Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ixobrychus minutus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ixobrychus minutus. Mostrar tots els missatges

LES AUS AMAGADES AL BARRANC DEL CARRAIXET


30 d’octubre de 2019



Hui he tornat al Carraixet que ja feia temps que el tenia abandonat, com sempre no m’ha defraudat, aquest indret molt humanitzat és un punt calent de biodiversitat i permet incloure a Alboraia en la llista de termes amb els espais naturals més interessants del País Valencià. La desembocadura del barranc del Carraixet està a Alboraia, a la província de València.

Vull contar-vos que per gaudir de les aus cal tindre paciència i bona vista perquè moltes espècies tenen plomatges que els ajuden a amagar-se en el seu entorn i això ho fan tant per protegir-se dels seus enemics com per poder acostar-se a les seues preses i poder sorprendre-les.

Gomet (Ixobrychus minutus)


UN GOMET JOVE HIVERNANT

Als canyars que creixen als cursos d'aigua amb poca velocitat o a les marjals mediterrànies hi ha aus especialistes a viure d'incògnit, una d'elles és un agró menut i poc conegut gràcies a els seus costums crepusculars i al seu plomatge críptic, és el Gomet (Ixobrychus minutus). Viu dins dels canyars prop de l'aigua, s'alimenta de tota mena de bestioletes, de peixos, invertebrats i amfibis (Cramp y Simmons, 1977; Del Hoyo et al., 1992). Sembla que els gomets són principalment estivals a la península Ibèrica (Aransay y Díaz Caballero en Martí y Del Moral, 2003). Als mesos d'agost i setembre creuen l'estret per anar a l'Àfrica subsahariana però a l'hivern es queden uns pocs exemplars que degut als seus costums discrets no s'han pogut quantificar (Caballero, 1997; Martínez-Abraín, 1997). El gomet del Carraixet era un jove i això pareix coincidir amb el patró descrit que les aus hivernals són principalment joves (Voisin 1991).

Rossinyol bord (Cettia cetti)


MÉS AUS QUE VIUEN AMAGADES ALS CANYARS

El Rossinyol bord (Cettia cetti) és una xicoteta au menuda, de color marró fosc a la que no li agrada gens eixir de l'espessor, per compensar-ho té un potent cant cridaner amb el qual fa saber a la resta d'ocells que ell viu allí mateix i és l'amo d'eixe trosset de canyar o d'esbarzer.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Un altre ocell vestit amb un plomatge poc cridaner és el Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), té un vestit de color verd pel darrere i un groguet apagat per les parts ventrals, el verd l'ajuda a amagar-se dins dels matolls com són les canyes (Arundo ssp.) i els tamarits (Tamarix gallica), aquest ocell acaba de vindre de centre Europa i passarà tot l'hivern en les nostres terres.

Estornell (Sturnus vulgaris)


UN NOU VINGUT PROU PAREGUT AL NOSTRE ESTORNELL NEGRE

Aquests dies es veuen nombrosos estols, a voltes de milers d’exemplars, d’Estornell (Sturnus vulgaris), vénen del nord i per passar l’hivern amb nosaltres i els seus cosins que són uns valencians sedentaris, parlem de l’Estornell negre (Sturnus unicolor). Molt semblants es diferencien en el fet que al nouvingut li agrada viure en grups molt grans i tenen un plomatge negre ple de pigotes més clares amb reflexos metàl·lics prou més cridaner que el nostre que el nostre estornell negre.

Estornell negre (Sturnus unicolor)



LA RESTA D’OCELLS DEL CARRAIXET

El llistat d’aus el van completar el Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Trist (Cisticola juncidis), un ocell sols present en els passos migratoris com el Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Fotja (Fulica atra)


Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Esplugabous (Bubulcus ibis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)


Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Blauet (Alcedo atthis), Pit-roig (Erithacus rubecula), Gafarró (Serinus serinus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto) i Garsa (Pica pica).

Safranera de l’alfals (Colias crocea)


Les papallones d’eixe matí van ser Blanqueta de la col (Artogeia rapae) i Safranera de l’alfals (Colias crocea).

Cadernera (Carduelis carduelis)


Bibliografia

Diaz, M., Asensio, B., i Telleria, J. L. 1996. Aves Ibéricas I. No Paseriformes. J. M. Reyero Editor. Madrid.

