Marjal dels Moros, primavera seca i fecunda

Cueta groga (Motacilla flava), Arxiu RMiB

Aquesta primavera malgrat la poca aigua, ens ha donat moltes alegries ornitològiques. Aquesta entrada sols pretén donar unes pinzellades gràfiques de les aus de la marjal dels Moros presents des de març fins a finals de maig de 2024, llavors farà un curt recorregut fotogràfic comentat de les espècies que he pogut retratar amb la meua càmera i citarà les menys habituals. 

 Territ bec-llarg (Calidris ferruginea), Arxiu RMiB

Respecte de les aus limícoles hem tingut unes dates molt intenses, plenes de troballes d’aus poc singulars. L’11 d’abril tinguérem un territ pectoral (Calidris melanotos), els dies 15 d’abril i 2 de maig estigué present un territ de temminck (Calidris temminckii), un tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) i una siseta (Tringa stagnatalis).

Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Arxiu RMiB

Entre l’11 i el 2 de maig tinguérem un màxim de 10 territ bec-llarg (Calidris ferruginea) i tres territs menuts (Calidris minuta) entre el 15 i el 26 d’abril. 

Tifort (Tringa totanus), Arxiu RMiB

Cinc exemplars de tètol cuanegre (Limosa limosa) estigueren al 21 d’abril, i ens ha visitat una bona quantitat de xerlovita camagroga (Tringa glareola), xerlovita (Tringa ochropus), picarots (Tringa nebularia), tiforts (Tringa totanus), un xuït (Tringa erythropus), a més de l’habitual bequeruda (Gallinago gallinago).

Corriol gros (Charadrius hiaticula), Arxiu RMiB

La poca aigua afavoreix la presència de platgetes  i tolls que aprofiten els corriolets, ens han visitat corriolets (Charadrius dubius), corriol gros (Charadrius hiaticula) i corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). 

Corriolet (Charadrius dubius), Arxiu RMiB

Un dels ocells més nombrosos aquests dies han sigut les camallongues (Himantopus himantopus), a les quals s’han afegit fins a sis exemplars d’alena (Recurvirostra avosetta) i fins a quatre redonells (Calidris pugnax).

Bec-pla (Platalea leucorodia), Arxiu RMiB

Un bec-pla (Platalea leucorodia) ha fet una estada en el seu viatge migratori, estigué entre l’11 d’abril i el 2 de maig, a més duia una anella de PVC amb els dígits JJ09. Ja tenim presents totes les espècies estivals habituals, el 26 d’abril vaig observar un mínim de 21 martinets (Nycticorax nycticorax), gomets (Ixobrychus minutus), garsetes blanques (Egretta garzetta), esplugabous (Bubulcus ibis), un exemplar no reproductor d’agró blanc (Ardea alba), agró roig (Ardea purpurea), agró blau (Ardea cinerea), oroval (Ardeola ralloides) i picaport (Plegadis falcinellus).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida), Arxiu RMiB

Des de març tenim la presència de carregades (Glareola pratincola), xatracs d'albufera (Sterna hirundo), xatracs bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) i mongetes (Sternula albifrons).

Faisà (Phasianus colchicus), Arxiu RMiB

Dels ocells introduïts cal assenyalar que el 21 d’abril es va deixar veure un mascle de faisà (Phasianus colchicus). Respecte dels passeriformes migratoris, el 27 de març tinguérem un pic en el pas migratori de cueta groga (Motacilla flava). 

Papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), Arxiu RMiB

A més he trobat papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), busquereta de garriga (Sylvia iberiae). 

Mosquiter xiulaire (Rhadina sibilatrix), Arxiu RMiB

Entre l’11 i el 21 d’abril tinguérem un bon pas de mosquiter xiulaire (Rhadina sibilatrix) amb la presència simultània de fins a quatre individus i mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus). També cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus), còlbit gris (Oenanthe oenanthe), còlbit ros (Oenanthe hispanica), busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), busquereta de garriga (Sylvia iberiae).

