Temporada de cria al Carraixet

Femella de collverd i pollet al Carraixet, Alboraia 2024, Arxiu RMiB

Arriba març i les aus no esperen la primavera per a començar les seues tasques reproductives al darrer tram del Carraixet, en Alboraia.

 

4 de març

Eixa jornada trobí 2 adults de gall de canyar (Porphyrio porphyrio) tenien cura d’un pollet menut, tot i que aquesta espècie pot reproduir-se en qualsevol moment de l’any. Eixe mateix dia un fotja (Fulica atra) estava covant. Encara es veien molts mosquiters (Phylloscopus collybita), ara estan en pas migratori i en pocs dies marxaran tots.

 

Fotja covant al Carraixet, Alboraia 2024, Arxiu RMiB

15 de març

Vaig veure els primers pollets de collverd (Anas platyrhynchos), una femella custodiava 10 pollets molt menuts. Una parella de fotges (Fulica atra) copulaven i no massa lluny una altra covava. Al mar encara es veien cinc mascarells (Morus bassanus) adults, en aquestes dates ja devien cap a l’Atlàntic, dirigint-se a les seues colònies de cria, al nord del continent. Els picaports (Plegadis falcinellus) fugen de la sequera dels arrossars després de la fanguejà, llavors s’han d’escampar per tota la plana costanera per a trobar aliment lluny de l’Albufera.

 

Corba marina "punky" al Carraixet, 2024, Arxiu RMiB

22 de març

Els territs tres-dits (Calidris alba) encara es veien a la platja de Port Saplatja, ben prop hi havia un adult acompanyat d’un jove de l’any de verderol (Chloris chloris) que menjaven llavors en les plantes que creixen pegades al mur del passeig marítim. Uns altres que es resisteixen a mamprendre la migració prenupcial eren tres exemplars de corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un d’ells vestia el seu cridaner plomatge nupcial semblava un dinosaure punky. Els rossinyols (Luscinia megarhynchos) són uns nouvinguts després de passar els mesos freds a l’Àfrica, ara omplin el paisatge sonor amb el seu espectacular cant nupcial per a trobar parella.

 

Assecant cebes a Alboraia 2024, Arxiu RMiB

18 d’abril

Eixe matí ja s’havien generalitzat les femelles de collverd (Anas platyrhynchos) acompanyades de pollets, vaig veure 5 femelles que sumaven un total 33 pollets, una d’elles era una mare de categoria perquè ella a soles s’encarregava de 14 pollets. Eixe mateix dia una fotja (Fulica atra) nodria tres pollets diminuts. Per primera volta vaig sorprendre una cadernera (Carduelis carduelis) bevent les gotes de rosada que hi havien damunt d’una fulla de canya (Arundo donax), sorprén perquè tenia ben prop l’aigua del barranc que està molt neta. Ja havien marxat tots els mosquiters comuns i es veien mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus). Les falcies (Apus apus) semblaven amarar, planejant baixaven ras a l’aigua per a veure o banyar-se amb els esguits que alçaven fregant l’aigua.

Todó (Columba palumbus)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

Tractant les cebes, Alboraia, Arxiu RMiB

 

XXI CAMILCV, les nostres aus marines

 

Morell de mar negre (Melanitta nigra), Arxiu RMiB

XXI CENS D’AUS MARINES HIVERNANTS AL LITORAL DEL PAÍS VALENCIÀ, 2022

Dissabte 8 de gener de 2022

Un any més anàrem la gola del Pujol Yanina Maggiotto i jo per a censar les aus marines hivernants. Com sempre, el segon dissabte de gener, entre les 8:30 i les 11:30 hores, estiguérem contant totes les aus i mamífers que utilitzen la franja costanera del nostre Mediterrani. Des de 2008 ja són uns anyets que ens coordinem els ornitòlegs de dalt a baix del país, a més enguany tinguérem sort que no patirem fred.

Collage RMiB

En total hem mostrejat 17 punts del litoral del País Valencià. Els 69 voluntaris que hi participarem varem vorer un total de 12.877 aus, de 19 espècies diferents. L’espècie més abundant va ser la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), de la qual contarem 7.126 exemplars. Després li seguirem el gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), amb 1.880 ex., i la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) que tingué un total de 1.333 ex.

Localitats censades

Nosaltres contarem un total de 705 aus al parc natural de l’Albufera de València, en concret en la desembocadura de la gola del Pujol. En el nostre punt de mostreig la baldriga balear també va ser l’au més abundant, li seguia el mascarell (Morus bassanus), mentre que la tercera espècie més freqüent va ser gavinot argentat.

