Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vedats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vedats. Mostrar tots els missatges

DESEMBRE A L'ALBUFERA; PERELLONÀ I CAÇA

12 de desembre de 2016.

Camp inundat i 875 Picaports (Plegadis falcinellus) volant.

Per fi van caure les pluges i amb l'augment del nivell de les aigües es van poder inundar els camps del voltant de l'albufera de València. Després de la collita de l'arròs al mes d'octubre cal deixar descansar la terra, per això al novembre s'inunden els camps, aquest procés és conegut com la perellonà. És a les hores quant la superfície inundada arriba a acostar-se a l'extensió que va tindre l'albufera a principis del segle XVIII, unes 13.900 Ha. Avui l'extensió del llac de l'albufera oscil·la en funció del nivell de l'aigua entre 1.927 i 3.114 Ha, els arrossars que van des d'Alfafar fins a Sueca cobreixen 10.000 Ha més.

Camp d'arròs inundat

Agró blanc (Ardea alba)

Per aconseguir l'augment del nivell de les aigües d'uns 40-50 centímetres per damunt del nivell del mar es tanquen les comportes de les goles que són les obertures que comuniquen el llac amb la mar. Hi ha tres goles la del Perelló l'única natural, la del Perellonet de 1873 i la del Pujol oberta el 1953. Els camps d'arròs amb la inundació recuperen els nutrients, a més amb l'eclosió de les puces d'aigua (Daphnia Magna), estos crustacis menuts aconsegueixen la depuració de l'aigua tèrbola gràcies al consum que fan dels residus i les algues en suspensió.

Espulgabous (Bubulcus ibis)

Fanguejant

Una volta finalitzada la perellonà  els camps es buidaran d'aigua amb l’aixugà i els llauradors començaran menejar el fang dels arrossars que romanen entollats, aquesta llavor és coneguda com la fanguejà. A mitjan gener amb tractors que canvien les rodes de darrere per unes grans reixes circulars menejaran les terres, així s’eliminaran les males herbes, açò treu del fons molts cucs, peixos i crancs que queden a l’abast de gavines, agrós, corbes marines i limícoles que aprofiten el moment per a nodrir-se en nombrosos bàndols.

Garseta blanca (Egretta garzetta)
Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)

Picaports i gavines menjant a un camp inundat

Ara podríem tindre una albufera plena d'ocells però per desgràcia estem en plena temporada de caça. Segons estadístiques oficials en els últims sis anys han mort a mans dels caçadors 48.412 a l'Albufera però aquesta xifra és només la punta d'un iceberg macabre per què estes dades són les publicades pels mateixos caçadors, no existeixen xifres oficials. El col·lectiu dels caçadors té molta força tant pel nombre de practicants, són més de 5.000 escopetes agrupades en 18 societats de caçadors com pel suposat benefici econòmic que produïxen. Ni abans el PP ni ara els nous governants s'han atrevit a controlar-ho.

Merita (Vanellus vanellus)

Vedat de Sueca, camí tallat!

A més de les aus cinegètiques han disparat fins a 25 espècies protegides, algunes tan evidents com el flamenc impossible de confondre amb un ànec. Amb 36 jornades de caça als vedats per any molts ocells escassos moriran sense cap distinció entre protegits o cinegètics.

Picaports (Plegadis falcinellus)

Tieta (Anthus pratensis)

Un altre greu problema és que encara que des del 2007 estan prohibits els perdigons de plom als aiguamolls estos s'han trobat al cos del 70% de les aus ferides per tirs i tractades al Centre de Recuperació de Fauna del Saler. Els caçadors tanquen l'accés a molts racons del parc natural entre octubre i gener, en els quatre vedats del parc natural ells són els amos, cap autoritat els controla.

Estornell (Sturnus vulgaris)

Malgrat tot l'acabat de comentar són moltes les espècies que continuen aprofitant els abundants recursos i les bones temperatures d'aquest racó de la Mediterrània. Si vols aprofundir i estar al corrent de les observacions has de consultar la web de Birdingalbufera

Camps per La Llonga, Sueca.

