Quadern amb les observacions d'aus, naturalesa i viatges d'un veterà de l'ornitologia valenciana, SVO / Cuaderno con las observaciones de aves, naturaleza y viajes de un veterano de la ornitología valenciana, SVO / Blog with the observations of birds, nature and trips of a veteran birder. SVO
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conselleria Medi Ambient. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conselleria Medi Ambient. Mostrar tots els missatges
Massamagrell, Zona protegida per a preservar al Corriol camanegre
Este aiguamoll no és massa cridaner perquè a més de ser menut està aïllat per
la V-21, per la urbanització de la platja de la Pobla de Farnals i la mar però en
certs aspectes està prou bé conservat, a més acull un dels escassíssims
racons de platja verge del centre del País Valencià. És un espai on el rei és
el canyís en la part més llunyana de la mar, li segueix una franja de salicòrnies
que quan s’acosten a la mar van obrint-se i donen pas a la vegetació dunar, per
acabar en les arenes d’una platja molt ampla. En alguns punts més prop de les séquies
creixen peus de tamarits prou vells i
pegat als edificis de Medicàlia tenim un xicotet bosc, un mescla de jardí amb espècies
exòtiques i un hort prou assilvestrat amb oliveres i baladres.
Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)
Vaig fer una passejada començant per la rotonda de l’eixida de la V-21, en
passar un xicotet bosquet vaig entrar a un camí que travessa el canyar on vaig
sentir cinc mascles de Xitxarra de
canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus),
nou cants de diferents mascles de Rossinyol
bord (Cettia cetti), un cant d’un
mascle de Boscaler comú (Locustella luscinioides) i deu
exemplars de Trist (Cisticola juncidis) que cantaven mentre volaven amb la seua
peculiar trajectòria ondulant, mentre mig amagats en els arbrets cantaven els mascles
de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).
Agró roig (Ardea purpurea)
En les reduïdes i amagades llacunes vaig sorprendre dues parelles d’Agró roig (Ardea purpurea), de l’abundant Collverd (Anas platyrhynchos)
calcule que hi ha 8 parelles criant i una parella de Fotja (Fulica atra), en
una séquia una femella de Sivert (Netta rufina) volia endur-se als
seus pollets lluny de la meua proximitat., em va sorprendre comprovar que també aquí
ha arribat el Picaport (Plegadis falcinellus) en concret dos
exemplars.
Vegetació prop de les dunes, florida gràcies a les plutges
Altres espècies més singulars que vaig vorer van ser Xerlovita (Tringa
ochropus), una Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Fumarell de galta
blanca (Chlidonias hybrida), 2 Gavina corsa (Larus audouinii).
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Per finalitzar este apunt de la diversitat que s’amaga als termes de València
i Massamagrell dir-vos que vaig observar 3 parelles de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Este xicotet limícola viu
i fa el niu entre les dunes i les petxines prop de la platja, per això ha vist
reduir les seues poblacions per la urbanització de les nostres costes. Les
màquines que renten les platges esborren els racons on fan niu, els passejants xafen
ous, els gats i gossos maten als pollets que no poden fugir volant.
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
El corriol
necessita que respectem alguns trossos de platges verges per poder enriquir la
nostra biodiversitat. Per això Conselleria amb la col·laboració dels
ajuntaments han començat un programa de delimitació i protecció dels espais
apropiats pel Corriol camanegre, perquè no entren dins ni persones, ni animals domèstics,
ni màquines de neteja, un dels eixamples d’actuació el tenim en el tros de
terme de Massamagrell, esperem que València també ho faça prompte en el seu
terreny.
Marjal dels Moros en març, després de l'incendi de gener, tros cremat a l'esquerra.
Entre els passats 4 i 5 de gener es va cremar pràcticament tota la marjal
dels Moros, segons estimes la superfície cremada estaria entre 320 i 620 hectàrees
les que s’haurien convertit en cendres que embrutaran la poca aigua que quedava.
Este espai ja havia patit un intent d’incendi el passat desembre, quatre dies
abans també van haver dos intents més de botar foc sense èxit, però com no es
va fer res amb l’extrema sequera que patia este espai i aprofitant el fort vent
d’eixe dia algú, per fi, va aconseguir cremar tota la marjal.
