Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gavina capblanca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gavina capblanca. Mostrar tots els missatges

Un Delta d’Ebre ple d’ocells

 

Duc petit (Asio otus) a Eucaliptus, Arxiu RMiB

Vam escapar-nos tres dies al delta, farem un xicotet repàs amb les observacions més destacades. Aplegarem de bon matí el dimarts 2 de desembre a l'hemidelta sud. 


Martinet de nit al Delta, Arxiu RMiB

La primera parada la vam fer en trobar un bon grup de martinets de nit (Nycticorax nycticorax) que fugien volant sense ordre d'uns grans eucaliptus on dormien, a la carretera de Sant Carles, a Poblenou. Serien uns 30 o 40 exemplars, bona part joves de l'any. El responsable era un maleït caçador i dos gossos, va pegar un tir i, en adonar-se de la nostra presència, va fugir aviat.


Agró blau menjant anguila, Arxiu RMiB

De seguida tornarem a parar per a gaudir de la proximitat d'un agró blanc (Ardea alba). Sorprén que aquesta espècie, fa anys, era molt escassa i ara s'ha generalitzat per tots els aiguamolls mediterranis.


Territs tres-dits (Calidris alba) al Trabucador, Arxiu RMiB

Al moll i a les platges del trabucador, trobarem fusell de mar (Pluvialis squatarola), a més, territ variant (Calidris alpina) i territ tres-dits (Calidris alba). A la banda de la mar, molt poca cosa, sols destacar el pas en vol de quatre morells de mar negres (Melanitta nigra).


Flamencs al Delta, Arxiu RMiB

Des dels diversos miradors al voltant de la llacuna de la Tancada, destacaré l’abundància de flamenc (Phoenicopterus roseus) i ànec blanc (Tadorna tadorna). Ens va sorprendre la poca varietat d’ànecs que trobarem. De la resta, sols destacar la presència de dos cabussons coll-negre (Podiceps nigricollis) i l’abundància de cabrellots (Podiceps cristatus).


Agró blanc al Delta, Arxiu RMiB

Rematarem la jornada fent un recorregut per la llacuna de l’Encanyissada, de la qual destacaré la presència de diversos exemplars de Bec-pla (Platalea leucorodia). Vam fer nit als Muntells, al molt recomanable allotjament de lo Canyero.


Merita al Delta, Arxiu RMiB

L’endemà, 3 de desembre, continuarem recorrent l’hemidelta sud. De bon matí recorreguérem els camps molls del desaigüe del Riuet, on abundaven els limícoles, com les merites (Vanellus vanellus), els fusells (Pluvialiis apricaria), els redonells (Calidris pugnax) i els corriols grossos (Charadrius hiaticula).

La següent estada la vam fer al jardí de la urbanització d’Eucaliptus, on tinguérem un dels moments més espectaculars del viatge, gràcies a la troballa de cinc ducs petits (Asio otus) dormint en un dels arbres del parc. Mai en la vida els havíem vist tan bé!


Pit-blau al Delta, Arxiu RMiB

En la Tancada vam gaudir observant l’activitat de dues àguiles pescadores (Pandion haliaetus) i les passejades pels rastolls propers d’un pit-blau (Luscinia svecica).


Gavina capblanca jove, Arxiu RMiB

El 4 de desembre el dedicàrem a recórrer l’hemidelta nord. A les platges de Riumar, destacaré la troballa d’un estol de corriols camanegre (Anarhynchus alexandrinus), gavina capblanca (Chroicocephalus genei) i gavina capnegra (Ichthyaetus melanocephalus).


Cigonya negra al Delta, Arxiu RMiB 

Eixe dia el vent bufava de valent i els núvols deixaren caure alguns ruixats. Llavors no tinguérem molta sort amb les observacions, sols assenyalar la troballa d’una cigonya negra (Ciconia nigra), als voltants de Sant Jaume d'Enveja.


Delta d'Ebre, Arxiu RMiB

Sens dubte, el Delta mai decep i cada volta és més productiu per als ornitòlegs, perquè afig més observatoris per a gaudir de les aus sense molestar-les. Llàstima que continue permesa la caça, que atemoreix les aus.


Delta d'Ebre, Arxiu RMiB

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

Albufera, 4 de gener de 2023

Gavina capblanca (Larus genei) gaviota picofina

Un dia, un lloc i una au (3)


Aquesta jornada li tocava a l’Albufera de València, en tot el matí vaig vorer 45 espècies i un total de 1.890 exemplars. Per a destacar una d’elles hui parlarem de la gavina capblanca (Larus genei) gaviota picofina. Es tracta d’una au marina que és molt més freqüent als aiguamolls de les comarques del sud, tot i que els darrers anys uns pocs exemplars es deixen vorer a l’estany o a la gola de El Pujol.

