La marjal dels Moros en hivern

 

Marjal dels Moros

Després dels dies de fred que ens havien dut espècies poc habituals torna la tranquil·litat a la marjal. He visitat diversos indrets de la marjal els dies 8, 11, 14, 19 i 26 de gener, a més del dia 1 i 2 de febrer.


Arpellot de marjal


El dia 8 de gener Arturo Cabos i jo anàrem a la vesprada a realitzar el cens d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) en dormidor, organitzat per la Societat Valenciana d’Ornitologia. Nosaltres als Moros trobarem quatre femelles-joves i un mascle. En aquest mostreig participen els grups: APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs, GER-Ecologistes en Acció, Grup Au d'Ornitologia, Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, SEO/BirdLife, Visit Natura, Xoriguer, FauNatura i la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.


Societat Valenciana d'Ornitologia


Les zones censades per províncies foren:

Castelló: Desembocadura del Riu Sénia, Llacuna de Sant Mateu, Marjal de Peníscola, Prat de Cabanes, Desembocadura riu Millars, Marjal de Nules i Marjal d’Almenara.

València: Marjal del Moro, Marjal del Puig, Marjal de Rafalell i Vistabella, l’Albufera, Marjal de Xeresa-Xeraco (La Safor) i Marjal de Pego-Oliva.

Alacant: Salines de Calp, Salines de Santa Pola, El Fondó d’Elx, Embassament de la Pedrera i Salines de la Mata.

Aquest gràfic resum els resultats.


Resultats del cens de 2021


Tal volta la major sorpresa que he tingut aquests dies ha sigut trobar un Faisà (Phasianus colchicus). Es tractava d’un mascle adult que ben segur és un supervivent dels que amollen els caçadors, que s’ha refugiat a la marjal on vaga fadrí esperant el miracle de trobar una femella. Ben segur que deu ser el mateix exemplar que ja havien vist fa anys, altres companys.


Faisà (Phasianus colchicus)


Fugint de la fresca d’aquests dies es poden trobar espècies poc freqüents a la marjal, com l’Alosa (Alauda arvensis), Calàndria comú (Melanocorypha calandra), Cruixidell (Miliaria calandra), Passerell (Linaria cannabina mediterranea) i el Sit-sit (Emberiza cia).


Sit-sit (Emberiza cia)


Com contava en l’entrada de la marjal d’Almenara, també a Sagunt hi ha hagut molta mortalitat de roquers (Ptyonoprogne rupestris) i de Trist (Cisticola juncidis)

Al Centre d’Educació Ambiental (CEACV) a més de moltes garses i coloms és el nucli del territori d’una parella d’Àguila calçada (Aquila pennata), són un exemplar clar i altre fosc.


Àguila calçada (Aquila pennata)


Els aiguamolls enguany tenen molta aigua, això ens permet gaudir amb Agró blau (Ardea cinerea), Bequeruda (Gallinago gallinago), Blauet (Alcedo atthis), Cabrellot (Podiceps cristatus), Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Fotja (Fulica atra), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Gomet (Ixobrychus minutus), Merita (Vanellus vanellus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Rascló (Rallus aquaticus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teixidor (Remiz pendulinus), Tieta (Anthus pratensis), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta) i Xerlovita (Tringa ochropus).


Gall de canyar


És de destacar que entre els teuladins de canyar (Emberiza schoeniclus) que tenim a la marjal hi ha un d'ells amb un plomatge poc freqüent, té la cua molt blanca i ens ha dut de cap per a poder identificar-ho, gràcies a Gabi Llorens i Juan A. G. Pertegaz hem arribat a la conclusió que és un atípic Teuladí de canyar.


Teuladí de canyar


Els ànecs que hi ha són els habituals, sense cap novetat, tot i que amb molta varietat d’espècies, aquests dies tenim Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Ascle (Mareca strepera), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Cullerot (Spatula clypeata), Sarset  (Anas crecca), Sivert (Netta rufina) i Boix (Aythya ferina).  


Cullerot (Spatula clypeata)


A la platja i al mar es veu Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).


Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)


Als horts i camps de conreu que envolten la marjal trobí Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cruixidell (Miliaria calandra), Estornell  (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), Esplugabous (Bubulcus ibis), grans estols de Gafarró (Serinus serinus), Garsa (Pica pica), Pinsà (Fringilla coelebs), Puput (Upupa epops), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris) i Xoriguer (Falco tinnunculus).


Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis)


S'han deixat vorer dues espècies de mamífers, Llebre comuna (Lepus granatensis) i Conill (Oryctolagus cuniculus).


Pit-blau (Luscinia svecica)


Sens dubte estem en un oasi de biodiversitat gràcies al fet que estem en un espai protegit i vedat a la caça, hi ha altres espais més grans i que tenen molt més potencial, però on la caça està permesa i això repercuteix en la minva de la biodiversitat. És hora que la ciutadania s'empodere i exigisca a les autoritats la prohibició total de la caça als espais protegits.




La marjal no està lliure d’amenaces ni de greus problemes ambientals, per eixample els residus de plàstic dels cultius que sovint, una volta utilitzats, es deixen enlloc, sense retirar-los a un abocador. Un altre greu problema és l’incivisme d’alguns visitants, el que duen gossos solts que van corrent per tot arreu, molestant a la fauna, fins i tot entrant en zones d’accés restringit. Alguns són tan "espavilats i cívics" que arrepleguen les merdes dels gossets en bossetes i les deixen a qualsevol racó. Xe collons emporteu-vos les bosses o deixeu la merda a l'aire que es degrada ràpidament! També alguns borinots es boten les tanques que protegisquen els millors espais per fer algunes fotos.


Plàstics d'ús agrícola abandonats 


Un altre greu problema és la degradació de les condicions de vida dels llauradors que es veuen obligats abandonar collites per manca de rendibilitat. Està provocat pels preus abusius que imposa  la resta de la cadena alimentaria als productors. Aquest problema té altres conseqüències, s'abandonen terres de conreu, no hi ha relleu generacional. Apareixen una mena de segones residències rurals, casetes per fer-se una paella el diumenge i per plantar quatre carxofes als camps abandonats. Tot això repercuteix en una degradació de les terres, per tant una degradació de la biodiversitat.


Collita de mandarines abandonada


Text i fotos de Rafa Muñoz

 


Aus de les dunes i les mallades

Les Mallades


El 18 de gener vaig fer un recorregut d’observació d’aus per les dunes de la Brava i la Malladeta del Saler, després de passar tant de fred el dia 10 tenia ganes de tornar amb millor oratge i llum per gaudir de les aus d’aquest indret.


Territ tres-dits (Calidris alba)


Al mar hi havia Mascarell (Morus bassanus), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i Territ tres-dits (Calidris alba). A la gola de el Pujol estava a l’aguait d’alguna presa un Blauet (Alcedo atthis).


Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)


A l’estany de El Pujol que està pleníssim d’aigua trobí Coll-verd (Anas platyrhynchos), Picarot (Tringa nebularia), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blau (Ardea cinerea), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavina capblanca (Larus genei), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Cabrellot (Podiceps cristatus) i Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis).


Busquereta cuallarga (Sylvia undata)


A les dunes i les mallades es veia molt moviment d’aus Xoriguer (Falco tinnunculus), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), Busquereta cuallarga (Sylvia undata), Pit-roig (Erithacus rubecula) i Cagamànecs (Saxicola rubicola).


Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla)


De tornada pel bosc de la Devesa vaig trobar-me Totestiu (Parus major), volaven espantats els flamencs (Phoenicopterus roseus), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Merla (Turdus merula), Senyoreta (Aegithalos caudatus), Garsa (Pica pica) i Verderol (Chloris chloris).


Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Text i fotos de Rafa Muñoz, totes les fotos estan fetes el 18 de gener de 2021. 


Cagamànecs (Saxicola rubicola)


Alta mortalitat d’aus pel fred

Roquer (Ptyonoprogne rupestris), un viu i altre mort de fred


El 15 de gener a la partida torní a la partida de Calamocs, Almenara, per tornar a gaudir de l’Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus). Eixe jovenet no para d’atipar-se de pardalets, va tornar a capturar quatre en un no res, quasi li costava més menjar-los que caçar-los.


Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus)


Al voltant d’on estaven les xicotetes aus no paraven d’alimentar-se, feia fred i necessitaven recarregar l’energia que cremen per calfar els seus cossos, de fets aquests dies es cobren moltes baixes, tot el que no estiga en perfectes condicions de salut i amb certes reserves de greix poden morir.


Tieta (Anthus pratensis)


Hi havia Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), Tieta (Anthus pratensis), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), Estornell negre (Sturnus unicolor), Cueta blanca (Motacilla alba), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula), Pinsà (Fringilla coelebs), Pit-blau (Luscinia svecica) i Cagamànecs (Saxicola rubicola).


Trist (Cisticola juncidis)


De fet aquests dies han mort molts roquers (Ptyonoprogne rupestris), però pitjor l’ha passat el Trist (Cisticola juncidis), han mort més del 90% quan eren un dels ocells més freqüents de les marjals. 


Arpella pàl·lida russa

 

Vaig ser testimoni d’interaccions entre els abundants arpellots de marjal (Circus aeruginosus) que atacaren a l’Arpella pàl·lida russa. Pels voltants també hi havia Àguila calçada (Aquila pennata). El dia 1 de febrer vaig tornar i no trobí l'arpella pàl·lida que deu haver marxat al nord del continent però trobí un mascle d'Arpellot pàl·lid (Circus cyaneus).


Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Altres aus que aparegueren eixe matí foren: Coll-verd (Anas platyrhynchos), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Xoriguer (Falco tinnunculus), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Agró blau (Ardea cinerea) i Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis).


Pinsà (Fringilla coelebs)


Text i fotos de Rafa Muñoz. 

XX Cens d’Aus Marines Hivernants al Saler



El 10 de gener vàrem realitzar una nova edició del Cens d’Aus Marines Hivernants a les costes del País Valencià, aquest any féiem la vintena edició. Com altres anys vaig ocupar-me de la platja de El Pujol, al Saler, enguany estiguérem Yanina Maggiotto, Toni Alcocer i jo.


Foto de Yanina Maggiotto


Les condicions climàtiques ha sigut les pitjors des que fem el cens en aquest punt perquè acabava de passar-mos per damunt la borrasca Filomena, anava cap a les Illes Balears. A València teníem una temperatura de 3°, un cel tancat i gris amb núvols baixos, una humitat del 79% i un vent del NW d'entre dos i cinc metres per segon, amb ones de fins a tres metres a causa d'una forta mar de fons. Això va deixar un matí molt fred, amb una mar rebolicada per un fort marejol que reduïa molt la visibilitat. Una mar agressiva que s’havia endut bona part de la primera línia de dunes que contrastava amb la bellesa de vorer totes les muntanyes del voltant nevades.


Paràsit gros (Stercorarius skua)


En aquestes condicions les dades que obtinguérem no foren bones, sols poguérem observar 7 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), 35 Mascarell (Morus bassanus) tots adults excepte un subadult, 8 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 11 Gavina capnegra (Larus melanocephalus), 3 Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), 79 Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), 36 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), 30 Gavinot fosc (Larus fuscus), 3 Paràsit gros (Stercorarius skua), 11 Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i 1 Cabrellot (Podiceps cristatus).

Aquestes són les aus que observarem a la platja, a la llacuna de El Pujol i volant per la damunt de la Devesa:


Gavina capblanca (Larus genei)


3 exemplars de Gavina capblanca (Larus genei), Tieta (Anthus pratensis), 2 Agró blau (Ardea cinerea), un estol de Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Cagamànecs (Saxicola rubicola), 5 Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Xoriguer (Falco tinnunculus) i 1.500 Flamencs (Phoenicopterus roseus) que fugien volant dels caçadors i la seua habitual mascletà de tirs a l’Albufera.




Gràcies als meus companys de cens, als organitzadors Francisco Atiénzar, Elías Gómis i José Santamaría i a la resta de valentes i valents que eixiren a la vora de la mar en un dia amb un clima tan roí.

Text i fotos de Rafa Muñoz.