar amb 578 exemplars. Li seguia l’embassament de Bellús amb 391 aus. Més endarrerits estigueren l’embassament de Maria Cristina amb 280 individus o el de Beniarrés amb 164.

Els aiguamolls que acollien més diversitat d’espècies foren l’assut Nou de Carlet amb tretze, Bellús amb dotze, Crevillent i la bassa del Pontón a Requena tingueren nou espècies mentre que Maria Cristina i la presa d’Escalona sols tingueren vuit espècies.


Gavina de potes grogues, Arxiu RMiB


Les dades desglossades per espècie indiquen que l’au més nombrosa va ser la corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), amb 756 ex. En segon lloc, estaven les fotges (Fulica atra) amb 636 exemplars, seguides per les gavines de potes grogues (Larus michahellis) amb 574 ex.

Unes altres espècies abundants foren els cabrellots (Podiceps cristatus) amb 308 ex, la polla d'aigua comuna (Gallinula chloropus) amb 221 ex, seguits dels escabussonets comuns (Tachybaptus ruficollis) amb 126 exemplars.


Escabussonet comú, Arxiu RMiB


En nom de la Societat Valenciana d’Ornitologia volem agrair la tasca dels voluntaris que van fer el cens:

Ana García, Paco Cervera, Francisco Medina, Javier Blasco, José Carlos Hernández, Rosa Requena, Javier García, Rafael García, Juan Palau, Rafa Muñoz, Juan José García, Daniel Domingo, José Monterde, Pedro A. del Baño, Javier Armero, Julio Llorens, Teresa Benito, Mariano Gañán, Biel Miquel, Júlia Cerveró, Rosa María Rosell, Christian Navarro, Pilar Gil, Alicia Negredo, Sagrari Monfort, Juana Bou, Jorge Boronat, Manolo Beltrán, Jesús Moro, Quique Luque, Vicente Boix, José Miguel Aguilar, Fran Lloris, Jordi Miralles, Pepe Greño, Marta Ibáñez, Virgilio Beltrán i Pep Portolés.

 

Cita:

Aunión, S. & Monterde, J. (coord.). 2022. Censo de Aves Acuáticas Invernantes en Humedales Interiores de la Comunitat Valenciana 2022. Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO). València.


Embassament de Contreras, 2022, Arxiu RMiB


16 de gener de 2022

Jo vaig censar l’embassament de Contreras i la contrapresa de Mirasol, a Villargordo del Cabriel. Enguany les dades obtingudes foren més fluixes. El diumenge en la part valenciana d’embassament teníem vuit corbes marines grosses i quatre cabrellots, en Mirasol teníem quatre escabussonets, dos coll-verds (Anas platyrhynchos) i un agró blau (Ardea cinerea).


Corba marina grossa a Contreras, Arxiu RMiB


Tot i les poques aus aquàtiques que hi havia, l’observació d’altres aus compensà la jornada. Vaig observar una parella de falcons pelegrins (Falco peregrinus brookei) i quatre voltors comuns (Gyps fulvus).

També trobí: totestiu (Parus major), primavera (Periparus ater), cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), ferrerolet (Cyanistes caeruleus), cadernera (Carduelis carduelis), cueta torrentera (Motacilla cinerea), merla (Turdus merula), picot (Picus sharpei) i verderol (Chloris chloris).


Cabres salvatges a Contrera, Arxiu RMiB


Es deixaren vorer alguns mamífers com la cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica) i un simpàtic esquirol (Sciurus vulgaris).


Text i fotos de Rafa Muñoz.


Cabra salvatge, Arxiu RMiB


XXI CAMILCV, les nostres aus marines

 

Morell de mar negre (Melanitta nigra), Arxiu RMiB


XXI CENS D’AUS MARINES HIVERNANTS AL LITORAL DEL PAÍS VALENCIÀ, 2022


Dissabte 8 de gener de 2022

Un any més anàrem la gola del Pujol Yanina Maggiotto i jo per a censar les aus marines hivernants. Com sempre, el segon dissabte de gener, entre les 8:30 i les 11:30 hores, estiguérem contant totes les aus i mamífers que utilitzen la franja costanera del nostre Mediterrani. Des de 2008 ja són uns anyets que ens coordinem els ornitòlegs de dalt a baix del país, a més enguany tinguérem sort que no patirem fred.


Collage RMiB


En total hem mostrejat 17 punts del litoral del País Valencià. Els 69 voluntaris que hi participarem varem vorer un total de 12.877 aus, de 19 espècies diferents. L’espècie més abundant va ser la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), de la qual contarem 7.126 exemplars. Després li seguirem el gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), amb 1.880 ex., i la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) que tingué un total de 1.333 ex.