Hem de tindre molt clar que al voltant de la marjal hi ha molts interessos
i un bon grapat d'enemics; llauradors enfadats per les restriccions i per
animals que mengen als seus camps, caçadors que veuen que els animals al primer
tir van a buscar refugi al mig d'un espai protegit o no els poden matar,
enfilaters que han rebut multes per la captura il·legal d'ocells, estiuejants
que pensen que els mosquits són per culpa de la marjal. Són massa enemics
enfront per a donar-los facilitats assecant la marjal. Molts pensàvem que això
era un desgavell i el temps ens ha donat la raó!
Tros cremat en febrer.
DUES TEORIES DE L’EFECTE DEL
FOC A LES MARJALS
La sequera era un factor que es podia haver evitat si hagueren ficat dins
part de l'aigua que anava a la mar, este espai sempre ha tingut un control
artificial dels nivells de l'aigua per part dels responsables, però estos
pensaven que era bo deixar seca la marjal perquè en condicions naturals els
aiguamolls mediterranis tenien períodes de sequera (1), però altres pensem que les condicions actuals estan molt lluny
de ser naturals i ja vam denunciar que s'estava buidant aigua al mar per la séquia de l'Estany mentre la marjal
s'assecava en la pràctica totalitat (2) i que això era un perill, ja que els
carrissars secs en un dia de vent són una bomba perfecta perquè qualsevol boix
bote foc a tot sense que tots els mitjos disponibles siguen capaços de detenir
el foc. Així ho pensava també Acció Ecologista/AGRÓ (3).
VIDEO.- Séquia de l'Estany abocant aigua a la mar en febrer 2018.
A la marjal dels Moros de 1993 a 2010 es van produir 8 incendis que van afectar un total de 9,8
Ha, sols en l'incendi de 2018 es van cremar segons fonts entre 320 ha (5) que serien les xifres oficials i
628 el que es el mateix que dir la totalitat de l'espai com apunta l'informe de SEO/BirdLife(4). Per tant l'incendi d'entre 50.9% i
el 100% de la marjal mai podria considerar-se com un incendi amb poca afectació
per als Moros com va apuntar l'ara cessat Secretari Autonòmic Julià Álvaro(5).
En declaracions fetes el dia 5 de gener a la SER el senyor Álvaro va dir
que com el foc va avançar molt de pressa i que la temperatura tampoc va ser
massa alta l'afectació seria lleu. Però recordem que el foc va obligar a
desallotjar el Grau Vell de Sagunt on es van cremar algunes cases i va obligar
a botar un contrafoc per salvar les cases de la platja de Puçol al voltant de
l'Estany (5).
Aigua térbola 77 dies després de l'incendi
Amb l'opinió que un incendi com el que acabem de patir sols aconsegueix
degradar la marjal hi ha un informe de SEO/BirdLife(4) que col·labora amb la
Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
en els censos d'aus reproductores, SEO/BirdLife creu que el foc afectarà greument la
varietat i quantitat d'espècies que es reproduiran les pròximes temporades.
Consideren que mantindré la marjal pràcticament seca agreuja molt les
conseqüències d'un incendi. També apunten que es desconeix com afecta la
diferent intensitat del foc sobre les espècies i l'afectació a la biodiversitat
de l'aigua no tan sols pel foc, també per la dissolució de cendres que altera
les característiques químiques i augmenta la térbola de l'aigua per tant la
llum que és necessària per a moltes plantes i invertebrats aquàtics. Reconeixen
que el foc potser una ferramenta per donar variabilitat a un aiguamoll però
sempre s'haurien de respectar zones sense cremar que puguen permetre la
regeneració vegetal i animal. A més es desconeix totalment l'afecció del foc
als invertebrats i resta d'éssers vius del subsòl.
ELS OCELLS ABANS DE
L’INCENDI
Marjal dels Moros en desembre de 2017.
Per adonar-nos de la riquesa d'ocells que es pot vorer afectada per l'incendi dels Moros segons l’informe de SEO/BirdLife(4) l’any 2017 va haver-hi noves espècies reproductores
com dues parelles Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) i una de Cullerot (Anas clypeata)
a més en este espai l’any passat es van reproduir quatre parelles d’Ànec
capblanc (Oxyura leucocephala) una espècie en perill d’extinció. la Rosseta(Marmaronetta angustirostris)històricament també es va reproduir a la marjal. Altres ànecs que van fer niu
a la marjal van ser el Boix (Aythya ferina), Sivert (Netta rufina) i la Fotja
(Fulica atra), nou parelles d’Agró roig (Ardea purpurea), 96 d’Agró blau (Ardea
cinerea) i 24 de Picaport (Plegadis falcinellus).
