 |
| Gafarró (Serinus serinus) |
El diumenge 25 de febrer vaig fer una curta passejada per la vora del riu Túria
al terme municipal de Quart de Poblet, aquí uns cuidats jardins aclareixen
l'espessa vegetació de ribera el que afavoreix l’observació d’ocells. El dia
estava ras amb un bon sol que moderava la frescor d’este hivern.
 |
| Bulbul orfeu (Pycnonotus jocosus) |
A l'aigua es podien vorer ja les parelles de Collverd (Anas platyrhynchos)
aïllades que en pocs dies començaran la posta d'ous i alguna Polla d'aigua (Gallinula
chloropus). A la vora del riu, damunt d'una pedra aguaitava un Agró blau (Ardea cinerea), darrere, a l'esquena tenia un espés canyar on
cantava un Rossinyol bord (Cettia cetti) i damunt d'un arbre gran descansava una Garseta blanca (Egretta garzetta)
mentre una Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) volava riu
amunt.
 |
| Bulbul orfeu (Pycnonotus jocosus) |
En una espessa olivera cantava un ocell, era paregut a un estornell, però
sens dubte era altra au que jo no havia sentit mai, era un poderós i a la volta
melòdic cant que repetia tres voltes la síl·laba tui i la quarta repetició
s'allargava en un xicotet crescendo tuiiiii. Per fi vaig trobar al responsable
i no era una au menuda, era un exòtic Bulbul
orfeu (Pycnonotus jocosus). És
més gran que una merla, és originari del sud-asiàtic, viu de Pakistan al sud de
la Xina, passant pel subcontinent indi i Indoxina. Es va comercialitzar com
ocell de gàbia i una volta amollat aprengué a viure en llibertat com ho han fet
a Californià, Florida, a les illes Maurici i també a Austràlia. Alçà el vol per
canviar-se d'arbre i el va seguir una femella, crec que este cant anunciava el
seu territori i el seu amor, segur que esta parella pensava fer niu molt
prompte.
En un taronger vaig vorer una femella de Busquereta de casquet (Sylvia
atricapilla) i dins d’un esbarzer un mascle de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).
Per un camp ple d’herbes cantava volant el típic Trist (Cisticola juncidis)
mentre per tot arreu es veien els Cua-roja
fumada (Phoenicurus ochruros) i
els Mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Una Merla (Turdus merula)
buscava amagatall per fugir del meu pas tranquil seguida per un grupet de Teuladí
(Passer domesticus) i una
parella de Cadernera (Carduelis carduelis) va posar-se
dalt d’un xop.
 |
| Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) |
Dalt dels edificis pegava voltes un bàndol de coloms domèstics (Columba livia
domestica) amb les seues ales pintades de vius colors, segur que
vigilades de prop per algun colombaire, més dalt planejava un Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) que cada volta
més pareixen ser marins renegats que han canviat la mar per les terrasses dels
edificis i les restes de peix per tot tipus de llepolies trobades en carrers,
patis de col·legi o en femers, fins i tot han après a colpejar amb l’ala alguna
una Tórtora turca (Streptopelia decaocto) despistada i menjar-la en un tres i no
res.
 |
| Blanca (Pica pica) |
Quant se n'anaven els gossets de la gespa curta del jardí baixaven a buscar
tot tipus d'insectes o granets un grup mixt d’Estornell negre (Sturnus unicolor)
i d’Estornell (Sturnus vulgaris),
apartats i més tímids un grup de Verderol
(Carduelis chloris) pastaven prop
dels matolls on cantava un Pit-roig (Erithacus rubecula). On els arbres
feien un bosquet més espés, en les branques més altes hi havia un niu de Blanca (Pica
pica), també un Pinsà (Fringilla coelebs) menjava al terra
i un Todó (Columba palumbus) descansava dalt d’un Salze ploraner (Salix babylonica).
Altre cantaire que anunciava els seus amors era un bonic mascle de Gafarró (Serinus serinus) posat dalt d’una tanca mentre baix, a terra, caminava
una Cueta blanca (Motacilla alba) buscant menjar. Totes estes aus comunes, un total
de vint-set espècies, esperen que un tranquil passejant baixe al Parc Natural
del riu Túria, al costat de sa casa, per ensenyar-li una abundant i propera biodiversitat.
Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.
