XXI CAMILCV, les nostres aus marines

 

Morell de mar negre (Melanitta nigra), Arxiu RMiB

XXI CENS D’AUS MARINES HIVERNANTS AL LITORAL DEL PAÍS VALENCIÀ, 2022

Dissabte 8 de gener de 2022

Un any més anàrem la gola del Pujol Yanina Maggiotto i jo per a censar les aus marines hivernants. Com sempre, el segon dissabte de gener, entre les 8:30 i les 11:30 hores, estiguérem contant totes les aus i mamífers que utilitzen la franja costanera del nostre Mediterrani. Des de 2008 ja són uns anyets que ens coordinem els ornitòlegs de dalt a baix del país, a més enguany tinguérem sort que no patirem fred.

Collage RMiB

En total hem mostrejat 17 punts del litoral del País Valencià. Els 69 voluntaris que hi participarem varem vorer un total de 12.877 aus, de 19 espècies diferents. L’espècie més abundant va ser la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), de la qual contarem 7.126 exemplars. Després li seguirem el gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), amb 1.880 ex., i la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) que tingué un total de 1.333 ex.

Localitats censades

Nosaltres contarem un total de 705 aus al parc natural de l’Albufera de València, en concret en la desembocadura de la gola del Pujol. En el nostre punt de mostreig la baldriga balear també va ser l’au més abundant, li seguia el mascarell (Morus bassanus), mentre que la tercera espècie més freqüent va ser gavinot argentat.

Baldriga balear, Arxiu RMiB

De les aus marines menys habituals, al Saler trobarem conc ànecs blancs (Tadorna tadorna) i l’única gavina capblanca (Larus genei) que va eixir en totes les localitats de cens.

Paràsits gros (Stercorarius skua), Arxiu RMiB

El nostre va ser el punt de cens que més varietat d’espècies marines localitzà, un total de dotze. Gaudirem amb aus poc freqüents com 6 paràsits gros (Stercorarius skua) i amb un morell de mar negre (Melanitta nigra).

Cucut reial (Clamator glandarius), Arxiu RMiB

Les aus no marines també ens donaren una sorpresa, Yanina es girà un moment d'esquena al mar i trobà un cucut reial (Clamator glandarius), mentre passava volant direcció nord, seguint la línia costanera. Mai havíem vist tan prompte aquest migrador transsaharià, sens dubte es nota el canvi climàtic, cada volta fa menys fred i les aus migratòries com tenen pressa per a reproduir-se, cada volta tornen més aviat.

 

Font:

ATIÈNZAR, F., GOMIS, E., SANTAMARÍA, J. Eds. (2022). “XXI CENSO DE AVES MARINAS INVERNANTES EN EL LITORAL DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 2022”

Mascarell, Arxiu RMiB

GAUDIR DE LES AUS MARINES A CULLERA

 

Paràsit gros (Stercorarius skua)

10 de desembre de 2020

Tots els anys per aquestes dates intente acostar-me al far de Cullera per a observar aus marines. Aquest mes sol ser el que millors observacions deixa, en general els mesos d'hivern són els millors, però en desembre es veuen molt bones quantitats de baldrigues i algunes espècies menys habituals.

El far domina el cap de Cullera, està situat dalt d'un penya-segat a 22 sobre el nivell del mar, des d'eixe indret es pot vorer tot el Golf de València, del Desert de les Palmes al nord fins al Montgó, al sud. Aquesta instal·lació es va encendre per primera volta l'any 1858 per assenyalar el cap situat al centre del golf i el port. Fa pocs mesos que s'ha habilitat un camí de baixada pel vessant i han posat dos cartells convidant a l'observació d'aus. La baixada que han habilitat es queda curta, nosaltres preferim anar baix mateix del far i per arribar-hi cal caminar entre grans pedres, amb cura de no caure. Per cert, els rètols els ha fet el company Virgili Beltrán d'ACTIO Birding i les espectaculars fotos que ha emprat les ha fet, l'amic Víctor París.

