 |
| Rossetes (Marmaronetta angustirostris) |
A finals d’abril, el mes de maig i juny són els mesos que hi ha més quantitat
d’espècies reproduint-se a la marjal
dels Moros, a Sagunt. Hui farem
un ràpid repàs de com va la temporada de cria.
 |
| Ascle (Mareca strepera) |
Respecte dels ànecs reproductors comentar-vos que els pollets de coll-verd (Anas platyrhynchos) ja
estan prou grans, sovint van en grupets lluny de la vigilància dels adults.
Algunes femelles estan amb les segones postes i els mascles han mudat el seu
plomatge i passen la major part del dia descansant.
Els ascles (Mareca strepera) mantenen grups familiars que faciliten la
seua localització.
 |
| Rosseta (Marmaronetta angustirostris) |
De les rossetes (Marmaronetta
angustirostris) que va amollar Conselleria
es veuen fins a deu exemplars, quatre estan clarament emparellats, però no fan la
impressió d’anar a reproduir-se aquest any.
També tenim un mascle de cullerot (Spatula clypeata) que no s’ha trobat amb ganes de marxar-se al
nord amb la resta de congèneres, ell es dedica a atipar-se sense
preocupacions, tal volta siga un vellet que desitja tranquil·litat i caloreta.
 |
| Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) |
L’ànec capblanc (Oxyura
leucocephala) pareix
haver-se adaptat molt be a la marjal, el dia 4 de juny vaig vorer una femella
acompanyada d’un pollet mitjà.
Al voltant de deu parelles de sivert (Netta rufina) es reparteixen
pels estanys amb aigües obertes.
També hi ha algunes parelles reproductores de boix (Aythya ferina), el dia 4 de juny trobí
una femella que cuidava de cinc aneguets xicotets.
El dia 3 de maig vaig vorer
els darrers d’ànec blanc (Tadorna
tadorna).
 |
| Boix (Aythya ferina) |
Hi ha un mínim de dues parelles de cabrellot
(Podiceps cristatus), una té quatre pollets crescuts i altra duia un pollet
molt menut puja a l’esquena, tal volta duria més, però estaven massa lluny. No
descarte que tinga’m una tercera parella reproductora.
Uns altres que es deixen
vorer més del que és habitual són els cabussonets
(Tachybaptus ruficollis) que tenen prou feina de cuidar dels seus pollets.
El
dia 3 de maig vaig vorer el darrer cabussó
coll-negre (Podiceps nigricollis).
 |
| Arpellot de marjal |
Semblen haver-hi dues parelles reproductores d’arpellot de marjal (Circus
aeruginosus).
 |
| Xoriguer |
Els xoriguers (Falco tinnunculus) ara ocupen els camps al
voltant de la marjal on poden capturar amb més facilitat les seues preses.
 |
| Garseta blanca (Egretta garzetta) |
Els agrons estan molt ben
representats, aquests dies es deixen veure els mascles de gomet (Ixobrychus minutus) que no paren quiets revolant entre
els canyars.
Les que per molt que l'intenten no aconsegueixen amagar-se, són
les garsetes blanques (Egretta
garzetta), la blancor del seu plomatge les delata sempre.
Hi ha quatre
adults d'agró blanc (Ardea alba) que
potser tornen a reproduir-se als Moros.
Els esplugabous (Bubulcus ibis)
pareix que amb la temporada de cria i els calors deixen a banda els ramats d’ovelles.
 |
| Oroval |
Altres que de tant en tant es deixen vorer, són els daurats orovals (Ardeola ralloides).
Els més
abundants de tots són els agrons roigs (Ardea
purpurea). El 31 de maig vaig vorer un jovenet d’aquest any al seu aire i
independent.
Uns altres que pareix que els agrada la marjal en estiu són els martinets (Nycticorax nycticorax), de
dia es refugien a dormir als arbres de l’interior, entre ells es deixa vorer un
jovenet desgarbat.
Al voltant de vint picaports
(Plegadis falcinellus) es menegen pels Moros,
ben segur que deuen estar criant.
Els galls de canyar (Porphyrio
porphyrio) no es mostren massa, però de tant en tant s’atreveixen a eixir
fora del boscatge.
Les fotges (Fulica
atra) no paren un moment, han de nodrir als jovenets a la volta que
controlen les possibles amenaces, per això no tenen bon humor i a la mínima envesteixen
com si foren bouets malhumorats.
Si hi ha un pardal que tinga por als espais
oberts és la polla d'aigua (Gallinula chloropus), ara tenen pollets i s’estimen
més la foscor del fons dels senillars.
Un altre ocell sense ganes de reproduir-se és un bec-pla (Platalea leucorodia) que freqüenta els tolls més amagats de l’interior nord de la marjal.
 |
| Flamencs (Phoenicopterus roseus) |
Fins a deu joves de flamenc (Phoenicopterus roseus) s’han quedat enguany a la marjal.