Aquesta gavina destaca per ser més elegant i menuda que els freqüents gavinots (Larus michahellis) o les gavines corses (Ichthyaetus audouinii). Es pot diferenciar de les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) perquè són lleugerament més menudes i tenen el cap negre en estiu.

La capblanca té el cos molt blanc, el dors i les ales són d’un gris molt clar “clariu”. El tret més característic per a poder diferenciar-la és el seu llarg i prim bec, d’un color roig fosc, que lluny pot semblar negre. Al període reproductiu el roig del bec i el d’un estret anell ocular són molt més vius. Té el costum d’atrapar insectes mentre nada, els arreplega de la superfície de l’aigua estirant el coll d’una forma característica o fent curts vols i deixant-se caure damunt de la presa, amollant sols el cap i el llarg coll.

 

Als següents enllaços d’eBird podreu vorer els llistats d’aus observades.

 

Gola i estany de El Pujol:

https://ebird.org/checklist/S125397347

Devesa del Saler:

https://ebird.org/checklist/S125397347

Racó de l’Olla:

https://ebird.org/checklist/S125397462

Mata del Fang:

https://ebird.org/checklist/S125397631

Marjals d’Alfafar:

https://ebird.org/checklist/S125397821

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit


XX Cens d’Aus Marines Hivernants al Saler



El 10 de gener vàrem realitzar una nova edició del Cens d’Aus Marines Hivernants a les costes del País Valencià, aquest any féiem la vintena edició. Com altres anys vaig ocupar-me de la platja de El Pujol, al Saler, enguany estiguérem Yanina Maggiotto, Toni Alcocer i jo.


Foto de Yanina Maggiotto


Les condicions climàtiques ha sigut les pitjors des que fem el cens en aquest punt perquè acabava de passar-mos per damunt la borrasca Filomena, anava cap a les Illes Balears. A València teníem una temperatura de 3°, un cel tancat i gris amb núvols baixos, una humitat del 79% i un vent del NW d'entre dos i cinc metres per segon, amb ones de fins a tres metres a causa d'una forta mar de fons. Això va deixar un matí molt fred, amb una mar rebolicada per un fort marejol que reduïa molt la visibilitat. Una mar agressiva que s’havia endut bona part de la primera línia de dunes que contrastava amb la bellesa de vorer totes les muntanyes del voltant nevades.


Paràsit gros (Stercorarius skua)


En aquestes condicions les dades que obtinguérem no foren bones, sols poguérem observar 7 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), 35 Mascarell (Morus bassanus) tots adults excepte un subadult, 8 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 11 Gavina capnegra (Larus melanocephalus), 3 Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), 79 Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), 36 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), 30 Gavinot fosc (Larus fuscus), 3 Paràsit gros (Stercorarius skua), 11 Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i 1 Cabrellot (Podiceps cristatus).

Aquestes són les aus que observarem a la platja, a la llacuna de El Pujol i volant per la damunt de la Devesa:


Gavina capblanca (Larus genei)


3 exemplars de Gavina capblanca (Larus genei), Tieta (Anthus pratensis), 2 Agró blau (Ardea cinerea), un estol de Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Cagamànecs (Saxicola rubicola), 5 Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Xoriguer (Falco tinnunculus) i 1.500 Flamencs (Phoenicopterus roseus) que fugien volant dels caçadors i la seua habitual mascletà de tirs a l’Albufera.




Gràcies als meus companys de cens, als organitzadors Francisco Atiénzar, Elías Gómis i José Santamaría i a la resta de valentes i valents que eixiren a la vora de la mar en un dia amb un clima tan roí.

Text i fotos de Rafa Muñoz. 



TARDOR A L’ALBUFERA DE VALÈNCIA

1 d’octubre 2020

Corriol gros (Charadrius hiaticula)


Estem en temps de sega de l'arròs, els camps s’han buidat d’aigua i les aus del parc no tenen molts espais on trobar aliment, hem de recordar que la majoria d’elles fan servir els camps negats o humits, el llac té massa aigua per trobar aliment. A més estem en ple pas migratori, moltes aus limícoles passen per l’Albufera en grups on hi ha molts jovenets que necessiten aliment i descans entre les llargues etapes de vol del seu viatge cap al sud. Açò implica que hi ha pocs llocs adequats per a les aus i és allí on podem trobar-les aquestes dates.


Territ variant (Calidris alpina) 


El dijous comencí la jornada d’observació a l’estany del Pujol. Gràcies a l’actuació de l’Ajuntament de València que aquesta primavera va instal·lar una corda per evitar que les persones s’acostaren a la vora de l’estany i feren mal bé els nius. Ara les aus migratòries poden gaudir del descans i trobar aliment en aquest indret que està ple d’aus.


