Temporada de cria al Carraixet

Femella de collverd i pollet al Carraixet, Alboraia 2024, Arxiu RMiB

Arriba març i les aus no esperen la primavera per a començar les seues tasques reproductives al darrer tram del Carraixet, en Alboraia.

 

4 de març

Eixa jornada trobí 2 adults de gall de canyar (Porphyrio porphyrio) tenien cura d’un pollet menut, tot i que aquesta espècie pot reproduir-se en qualsevol moment de l’any. Eixe mateix dia un fotja (Fulica atra) estava covant. Encara es veien molts mosquiters (Phylloscopus collybita), ara estan en pas migratori i en pocs dies marxaran tots.

 

Fotja covant al Carraixet, Alboraia 2024, Arxiu RMiB

15 de març

Vaig veure els primers pollets de collverd (Anas platyrhynchos), una femella custodiava 10 pollets molt menuts. Una parella de fotges (Fulica atra) copulaven i no massa lluny una altra covava. Al mar encara es veien cinc mascarells (Morus bassanus) adults, en aquestes dates ja devien cap a l’Atlàntic, dirigint-se a les seues colònies de cria, al nord del continent. Els picaports (Plegadis falcinellus) fugen de la sequera dels arrossars després de la fanguejà, llavors s’han d’escampar per tota la plana costanera per a trobar aliment lluny de l’Albufera.

 

Corba marina "punky" al Carraixet, 2024, Arxiu RMiB

22 de març

Els territs tres-dits (Calidris alba) encara es veien a la platja de Port Saplatja, ben prop hi havia un adult acompanyat d’un jove de l’any de verderol (Chloris chloris) que menjaven llavors en les plantes que creixen pegades al mur del passeig marítim. Uns altres que es resisteixen a mamprendre la migració prenupcial eren tres exemplars de corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un d’ells vestia el seu cridaner plomatge nupcial semblava un dinosaure punky. Els rossinyols (Luscinia megarhynchos) són uns nouvinguts després de passar els mesos freds a l’Àfrica, ara omplin el paisatge sonor amb el seu espectacular cant nupcial per a trobar parella.

 

Assecant cebes a Alboraia 2024, Arxiu RMiB

18 d’abril

Eixe matí ja s’havien generalitzat les femelles de collverd (Anas platyrhynchos) acompanyades de pollets, vaig veure 5 femelles que sumaven un total 33 pollets, una d’elles era una mare de categoria perquè ella a soles s’encarregava de 14 pollets. Eixe mateix dia una fotja (Fulica atra) nodria tres pollets diminuts. Per primera volta vaig sorprendre una cadernera (Carduelis carduelis) bevent les gotes de rosada que hi havien damunt d’una fulla de canya (Arundo donax), sorprén perquè tenia ben prop l’aigua del barranc que està molt neta. Ja havien marxat tots els mosquiters comuns i es veien mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus). Les falcies (Apus apus) semblaven amarar, planejant baixaven ras a l’aigua per a veure o banyar-se amb els esguits que alçaven fregant l’aigua.

Todó (Columba palumbus)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

Tractant les cebes, Alboraia, Arxiu RMiB

 

Acaba la caça, arriba el fangueig i tornen les aus

 

Fangueig a la marjal d'Alfafar, Arxiu RMiB

Alfafar, 12 de febrer 2024

A mitjan febrer, a l’Albufera de València fa dies que ha emmudit el desgavell de les escopetes, es tornen a obrir els camins tancats per amagar l'orgia de mort de les cabiles, adobada amb fartades i el consum de substàncies que ajuden a reforçar la masculinitat del paisanatge més primari.

Les aus tornen a calmar-se, llavors es dediquen a assaciar-se d’aliment aprofitant el fangueig. L’hivern s’acaba i les hormones pugen, en no res caldrà mamprendre el viatge migratori cap al nord. Aquests darrers dies han d’aprofitar-los per a agafar forces per a la pròxima temporada de cria.

Marjals d'Alfafar, Arxiu RMiB

Després de la sega d’arròs a mitjan tardor cal deixar descansar la terra omplint els camps d’aigua. Ara arriba l’hora del fanguejat que es tracta de remoure el fang dels camps que acaben d’eixugar mitjançant uns tractors calçats amb grans rodes de ferro. Remoure les restes de palla mig descompostes facilita la fertilitat del sòl, tot mentre que airegen la terra i això deixa al descobert crancs i innombrables insectes que nodreixen les aus hivernants, la qual cosa facilitarà la reducció de plagues i reduirà la necessitat de gastar diners en fertilitzants.