El mes de juliol arribaren a un acord cessió del far entre el propietari, el Ministeri de Foment, encapçalat per José Luis Ávalos, i l'alcalde de Cullera; Jordi Mayor. Un suggeriment: no costaria gens ni mica obrir un accés de vianants a la parcel·la per poder observar aus marines sense haver de botar pedres.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

En arribar vaig trobar a un company que no coneixia personalment, Jesús Carrión. El dia estava cobert de núvols i bufava vent de ponent moderat, però baix del far s'estava molt bé i sense passar fred. La cosa començà a animar-se; diferents grups de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) es menjaven a nord i a sud, no massa lluny de la costa, algunes descansaven posades en l'aigua. En total sumarien uns 500 exemplars que al llarg del matí foren canviant de lloc fins que trobaren un banc de peixos, enfront del port de Cullera, llavors començà la pesca. Donaven voltes volant per damunt del banc de peixos i es llançaven a l'aigua en un curt picat, després feien un curt busseig darrere de les seus preses. Els acompanyaven uns 12 exemplars de Mascarell (Morus bassanus) que volaven més amunt que les baldrigues i feien uns picats més espectaculars.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Al llarg del matí entre els diferents grups de baldrigues balears endevinarem un mínim de dos exemplars de Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan). Tota estona tinguérem ben prop del far una Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) i, més lluny, també hi havia Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).

Mascarell (Morus bassanus) 

En acostar-se el migdia començaren a passar algunes barques de pesca cap al port. La més gran duia un gran seguici d'aus que es barallaven per aconseguir els descarts de peix. Els més nombrosos eren els gavinots argentats (Larus michahellis), però també hi havia Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot fosc (Larus fuscus) i un Paràsit gros (Stercorarius skua) que intentava furtar el seu esmorzaret.

Agullat gros (Gavia immer) en plomatge d'estiu a Islàndia

L’alegria del matí ens la donà un preciós adult d’Agullat gros (Gavia immer) que es dedicava a fer llargues immersions per cercar aliment. Eixe matí afegirem al nostre quadern un estol de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i exemplars de Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) fent els seus típics picats per atrapar peixets. Entre les roques també teníem; Roquer  (Ptyonoprogne rupestris), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i Estornell (Sturnus vulgaris).

Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis)

Accessos i aparcaments al far de Cullera: 39.186185,-0.217236

El Montgó

Text i fotos de Rafa Muñoz.

 

Vaixell seguit de gavines i baldrigues

Coordenades del Far de Cullera 39.186185,-0.217236

 

 

MARJAL DELS MOROS, TARDOR 2020

 

Fusell (Pluvialiis apricaria)

Aquesta tardor per fi han arribat les pluges, feia molta falta perquè la qualitat de l’aigua de la marjal estava molt compromesa, a més de poca quantitat, la poca que hi havia estava plena d’algues per l’excés de brutícia. L’aigua de pluja de novembre ha millorat l’estat de la marjal. Estem acabant el pas migratori i continuen les arribades d’aus hivernants. En les tres visites que he fet els matins dels dies 20 d’octubre i del 2 i 16 de novembre he observat un total de 72 espècies. Farem un xicotet repàs de les aus més destacables.

Marjal dels Moros

Dels agrós tenim una gran varietat, per destacar quelcom, perquè fa temps que no és novetat ressaltar les cites hivernals de gomet i oroval el 16 de novembre. En total he observat 9 espècies: Agró blanc (Ardea alba), Agró blau (Ardea cinerea), Esplugabous (Bubulcus ibis), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gomet (Ixobrychus minutus), Oroval (Ardeola ralloides), Picaport (Plegadis falcinellus) i Rascló (Rallus aquaticus).

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)

Dels ànecs cap novetat, sols ressaltar la presència de 8 exemplars d’ànec capblanc el dia 16/11. Aquestes són les espècies trobades: Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Ascle (Mareca strepera), Boix (Aythya ferina), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Cullerot (Spatula clypeata), Sarset (Anas crecca) i Sivert (Netta rufina).  

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) 

De la resta d’aus aquàtiques sols cal destacar la troballa de 3 exemplars de Cabussó coll-negre el dia 3 de novembre. Aquest és el llistat d’espècies: Cabrellot (Podiceps cristatus), Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Flamenc (Phoenicopterus roseus), Fotja  (Fulica atra), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) i Polla d'aigua (Gallinula chloropus).