Territ menut (Calidris minuta)

Al matí a primera hora hi havia Corriol gros (Charadrius hiaticula), els més nombrosos eren vora 66 exemplars de Territ variant (Calidris alpina), Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), Territ menut (Calidris minuta), quatre Picarot (Tringa nebularia) i dos exemplars joves de Garsa de mar (Haematopus ostralegus).


Garsa de mar (Haematopus ostralegus)


A les aigües de l'estany nedaven quatre Cabrellot (Podiceps cristatus), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Gavina capblanca (Larus genei). A les vores dels illots centrals descansaven nombrosos ànecs Coll-verd (Anas platyrhynchos) i Agró blau (Ardea cinerea). Entre la vegetació del voltant o volant trobí Todó (Columba palumbus), Pit-roig (Erithacus rubecula), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) i Xoriguer (Falco tinnunculus).


Cabrellot (Podiceps cristatus)


Després vaig acostar-me al Racó de l'Olla. Ara en temps de pandèmia cal reservar visita per a poder garantir la distància suficient entre els visitants i hem de tocar al telèfon per demanar permís. Vaig tindre sort i tenia una finestra d'una hora per entrar a pegar una ullada a la reserva.


Gavina capblanca (Larus genei)


Hi havia una gran concentració de Flamenc (Phoenicopterus roseus) amb un mínim de 107 exemplars, uns vint eren jovenets de l’any. Vaig llegir dues anelles M294, PVC blanc, dígits negres i M/VE de PVC blans brut o groc descolorit amb dígits negres.


Flamencs (Phoenicopterus roseus)

També una hi havia una bona representació d’aus limícoles amb un Tètol cuanegre (Limosa limosa), volant un estol de 12 Picarot (Tringa nebularia), 8 Xuït (Tringa erythropus), una Alena (Recurvirostra avosetta), vora 60 exemplars de Camallonga (Himantopus himantopus) i 10 redonells (Calidris pugnax).


Aus limícoles: camallongues, redonells i xuïts

Al bosc hi havia Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), i a les vores de l'aiguamoll; Cullerot (Spatula clypeata), Garseta blanca (Egretta garzetta), Picaport (Plegadis falcinellus) i Ànec blanc (Tadorna tadorna).


Text i fotos de Rafa Muñoz 

UN POC DE PROTECCIÓ: MÉS POLLETS VIUS


Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) 



Nosaltres que ens creiem fills d’un o de molts déus molt sovint oblidem que la resta d’éssers vius també ho són. Si no creus en deus també hauries de respectar-los, són els nostres germans. Gràcies a la pandèmia ens hem tancat tota la primavera i les aus de la Devesa del Saler han notat la tranquil·litat i enguany tenim més postes que mai. En deixar-nos eixir tornarem a ocupar-ho tot però l’Ajuntament de València posà unes estaques unides per una grossa soca per deixar un trosset de terreny lliure als nius.

 Estany del Pujol


Un passeig pel voltant de l’estany del Pujol permet vorer l’èxit reproductor d’espècies com la Mongeta (Sternula albifrons), el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) o la Camallonga (Himantopus himantopus).

Camallonga (Himantopus himantopus) i el seu pollet


Altres aus es poden trobar al llac artificial com una Gavina capblanca (Larus genei) i dues parelles de Cabrellot (Podiceps cristatus), Ànec blanc (Tadorna tadorna) o els més abundants coll-verds (Anas platyrhynchos).

Mongeta (Sternula albifrons)



Creuant la gola del Pujol cap al nord trobem altra zona tancada per regenerar l’única duna que es va salvar de la urbanització salvatge de finals dels anys seixanta del segle passat, el muntanyar del Pujol. Allí viuen com sempre ho han fet la cada volta més escassa i encara espècie cinegètica Tórtora (Streptopelia turtur), un altra que també ens té molta por, amb tota la raó del món, “gràcies” als caçadors és la Perdiu comuna (Alectoris rufa).

Gola del Pujol
Duna del Pujol


Molts més ocells viuen en aquests racons protegits, quan la duna del Pujol es deixa véncer per matolls salins i per flors singulars podem trobar aus com la Cadernera (Carduelis carduelis), el Gafarró (Serinus serinus), Trist (Cisticola juncidis) o la Cogullada vulgar (Galerida cristata).

Perdiu comuna (Alectoris rufa)
Papamosques gris (Muscicapa striata striata)


On la duna tapa al vent salat que ve de la mar creix una espessa pineda, allí trobarem Primavera (Periparus ater), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Todó (Columba palumbus), Cucut (Cuculus canorus bangsi) o Papamosques gris (Muscicapa striata striata).

Gavina capblanca (Larus genei)
Pollet de corriolet camanegre


Text i fotos de Rafa Muñoz 2020

Pollets de mongeta