Aquest
any també s’han quedat en primavera un parell de corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo), o tenen algun
problema de salut o no els agrada gens viatjar.
Respecte de les aus limícoles es
deixen vorer encara exemplars aïllats de Siseta
de pit blanc (Actitis hypoleucos). La darrera bequeruda (Gallinago gallinago) la vaig vorer el 2 d’abril.
Aquest any hi ha massa aigua i pocs llocs per fer niu, no semblen haver-hi
intentat la reproducció les alenes (Recurvirostra
avosetta), el darrer exemplar el vaig vorer el dia 18 de maig.
Tampoc pareix
que les carregades (Glareola pratincola) vagen
a intentar criar.
Hi ha un parell de corriolets
(Charadrius dubius) per la platja de cudols de Puçol, però no pareix que
estiguen criant.
Les camallongues (Himantopus
himantopus) són les més abundants, hi haurà al voltant de vint exemplars, tot
i que encara no he vist cap pollet.
Les darreres xerlovites camagrogues (Tringa glareola) i tiforts (Tringa totanus) passaren el 27 d’abril.
 |
| Gavines vulgar (Chroicocephalus ridibundus) |
Sens dubte les aus que millor aprofiten la marjal per a tirar endavant als
seus pollets són les gavines vulgars (Chroicocephalus
ridibundus), superaran les dues-centes parelles, els seus pollets ja estan grans
i no paren un moment. Hi ha tantes i són tan descarades que una parella furtà el
niu a uns fumarells de galta blanca.
També tenim altres gavines com la gavina
capnegra (Larus melanocephalus), la gavina
corsa (Ichthyaetus audouinii) i el gavinot
argentat mediterrani (Larus michahellis).
 |
| Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) |
Sembla ser mal any reproductor per als xatracs, els únics que semblen
seguir intentant-lo són els xatracs
d'albufera (Sterna hirundo), rondaran el centenar d’exemplars que semblen
intentar covar.
Els que renunciaren directament sense intentar-ho foren els xatracs bec-llarg (Thalasseus
sandvicensis).
 |
| Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) |
Sols es deixa vorer alguna mongeta (Sternula
albifrons) buscant peixets a la platja, sorprén que eixes aus tan xicotetes
vinguen de tan lluny a cercar el seu sustente.
Els que pareix que ponen ous són
els fumarells de galta blanca (Chlidonias
hybrida hybrida), deuen haver-hi al voltant de vint parelles covant.
 |
| Fumarell de galta blanca |
Un
solitari curroc (Gelochelidon nilotica)
despistat es deixà vorer el dia 3 de maig.
Unes poques parelles d’abellerol (Merpos
apiaster) crien a talussos arenosos de les xicotetes rambles. Per eixos
mateixos indrets revola una parella de cotorra
grisa (Myiopsitta monachus).
Els tudons (Columba palumbus) es
deixen vorer en els camps al voltant de la marjal. Sovint van acompanyats d’alguna
tórtora (Streptopelia turtur) o de tórtora turca (Streptopelia decaocto).
Respectes les oronelles, les més abundants en aquestes dates són l’Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum).
El dia 5 de maig encara vaig vorer tres parpallons
(Riparia riparia) en pas migratori. Les oronetes (Hirundo rustica) estigueren en pas migratori fins al dia
3 de maig, ara sols queden unes poques parelles que crien aquí. Dalt del cel
planegen amb la boca oberta empomant tot tipus de mosques i mosquits les falcies (Apus apus), acompanyats d’alguna
falcia pàl·lida (Apus pallidus).
 |
Teuladí torredà (Passer montanus)
|
Es deixen veure els capsots (Lanius
senator) dalt dels matolls, a l’aguait d’algun insecte gran amb el qual
nodrir als seus pollets.
En acabar abril desaparegueren les cuetes grogues (Motacilla flava).
Algun boscaler comú (Locustella
luscinioides), pot ser que fadrí, encara assaja el seu cant xitxarrer.
Fa
dies que no se senten quasi els cants de la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus) perquè
tindran pollets per a nodrir i tenen temps de festa.
Ara els més cantaries són
els xitxarrots (Acrocephalus
arundinaceus).
També ha minvat molt el cant del rossinyol bord (Cettia cetti) i el dels seus cosins, els rossinyols (Luscinia megarhynchos).
Els
darrers cants de xitxarra mostatxuda (Acrocephalus
melanopogon) se sentiren el 13 d’abril.
 |
| Totestiu |
Als bosquets d’àlbers hi viu una parelleta de totestiu (Parus major), van fer niu en una clivella d'un tronc, no
deuen haver tingut èxit perquè sols es veuen els adults i ja no entren al niu.
 |
| Trist |
Els que pareix que s’han recuperat prou són els trists (Cisticola juncidis) que es deixen sentir per tot arreu. Els
freds d’aquest hivern aconseguiren que desaparegueren quasi totalment.