L’escassa Xitxarra
bigotuda (Acrocephalus melanopogon), l’Arpellot de marjal (Circus
aeruginosus) o l’Arpellot cendrós (Circus pygargus) que ja no es va reproduir
en 2017 als Moros i al que han comprovat que els requeriments de la vegetació que necessita per fer niu són els d’un període de quatre anys després d’un incendi.
Marjal dels Moros en gener de 2017
CONSEQÜENCIES PER ALS INVERTEBRATS Els invertebrats dels Moros haurien perdut bona part de les seues
postes, segons estudis caldrà que passen tres o quatre anys perquè les seues poblacions puguen recuperar el nivell que tenien abans de l’incendi i això repercutirà molt
als ocells insectívors que reduiran les seues poblacions per la manca d’aliment.
Eriçó africà (Atelerix algirus) a la marjal dels Moros, febrer 2017.
ELS MAMÍFERS, AMFIBIS I RÈPTILS. Les poblacions de mamífers, amfibis i rèptils que tenien molt més difícil
la possibilitat de fugir del foc haurien patit moltes pèrdues en espècies com
són els eriçons, els rosegadors i les tortugues d'aigua com són la Tortuga
d'aigua europea (Emys orbicularis) i Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys
leprosa).
Crocothemis erythraea en setembre a las marjal dels Moros.
En els estudis (1) on es basen els que opinen que el foc no afecta greument a totes estes espècies la superfície cremada sempre havia sigut parcial, en l'incendi dels Moros la superfície cremada és quasi total per tant l'afectació serà molt greu, per això tots els ornitòlegs i ecologistes pensem que ha sigut una greu errada el fet de deixar assecar la marjal. Per últim un prec a l'Administració valenciana, cal replantejar-se la política de deixar assecar les nostres marjals!
ELS MOROS COMENÇA LA LLARGA RECUPERACIÓ DESPRÉS DE
L’INCENDI.
9 de març.
Setmana deu.
Flamencs a la marjal dels Moros el (Phoenicopterus roseus)
Han passat 73 dies de l'incendi de la marjal dels Moros, per sort ha plogut
prou i les aigües han pujat el seu nivell, la major part dels ocells grans han tornat als
Moros. La vegetació comença la carrera per créixer de pressa i ja es veuen
brots verds en mig de la cendra.
Dels ànecs sembla que ha baixat prou el nombre de Collverd (Anas
platyrhynchos) el 10 de desembre hi havia 200 exemplars contra 15 en el mes de
març, de Sarcet (Anas crecca) sols hi havia 51 enfront dels 400 exemplars que
es podien vorer el mes de desembre. Ha baixat significativament el nombre de
Picaport (Plegadis falcinellus) sols vaig trobar-ne un. Ens preocupen
espècies com els Ràlids, el Rascló (Rallus aquaticus) que no he tornat a
trobar i de Polla d'aigua (Gallinula chloropus) ja que es veuen molt poques o el
Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que en desembre es veien amb facilitat
fins a 16 exemplars i ara amb poca densitat de vegetació i per tant amb més
detectabilitat i sols vaig vorer 5 que ja començaven a fer baralles
territorials.
Marjal dels Moros en febrer de 2018.
Altres que semblen augmentar son l'Ascle (Anas strepera) del que vaig vorer 29
exemplars i eixes són molt bones xifres, com també són els 11 Boix (Aythya
ferina) del 9/03 o els 200 siverts (Netta rufina). Tampoc semblava haver-se
reduït el nombre de Cullerot (Anas clypeata) o de Fotja (Fulica atra). Per sort
també han tornat de pressa els ànecs capblanc (Oxyura leucocephala) i vam vorer
3 mascles i dues femelles, tampoc pareix haver minvat el nombre d'Arpellot de
marjal (Circus aeruginosus) o de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).