Picaports (Plegadis falcinellus), Arxiu RMiB

Aquest esclat de vida es un miratge que dura pocs dies i cal aprofitar-lo, les marjals s’omplen d’estols de milers d’aus, entre les quals destaquen per la seua grandària les gavines i els picaports, però també hi ha centenars d’agrós, corbes marines. Per si no tenim prou els darrers anys s’afegeixen els flamencs que filtren les aigües mentre donen color a la marjal. Cal afegir que aquest fenomen coincideix amb el retorn de les aus migratòries que aprofiten aquesta abundància per a fer una xicoteta estada, on descansen les ales i agafen forces fartant als camps mentre s’eixuguen.

Tètols cuanegres (Limosa limosa), Arxiu RMiB

Aleshores podem trobar cigonyes, corriolets, judies o merites, territs, fusells o tètols. Una jornada matinera em va permetre prendre algunes unes imatges d’aquest goig de biodiversitat en el qual es converteix l’Albufera de València, un espai natural i cultural que ens singularitza com a poble mentre enriqueix la nostra natura.

Xoriguer (Falco tinnunculus), Alfafar. Arxiu RMiB

 Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB 2024.

 

Almenara i la Llosa, aiguamolls plens de vida

Marjal de la Llosa

Estem en primavera i comencen a arribar les aus reproductores migratòries. Ja ha vingut l’agró roig (Ardea purpurea) que se suma a l’agró blanc (Ardea alba), l’agró blau (Ardea cinerea), esplugabous (Bubulcus ibis) i la garseta blanca (Egretta garzetta), amb la seua grandària donen lluentor a la marjal.

Boscaler comú (Locustella luscinioides)

Encetem l'època de reproducció i les aus que viuen amagades al senillar deuen cantar ben fort per aconseguir atraure una femella. Els mascles encelats s'obliden de la seua habitual timidesa i pugen cantant ben fort a la part alta del senill. L'observador que vulga gaudir d'aquesta òpera singular ha de ser pacient i silenciós, al menor soroll estrany o moviment sobtat els cantants s'amagaran al fons del canyís i restaran muts una bona estona.

Xitxarra de canyar

Aquests dies es pot sentir alhora la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), el boscaler comú (Locustella luscinioides), el rossinyol bord (Cettia cetti) i al trist (Cisticola juncidis).

Xitxarra mostatxuda

Els rapinyaires estan molt bé representats, als més freqüents arpellots de marjal (Circus aeruginosus), se sumem l’àguila calçada (Aquila pennata), l’aguila pescadora (Pandion haliaetus) i el xoriguer (Falco tinnunculus).

Picaports

Com els arrossars de l’Albufera de València s’han quedat eixuts, les aus pugen a les marjals del Camp de Morvedre i de la Plana Baixa. Així aquests dies podem trobar nombrosos estols de picaports (Plegadis falcinellus) i flamencs (Phoenicopterus roseus).

Parella de cignes

La nota de color exòtic la fica una parella de cigne mut (Cygnus olor), contrasta amb unes corbes marines (Phalacrocorax carbo) vestides de dol, que estan tan a gust a casa nostra que es neguen a marxar al nord per a reproduir-se.

flamencs

Altres nouvinguts ens visiten per atipar-se de mosquits al cel, tenim oroneta (Hirundo rustica), oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), un nombrós grup de parpalló (Riparia riparia) i falcies (Apus apus).

Àguila pescadora

De la resta d’aus de les marjals sols ressaltar la presència de teixidor (Remiz pendulinus), vora 70 siverts (Netta rufina), pas migratori intens de cueta groga (Motacilla flava), cabrellots (Podiceps cristatus) i blauet (Alcedo atthis). Tres visites els dies 5, 22 i 29 de març m'han permés trobar un total de 54 espècies d’aus.

Pacte per l'Ocupació de la Plana Baixa

No vull finalitzar aquesta crònica sense agrair als municipis que integren el Pacte per l’Ocupació de la Plana Baixa l’esforç que fan per a conservar aquests indrets necessaris per a moltes aus, per preparar observatoris d’aus i punts d’informació que ens ajuden a gaudir de la natura. Moltes gràcies; Alfondeguilla, Almenara, Artana, Eslida, la Llosa, la Vall d’Uixó, la Vilavella, Moncofa, Nules i Xilxes!