Baldriga balear, Arxiu RMiB

De les aus marines menys habituals, al Saler trobarem conc ànecs blancs (Tadorna tadorna) i l’única gavina capblanca (Larus genei) que va eixir en totes les localitats de cens.

Paràsits gros (Stercorarius skua), Arxiu RMiB

El nostre va ser el punt de cens que més varietat d’espècies marines localitzà, un total de dotze. Gaudirem amb aus poc freqüents com 6 paràsits gros (Stercorarius skua) i amb un morell de mar negre (Melanitta nigra).

Cucut reial (Clamator glandarius), Arxiu RMiB

Les aus no marines també ens donaren una sorpresa, Yanina es girà un moment d'esquena al mar i trobà un cucut reial (Clamator glandarius), mentre passava volant direcció nord, seguint la línia costanera. Mai havíem vist tan prompte aquest migrador transsaharià, sens dubte es nota el canvi climàtic, cada volta fa menys fred i les aus migratòries com tenen pressa per a reproduir-se, cada volta tornen més aviat.

 

Font:

ATIÈNZAR, F., GOMIS, E., SANTAMARÍA, J. Eds. (2022). “XXI CENSO DE AVES MARINAS INVERNANTES EN EL LITORAL DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 2022”

Mascarell, Arxiu RMiB

Incendi a Rafalell i Vistabella

 

Marjal cremada

El dissabte 23 de gener es va produir un incendi a la marjal de Rafalell, al terme de Massamagrell, darrere del centre comercial del Manar, per sort en poques hores els bombers del Consorci pogueren controlar-ho i a les 21 hores estava apagat. Aquest espai pateix freqüents incendis, en febrer de 2015 hi hagué un molt greu que obligà a tallar la V-21 que cremà 12 hectàrees, entre 2010 i 2015 es va cremar tres voltes més, tot un desgavell per a un espai inclòs al Catàleg de Zones Humides del País Valencià.

Aguilot comú

El 31 de gener vaig anar per comprovar com l'havia afectat i per sort vaig comprovar que es va produir al costat de la via de servei i no afectà les millors zones. Per sort la natura sap aprofitar les desgràcies, en el lloc cremat caçava un Agró blau (Ardea cinerea) mentre un Aguilot comú (Buteo buteo) estava a l'aguait d'una presa prop de les cendres.

Marjal de Rafalell i Vistabella, al terme de València

A la platja es veia prou moviment de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i una altra Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) jove, completaven un grupet de Territ tres-dits (Calidris alba) i Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii). Al mar hi havia Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Mascarell (Morus bassanus).

Todó

En la part de la marjal prop de la mar, a primera hora hi havia prou moviment d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) buscant alguna presa. Al terme de Massamagrell les aus menudes s'alimentaven per combatre el fred, vaig veure Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), grups de Cadernera (Carduelis carduelis), els freqüents cagamànecs (Saxicola rubicola), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Estornell negre (Sturnus unicolor), Gafarró (Serinus serinus), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula), Rossinyol bord (Cettia cetti), Tieta (Anthus pratensis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Garsa (Pica pica), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris), Xoriguer (Falco tinnunculus) i algun Conill (Oryctolagus cuniculus) despistat.

Lluer

Als tolls es veia moviment de Coll-verd (Anas platyrhynchos), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Sarset (Anas crecca). La principal sorpresa del matí fou trobar un grupet de 8 exemplars de Lluer (Spinus spinus) que s’alimentaven entre els tamarits.

Grupet de lluers

Text i fotos de Rafa Muñoz.

Lluer a Rafalell i Vistabella

GAUDIR DE LES AUS MARINES A CULLERA

 

Paràsit gros (Stercorarius skua)

10 de desembre de 2020

Tots els anys per aquestes dates intente acostar-me al far de Cullera per a observar aus marines. Aquest mes sol ser el que millors observacions deixa, en general els mesos d'hivern són els millors, però en desembre es veuen molt bones quantitats de baldrigues i algunes espècies menys habituals.

El far domina el cap de Cullera, està situat dalt d'un penya-segat a 22 sobre el nivell del mar, des d'eixe indret es pot vorer tot el Golf de València, del Desert de les Palmes al nord fins al Montgó, al sud. Aquesta instal·lació es va encendre per primera volta l'any 1858 per assenyalar el cap situat al centre del golf i el port. Fa pocs mesos que s'ha habilitat un camí de baixada pel vessant i han posat dos cartells convidant a l'observació d'aus. La baixada que han habilitat es queda curta, nosaltres preferim anar baix mateix del far i per arribar-hi cal caminar entre grans pedres, amb cura de no caure. Per cert, els rètols els ha fet el company Virgili Beltrán d'ACTIO Birding i les espectaculars fotos que ha emprat les ha fet, l'amic Víctor París.