Marjal dels Moros març de 2018
El Flamenc (Phoenicopterus roseus) sols el tenim ocasionalment als Moros i
el dia 9 de març vaig censar 292 exemplars. Ja tenim molt prop la primavera i altres
aus que es reproduïen l’estiu passat ja es podien vorer com van ser el Tifort (Tringa
totanus) o el Corriolet (Charadrius dubius). Altre poc freqüent que hi havia el
9 de març era un Agró blanc (Ardea alba).
Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon) en març de 2017
El dia 9 de març ja se sentien els càntics de cel de la Xitxarra bigotuda
(Acrocephalus melanopogon), en un canyar que no s'havia cremat, també vaig vorer un
Teixidor (Remiz pendulinus) i estes dues espècies sí que es deuen vorer molt
afectades per la manca de carrissar adult. Encara hi ha bons registres de
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) que ben aviat marxaran al nord com
també el Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus) o el Pit-blau (Luscinia
svecica) que gràcies a la manca de vegetació es poden vorer amb més facilitat.
Passarel·la sobre el carrissar cremada
S’ha reduït prou el nombre de Roquer (Ptyonoprogne rupestris) però ara comencen
a tornar a les localitats de cria a les terres de l’interior mentre comencen a tornar
de la migració espècies com l’Oroneta (Hirundo rustica) o la Falcia pàl·lida (Apus
pallidus) que vaig observar el dia 9 de març.
Tenim una greu sequera i no entenc com podem estar abocant aigua a la mar a la marjal dels Moros, Sagunt. En un moment on les aus no troben lloc per descansar i alimentar-se perquè no i hi ha aigua a la península Ibèrica, les grues (Grus grus) no paren a Gallocanta per manca d'aigua, sols unes poques llacunes manxegues tenen una mica d'aigua, els ocells que vénen d'Europa no troben lloc on parar i mentre a València ens permetem llançar aigua a la mar. Per què? Qui és el responsable? Pot ser Confederació? Els regants? Els caçadors? El que és ben cert és que la Conselleria de Medi Ambient són els propietaris i per tant els responsables. Demane una mica de seny, si tinguérem aigua gaudiríem d'una marjal plena de vida, un punt molt valuós on poder mantindré la biodiversitat.
La poca aigua que ens queda és de molt mala qualitat però per sort encara es pot observar un bon grapat d'aus concentrades en la franja costanera, en concret he vist 45 espècies, per destacar algunes i començant per les més menudes dir-vos que estem ben prop del mes de desembre i encara he vist una femella del parot de bassa anomenat Aeshna mixta.
Llacuna dels xatracs
Dels ocells més menuts vaig vorer 1 Botxi meridional (Lanius meridionalis), ja han arribat els Roquers (Ptyonoprogne rupestris), 4 Tieta (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), 12 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), Estornell negre (Sturnus unicolor), Teuladí (Passer domesticus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula), Pit-blau (Luscinia svecica), un bàndol de 21 gafarrons (Serinus serinus), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Blanca (Pica pica) i Verderol (Carduelis chloris).
Trist (Cisticola juncidis)
De les aus limícoles vaig vorer 3 bequerudes (Gallinago gallinago), 1 Siseta blanca (Actitis hypoleucos), 3 Xerlovita (Tringa ochropus), 1 Camallonga (Himantopus himantopus) i 3 rasclóns (Rallus aquaticus).
Respecte als agrós i ànecs els més abundants eren els sarcets (Anas crecca) hi havia uns 151 a la bassa dels xatracs, Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 88 Cullerot (Anas clypeata), Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), 16 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blau (Ardea cinerea), 4 femelles d'Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), 9 Sivert (Netta rufina), 3 Ànec blanc (Tadorna tadorna), 7 cabuçonets (Tachybaptus ruficollis) i els més comuns collverds (Anas platyrhynchos).
Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)
Els rapinyaires van estar representats per 4 Aguilot comú (Buteo buteo) que semblaven dues parelles en una baralla territorial, 2 àguiles calçades (Hieraaetus pennatus), 1 Soliguer (Falco tinnunculus) i 2 arpellots de marjal (Circus aeruginosus).
