Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gavina vulgar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gavina vulgar. Mostrar tots els missatges

Albufera, 4 de gener de 2023

Gavina capblanca (Larus genei) gaviota picofina

Un dia, un lloc i una au (3)


Aquesta jornada li tocava a l’Albufera de València, en tot el matí vaig vorer 45 espècies i un total de 1.890 exemplars. Per a destacar una d’elles hui parlarem de la gavina capblanca (Larus genei) gaviota picofina. Es tracta d’una au marina que és molt més freqüent als aiguamolls de les comarques del sud, tot i que els darrers anys uns pocs exemplars es deixen vorer a l’estany o a la gola de El Pujol.

Aquesta gavina destaca per ser més elegant i menuda que els freqüents gavinots (Larus michahellis) o les gavines corses (Ichthyaetus audouinii). Es pot diferenciar de les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) perquè són lleugerament més menudes i tenen el cap negre en estiu.

La capblanca té el cos molt blanc, el dors i les ales són d’un gris molt clar “clariu”. El tret més característic per a poder diferenciar-la és el seu llarg i prim bec, d’un color roig fosc, que lluny pot semblar negre. Al període reproductiu el roig del bec i el d’un estret anell ocular són molt més vius. Té el costum d’atrapar insectes mentre nada, els arreplega de la superfície de l’aigua estirant el coll d’una forma característica o fent curts vols i deixant-se caure damunt de la presa, amollant sols el cap i el llarg coll.

 

Als següents enllaços d’eBird podreu vorer els llistats d’aus observades.

 

Gola i estany de El Pujol:

https://ebird.org/checklist/S125397347

Devesa del Saler:

https://ebird.org/checklist/S125397347

Racó de l’Olla:

https://ebird.org/checklist/S125397462

Mata del Fang:

https://ebird.org/checklist/S125397631

Marjals d’Alfafar:

https://ebird.org/checklist/S125397821

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit


Torna la serreta mitjana a Alboraia

Serretes mitjanes a Alboraia, Arxiu RMiB


24 de novembre de 2021

A mig matí el company Virgili Beltran va avisar al fòrum de Whasapp “Pajareros País Valencià” que estava veient quatre serretes mitjanes (Mergus serrator) a la mar, davant del Carraixet. No vaig tragar massa en anar-hi. En arribar trobí un mascle en plomatge de transició i tres femelles o joves, que estaven pescant entre la desembocadura del barranc del Carraixet i els espigons de Port Saplatja, Alboraia. En arribar a la bocana del port alçaren el vol i anaren cap al nord, per a tornar a baixar al mar enfront mateix de la marjal de Rafalell i Vistabella, València.


Xatracs bec-llarg a Alboraia, Arxiu RMiB


A la vora de la mar en Port Saplatja també hi havia quatre exemplars de gavina capnegra (Larus melanocephalus), un gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus). A la platja descansaven quinze xatracs bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), un d’ells duia una anella metàl·lica en la pota dreta, en l’esquerra tenia una anella de PVC groga amb dígits negres, amb la lectura de dalt a baix de 812. En la mateixa platja o al passeig marítim també trobí cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i cueta blanca (Motacilla alba).


Serretes mitjanes a Alboraia, Arxiu RMiB


La serreta mitjana (Mergus serrator) és un ànec amb una envergadura de fins a 82 cm. Aquests ocells crien al nord d’Euràsia i Amèrica. Per a reproduir-se trien aiguamolls amb molta vegetació en la taigà i en la tundra. La resta de l’any viuen preferentment a les aigües costaneres, més al sud.




A casa nostra aquesta au és un visitant hivernal molt escàs, però regular. Des de 1988 que es publiquen els anuaris ornitològics sols manquen registres en l'any 2008. Al País Valencià s’han observat un total de 374 serretes mitjanes. Solen en arribar novembre i se’n van a mitjans d’abril, però tenim registres extrems en octubre i maig. L’observació més primerenca és del 14/11/1992 al port de València, obtinguda pels germans Bosco i José Ignacio Dies. La cita més tardana és del 29/05/1992, a Santa Pola, quan James Elias Perfitt va enregistrar tres exemplars. El mes amb més observacions és desembre, seguit per gener i novembre.




