Rascló (Rallus aquaticus) |
El rascló (Rallus aquaticus) és
una au que pertany a la família dels ràl·lids, mesura fins a 28 cm d’alçada,
per tant, és un ocell mitjà que sols viu prop de l’aigua. El podem trobar
vivint en qualsevol toll amb aigües permanents que tinga una bona cobertura
vegetal al voltant. És abundant a tots els aiguamolls costaners, però també aprofita
rierols, rambles o llacunes amb aigües succintes, fins i tot pot viure en les xicotetes
llacunes formades a l’eixida de depuradores o aigües residuals, en les
comarques de l’interior valencià.
S’alimenten principalment sangoneres, cucs i llombrígols, caragols, petits
crustacis, aranyes i una àmplia gamma d'insectes terrestres i aquàtics, així
com les seues larves, tot i que poden completar la dieta amb matèria vegetal.
Rascló amb un cuc |
Capturen les seues preses caminant entre la vegetació que creix a la vora
de l'aigua, mitjançant un bec-roig, allargat i lleugerament corbat cap a baix.
Amb els seus grans peus i cames llargues pot caminar sense enfonsar-se, cercant
les seues preses. Tenen costum de recórrer els mateixos camins que pentinen el
seu territori.
No li agrada quedar al descobert lluny dels canyissars, per això és difícil d’observar, sols es veuen quan ha de travessar algun espai obert entre mates. Té un vol poc àgil a conseqüència de tenir ales curtes i redones, a més ho fa amb les llargues potes penjant, per tant, s’estima més amagar-se corrent dins de la vegetació més espessa. Tot i el seu vol desgarbat pot fer llargs desplaçaments preferentment nocturns per fer la migració.
Rascló a la marjal dels Moros |
Molt més fàcil és sentir els seus crits dins del canyar, emet uns grunyits
seguits d'un crit agut. En aquest enllaç podeu escoltar una gravació de Jesús Carrión feta a la marjal dels Moros, pujada a la web de Xenocanto:
Són animals territorials i monògams que viuen uns vuit anys. En primavera
el mascle construeix un niu al fons del canyís, prop de l’aigua i molt amagat. La
femella pon entre sis i onze ous que coven ambdós pares durant uns vint dies, poden
fer dues postes cada temporada. Els nostres rasclons són bàsicament sedentaris,
però els individus centreeuropeus baixen als països mediterranis i nord-africans
fugint de les gelades severes.
Rascló al riu Magre, Requena |
Text i fotos de Rafa Muñoz