El mes de juliol arribaren a un acord cessió del far entre el propietari, el Ministeri de Foment, encapçalat per José Luis Ávalos, i l'alcalde de Cullera; Jordi Mayor. Un suggeriment: no costaria gens ni mica obrir un accés de vianants a la parcel·la per poder observar aus marines sense haver de botar pedres.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

En arribar vaig trobar a un company que no coneixia personalment, Jesús Carrión. El dia estava cobert de núvols i bufava vent de ponent moderat, però baix del far s'estava molt bé i sense passar fred. La cosa començà a animar-se; diferents grups de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) es menjaven a nord i a sud, no massa lluny de la costa, algunes descansaven posades en l'aigua. En total sumarien uns 500 exemplars que al llarg del matí foren canviant de lloc fins que trobaren un banc de peixos, enfront del port de Cullera, llavors començà la pesca. Donaven voltes volant per damunt del banc de peixos i es llançaven a l'aigua en un curt picat, després feien un curt busseig darrere de les seus preses. Els acompanyaven uns 12 exemplars de Mascarell (Morus bassanus) que volaven més amunt que les baldrigues i feien uns picats més espectaculars.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Al llarg del matí entre els diferents grups de baldrigues balears endevinarem un mínim de dos exemplars de Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan). Tota estona tinguérem ben prop del far una Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) i, més lluny, també hi havia Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).

Mascarell (Morus bassanus) 

En acostar-se el migdia començaren a passar algunes barques de pesca cap al port. La més gran duia un gran seguici d'aus que es barallaven per aconseguir els descarts de peix. Els més nombrosos eren els gavinots argentats (Larus michahellis), però també hi havia Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot fosc (Larus fuscus) i un Paràsit gros (Stercorarius skua) que intentava furtar el seu esmorzaret.

Agullat gros (Gavia immer) en plomatge d'estiu a Islàndia

L’alegria del matí ens la donà un preciós adult d’Agullat gros (Gavia immer) que es dedicava a fer llargues immersions per cercar aliment. Eixe matí afegirem al nostre quadern un estol de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i exemplars de Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) fent els seus típics picats per atrapar peixets. Entre les roques també teníem; Roquer  (Ptyonoprogne rupestris), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i Estornell (Sturnus vulgaris).

Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis)

Accessos i aparcaments al far de Cullera: 39.186185,-0.217236

El Montgó

Text i fotos de Rafa Muñoz.

 

Vaixell seguit de gavines i baldrigues

Coordenades del Far de Cullera 39.186185,-0.217236

 

 

UN AGULLAT GRAN AL SALER

Agullat gran (Gavia immer) 

Dimarts 4 de desembre Manolo Salas va trobar un Agullat gran (Gavia immer) a la platja del Saler, l'endemà vaig acostar-me i quan anava per la mallada vaig vorer a Víctor París damunt d'una duna de la platja de la Devesa mirant la mar amb els prismàtics. Una volta junts tot seguit vam trobar l'agullat a la mar enfront del Casal d'Esplai, a les hores Víctor va pujar a la seua piragua per intentar fer-li alguna foto i jo vaig restar a la bora de la mar.

Víctor Paris amb la seua piragua

La mar estava totalment plana i no feia falta cap vent de ponent per deixar-la llisa, de fet hi havia calma total i un sol que obligava a llevar-se roba i quedar-se en mànega curta. Hi havia poc moviment d’aus però el suficient per vorer alguna Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis).

Agullat gran en plomatge d'estiu a Islandia 2018.

A migdia vaig marxar al cap de Cullera per intentar aprofitar l'entrada dels vaixells de pesca que sempre atrauen les aus marines que busquen els rebutjos de peix que buiden en l'aigua abans d'entrar a port.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Prompte vaig vorer una gran bassa de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) d'uns 300 individus descansant posats en la mar, crec que amb calma total prefereixen no cremar energia amb el vol actiu, per optimitzar el desplaçament necessiten un poc de vent. Un bon nombre de gavines sí que anaven darrere dels pesquers, principalment eren Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i alguns exemplars de Gavinot fosc (Larus fuscus). Tampoc estaven molt actius uns adults de Mascarell (Morus bassanus) tot i que alçaren el vol per acostar-se als pesquers buscant un àpat, la sorpresa va ser el vorer un solitari Ànec blanc (Tadorna tadorna) descansant a la mar.

Mascarell (Morus bassanus)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.