El gràfic superior demostra clarament que, any rere any, es va reduint la presència de serretes mitjanes en les nostres costes. La qual cosa podria coincidir amb la pujada global de les temperatures, que permetria a les serretes suportar les aigües més septentrionals, en localitats més properes a les seues zones de reproducció. Per tant, no caldria que baixaren al límit meridional de la seua hivernada, on se situen les nostres costes.




Als mesos freds podem trobar serretes a qualsevol terme costaner. En aquesta època seleccionen estuaris, deltes i desembocadures on mengen peixos que agafen bussejant, impulsant-se amb les ales i les potes. Ocasionalment, s’han observat algunes aus dins dels aiguamolls costaners, com l’Albufera de València, Santa Pola i les Salines de Torrevella.




Les localitats on s’han observat principalment les serretes són al parc natural d’Albufera, a la marjal dels Moros, al tram costaner d’Aiguamarga i l’Altet, a més de Cullera. Cal afegir que precisament aquests espais són els més visitats en estar més prop de zones amb molta població, per tant, compten amb més ornitòlegs, per la qual cosa l’esforç de recerca és molt desigual respecte de trams més llunyans a les grans àrees metropolitanes.




Generalment, es detecta un sols exemplar, en un 62,80% dels registres, més allunyades estan les troballes de dos exemplars, amb el 18,84%. El grup més nombrós observat va ser de divuit individus, el 09/01/2001, trobat per José Luis Terrassa a la desembocadura de la gola de Pujol, al parc de l’Albufera.


Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) a Alboraia, Arxiu RMiB


Tota aquesta informació s’ha recollit gràcies a la Ciència Ciutadana, al treball d’un bon grapat d’ornitòlegs valencians, sense ells no coneixeríem l’estatus de les serretes a casa nostra.


Femella amb 3 pollets a Islàndia, juliol de 2018, Arxiu RMiB


Observadors de serretes: 

Adolfo Bernat, Adolfo José Quiles, Adolfo Torres, Agustín Salazar, Agustin Signoli, Alberto Saiz, Alejandro Izquierdo Rosique, Alejandro Martínez, Ana Llopis, Andrés Balfagón Sarrión, Andrés Velasco Ballester, Ángel López, Antonio Bañuls, Antonio Cabrera Serrano, Antonio Jacobo Ramos, Antonio Peral, Antonio Polo Aparisi, APNAL, Arturo Cabos, Bosco Dies Jambrino, Carlos Mompó, Carlos Olaya, Carlos Oltra Martínez, Censos Conselleria Medi Ambient, Colla Ecologista de Castelló, Concejalía de Medio Ambiente, Servicio de Control y Educación Ambiental del Clot de Galvany, David Bañuls Patiño, Des Norden, Eduardo Pascual, Elías Gomis Martín, Enrique López Blasco, Enrique Luque López, Enrique Murgui Pérez, Fernando Ramià Blasco, Francisco J. Galindo Parrilla, Francisco Javier Gans, Gabino Cortés Sánchez, Gabriel Llorens, Gaspar Diaz, Gerardo Urios Pardo, Gonzalo Barcelón, Gorka Gorospe, Gregorio Chaguaceda Tomás, Gregorio Ros, Grup Roncadell, Gunnar Aschan, Hannu Allonen, Ignacio García Peiró, Jaime Cortés, James Elias Perfitt, Jana Marco, Javier Badillo, Javier Caletrio Garcerà, Jesus Carrion Piquer, Joan Balfagón, Jorge Leonor González, José A. Lluch Sampedro, José Alcara Lorente, José Antonio Gómez Sánchez, José Antonio Peris Lozano, José Damián Navarro, José Domingo López, José Ignacio Dies Jambrino, José Leiva Morillas, José Luis Terrasa, José Monterde, José Santamaria Reos, José Vicent Ortiz Olmos, Jose Vicente Navarro San Andrés, Josep Bort Cubero, Josep Puentes Higuera, Juan Antonio García, Juanjo Palamó Ferrer, Juanma Ferreira, Lucila Giner Mery, Luis Albero, Luis Aleixos, Luis Fidel Sarmiento, Luís Javier Falcó, M. du Crook, Mª Jesús E. Cabo Calatayud, Malcolm J. Palmer, Manuel Polo Aparisi, Marcial Yuste Blanco, María Antón Tello, Mateo Aleixos, Mayra Sucías, Miguel Ángel Andrés, Miguel Ángel Monsalve Dolç, Miguel Ángel Pavón, Miguel Piera, Miguel Sabio Manzaneda, Miquel Barberá, Óscar Aldeguer Peral, Pablo Perales, Pablo Vera García, Pedro A. Del Baño Moreno, Pedro Adrover, Pedro Zaragozí, Pepe Santamaría “Santa”, Rafa Muñoz i Bastit, Ramón Prades Bataller, Ron G. Plan, Grup Roncadell, Samuel Aunión Díaz, Sergio Arroyo Morcillo, Simon Best, Toni Alcocer, Toni Mulet Ferrer, Toni Pradillo, Toni Zaragozí, Vicent Esteller Turlo, Vicente A. Chirivella Viana, Vicente del Toro Torró, Vicente Gozálvez, Vicente Llorens, Vicente Sanz, Vicente Tena, Víctor Ciscar Olmos, Víctor Paris, Virgili Beltrán, Willy Zaragozí i Yanina Maggiotto.