Teuladí torredà (Passer montanus), Arxiu RMiB

 

Text i fotos de Rafa Muñoz 2024, Arxiu RMiB

Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos), Arxiu RMiB

Marjal dels Moros, 7 de gener de 2023

 

Una parella d'ascles, (Mareca strepera) ánade friso

Un dia, un lloc i una au (6)

 

Un tranquil dia d’hivern sempre és una bona opció per a recórrer la marjal, eixe jorn va possibilitar l’observació de 34 espècies i 218 individus. Hui us parlaré d’un ànec elegant i poc freqüent, l’ascle (Mareca strepera) ánade friso. El mascle va vestit de tons grisos i a la cua té una ampla taca negra, la femella és molt pareguda al collverd (Anas platyrhynchos), tot i que té una taca blanca a cada costat, quan està en repòs, en vol es converteix en una franja al darrere de les ales, mentre que la senyora collverd la té d’un color intermedi entre el blavós i el verdós.

Els ascles no són massa amics de les grans concentracions d’ànecs, s’estimen més anar en parella o en grups menuts. S’alimenten de matèries vegetals aquàtiques principalment, llavors necessiten aiguamolls nets o puguen créixer les plantes, poden complementar la dieta amb invertebrats palustres. Per tant, a les marjals estigueu a l’aguait, un ànec grisós amb el cul negre és un ascle, i sovint tindrà prop una femella amb un marró sobri i una taca blanca a cada costat. 

 

Mascle d'ascle en vol

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125720006

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

La marjal dels Moros en hivern

 

Marjal dels Moros

Després dels dies de fred que ens havien dut espècies poc habituals torna la tranquil·litat a la marjal. He visitat diversos indrets de la marjal els dies 8, 11, 14, 19 i 26 de gener, a més del dia 1 i 2 de febrer.

Arpellot de marjal

El dia 8 de gener Arturo Cabos i jo anàrem a la vesprada a realitzar el cens d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) en dormidor, organitzat per la Societat Valenciana d’Ornitologia. Nosaltres als Moros trobarem quatre femelles-joves i un mascle. En aquest mostreig participen els grups: APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs, GER-Ecologistes en Acció, Grup Au d'Ornitologia, Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, SEO/BirdLife, Visit Natura, Xoriguer, FauNatura i la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

Societat Valenciana d'Ornitologia

Les zones censades per províncies foren:

Castelló: Desembocadura del Riu Sénia, Llacuna de Sant Mateu, Marjal de Peníscola, Prat de Cabanes, Desembocadura riu Millars, Marjal de Nules i Marjal d’Almenara.

València: Marjal del Moro, Marjal del Puig, Marjal de Rafalell i Vistabella, l’Albufera, Marjal de Xeresa-Xeraco (La Safor) i Marjal de Pego-Oliva.

Alacant: Salines de Calp, Salines de Santa Pola, El Fondó d’Elx, Embassament de la Pedrera i Salines de la Mata.

Aquest gràfic resum els resultats.

Resultats del cens de 2021

Tal volta la major sorpresa que he tingut aquests dies ha sigut trobar un Faisà (Phasianus colchicus). Es tractava d’un mascle adult que ben segur és un supervivent dels que amollen els caçadors, que s’ha refugiat a la marjal on vaga fadrí esperant el miracle de trobar una femella. Ben segur que deu ser el mateix exemplar que ja havien vist fa anys, altres companys.

Faisà (Phasianus colchicus)

Fugint de la fresca d’aquests dies es poden trobar espècies poc freqüents a la marjal, com l’Alosa (Alauda arvensis), Calàndria comú (Melanocorypha calandra), Cruixidell (Miliaria calandra), Passerell (Linaria cannabina mediterranea) i el Sit-sit (Emberiza cia).

Sit-sit (Emberiza cia)

Com contava en l’entrada de la marjal d’Almenara, també a Sagunt hi ha hagut molta mortalitat de roquers (Ptyonoprogne rupestris) i de Trist (Cisticola juncidis). 

Al Centre d’Educació Ambiental (CEACV) a més de moltes garses i coloms és el nucli del territori d’una parella d’Àguila calçada (Aquila pennata), són un exemplar clar i altre fosc.

Àguila calçada (Aquila pennata)

Els aiguamolls enguany tenen molta aigua, això ens permet gaudir amb Agró blau (Ardea cinerea), Bequeruda (Gallinago gallinago), Blauet (Alcedo atthis), Cabrellot (Podiceps cristatus), Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Fotja (Fulica atra), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Gomet (Ixobrychus minutus), Merita (Vanellus vanellus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Rascló (Rallus aquaticus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teixidor (Remiz pendulinus), Tieta (Anthus pratensis), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta) i Xerlovita (Tringa ochropus).

