UN CIGNE NEGRE A LA MARJAL DELS MOROS


Xicoteta odissea d'una au exòtica, un cigne negre que va aparéixer a la marjal dels Moros.

Miguel Crespo va trobar una femella de cigne negre a la marjal dels Moros (Sagunt) el dilluns 17 de desembre de 2018, el dia 18 jo li vaig fer les fotos que il·lustren aquesta entrada.

Preguntant als fòrums d'ornitòlegs valencians vam esbrinar que aquesta femella de cigne negre hauria fugit el cap de setmana del 15-16 de desembre de 2018 quan un gos solt va entrar a l'estany del jardí dels Vivers i totes les aus que volaven fugiren (Javier Gans).

El cigne hauria volat fins al Port de Sagunt i cansat es va deixar atrapar per la policia que l’haurien amollat a la marjal dels Moros (ATU).

Es la segona volta que aquesta femella fuig, ja en la primavera de 2016 va escapar-se dels Jardins del Reial i el 19 de juliol la tornaren a casa després agafar-la cansada a la platja de la Malva-rosa de València.

Cigne negre (Cygnus atratus) 



El 24 de gener de 2019 Javier Gans d'Estudi Verd va agafar la femella de cigne negre que havia fugit i la va tornar als jardins dels Vivers, sens dubte aquesta femella prefereix viure lluny de la ciutat de València.


Vídeo de Javier Gans d'Estudi Verd en el moment d'amollar el cigne als jardins dels Vivers




Cigne negre, Cisne Negro, Black Swan (Cygnus atratus)

Aquesta és una espècie originària d'Austràlia, per tant és una au exòtica que es va introduir a Anglaterra l’any 1791 (Banks et al. 2008), la primera reproducció documentada d'exemplars assilvestrats va ser l’any 1902. En 2005 es va estimar que hi havia 20 parelles reproductores a Gran Bretanya i en el període de 2007 a 2011 es va estimar que hi havia 25 parelles (M. Holling in litt. / RBBP 2011). Com és una espècie que pot ser nociva per a cultius i pastures a més de ser molt agressiva amb altres espècies en 1981 se li va classificar en l'Annex 9 de la Wildlife and Countryside que considera un delicte alliberar o permetre la fuita d'aquesta espècie.

Cigne negre (Cygnus atratus) 


A Holanda el primer registre de reproducció va ser en 1978 (Lensink et al. 2013). A la fi dels 80 i principis dels anys 90 els cignes negres van començar a reproduir-se i en 1994 hi havia 25-30 parelles (Lensink 1996), de 1998 a 2000 la població va pujar a 60-70 parelles (van Dijk 2002), en 2010 la població s'havia estabilitzat en aquestes 60-70 parelles, els nombres màxims en una concentració hivernal va ser de 225 ocells (Lensink et al. 2013).

Cigne negre (Cygnus atratus) 


En Austria, a Viena va ser eliminada una població de al voltant de 30 parelles reproductores en la dècada de 1990 i l'espècie ja no es reproduïa en el període de 2004 a 2007 (Banks et al. 2008)

A Bèlgica es va estimar una població reproductora de 40-45 parelles en el període de 2000 a 2002 (Vermeersch & Anselin 2009)A Alemanya entre 11 i 18 parelles en 2005 (Bauer & Woog 2008).

A França entre 6 i 26 en el període de 2000 a 2006 (Dubois 2007). A Itàlia entre 5 i 10 parelles en el període de 2004 a 2007 (Banks et al. 2008). A Suïssa hi havia un màxim de dues parelles en el període de 2004 a 2007 (Kerstenholz et al. 2005). Per tant la població europea en la primera dècada del segle XXI seria de 123 i 196 parelles.

Cigne negre (Cygnus atratus) 


A la Península Ibèrica és més freqüent al voltant del mar Cantàbric i l’origen deurien ser d’ocells britànics. Sols s’ha reproduït a la bassa de Zurbano en Salburua, Vitòria-Gasteiz, on va causar seriosos problemes en impedir la reproducció d'altres espècies als voltant del seu niu (Onrubia, 2002)

A Catalunya fins l’any 2002 s’havien observat 6 exemplars entre 1989 i 2001 al delta del Llobregat i al delta d’Ebre, a Mallorca un total de 3 ocells entre 1997 i 1999 a Pollença, Santa Margalida i al Port de Palma. (J. Clavell 2002)

Cigne negre (Cygnus atratus) 


Al País Valencià tenim 10 cites, totes d’un exemplar excepte la primera on es van vorer dos, el detall és el següent:

Novembre de 1982 un exemplar a la marjal de Pinedo (Toni Polo com. Per.)

Gener de 2005 un exemplar al Perellonet (València) (Toni Polo com. Per.)

En agost de 2005 Lluis Aleixos va trobar dos exemplars a l'Estany de Cullera i un semblava estar anellat. El 20 de febrer de 2006 Enrique Valero els va tornar a observar acompanyats de dos Cygnus olor, dos Tadorna ferruginea i dos Branta canadensis.