 

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) a Alboraia, Arxiu RMiB

Bibliografia:

J. Ignacio Dies, Bosco Dies, Javier Caletrio. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1988. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1989. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1990. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1991. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1992. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1993. Generalitat Valenciana.

J. Ignacio Dies, Bosco Dies. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1994. Generalitat Valenciana.

Gómez-Serrano, M. A.; Giménez Ripoll, M.; Dies Jambrino, J. I.; Dies Jambrino, B.; Monsalve Dolz, M. A. 2000. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 1995-1997. Estació Ornitològica de l’Albufera (SEO/BirdLife). València.

Cabo, M. J. & Polo, A. (coord.). Aves de la Comunidad Valenciana 1998. Societat Valenciana d´Ornitologia. València.

Cabo, M. J., Polo, A. & Polo, M. (Ed.). Aves de la Comunidad Valenciana 1999. Societat Valenciana d´Ornitologia. València.

Polo, A. & Polo, M. (eds.). Aves de la Comunidad Valenciana 2000-2001-2002. Societat Valenciana d´Ornitologia. València


Femelles a Alboraia en gener de 2016, Arxiu RMiB


SEO-Alicante. Las Aves en Alicante. Anuario Ornitológico de Alicante-1999. Alicante, 2001

SEO-Alicante. Las Aves en Alicante. Anuario Ornitológico de Alicante-2000. Alicante, 2002

Bort, J. L. (Coord). Anuario Ornitológico de Castellón 2003, Vol. 1.

Bort, J.L., Bort, J. (Coord.) 2007. Anuario Ornitológico de Castellón 2004, Vol. 2.

Luque, E., Ortíz, J.V. (Coord.) 2007. Anuario Ornitológico de Castellón 2005, Vol. 3.

Tirado, M., Esteller, V. (Coord.) 2008. Anuario Ornitológico de Castellón 2006, Vol. 4.

Bort, J., Bort, J.L. (Coord.) 2009. Anuario Ornitológico de Castellón 2007, Vol. 5.

Luque, Q., García, M. (Coord.) 2009. Anuario Ornitológico de Castellón 2008, Vol. 6.

Tirado, M. (ed.) 2011. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2009. Internatura. Castellón.

Tirado, M. & García, M. (ed.) 2014. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2010. Internatura. Castellón.

Tirado, M., Alcocer, A., Marco, J., Vera, P., Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J. & Luque, E. 2015. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2011. Internatura. Castellón.

Tirado, M., Vera, P., Marco, J., Alcocer, A., Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J. & Luque, E. 2017. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. XV. 2012 - 2013. Internatura. Castellón.

Tirado, M., Alcocer, A., Marco, J., Vera, P., Bort, J., García, M., Esteller, V., París, V. & Luque, E. (Eds.) 2019. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. XVI. 2014-2015. Internatura. Castellón.

Sullivan, B.L., C.L. Wood, M.J. Iliff, R.E. Bonney, D. Fink, and S. Kelling. 2009. eBird: a citizen-based bird observation network in the biological sciences. Biological Conservation 142: 2282-2292.


Serretes mitjanes i gavina vulgar, Arxiu RMiB


Text, fotos i gràfics de Rafa Muñoz. 