Gall de canyar

És de destacar que entre els teuladins de canyar (Emberiza schoeniclus) que tenim a la marjal hi ha un d'ells amb un plomatge poc freqüent, té la cua molt blanca i ens ha dut de cap per a poder identificar-ho, gràcies a Gabi Llorens i Juan A. G. Pertegaz hem arribat a la conclusió que és un atípic Teuladí de canyar.

Teuladí de canyar

Els ànecs que hi ha són els habituals, sense cap novetat, tot i que amb molta varietat d’espècies, aquests dies tenim Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Ascle (Mareca strepera), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Cullerot (Spatula clypeata), Sarset  (Anas crecca), Sivert (Netta rufina) i Boix (Aythya ferina).  

Cullerot (Spatula clypeata)

A la platja i al mar es veu Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)

Als horts i camps de conreu que envolten la marjal trobí Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cruixidell (Miliaria calandra), Estornell  (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), Esplugabous (Bubulcus ibis), grans estols de Gafarró (Serinus serinus), Garsa (Pica pica), Pinsà (Fringilla coelebs), Puput (Upupa epops), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris) i Xoriguer (Falco tinnunculus).

Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis)

S'han deixat vorer dues espècies de mamífers, Llebre comuna (Lepus granatensis) i Conill (Oryctolagus cuniculus).

Pit-blau (Luscinia svecica)

Sens dubte estem en un oasi de biodiversitat gràcies al fet que estem en un espai protegit i vedat a la caça, hi ha altres espais més grans i que tenen molt més potencial, però on la caça està permesa i això repercuteix en la minva de la biodiversitat. És hora que la ciutadania s'empodere i exigisca a les autoritats la prohibició total de la caça als espais protegits.

La marjal no està lliure d’amenaces ni de greus problemes ambientals, per eixample els residus de plàstic dels cultius que sovint, una volta utilitzats, es deixen enlloc, sense retirar-los a un abocador. Un altre greu problema és l’incivisme d’alguns visitants, el que duen gossos solts que van corrent per tot arreu, molestant a la fauna, fins i tot entrant en zones d’accés restringit. Alguns són tan "espavilats i cívics" que arrepleguen les merdes dels gossets en bossetes i les deixen a qualsevol racó. Xe collons emporteu-vos les bosses o deixeu la merda a l'aire que es degrada ràpidament! També alguns borinots es boten les tanques que protegisquen els millors espais per fer algunes fotos.

Plàstics d'ús agrícola abandonats 

Un altre greu problema és la degradació de les condicions de vida dels llauradors que es veuen obligats abandonar collites per manca de rendibilitat. Està provocat pels preus abusius que imposa  la resta de la cadena alimentaria als productors. Aquest problema té altres conseqüències, s'abandonen terres de conreu, no hi ha relleu generacional. Apareixen una mena de segones residències rurals, casetes per fer-se una paella el diumenge i per plantar quatre carxofes als camps abandonats. Tot això repercuteix en una degradació de les terres, per tant una degradació de la biodiversitat.

Collita de mandarines abandonada

Text i fotos de Rafa Muñoz

 

EL FOC, UNA POLÍTICA ERRADA EN LA GESTIÓ DELS AIGUAMOLLS VALENCIANS

INTRODUCCIÓ I FETS

Marjal dels Moros en març, després de l'incendi de gener, tros cremat a l'esquerra.

Entre els passats 4 i 5 de gener es va cremar pràcticament tota la marjal dels Moros, segons estimes la superfície cremada estaria entre 320 i 620 hectàrees les que s’haurien convertit en cendres que embrutaran la poca aigua que quedava. Este espai ja havia patit un intent d’incendi el passat desembre, quatre dies abans també van haver dos intents més de botar foc sense èxit, però com no es va fer res amb l’extrema sequera que patia este espai i aprofitant el fort vent d’eixe dia algú, per fi, va aconseguir cremar tota la marjal.

Hem de tindre molt clar que al voltant de la marjal hi ha molts interessos i un bon grapat d'enemics; llauradors enfadats per les restriccions i per animals que mengen als seus camps, caçadors que veuen que els animals al primer tir van a buscar refugi al mig d'un espai protegit o no els poden matar, enfilaters que han rebut multes per la captura il·legal d'ocells, estiuejants que pensen que els mosquits són per culpa de la marjal. Són massa enemics enfront per a donar-los facilitats assecant la marjal. Molts pensàvem que això era un desgavell i el temps ens ha donat la raó!

Tros cremat en febrer.