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 

El grup de les aus rapinyaires és dels més fluixets, jo sols he trobat els habituals, Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i Xoriguer (Falco tinnunculus), tot i que companys han vist Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus), Duc (Bubo bubo hispanus) i Mussol marí (Asio flammeus).

Part de l'estol de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) 

De les aus marines cal destacar la presència d'un gran estol de 500 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) el dia 2 de novembre. També comentar-vos l'actuació de tres destrellats que practicaven l'esquí aquàtic i envestiren a les baldrigues mentre descansaven. Cal recordar que aquestes aus estan protegides i en seriós perill, qualsevol molèstia es deu denunciar. La sort que han tingut és que no puc llegir la identificació de la motora. M'han avisat que aquestes infraccions es deuen denunciar cridant al moment al 112. Emergències avisen a Comandància de Marina que per activar als ports pròxims per detectar la barca responsable i obrir l'expedient sancionador. La resta d'espècies observades han sigut: Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina capblanca (Larus genei) i Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis).

Destrellats emvestint l'estol de bladrigues

Les aus limícoles que trobí foren: Bequeruda (Gallinago gallinago), Camallonga (Himantopus himantopus), Fusell (Pluvialiis apricaria), Merita (Vanellus vanellus), Territ variant (Calidris alpina) i Tètol cuanegre (Limosa limosa). Destaca el Fusell observat el 16/11, és una au poc freqüent als Moros. En octubre es va vorer un Bitor (Botaurus stellaris), alguns companys l’han sentit en dies posterior, jo el dia 15/11 vaig sentir un reclam que podria ser d’un exemplar, però no puc assegurar-lo.

Cagamànecs (Saxicola rubicola)

De la resta d’aus sols afegir el llistat d’espècies: Blauet (Alcedo atthis), Puput (Upupa epops), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta cuallarga (Sylvia undata), Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Colom domèstic (Columba livia domestica), Cotorra grisa (Myiopsitta monachus), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), Gafarró (Serinus serinus), Garsa (Pica pica), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus), Oroneta (Hirundo rustica), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Trist  (Cisticola juncidis), Verderol (Chloris chloris), Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus) i Xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon).

Xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 

Tex i fotos de Rafa Muñoz.

Pit-blau (Luscinia svecica)

Blauet (Alcedo atthis) 

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Estornell negre (Sturnus unicolor)

LES AUS DE LES PLATGES SALVATGES DE VALÈNCIA

30 de desembre de 2018.

Territs variants i darrere cinc Fusell de mar.

Al sud de terme de València, dins del Parc Natural de l’Albufera de València, entre la Gola del Pujol Nou i la Gola del Perellonet tenim les platges més naturals de la província de València, en aquests cinc kilòmetres d’arenes blanques i fines sense cap construcció durant l’hivern es refugien un bon grapat d’aus que busquen gaudir de la suficient tranquil·litat per a poder cercar el seu aliment. De nord a sud es troben les platges de la Malladeta, la de l’Alcatí i la de la Punta. Les goles són canals artificials construïts per regular el nivell de les aigües de l’Albufera mitjançant un sistema de comportes, hi ha cinc però fins al segle XIX a l’Albufera sols hi havia una gola natural que estaria aquí entre la platja de l’Alcatí i el Perellonet.

Part del grup de Territ variant i dos Fusell de mar

En aquest indret les platges són estretes perquè l'espenta de sediments que fan les ones i el vent de llevant alcen unes dunes prou altes que estan fixades per una vegetació adaptada a suportar la salinitat i el vent. Cap a l’interior aquestes primeres dunes donen pas a una depressió on es troben les mallades, aquestes depressions s’inunden temporalment i permeten el creixement d’una vegetació helofítica on destaca l’espigat senill (Phragmites australis), aquí l’acció del vent encara és molt forta no deixa créixer arbres.