Garrido-López, J. R. 2012. Avetorillo común Ixobrychus minutus. En, SEO/BirdLife: Atlas de las aves en invierno en España 2007-2010, pp. 36-47. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente-SEO/BirdLife. Madrid.

Pescador a Rall


Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos preses el dia 30 d’octubre de 2019 al terme d’Alboraia.

Camp de cols



OCELLS QUE NO VOLEN MARXAR AL SUD!



Gomet (Ixobrychus minutus) mascle.

El passat dijous 10 de novembre vaig acostar-me a la marjal dels Moros per vorer com anava, seguia encara mes seca, mala tardor i mala sequera que estem patint i el pitjor es que ja no es novetat i ningú pot dubtar del canvi climàtic. Les aus tampoc el dubten i ocells que fa pocs anys a principis de la tardor migraven a Àfrica ara o retarden el viatge o no el mamprenen. Com eixample contar-vos que vaig vorer a l’Estany un  Gomet (Ixobrychus minutus) mascle i una Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus) molt grosseta.


Crònica i foto de Rafa Muñoz, 2016

Quadern de Natura, 10 anys.

LA MARJAL D’ALMENARA I ELS ATROPELLAMENTS DE FAUNA



Els estanys d'Almenara.


8 de març 2016.

Feia molt temps que no m’acostava a la marjal d’Almenara i vaig aprofitar que als estanys lluïa un dia amb bon sol i bona temperatura. Només arribar i alçar els ulls al cel vaig vorer al temps un Àguila calçada (Aquila pennata) un Aguilot comú (Buteo buteo) i un Soliguer (Falco tinnunculus).



Soliguer (Falco tinnunculus)




Pel camí de Mangraners ja se sentien els primers cants de cel d'alguna Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), mentre pel cel patrullaven les acabades de vindre d’Àfrica; les oronetes cua-blanca (Delichon urbicum) i les oronetes (Hirundo rustica), que comparteixen una alimentació basada en els insectes voladors amb els seus cosins, els aci hivernants roquers (Ptyonoprogne rupestris).


Corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo).


D’entre els ànecs habituals assenyalar la presència d’un migrador escàs, un mascle de Roncadell (Anas querquedula) a més de l'habitual bon nombre de corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo).



Gomet (Ixobrychus minutus) atropellat.

Per finalitzar aquesta breu crònica vull denunciar l'elevada mortalitat de fauna a la comarcal CV-2310, malgrat la reducció del límit de velocitat, l’abundància de cadàvers a les cunetes es prova de què no es respecta i provoca la mort innecessària de molts animals, molts d’ells són espècies protegides. Vaig fer la troballa sorprenent d’un Gomet (Ixobrychus minutus) atropellat. Aquest xicotet ardeid és un ocell que tradicionalment només estava present a l’estiu, però amb l'evident canvi climàtic hem detectat des de fa uns anys que alguns exemplars es queden tot l’any. Un d’aquests hivernants va tindre la mala sort de travessar aquesta carretera i morir xafat.


Gafarró (Serinus serinus)
Vull fer una crida a la responsabilitat de tots els conductors per què respecten els senyals de trànsit i intenten evitar la mort de qualsevol ésser viu. També espere que les autoritats envien algun agent per primer avisar als infractors i després, si cal, multar els excessos de velocitat.



Femella de busquereta de casquet (Sylvia atricapilla)


Text i fotos de Rafa Muñoz, 2016.

AVES EN EL P. N. DEL TURIA

Avetorillo (Ixobrychus minutus)


2.08.09 -

La semana pasada acudí un par de veces al P. N. del río Turia para pajarear un poco. La primera de ellas fue a la zona de Paterna-Manises, a la que acudí con unos compañeros del trabajo. El calor sofocante hacía que tanto las aves como los observadores estuviéramos casi en estado latente. Lo más destacable, de manera positiva, fue la observación de 2 avetorillos (Ixobrychus minutus), 1 andarríos chico (Actitis hypoleucos) y un par de martines pescadores (Alcedo atthis).

Pero, por desgracia, también observamos un hecho destacable, pero de manera negativa. Resulta que la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ) ha realizado una serie de repoblaciones en el margen del río Turia y dentro de los límites del parque. Hasta ahí todo correcto, y una iniciativa más que idónea. Pero no sé muy bien de quién ha sido la genial idea de plantar pino carrasco (Pinus halepensis) y encina (Quercus ilex) en la orilla de un río. Junto a estas especies habían otras de ribera como la adelfa (Nerium oleander) o el chopo (Populus nigra). Pero, además, probablemente más del 80% de lo plantado estaba muerto.