DUES TEORIES DE L’EFECTE DEL FOC A LES MARJALS

La sequera era un factor que es podia haver evitat si hagueren ficat dins part de l'aigua que anava a la mar, este espai sempre ha tingut un control artificial dels nivells de l'aigua per part dels responsables, però estos pensaven que era bo deixar seca la marjal perquè en condicions naturals els aiguamolls mediterranis tenien períodes de sequera (1), però altres pensem que les condicions actuals estan molt lluny de ser naturals i ja vam denunciar que s'estava buidant aigua al mar per la séquia de l'Estany mentre la marjal s'assecava en la pràctica totalitat (2) i que això era un perill, ja que els carrissars secs en un dia de vent són una bomba perfecta perquè qualsevol boix bote foc a tot sense que tots els mitjos disponibles siguen capaços de detenir el foc. Així ho pensava també Acció Ecologista/AGRÓ (3).

VIDEO.- Séquia de l'Estany abocant aigua a la mar en febrer 2018.

A la marjal dels Moros de 1993 a 2010 es van produir 8 incendis que van afectar un total de 9,8 Ha, sols en l'incendi de 2018 es van cremar segons fonts entre 320 ha (5) que serien les xifres oficials i 628 el que es el mateix que dir la totalitat de l'espai com apunta l'informe de SEO/BirdLife (4). Per tant l'incendi d'entre 50.9% i el 100% de la marjal mai podria considerar-se com un incendi amb poca afectació per als Moros com va apuntar l'ara cessat Secretari Autonòmic Julià Álvaro (5).

En declaracions fetes el dia 5 de gener a la SER el senyor Álvaro va dir que com el foc va avançar molt de pressa i que la temperatura tampoc va ser massa alta l'afectació seria lleu. Però recordem que el foc va obligar a desallotjar el Grau Vell de Sagunt on es van cremar algunes cases i va obligar a botar un contrafoc per salvar les cases de la platja de Puçol al voltant de l'Estany (5).

Aigua térbola 77 dies després de l'incendi 

Amb l'opinió que un incendi com el que acabem de patir sols aconsegueix degradar la marjal hi ha un informe de SEO/BirdLife (4) que col·labora amb la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural en els censos d'aus reproductores, SEO/BirdLife creu que el foc afectarà greument la varietat i quantitat d'espècies que es reproduiran les pròximes temporades. Consideren que mantindré la marjal pràcticament seca agreuja molt les conseqüències d'un incendi. També apunten que es desconeix com afecta la diferent intensitat del foc sobre les espècies i l'afectació a la biodiversitat de l'aigua no tan sols pel foc, també per la dissolució de cendres que altera les característiques químiques i augmenta la térbola de l'aigua per tant la llum que és necessària per a moltes plantes i invertebrats aquàtics. Reconeixen que el foc potser una ferramenta per donar variabilitat a un aiguamoll però sempre s'haurien de respectar zones sense cremar que puguen permetre la regeneració vegetal i animal. A més es desconeix totalment l'afecció del foc als invertebrats i resta d'éssers vius del subsòl.

ELS OCELLS ABANS DE L’INCENDI

Marjal dels Moros en desembre de 2017.

Per adonar-nos de la riquesa d'ocells que es pot vorer afectada per l'incendi dels Moros segons l’informe de SEO/BirdLife (4) l’any 2017 va haver-hi noves espècies reproductores com dues parelles Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) i una de Cullerot (Anas clypeata) a més en este espai l’any passat es van reproduir quatre parelles d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) una espècie en perill d’extinció. la Rosseta (Marmaronetta angustirostris) històricament també es va reproduir a la marjal. Altres ànecs que van fer niu a la marjal van ser el Boix (Aythya ferina), Sivert (Netta rufina) i la Fotja (Fulica atra), nou parelles d’Agró roig (Ardea purpurea), 96 d’Agró blau (Ardea cinerea) i 24 de Picaport (Plegadis falcinellus).

L’escassa Xitxarra bigotuda  (Acrocephalus melanopogon), l’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) o l’Arpellot cendrós (Circus pygargus) que ja no es va reproduir en 2017 als Moros i al que han comprovat que els requeriments de la vegetació que necessita per fer niu són els d’un període de quatre anys després d’un incendi.