Localitats censades


Nosaltres contarem un total de 705 aus al parc natural de l’Albufera de València, en concret en la desembocadura de la gola del Pujol. En el nostre punt de mostreig la baldriga balear també va ser l’au més abundant, li seguia el mascarell (Morus bassanus), mentre que la tercera espècie més freqüent va ser gavinot argentat.


Baldriga balear, Arxiu RMiB


De les aus marines menys habituals, al Saler trobarem conc ànecs blancs (Tadorna tadorna) i l’única gavina capblanca (Larus genei) que va eixir en totes les localitats de cens.


Paràsits gros (Stercorarius skua), Arxiu RMiB


El nostre va ser el punt de cens que més varietat d’espècies marines localitzà, un total de dotze. Gaudirem amb aus poc freqüents com 6 paràsits gros (Stercorarius skua) i amb un morell de mar negre (Melanitta nigra).


Cucut reial (Clamator glandarius), Arxiu RMiB


Les aus no marines també ens donaren una sorpresa, Yanina es girà un moment d'esquena al mar i trobà un cucut reial (Clamator glandarius), mentre passava volant direcció nord, seguint la línia costanera. Mai havíem vist tan prompte aquest migrador transsaharià, sens dubte es nota el canvi climàtic, cada volta fa menys fred i les aus migratòries com tenen pressa per a reproduir-se, cada volta tornen més aviat.

 


Font:

ATIÈNZAR, F., GOMIS, E., SANTAMARÍA, J. Eds. (2022). “XXI CENSO DE AVES MARINAS INVERNANTES EN EL LITORAL DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 2022”


Mascarell, Arxiu RMiB


Cens hivernal d’arpellot de marjal 2022

 

Arpellot de marjal, mascle

Aquest any Arturo Cabos i jo tornarem a participar en el cens d’arpellots que entraven a dormir a la Marjal dels Moros, el dia 7 de gener. A les 17 hores ubicats en la torre observatori situada al sud del límit de l’espai protegit. Amb el sol d’esquenes començarem a comptar els arpellots que s’ajocaven.

Aquesta és una tasca prou complicada tot i la bona visibilitat, les arpelles no paren quietes, unes voltes al poc de baixar tornen a alçar el vol. Enguany hi havia moltes, més que mai, calculem que tinguérem un mínim de trenta-quatre i almenys dues d’elles eren mascles.

Fins a la posta del sol tinguérem temps de vorer moltes més espècies. Faré un resum de les observacions més interessants. Els carrissars donen protecció perquè moltes aus s’ajunten en ajocadors comunals per a dormir, a més dels arpellots destaquen les concentracions d’estornells i les garses.


Estol acrobàtic d'estornells


D’estornells tenim als sedentaris estornells negres (Sturnus unicolor) i als seus cosins germans, els estornells (Sturnus vulgaris). Ambdues espècies acostumen a agrupar-se per anar-se’n a dormir, formen estols de centenars d’exemplars que volen molt junts, fan canvis constants de direcció i altitud, sempre molt coordinats.

Eixos flocs dibuixen espectaculars coreografies aèries, els anglesos tenen una paraula per descriure aquestes boles d’aus volant coordinades, les “murmurations”, tal volta en la nostra llengua el més apropiat siga dir-los estols acrobàtics.


Estol acrobàtic d'estornells als Moros


Les garses (Pica pica) tot i que acaben triant els mateixos llocs per passar la nit, tenen una aproximació diferent. Cavil·le que hi havia al voltant de 75 exemplars, anaven acostant-se, a poc a poc, a la marjal des dels horts veïns. Venen en grupets, en tot moment emeten els seus reclams de contacte. Pareix que estigueren reconeixent-se i saludant-se i una volta comprovat que hi estan totes bé, s'ajunten a l'ajocador.


Garsa


Per tota la zona volaven una parella d’àguila calçada (Aquila pennata), una de ratoners (Buteo buteo) i una altra de xoriguers (Falco tinnunculus) que ben atipats s’acomiadaven del dia amb un vol de reconeixement del territori.


Agró blau


Els agrós blau (Ardea cinerea) se’n van a dormir als seus nius que ben prompte lluiran ous, ara de moment aprofiten per a dur pals amb els quals engrandir les seues plataformes.