Me parece que en este caso el remedio ha sido peor que la enfermedad. La sensación que da algunos tramos del parque es un poco desalentadora, ya que se aprecia la elevada mortandad de las especies, además de observar algunos pinos o encinas (vivos y muertos) casi en la orilla del río.

La segunda salida que realicé, junto a compañeros de trabajo y Valentín Moreno, compañero de la SVO, fue a la zona de Vilamarxant, concretamente para realizar parte de la ruta que se había realizado desde la SVO el pasado mes de mayo. El calor, también sofocante, aletargaba a cualquier ser vivo. Por ello, pudimos observar, como más destacable, una pareja de pico picapinos (Dendrocopos major), 1 martín pescador (Alcedo atthis), 1 culebrera (Circaetus gallicus) y escuchar un par de oropéndolas (Oriolus oriolus)

En esta parte del parque, de momento, la CHJ no ha realizado ninguna actuación.

Mensaje de Pedro A. del Baño Moreno en el FORO SVO Aves
Foto de Gregorio Ros, FONS FOTOGRÀFIC SVO

AVES DE LA RIBERA BAIXA Y LA SAFOR

26.06.08

Avetorillo (Ixobrychus minutus)



Ayer una garceta grande (Casmerodius albus) buscaba qué comer en los arrozales del SO de Cullera, fuera de los límites del P.N. de la Albufera. Además, todas las ardeidas previsibles menos avetorillo (Ixobrychus minutus), unas 250 gaviotas de Audouin (Larus audouinii), aproximadamente 50 patiamarillas (Larus michahellis) y unas 10 pagazas piconegras (Gelochelidon nilotica) en vuelo de caza.


La víspera, 25-06, descansaban en la misma zona de arrozales unas 30 grajillas (Corvus monedula) junto a garcillas bueyeras (Bubulcus ibis) y un avetorillo (Ixobrychus minutus) estaba al acecho en una acequia.


Y el 24, a eso de las 22 h., un chotacabras sp. se me cruzó por delante del coche en Tavernes de la Valldigna, en una zona de naranjos. Alguna vez he oído algún comentario sobre cría en naranjales. ¿Tenéis algún dato?


Mensaje Luis Aleixos Alapont en el FORO SVO Aves.

Foto de Gregorio Ros, FONS FOTOGRÀFIC SVO.


LOS CHOTACABRAS EN VALÈNCIA.

27.06.08


Chotacabras pardo (Caprimulgus ruficollis)


Desde mi experiencia te puedo decir que no es nada raro encontrar chotacabras pardo (Caprimulgus ruficollis) criando en naranjales, de hecho me atrevería a decir que es una especie relativamente común en este tipo de cultivos. También tengo varias citas de chotacabras gris (Caprimulgus europaeus) cantando en naranjales en época de reproducción, aunque esta especie no es tan común como el pardo en cultivos de naranjos y suelen ser en naranjales situados más al interior, no tan costeros.


Chotacabras gris (Caprimulgus europaeus)


Así como el chotacabras pardo o cuellirrojo parece más limitado por los rangos altitudinales y es raro encontrarlo por encima de los 800 m.s.m, el chotacabras gris o europeo parece estar más agusto en zonas de interior y de mayor altitud llegando a criar en zonas por encima de 1.500 m.s.m. No obstante, el chotacabras gris parece dese mi punto de vista, más versátil que el pardo, ya que puedes encontrarlo en zonas de interior y gran altitud y aunque en menor medida, en zonas costeras y de altitud muy baja como por ejemplo en Oliva (València).


Mensaje Toni Alcocer en el FORO SVO Aves.

Fotos de José Ventura y Manu Polo, FONS FOTOGRÀFIC SVO.

27.06.08

En los naranjales saguntinos sino todos, casi todos los años se ha encontrado "nido" de chotacagras pardo (Caprimulgus ruficollis).

Mensaje de Fran Atiénzar en el FORO SVO Aves.

30.06.08

Cierto; de vez en cuando hasta se consigue anillar algún pollo.


Mensaje Marcial Marín Villora en el FORO SVO Aves.