Marjal dels Moros en gener de 2017

CONSEQÜENCIES PER ALS INVERTEBRATS 

Els invertebrats dels Moros haurien perdut bona part de les seues postes, segons estudis caldrà que passen tres o quatre anys perquè les seues poblacions puguen recuperar el nivell que tenien abans de l’incendi i això repercutirà molt als ocells insectívors que reduiran les seues poblacions per la manca d’aliment.

Eriçó africà (Atelerix algirus) a la marjal dels Moros, febrer 2017.

ELS MAMÍFERS, AMFIBIS I RÈPTILS.

Les poblacions de mamífers, amfibis i rèptils que tenien molt més difícil la possibilitat de fugir del foc haurien patit moltes pèrdues en espècies com són els eriçons, els rosegadors i les tortugues d'aigua com són la Tortuga d'aigua europea (Emys orbicularis) i Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa).

Crocothemis erythraea en setembre a las marjal dels Moros.

En els estudis (1) on es basen els que opinen que el foc no afecta greument a totes estes espècies la superfície cremada sempre havia sigut parcial, en l'incendi dels Moros la superfície cremada és quasi total per tant l'afectació serà molt greu, per això tots els ornitòlegs i ecologistes pensem que ha sigut una greu errada el fet de deixar assecar la marjal. 

Per últim un prec a l'Administració valenciana, cal replantejar-se la política de deixar assecar les nostres marjals!

ELS MOROS COMENÇA LA LLARGA RECUPERACIÓ DESPRÉS DE L’INCENDI.

9 de març. Setmana deu.

Flamencs a la marjal dels Moros el (Phoenicopterus roseus)

Han passat 73 dies de l'incendi de la marjal dels Moros, per sort ha plogut prou i les aigües han pujat el seu nivell, la major part dels ocells grans han tornat als Moros. La vegetació comença la carrera per créixer de pressa i ja es veuen brots verds en mig de la cendra.

Dels ànecs sembla que ha baixat prou el nombre de Collverd (Anas platyrhynchos) el 10 de desembre hi havia 200 exemplars contra 15 en el mes de març, de Sarcet (Anas crecca) sols hi havia 51 enfront dels 400 exemplars que es podien vorer el mes de desembre. Ha baixat significativament el nombre de Picaport (Plegadis falcinellus) sols vaig trobar-ne un. Ens preocupen espècies com els Ràlids, el Rascló (Rallus aquaticus) que no he tornat a trobar i de Polla d'aigua (Gallinula chloropus) ja que es veuen molt poques o el Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que en desembre es veien amb facilitat fins a 16 exemplars i ara amb poca densitat de vegetació i per tant amb més detectabilitat i sols vaig vorer 5 que ja començaven a fer baralles territorials.

Marjal dels Moros en febrer de 2018.

Altres que semblen augmentar son l'Ascle (Anas strepera) del que vaig vorer 29 exemplars i eixes són molt bones xifres, com també són els 11 Boix (Aythya ferina) del 9/03 o els 200 siverts (Netta rufina). Tampoc semblava haver-se reduït el nombre de Cullerot (Anas clypeata) o de Fotja (Fulica atra). Per sort també han tornat de pressa els ànecs capblanc (Oxyura leucocephala) i vam vorer 3 mascles i dues femelles, tampoc pareix haver minvat el nombre d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) o de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Marjal dels Moros març de 2018

El Flamenc (Phoenicopterus roseus) sols el tenim ocasionalment als Moros i el dia 9 de març vaig censar 292 exemplars. Ja tenim molt prop la primavera i altres aus que es reproduïen l’estiu passat ja es podien vorer com van ser el Tifort (Tringa totanus) o el Corriolet (Charadrius dubius). Altre poc freqüent que hi havia el 9 de març era un Agró blanc (Ardea alba).

Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon) en març de 2017

El dia 9 de març ja se sentien els càntics de cel de la Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), en un canyar que no s'havia cremat, també vaig vorer un Teixidor (Remiz pendulinus) i estes dues espècies sí que es deuen vorer molt afectades per la manca de carrissar adult. Encara hi ha bons registres de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) que ben aviat marxaran al nord com també el Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus) o el Pit-blau (Luscinia svecica) que gràcies a la manca de vegetació es poden vorer amb més facilitat.

Passarel·la sobre el carrissar cremada

S’ha reduït prou el nombre de Roquer (Ptyonoprogne rupestris) però ara comencen a tornar a les localitats de cria a les terres de l’interior mentre comencen a tornar de la migració espècies com l’Oroneta (Hirundo rustica) o la Falcia pàl·lida (Apus pallidus) que vaig observar el dia 9 de març.

BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS

(1) Document de Conselleria defensant la utilitat del foc i dels períodes de sequera en els aiguamolls valencians. http://www.agroambient.gva.es/documents/91061501/109939278/Los+Incendios+en+Zonas+H%C3%BAmedas/cd20fb7f-8cb8-4ed8-9d05-eed4b2d2b04e

(2) Post avisant de la greu sequera dels Moros mentre es buidava aigua a la mar.     http://svocuadernocampo.blogspot.com.es/2017/11/els-moros-abocant-aigua-la-mar-i-la.html

(3)    “La falta de agua en Marjal dels Moros agravó el incendio de principio de año" Declaracions de Acció Ecologista/AGRÓ. 
http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2018/01/25/5a68e54946163ffe0f8b45a3.html

(4) Informe de SEO/BirdLife de l'incendi dels Moros 2018. https://www.seo.org/wp-content/uploads/2018/01/Valoraci%C3%B3n-incendio-Marjal-dels-Moros.pdf

(5) Declaracions del Secretari de la Conselleria de Medi Ambient a la Cadena SER. http://cadenaser.com/emisora/2018/01/05/radio_valencia/1515155437_954754.html

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

ARRIBEN XATRACS I CARREGADES ALS MOROS.

Dijous 7 d'abril de 2016.

Fa uns dies que pels fòrums havien comentat de la presència d'Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) a la marjal dels Moros per això vaig variar el recorregut habitual i vaig començar el recorregut pel parc industrial de Sagunt Sud, està pegat al nord de la marjal i de fet per accedir al Centre d'Estudis Ambientals de la Marjal dels Moros cal entrar des del parc industrial.

Xatracs d'albufera (Sterna hirundo)

Aprofitant que el marge que els separa és prou alt, vaig pujar per a guanyar visibilitat amb el telescopi. Prompte vaig començar a apuntar espècies 4 Soliguers (Falco tinnunculus) es repartien l'enorme parc on només hi han tres empreses i la resta son carrers amb fanals i dins de les parcel·les una bona coberta de matolls i alguns arbres fruiters, fins i tot encara queden algunes alqueries en runes que aprofiten famílies d'Estornell negre (Sturnus unicolor) i de Colom roquer (Columba livia) per fer niu, a més de dues parelles de Puput (Upupa epops) que també viuen açi. Prop de Puçol vaig vorer un adult Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) atacar i expulsar a un adult d'Àguila calçada (Aquila pennata).

Del polígon vaig continuar camí al Grau Vell de Sagunt, es diu vell amb propietat, ja que l'utilitzaren els Ibers en el segle VI abans de Crist, avui aïllat pel polígon industrial ha quedat oblidat i és un racó on pareix que no ha passat el temps, per tant és un lloc molt recomanable per fer una visita. Al voltant vaig veure Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Espulgabous (Bubulcus ibis) i Teuladí (Passer domesticus).

Ja ben prop de l'observatori dels Xatracs a la platja vaig observar un Corriolet (Charadrius dubius) i sobrevolant camí al cor de canyar de la marjal un grup de 13 Picaport (Plegadis falcinellus). Des de l'observatori un fum de bitxos i pocs ànecs; una parella de Boix (Aythya ferina), una de Sivert (Netta rufina), Collverd (Anas platyrhynchos) i una Rosseta (Marmaronetta angustirostris) solitaria.

 Carregades (Glareola pratincola) 

Els limícoles estaven representats per un grapat de Camallonga (Himantopus himantopus), 2 Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), 1 Siseta blanca (Actitis hypoleucos) i dues parelles de Corriolet (Charadrius dubius), una d'elles realitzaven copules. De gavines vaig veure Gavina vulgar (Larus ridibundus) i 2 Gavina capnegra (Larus melanocephalus).

Ja han vingut del sud els xatracs d'albufera (Sterna hirundo) i comencen a fer-se regals en forma de peixet, quan es troben fan les seues típiques salutacions estirant el coll i mirant al cel. Amb les habituals baralles amb els veïns i amb els seus crits omplien de vida la colònia. També han arribat les Carregades (Glareola pratincola) però encara són poques i no es notaven massa.

Corriolet (Charadrius dubius)

Per finalitzar contar-vos que d’els passerins hi havia Cueta groga (Motacilla flava), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) i Trist (Cisticola juncidis). 

Textos i fotos de Rafa Muñoz.