L'enfilat és una tècnica per caçar ocells menuts amb xarxes abatibles. Aquesta captura d'aus salvatges està prohibida per la legislació europea però amb l'excusa de ser una tradició arrelada ha sigut autoritzada per la Generalitat Valenciana, esperem que fins ara i que les noves forces rectifiquen prohibint el que només tenia sentit en èpoques de fam, quant era important tindre accés a les proteïnes.
Enfilat d'Alfara, lloc per estendre la xarxa.
La Conselleria de Medi Ambient donava autoritzacions per capturar pardals mitjançant l'enfilat amb l'excusa d'obtenir ocells que s'utilitzarien en concursos de cant, altre arrelat costum coneguda com a Silvestrisme, però la veritat era ben distinta, l'objectiu principal era obtindré pardals pel consum humà, els coneguts com "pardalets fregits".
Amagatall de l'enfilater per fora.
Conselleria autoritzava el que les autoritats europees prohibien a la Directiva d'aus 2009/147/CE en concret a l'article núm. 9 "Directrius tècniques per l'adaptació d'extracció de fringíl·lids del medi natural". També s'oblidaven de sentencies contraries a l'enfilat del Tribunal de Luxemburg. Tot aquest disbarat legal permetia l'autorització de la mort de més de mig milió de pardals de 2010 a 2015, i això només era el permés, quants ocells han mort amb l'excusa de l'enfilat?
Amagatall per dins.
NOMBRE DE CAPTURES AUTORITZADES PER LA G.V.
Espècies / Any 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total
TOTAL 104000 104000 104000 90000 76300 62400 540700 Font: ECOLOGISTES EN ACCIÓ
Un dels rars eixamples d'utilització d'aus caçades amb l'enfilat i mortes pel consum va ser la notícia de la detenció d'un home a l'octubre de 2015, a Castelló, aquesta persona duia dues bosses amb 121 ocells morts, les xarxes de l'enfilat i el reclam al cotxe.
Caderneres i passerells objecte del enfiaters
Per desgràcia aquest costum també és freqüent a València, el passat 22 de març en una passejada pel llit del barranc del Carraixet, al costat mateix d'Alfara del Patriarca vaig trobar un enfilat perfectament preparat i amb les seues instal·lacions en perfecte estat de conservació, perquè ben segur estarà utilitzant-se habitualment tot i estar fora del període hàbil de caça. Coordenades i ubicació de l'enfilat d'Alfara del Patriarca:
39°32'48.45"N
0°22'52.87"O
Aprofite aquesta humil finestra per a demanar a les noves autoritats que no es torne a permetre l'enfilat i als cossos de seguretat que vigilen i perseguisquen l'ús d'aquestes instal·lacions i la denúncia dels seus responsables. Altra denuncia que vull fer, directament a la consciència de tots és la utilització del barranc com abocador il·legal de tot tipus de deixalles, llance un crit en defensa d'un barranc del Carraixet que siga un corredor ecològic de l'Horta Nord, un espai verd i net per l'esplai de tots i que puga ser un refugi per a moltes espècies d'animals i vegetals en mig d'un entorn molt humanitzat. Text i fotos de Rafa Muñoz, excepte foto del SEPRONA, Guàrdia Civil.
Pescador ilegal frenta a los islotes con especies protegidas nidificando, marjal d'Almenara
25.05.09
Esta temporada de cría está siendo espectacular en el Marjal de Almenara: se ha instalado una colonia de gaviota de Audouin (Larus audouinii), con un mínimo de 14 nidos. Tres parejas de esta especie ya mostraron despliegues nupciales en la zona el año pasado, pero sin llegar a más. Ha regresado el charrancito (Sternula albifrons) como nidificante, con una colonia muy importante. Se ha instalado una colonia numerosa de charrán común (Sterna hirundo), que hasta ahora sólo criaba raramente y con parejas aisladas. Vuelve a reproducirse la garcilla cangrejera (Ardeola ralloides). Etc.
El problema es que están en emplazamientos muy sensibles, con gran riesgo de molestias por la presencia de pescadores ilegales, que llegan hasta cada rincón, paseantes, etc. Pedimos medidas y restricción del paso a la Conselleria, que las prometió, pero ya veremos. De momento ya ha sido abandonado un nido de Audouin...
Mensaje de Víctor J. Hernández en el FORO RAREBIRDSPAIN Foto de Rafa Muñoz, FONS FOTOGRÀFIC SVO