Marjal de la Llosa

 Text i fotos de Rafa Muñoz

Boscaler comú (Locustella luscinioides)

 

MARJALS D'ALMENARA I LA LLOSA

31 d'octubre de 2019

Àguila calçada (Aquila pennata)

Cal aprofitar aquests dies de tardor amb bon oratge i més quan ahir van vorer 2 exemplars d'Àguila pescadora (Pandion haliaetus) però hui se sentien tirs a la marjal i ben segur que han seguit viatge buscant un racó més tranquil.

Picaport (Plegadis falcinellus) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Tot i això el matí ha sigut profitós i he gaudit amb un bon grapat d’aus i alguns parotets. He començat el passeig per la Partida de Calamocs, Almenara, que s’ha tancat de vegetació i no es veien aus aquàtiques, sols els típics ocells dels bovars, el Trist (Cisticola juncidis), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Cagamànecs (Saxicola rubicola) i alguna Garsa (Pica pica).

Els Estanys d'Almenara

He agafat el cotxe i canviat de lloc, he anat a l'Ullal de Quartons, al terme de La Llosa, eixos camps estaven negats perquè els caçadors volen atraure les aus per després matar-les per plaer, coses d’una tradició que hauríem d'abandonar definitivament en aquest segle com abandonarem les pràctiques bàrbares com l'esclavitud, de fet vaig sentir alguns tirs.

Orthetrum trinacria

Mireu totes les aus que estaven en eixos camps de La Llosa; Puput (Upupa epops), Bequeruda (Gallinago gallinago), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Xerlovita (Tringa ochropus), Tieta (Anthus pratensis), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Sarset (Anas crecca), Xoriguer (Falco tinnunculus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), Estornell negre (Sturnus unicolor), Estornell (Sturnus vulgaris), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc (Ardea alba), Esplugabous (Bubulcus ibis), Agró roig (Ardea purpurea), Agró blau (Ardea cinerea), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Blauet (Alcedo atthis), més de 350 exemplars de Picaport (Plegadis falcinellus), Pit-roig (Erithacus rubecula), Pinsà (Fringilla coelebs) i Pit-blau (Luscinia svecica), a Calamocs hi havia un total de 31 espècies d'aus que hauran de fugir d'uns matadors per plaer!

Trithemis annulata

Després vaig fer un recorregut circular pels estanys d’Almenara i vaig afegir al meu llistat les següents espècies, un mascle de Lluer (Spinus spinus), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Fotja (Fulica atra), 2 Àguila calçada (Aquila pennata), un Gomet (Ixobrychus minutus) i un Aguilot comú (Buteo buteo) a més de 3 espècies de libel·lules, Aeshna mixta, Orthetrum trinacria i Trithemis annulata a més d’una papallona, la Migradora dels cards (Vanessa cardui).

Aeshna mixta

Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos preses el dia 31 d’octubre de 2019 als termes d’Almenara i La Llosa.

MARJALS DE RAFALELL I VISTABELLA

26 de març de 2019.

Marjal de Rafalell i Vistabella

Al nord de la ciutat de València tenim un tros de marjal prou desconegut perquè no és massa gran i està envoltada d'infraestructures com són la V-21 i les urbanitzacions de la platja de la Pobla de Farnals. Dos termes municipals es reparteixen aquest l'espai, al sud València i al nord Massamagrell, aquest és un dels pocs aiguamolls que s'ha salvat de la urbanització de les costes valencianes.

ACordó dunar protegit a Massamagrell, al fons la platja de la Pobla de Farnals

Aquest espai té a l'est 1.500 metres de platges sense urbanitzar amb restes d'un cordó dunar que terra endins dóna pas a un espés canyar on hi ha xicotetes llacunes i dues séquies que drenen el terreny. Al nord, al terme de Massamagrell i pegat als edificis de la platja de la Pobla de Farnals hi ha un xicotet bosc d'espècies més pròpies d'un jardí, a l'oest hi ha restes de cultius perduts on destaquen algunes oliveres grans prop d'un ullal.

Femella de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

En una superfície menuda amb poca varietat d'ambients no hi ha massa diversitat d'animals, sols vaig vorer 32 espècies d'aus però algunes eren prou interessants com per eixample el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Aquest ocell menut viu a les platges i en concret a les poques que no han estat urbanitzades, les poques que ens han quedat pateixen massa pressió, gent que passeja amb els gossos i molt sovint solts, pescadors, gats o rates que acaben amb la majoria dels ous o dels pollets, ja que en els primers dies de la seua vida no poden volar, tenen una estratègia defensiva de xitar-se immòbils, això els condemna a una mort quasi segura abans de puguen volar i fugir amb els adults. Per protegir-los s'ha tancat un tros de dunes a Massamagrell amb cordes però gossos i algunes persones inconscients entren sense respecte a uns senyals ben clars indiquen que aquesta és una zona de reserva.