Sembla que molts ànecs no vulguen xitar-se sense impressionar una femella, persegueixen la primera que troben fadrina demostrant-li que estan en plena forma. Hi ha voltes que són massa impetuosos i s’acosten a una emparellada, de seguida reben una empentada del mascle casat que pot acabar en una altra revolada de castic. Hi ha persecucions de grups de coll-verd (Anas platyrhynchos), d’ascle (Mareca strepera), de cullerots (Spatula clypeata) o de siverts (Netta rufina).


floc de merites


Un grup de deu merites (Vanellus vanellus) venen dels horts i cerquen un illot tranquil on poder passar la nit. Tot mentre dalt d’una branca un botxí ibèric meridional (Lanius meridionalis meridionalis) canta per acomiadar al sol rogenc. És tot un espectacle poder observar l’organització dels habitants d’aquesta ciutat de canyes i tolls, a l’hora d’acomiadar la jornada.


Arpellot de marjal, femella


               

Resultats del Cens Hivernal d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) en ajocadors al País Valencià, l’any 2022.

 

 

CASTELLÓ 41 exemplars.

VALÈNCIA 541 exemplars.

ALACANT 214 exemplars

 

Un total de 66 observadors vam censar 23 aiguamolls de dalt a baix de tot el país. Trobarem un total de 796 arpellots de marjal entrant a dormir. L’espai natural més important que trien els arpellots per anar a dormir és l’Albufera de València amb 443 ex. Les dades d’aquest espai demostren la seua importància per a l’espècie en la hivernada al Mediterrani occidental. El Fondo d’Elx amb 195 ex., és el segon més destacat, el tercer ha sigut la marjal dels Moros amb 34 ex., aquestes dades signifiquen un nou record anual per aquest aiguamoll de Sagunt.




  

Resultats per localitats:

Llacuna de Sant Mateu: 0 

Marjal de Peníscola: 0

Prat de Cabanes: 27 (1 mascle)

Desembocadura riu Millars: 2

Marjal de Nules: 4

Marjal d’Almenara: 8

Marjal del Moro: 34 (2 mascles) 

Marjal del Puig: 0

Marjal de Rafalell i Vistabella: 3

L 'Albufera: 448 (29 mascles)

Marjal de Xeresa-Xeraco: 18 (3 mascles)

Marjal de Pego-Oliva: 30 (2 mascles)

Assut de Carlet: 2 (1 mascle)

Assut de Catadau: 2

Marjal de Navarrés: 1

Embassament d’Embarcadors: 1

Embassament de Bellús: 2

Salines de Calp: 0

Salines de Santa Pola: 9 (3 mascles)

El Fondo d’Elx: 195 (7 mascles)

Embassament de la Pedrera: 0

Salines de la Mata: 2

Salines de Torrevella: 8 (3 mascles)


 


 Observadors:

Abel Campos, Adolfo Torres, Alba Quesada, Alicia Negredo, Ana García, Ana Picón, Ángel Dolón, Arturo Cabos, Berto Gil, Biel Miquel, Daniel Domingo, Deborah Fandos, Diana Ferrís, Estela Ruiz, Ester Martí, Eva Domingo, Gonzalo Juan, Irene Amorós, Iván Requena, Javier G. Gans, Javier García, Joan Monzó, Joel Vallés, Jorge Boronat, José Eugenio Esteban, José Luis Terrasa, Josep Bort, Josep Maria Martínez, Josep Puentes, Juan Enrique Martínez, Juan Villora, Juanlu Bort, Júlia Cerveró, Julio Jesús Añel, Laura Cervera, Manuel Beltrán, Marcos Ferrández, Marta Ibáñez, Miguel Sabio, Miguel Tirado, Miquel Peris, Montse Ferrís, Nacho Climent, Nuria Aguilera, Óscar Aldeguer, Pablo Perales, Pablo Vera, Paco Aucejo, Paco Cervera, Pedro A. del Baño, Pilar Gil, Quique Luque, Rafa Muñoz, Rafael García, Rosa Requena, Sagrari Monfort, Samuel Aunión, Sergi Marzà, Sergio Arroyo, Toni Polo, Toni Zaragozí, Vicent Boix, Vicente Llorens, Virgili Beltrán, Yamila Arjona i Yanina Maggiotto.

  

Grups o entitats participants:

                                             APNAL- Ecologistes en Acció Vinaròs

Grup Au d'Ornitologia

Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

GER-Ecologistes en Acció

Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)

SEO/BirdLife Comunitat Valenciana

Visit Natura

ACTIO Birding

Fundació Assut

GVA Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

Anoktua Natura

SEO-Alicante

Grup Ecologista Xoriguer

Associació FauNatura

  

La referència d’aquest treball de cens és:  

del Baño, P. A. (coord.). 2022.  Censo invernal de Aguilucho lagunero (Circus aeruginosus) en la Comunitat Valenciana 2022. Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO).


Text i fotos de Rafa Muñoz.