Serretes mitjanes en vol


“THE BIRDS” D’ALFRED HITCHCOCK A L’ALBUFERA DE VALÈNCIA


Milers de Picaports (Plegadis falcinellus) a Alfafar


Una volta acabada la cacera al Parc Natural de l'Albufera de València tornen la tranquil·litat i els ocells. És l'època del fangueig, potents tractors amb unes rodes de ferro menegen o baten la terra, l'aigua i les restes de palla d'arròs, amb eixa tasca aconsegueixen airejar la terra i fertilitzar-la, a més en passar les rodes deixen a la vista milers de cucs, crancs i larves que un món d'aus aprofiten per a menjar.

Tractor fanguejant


En estes dates uns quants milers de gavines és ajunten ací, les que podeu trobar són la Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) és la més nombrosa i menuda, Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavinot fosc (Larus fuscus) i uns pocs exemplars de Gavina corsa (Larus audouinii).

Bàndol de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)


D'entre tanta gavina destaquen uns ocells negres i desgarbats, el Picaport (Plegadis falcinellus), uns grans bàndols es dediquen a buscar els mateixos animalets que mengen les gavines. 

Picaport (Plegadis falcinellus)


Altres especies menys nombroses com és el Tètol cuanegre (Limosa limosa) aprofiten tant menjar per a acumular greix per afrontar el llarg viatge que tenen a les terres del nord d’Europa on faran niu i es reproduiran per això alguns ja van vestint-se amb els plomatges nupcials. 

Tètol cuanegre (Limosa limosa)


Esplugabous (Bubulcus ibis) mascle


Més ocells omplen els camps, Agró blau (Ardea cinerea), Agró blanc (Ardea alba), Garseta blanca (Egretta garzetta) i Esplugabous (Bubulcus ibis).

Gavina fosca i Gavinot argentat mediterrani.

Algú que vaja pels camins d'Alfafar, Sollana o Sueca en trobar este espectacle natural amb milers d’aus volant al seu voltant pot recordar la pel·lícula d'Alfred Hitchcock "The Birds" però tranquils vosaltres no sou un cranc i no hi ha res a témer. Per tant és un bon moment per acostar-vos al parc natural. 

Camp preparat per fer el fangueig

Podeu aprofitar i anar a la nova torre observatori del Tancat de Milia, Sollana, esta estructura de tres pisos que va ser inaugurada el passat 2 de febrer de 2018, està construïda amb 5.152 kg de plàstic i 1.000 kg de palla d'arròs, dalt d'ella teniu una bona vista del sud del llac de l'Albufera i de les llacunes del Tancat de Milia, llàstima que el filtre verd i les aus queden a contra llum.

Torre observatori del Tancat de Milia



Text i fotos de Rafa Muñoz 2018


CONTINUEN ELS BEC DE SERRA MITJANA A ALBORAIA


Territ tres-dits (Calidris alba)

14/01/2016

Aquesta vesprada seguia la parella Bec de serra mitjà (Mergus serrator) a la desembocadura del barranc del Carraixet, a més 8 Territ tres-dits (Calidris alba), 8 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), dos juvenils de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), 16 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i una Cueta blanca (Motacilla alba) a la platja.



Cueta blanca (Motacilla alba)

Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo)

Bec de serra mitjà (Mergus serrator)



Juvenil de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Text i fotos preses el 14/01/2016 per Rafa Muñoz.


BEC DE SERRA MITJÀ I ALTRES AUS MARINES A ALBORAIA


Bec de serra mitjà (Mergus serrator)


12/01/2016


Avui seguia la parella de bec de serra mitjà (Mergus serrator) a les platges d'Alboraia una mica més nervioses ja que són molts els fotògrafs i ornitòlegs que les busquen per la vora de la mar i que se sumen a pescadors, passejants i mascotes.

Gavines i territs descansant a Por Sapalya.




Però aquest segueix sent un bon lloc per al descans i l'alimentació de les aus marines que a més permet observar en pocs metres diverses espècies, avui hi havia xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), gavina capnegra (Larus melanocephalus), corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i territ tres-dits (Calidris alba).




gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Territ tres-dits (Calidris alba).



Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)



Fotos de Rafa Muñoz preses el dimarts 12 de gener de 2016.