Mascle de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Un altre corriol que també intentar reproduir-se en aquestes platges, és el Corriolet (Charadrius dubius), per sort aquesta espècie està menys amenaçada perquè pot reproduir-se a més llocs, a banda de les platges també fan niu a la vora de llacunes o basses de rec, fins i tot poden aprofitar tolls mitjans en llocs amb poca vegetació i amb la presència d'arenals.

Corriolet (Charadrius dubius)

A la vora de la mar també hi havia 6 exemplars de Territ tres-dits (Calidris alba), aquest ocell limícola no es reprodueix a la Península Ibèrica, el tenim a casa nostra durant els passos migratoris i la hivernada.

Territ tres-dits (Calidris alba)

Als canyars ja es podien sentir els cants d’una Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon) i per tot arreu els cants de molts exemplars de Rossinyol bord (Cettia cetti) i de Trist (Cisticola juncidis) a més de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), també vaig sentir els crits d’alarma de dos exemplars de Rascló (Rallus aquaticus).

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) mascle

A les llacunes es veien molts exemplars de Collverd (Anas platyrhynchos) i alguna Polla d'aigua (Gallinula chloropus) mentre pel cel van passar volant 3 Picaport (Plegadis falcinellus) que des que han assecat els arrossars de l'Albufera de València s'han escampat pels camps de tota l’àrea metropolitana, un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), tres Garseta blanca (Egretta garzetta), un Agró roig (Ardea purpurea) i un Agró blau (Ardea cinerea). També volaven exemplars d'Oroneta (Hirundo rustica) i d'Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum).

Picaport (Plegadis falcinellus)

Com estem prop del mar també es veuen ocells marins, eixe matí hi havia Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Altres ocells més generalistes estaven presents als jardins i als camps perduts del nord. Al terme de Massamagrell com eren Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cruixidell (Emberiza calandra), Estornell negre (Sturnus unicolor), Teuladí (Passer domesticus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Todó (Columba palumbus), Gafarró (Serinus serinus), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Blanca (Pica pica) i Verderol (Carduelis chloris). 

Todó (Columba palumbus)

Text i fotos de Rafa Muñoz.

ABRIL, COMENÇA EL PERÍODE REPRODUCTOR A LA MARJAL DELS MOROS

17 i 27 d'abril.

En abril millora el temps, ja es va intensificant el sol, es generalitzen les arribades d'espècies i només vindre com tenen pressa comencen primer el festeig i després les copules, construcció dels nius, covar i tirar endavant els pollets. He realitzat dues visites una el dia 17 i altra el 27.

Sivert (Netta rufina)

Ja es veu una parella de Sivert (Netta rufina) amb dos pollets menuts. Els primers exemplars de Collverd (Anas platyrhynchos) i tres parelles de Fotja (Fulica atra) ja es veuen vigilant als seus pollets, l’Ascle (Anas strepera) fan un festeig on el més visible són les persecucions aèries. Vaig ser testimoni de còpules de Carregada (Glareola pratincola), encara es deixa vorer una parella de Cullerot (Anas clypeata) i potser tornarà a reproduir-se enguany. Tenim tres parelles d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) que pugen molt el valor d’este espai natural i uns deu exemplars de Boix (Aythya ferina).

Es veuen jocs aeris d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) crec que tenim dues parelles i encara hi ha alguna Àguila calçada (Hieraaetus pennatus).

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Una majoria de flamencs (Phoenicopterus roseus) joves encara trien les llacunes més grans per descansar i trobar aliment, vaig comptar 51 exemplars el dia 17. Dos martinets (Nycticorax nycticorax) descansaven en un tamarit de la gola de l’estany i 27 Picaport (Plegadis falcinellus) es menegen sense descans entrant i eixint dels llocs amb el canyís més espés. També vaig trobar un Cabrellot (Podiceps cristatus) en les llacunes interiors que ben segur serà un dels membres de la parella que es va reproduir l’any passat i dues parelles de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis). Encara es veuen les últimes corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo) que no tenen ganes de marxar al nord.