Grues a Sueca.

El dilluns vaig fer un recorregut pels camins oberts entre el Palmar i Sueca, vaig observar bones quantitats d'aus, el menys habitual van ser dues grues (Grus grus) i vull destacar un gran bàndol de 875 Picaports (Plegadis falcinellus), de la resta els habituals dels quals adjunte un llistat.

Séquia i camp en Perellonà.

Soliguer (Falco tinnunculus)

Bequeruda (Gallinago gallinago), Àguila calçada  (Aquila pennata), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Arpellot pàl.lid (Circus cyaneus), Collverd (Anas platyrhynchos), Merita (Vanellus vanellus), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), Tieta (Anthus pratensis), Aguilot comú (Buteo buteo), Soliguer (Falco tinnunculus), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Estornell negre (Sturnus unicolor), Estornell (Sturnus vulgaris), Fotja (Fulica atra), Garseta blanca (Egretta garzetta), Espulgabous (Bubulcus ibis).

Cueta blanca (Motacilla alba)

Agró blau (Ardea cinerea), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Gavinot fosc (Larus fuscus), Teuladí (Passer domesticus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Blavet (Alcedo atthis), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Blanca (Pica pica), Agró blanc (Ardea alba) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Peu de la Creu de la Llonga, s. XIII.

Agró blau (Ardea cinerea)



Crònica i fotos de Rafa Muñoz, desembre del 2016.

L’ALBUFERA; VIDA DESPRÉS DE LES CÀBILES.


12 DE FEBRER DE 2016

Marjals d'Alfafar


El gran valor de l'Albufera són les seues terres, les gents que les treballen, les seues tradicions, els cultius i els seus productes tradicionals molts d'ells amb denominació d'origen, però també són un valor diferencial les plantes, els amfibis, rèptils, peixos, aus i mamífers que fan d'aquest lloc un espai singular ple de vida. Aquests valors podrien ser suficients per a aconseguir sobradament la declaració com a Patrimoni Natural de la Humanitat i per tant aquest espai podria gaudir de moltes oportunitats per a desenvolupar nous recursos com per exemple un turisme de qualitat.


Ullal de Baldoví, Sueca.

LA CAÇA, UNA GREU AMENAÇA PER A LA BIODIVERSITAT.

Un seriós obstacle per a mantenir la biodiversitat és la caça, aquesta activitat s'empara en una errònia tradició, fa 150 anys solament tenien dret a posseir escopeta i utilitzar-la en els vedats una reduïda classe alta. L'augment del nivell de vida ha permès que es generalitze l'accés a la caça i l'augment d'una pressió que provoca la mort de milers d'aus, moltes de les quals estan protegides, a més es contamina amb milers de tones de perdigons de plom que enverinen terres, ocells i aqüífers. És als arrossars inundats on van a menjar les aus i aquestes zones tenen l'accés tallat, poc se sap el que ocorre dins on molts caçadors poc preparats són incapaços de distingir un collverd d'un gall de canyar, on amb poca llum és impossible distingir una fotja espècie cinegètica d'una fotja moruna espècie protegida i greument amenaçada que és objecte de costós programa de cria en captivitat.

Tifort (Tringa totanus)

NO ÉS EFECTIU PROHIBIR LA CAÇA AL LLAC I PERMETRE-LA EN L'ARROSSAR.

La caça a l’Albufera es limita a les espècies d’aus aquàtiques i solament es permet a les zones dedicades al cultiu de l'arròs, no es pot caçar al llac de l’Albufera, a les seues ribes, a les illes o mates, tampoc es pot caçar al Saler, a les reserves com als tancats de la Ratlla i el de la Pipa, ni a l’estany de la Plana, a la Bassa de Sant Llorenç, o als Ullals de Baldoví i dels Sants. Però les aus aquàtiques són espècies que tenen molta mobilitat, no és efectiu el fet de protegir una bona part de l’Albufera però deixar sense protecció l'únic lloc on troben l'aliment, o es desplacen a l'arrossar per menjar o s'han d'anar.