Estol de Territ variant 

Quan s’allunyen del mar els matolls comencen a guanyar en grandària i donen protecció a la primera línia d’arbres on es troben els pins blancs (Pinus halepensis Miil) i alguns peus de pi roig (Pinus sylvestris) que creixen torts cap a l’oest intentant protegir les seues fulles d'agulla del vent que arrossega sal, els pins de segona línia de seguida comencen a guanyar alçada i densitat i donen pas a la selva mediterrània del Saler coneguda com la màquia, aquí els arbusts escleròfils de fulla perenne es tanquen impedint el pas, dins trobem coscolls (Quercus coccifera L.), margalló (Chamaerops humilis L.), murta (Myrtus communis L.), arç negre (Rhamnus oleoides L.), Camamilla borda (Helichrysum stoechas L.), falsa olivella (Phillyrea angustifolia L.), l’enfilador arítjol (Smilax aspera L.) gràcies al seu fruit es fa la tradicional beguda sarsaparrella, el llentiscle (Pistacia lentiscus L.) el seu fruit és molt apreciat pels estornells que venen aposta sols per consumir-lo o l’aladern (Rhamnus alaternus L.). És tot un goig passejar pels camins que duen pel Pla de la Sanxa fins al casal d’Esplai i després eixir a la platja per arribar fins a la reserva de la Punta.

Volant territs tres dits i a la platja Territ variant

A les platges durant l’hivern troben descans, aliment estols d’aus limícoles, l’espècie més abundant és el Territ variant (Calidris alpina), descansaven 705 exemplars fugint de les tirades que es fan el diumenge, si hi haguera tranquil·litat estarien alimentant-se als camps entollats, els acompanyaven 23 Territ menut (Calidris minuta), 18 Fusell de mar (Pluvialis squatarola).

Aus limícoles descansant a la platja.

Ben prop hi havia dues espècies que troben el seu aliment a les platges, la més nombrosa era el Territ tres-dits (Calidris alba) que és un ocell hivernant a les nostres platges del que vaig comptar 182 exemplars i el resident i cada volta més escàs Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un grupet de 6 ocells rebuscaven entre la sorra el seu aliment.

Grup total de limícoles ajuntant diverses fotos per permetre el recompte d'exemplars

A la mar vaig trobar un mínim de 26 exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un grupet de 5 Morell de mar negre (Melanitta nigra) mentre que volant es veia algun exemplar de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) a més de dos grups de 30 i 34 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus).

Morell de mar negre (Melanitta nigra)

Tots aquests valors són suficients per a recomanar-vos una passejada ornitològica i mes si els dies d’hivern estan temperats per un anticicló que evita l'aire, aplana la mar i deixa que el sol escalfe el cos del naturalista que vulga gaudir de l’hivern de costa salvatge valenciana.

 Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

UN AGULLAT GRAN AL SALER

Agullat gran (Gavia immer) 

Dimarts 4 de desembre Manolo Salas va trobar un Agullat gran (Gavia immer) a la platja del Saler, l'endemà vaig acostar-me i quan anava per la mallada vaig vorer a Víctor París damunt d'una duna de la platja de la Devesa mirant la mar amb els prismàtics. Una volta junts tot seguit vam trobar l'agullat a la mar enfront del Casal d'Esplai, a les hores Víctor va pujar a la seua piragua per intentar fer-li alguna foto i jo vaig restar a la bora de la mar.

Víctor Paris amb la seua piragua

La mar estava totalment plana i no feia falta cap vent de ponent per deixar-la llisa, de fet hi havia calma total i un sol que obligava a llevar-se roba i quedar-se en mànega curta. Hi havia poc moviment d’aus però el suficient per vorer alguna Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis).

Agullat gran en plomatge d'estiu a Islandia 2018.

A migdia vaig marxar al cap de Cullera per intentar aprofitar l'entrada dels vaixells de pesca que sempre atrauen les aus marines que busquen els rebutjos de peix que buiden en l'aigua abans d'entrar a port.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Prompte vaig vorer una gran bassa de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) d'uns 300 individus descansant posats en la mar, crec que amb calma total prefereixen no cremar energia amb el vol actiu, per optimitzar el desplaçament necessiten un poc de vent. Un bon nombre de gavines sí que anaven darrere dels pesquers, principalment eren Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i alguns exemplars de Gavinot fosc (Larus fuscus). Tampoc estaven molt actius uns adults de Mascarell (Morus bassanus) tot i que alçaren el vol per acostar-se als pesquers buscant un àpat, la sorpresa va ser el vorer un solitari Ànec blanc (Tadorna tadorna) descansant a la mar.

Mascarell (Morus bassanus)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.