Femella d'Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)

Els limícoles presents són un Siglot cantaire (Numenius phaeopus) que va passar volant direcció nord el dia 17. L’Agró blau (Ardea cinerea) ja deu estar covant i ja es veuen els primers Agró roig (Ardea purpurea) acompanyats de Garseta blanca (Egretta garzetta) i d’Esplugabous (Bubulcus ibis). Hi havia huit camallongues (Himantopus himantopus), una Siseta blanca (Actitis hypoleucos) i tres tiforts (Tringa totanus).

Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)

La Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) com ja està aquí uns dies, estan covant o construint els nius, calcule que tindrem vora 80 exemplars, unes 40 parelles. El dia 17 els acompanyaven 4 Gavina capnegra (Larus melanocephalus) i alguns exemplars no reproductors de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis).

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)

El grup dels xatracs és un del més espectacular i fa de la marjal dels Moros, potser, el millor lloc d’Espanya per poder observar-los, els xatracs bec-llarg (Sterna sandvicensis) fan copules i els mascles fan ofrenes de peix a les femelles, un mascle grandot, molt orgullós i estirat es passejava amb quatre peixets al bec per demostrar que seria un bon pare i convéncer-les perquè el trien. Els Xatracs d'albufera (Sterna hirundo) és el més cridaner i inquiet, ara es barallen, cuiden el foradet on pondran els ous i esperen els peixets que els du el mascle i fan les copules. Les mongetes (Sternula albifrons) estan més endarrerits i o es dediquen a pescar o a descansar a la colònia de cria. Els fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida) no paren de volar prop de les séquies i ras per damunt dels carrissars buscant aliment.

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)

Es deixen vorer les primeres tórtores (Streptopelia turtur) mentre les xicotetes aus del carrissar estan dedicades a cantar a tot pulmó per defensar els seus territoris amb l’esperança d’atraure alguna femella que vulga emparellar-se, hi ha Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Busquerot (Acrocephalus arundinaceus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Boscaler comú (Locustella luscinioides) i mentre volant canta el Trist (Cisticola juncidis) sense descans evidentment molt encelat. En els racons més arbrats i ombrívols cantaven els primers rossinyols (Luscinia megarhynchos).

Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon)

Dels invertebrats, en concret dels parots de bassa, destacaré el primer exemplar d’Ischnura elegans (Ischnura elegans), poc habitual i fàcilment deu ser un migrant vaig trobar una  Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla).

Recorregut proposat.

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

PAS MIGRATORI EN ELS MOROS

27/3/2018

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

Aprofitant un dels pocs dies amb bon oratge d’esta primavera vaig acostar-me a la marjal i només baixar del cotxe em va passar volant per damunt una Àguila pescadora (Pandion haliaetus) volant al nord. Després altres rapinyaires van ser 2 Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), 3 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i 1 Aguilot comú (Buteo buteo).

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Els ànecs van ser 40 Collverd (Anas platyrhynchos), 4 Ascle (Anas strepera), 4 Roncadell (Anas querquedula), 4 Sarcet (Anas crecca), 58 Cullerot (Anas clypeata), 4 mascles d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), 32 Sivert (Netta rufina) i 25 Boix (Aythya ferina). Van completar les aus aquàtiques 3 Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis), 1 Cabrellot (Podiceps cristatus), 52 Fotja (Fulica atra), 2 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), un nombrós grup de 98 Flamenc (Phoenicopterus roseus) i altre més nombrós de 264 Picaport (Plegadis falcinellus), per finalitzar altres que no volen marxar encara que no trigaran molt a fer-ho com 27 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).

Estol de 264 Picaport (Plegadis falcinellus)

El grup de les aus limícoles va estar representat per 1 Bequeruda (Gallinago gallinago), 3 Xerlovita (Tringa ochropus), 4 Tifort (Tringa totanus), 2 Corriolet (Charadrius dubius), 10 Camallonga (Himantopus himantopus), 1 Redonell (Philomachus pugnax), 1 Territ bec-llarg (Calidris ferruginea).

Gavines a la llacuna dels Xatracs

Les gavines ja van prenent possessió de les illes  la llacuna dels xatracs, les més matinadores són 150 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i els acompanyaven 2 Gavina capnegra (Larus melanocephalus) i 2 Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), per la línia de costa passaren direcció sud 13 Gavina corsa (Larus audouinii).

Busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae)

Dels passeriformes sols dir-vos com a més destacable la presència encara de Pit-blau (Luscinia svecica), 13 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), 1 Busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae) i 1 Tieta de muntanya (Anthus spinoletta) en pas i dels reproductors destacar 5 Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon) prou actives amb els seus cants de cel.

Tex i fotos de Rafa Muñoz 2018.