En la franja costanera es deixen vorer una parella de cogullada vulgar (Galerida cristata).
 |
| Papamosques gris (Muscicapa striata striata) |
El dia 5 es va deixar vorer un còlbit
gris (Oenanthe oenanthe), un migrant
endarrerit.
Als matolls habituals es meneja una parella de busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).
El pas migratori de la busquereta de casquet (Sylvia atricapilla),
busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae), busquereta mosquitera (Sylvia
borin), busquereta trencamates (Curruca conspicillata conspicillata) i busquereta vulgar (Sylvia communis) durà
fins a finals d’abril, els dies 27 i 28.
També fins a eixos dies d’abril es
deixaren vorer Mosquiter de passa (Phylloscopus
trochilus trochilus), Mosquiter pàl·lid (Rhadina bonelli) i Mosquiter xiulaire (Rhadina sibilatrix).
 |
| Bitxac rogenc (Saxicola torquatus) |
Sens dubte aquests mesos són els que menys garses (Pica pica) es queden a la marjal, sospite que fa massa
calor per al seu gust.
El darrer cua-roja
reial (Phoenicurus phoenicurus) el vaig vorer el 28 d’abril, així com els
darrers papamosques blanquet (Ficedula
hypoleuca), papamosques gris (Muscicapa striata striata) i bitxac rogenc (Saxicola torquatus).
 |
| Papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca) |
Els estornells negres (Sturnus
unicolor) es desplacen en grups d’adults i jovenets, han d’aprendre on
trobar recursos i a detectar perills i l’escoleta d’estiu dels estornells
tararots és més productiva en companyia.
Altres aus que van en grupets de joves
i adults són els teuladins (Passer
domesticus balearoibericus), els seus cosins, els teuladins torredans (Passer montanus) i les caderneres (Carduelis carduelis).
 |
| Gafarron (Serinus serinus) |
Els que es tornen més críptics són els gafarrons
(Serinus serinus) no voldran cridar l’atenció per salvaguardar als pollets càndids
que els acompanyen.
Pels camps de l’interior s’ha quedat una parella de cagamànecs (Saxicola rubicola).
Altres que s’estimen anar en grupets familiars són els verderols (Chloris chloris).
Les abelles de la mel (Apis
mellifera) treballen a destall per aprofitar la producció de pol·len de la
primavera, han de acumular reserves per a tindre menjar en temps menys productius.
 |
| Safranera Pàl·lida (Colias alfacariensis) |
A mesura que augmenten les temperatures, ho fan les papallones, aquests
mesos he pogut identificar; Blanqueta de
la Mitja Lluna (Artogeia mannii); Blanqueta perfumada (Artogeia napi); hi
ha molts exemplars de la papallona migradora
dels cards (Vanessa cardui); Safranera Pàl·lida (Colias alfacariensis); una
blaveta Plebejus pylaon; margenera comuna (Lasiommata megera) o l’espectacular atalanta (Vanessa atalanta).
També podem trobar xicotetes joies com la gitaneta (Zygaena filipendulae) o aquesta aranyeta que no puc identificar.
 |
| Aranya |
Alguns parotets de bassa revolen
en tàndem fent còpules, aquests dies abunden l’Ischnura elegants, també es deixa vorer algun exemplar d’Orthetrum cancellatum. Vaig gaudir amb
vermell vinós d’un solitari mascle de pixaví
nervat (Sympetrum fonscolombii). Al voltant hi havia nombroses femelles de pixaví meridional (Sympetrum meridionale).
 |
| Conill (Oryctolagus cuniculus) |
A l’oest de la marjal continua havent-hi molt conill (Oryctolagus cuniculus), ara destaquen els petits jovenets
que tarden a fugir, però quan s’arranquen ho fan a tota velocitat. Una solitària
Llebre comuna (Lepus granatensis) freqüenta les planes al costat de la mar.
 |
| Gambúsies (Gambusia affinis) |
Vaig prestar atenció a l’activitat d’un grupet de gambúsies (Gambusia affinis), aquests peixets hiperactius són màquines
de menjar, però qualsevol cosa que es meneja als voltants els provoca una
vertiginosa fugida, quasi tan ràpid com desapareixen tornen a eixir per rosegar
tot el que flota a les séquies.
 |
| Ischnura elegants |
Per tancar aquesta xicoteta crònica vull afegir algunes de les plantes que amb les seues flors donen color a la marjal en primavera.
Text i fotos de Rafa Muñoz