Albufera de València, gola de El Pujol.

36 DIES HÀBILS PER A CAÇAR, SÓN MOLTS DIES I AMB UN NUL CONTROL.

Normalment la temporada de cacera comença l'últim diumenge de setembre i finalitza en el primer cap de setmana de febrer, per tant està permès caçar 36 dies, molèsties a les aus, durant quasi 5 mesos. Però a més entre aquests 36 dies hàbils s’inclouen sis dies consecutius de caça que en unir-se amb els dos del cap de setmana representen 8 dies consecutius de mort i molèsties en bona part de la superfície del parc. Aquests terrenys tenen l'accés totalment restringit tot aquest període dificultant el control de què ocorre dins dels vedats.

Estany de El Pujol

Açò provoca que quan s'acosta la recta final de la temporada de caça amb el punt àlgid de les Càbiles milers d’aus s'allunyen d'una l'albufera on venien a passar l'hivern, han de fugir o morir abans de tenir les condicions òptimes per a poder tornar als seus llocs de cria al nord. La caça, la degradació de les aigües del llac al costat del canvi climàtic afecten molt negativament la biodiversitat i per tant la riquesa de l'albufera, cal prohibir la caça o com a mínim reduir-la tant en superfície com a reduir els períodes hàbils.

UNA JORNADA TRISTA I GRISA MARCADA PEL PONENT

Vaig començar la jornada per la zona d'Alfafar, pel Rabisanxo on vaig observar 2 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gavina corsa (Larus audouinii), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 72 Flamenc (Phoenicopterus ruber) i un bàndol de 395 Tètol cuanegre (Limosa limosa).


Bàndol de Tètol cuanegre (Limosa limosa)

La següent parada va començar a la Gola de El Pujol, vaig fer el recorregut senyalitzat al costat del canal, allí vaig poder veure una àguila calçada (Aquila pennata), Collverd (Anas platyrhynchos), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), una parella de Blavets (Alcedo atthis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i Pit-roig (Erithacus rubecula).

A la platja i després al llac de El Pujol vaig veure Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Cueta blanca (Motacilla alba) i un bàndol de Gafarrons (Serinus serinus) a les dunes. A l’estany de El Pujol hi havia 71 Picarot (Tringa nebularia), 3 Tifort (Tringa totanus), 49 Xuït (Tringa erythropus) i 2 Cabrellots (Podiceps cristatus). Vaig acabar el matí a l’ullal de Baldoví on vaig poder veure Collverd (Anas platyrhynchos), Fotja (Fulica atra) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis)


Text i fotos de Rafa Muñoz

















PORRÓN ACOLLARADO EN L'ALBUFERA DE VALÈNCIA.



Porrón acollarado (Aythya collaris)

16.01.09

Ayer pudo ser relocalizado el porrón acollarado (Aythya collaris) de l'Albufera. En esta ocasión ha podido ser observado en la mata de El Fang, junto con otros porrones, hay una imagen (algo lejana) en el noticiario de BirdingAlbufera.

Este fin de semana es la ultima tirada en los vedats y desde ese día se dan por iniciadas Les Càbiles...palabra terrorifica donde las haya y que implica nueve días de caza ininterrumpidos. ..nada más y nada menos, en todos los acotados cinegéticos del parque y, por supuesto, en las zonas que tampoco lo son (aunque esto hay que decirlo con la boca pequeña...). Entiendo que lo más dificil de ver estos días, además de pajaros, serán agentes medioambientales, “sepronas” y agentes del orden varios vigilando el cumplimiento de tan arraigada costumbre (sin comentarios) . Como siempre la caza en l'Albufera sigue siendo mundo a parte...


Mensaje de Bosco Dies en el FORO SVO Aves
Foto © Nacho Dies