18/6/2007. Gregorio Ros Montolío va trobar un exemplar a la desembocadura del riu Sec, Castelló de la Plana.

9/4/2010. Responsables del paratge natural del Clot de Galvany (Elx) van observar un exemplar en l’estany nord.

21/4/2011.  Antonio Jacobo Ramos observà un exemplar al Clot de Galvany, possiblement el mateix exemplar al Fondo d’Elx el 29 d’abril i després, el 6 de setembre, a les Salines de Santa Pola.

16/1/2013 Antonio Jacobo Ramos va trobar un exemplar a la desembocadura del riu Segura, que tornà el 31/7/2013 observat per Antonio Jacobo Ramos i Óscar Aldeguer.

Cigne negre (Cygnus atratus) 


14/11/2015. J. Ventura, A. Signoli i G. Chaguaceda van observar un exemplar adult a la desembocadura de la gola del Pujol i posteriorment a la platja de la Garrofera.

9/1/2018. Jordi Miralles va trobar un exemplar a la Desembocadura del riu Mijares, va romandre fins a mitjan febrer.

17/12/18. Miguel Crespo va trobar l'exemplar a la marjal dels Moros (Sagunt). El dia 18 continuava i vaig fer les fotos d'aquesta entrada al BLOG.

Cigne negre (Cygnus atratus) 


Bibliografia

N. Beemster, E. Klop. Risk assessment of the Black swan (Cygnus atratus) in the Netherlands. A & W-report 1978. Altenburg & Wymenga ecologisch onderzoek, Feanwâlden.

Dies, B., Dies, J. I., et al. Birding Albufera: el observatorio de las aves de L’Albufera de Valencia (aplicación web: birdingalbufera.es). Fundació Assut, Valencia. 2008-2018.

J. Clavell. Catàleg dels Ocells dels Països Catalans. Lynx Edicions, Barcelona 2002.

Dies Jambrino, J. L. Dies Jambrino, B.,  InterNatura. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1991-1994. Versió web: http://www.internatura.org/anuario/anuario.html

Dies Jambrino, J. L. Dies Jambrino, B.,  1997. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1994. Estació Ornitològica de l'Albufera (SEO/BirdLife). València.

Gómez-Serrano, M. A., Giménez Ripoll, M., Dies Jambrino, J. L., Dies Jambrino, B., Monsalve Dolz, M. A. 2000. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 1995-1997. Estació Ornitològica de l'Albufera (SEO/BirdLife). València.

Polo, A., Polo, M. (eds.). Aves de la Comunidad Valenciana 2000-2001-2002. Societat Valenciana d'Ornitologia. València.

Tirado, M. (ed.) 2011. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2009. Internatura Castellón.

Tirado, M., García, M. (ed.) 2014. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2010. Internatura Castellón.

Tirado, M., Alcocer, A., Marco, J., Vera, P., Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J., Luque, E. 2015 (eds.) 2015. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 2011. Internatura Castellón.

Tirado, M., Vera, P., Marco, J., Alcocer, A., Marco, J.,  Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J., Luque, E. 2017 (eds.) 2015. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XV 2012-2013. 
Internatura Castellón.

http://www.birdcenter.org/actualidad/noticias/181-problematica-especie-exotica-cisne-negro-en-urdaibai




Text i fotos de Rafa Muñoz 2018,

UN AGULLAT GRAN AL SALER




Agullat gran (Gavia immer) 


Dimarts 4 de desembre Manolo Salas va trobar un Agullat gran (Gavia immer) a la platja del Saler, l'endemà vaig acostar-me i quan anava per la mallada vaig vorer a Víctor París damunt d'una duna de la platja de la Devesa mirant la mar amb els prismàtics. Una volta junts tot seguit vam trobar l'agullat a la mar enfront del Casal d'Esplai, a les hores Víctor va pujar a la seua piragua per intentar fer-li alguna foto i jo vaig restar a la bora de la mar.

Víctor Paris amb la seua piragua


La mar estava totalment plana i no feia falta cap vent de ponent per deixar-la llisa, de fet hi havia calma total i un sol que obligava a llevar-se roba i quedar-se en mànega curta. Hi havia poc moviment d’aus però el suficient per vorer alguna Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis).

Agullat gran en plomatge d'estiu a Islandia 2018.


A migdia vaig marxar al cap de Cullera per intentar aprofitar l'entrada dels vaixells de pesca que sempre atrauen les aus marines que busquen els rebutjos de peix que buiden en l'aigua abans d'entrar a port.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)


Prompte vaig vorer una gran bassa de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) d'uns 300 individus descansant posats en la mar, crec que amb calma total prefereixen no cremar energia amb el vol actiu, per optimitzar el desplaçament necessiten un poc de vent. Un bon nombre de gavines sí que anaven darrere dels pesquers, principalment eren Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i alguns exemplars de Gavinot fosc (Larus fuscus). Tampoc estaven molt actius uns adults de Mascarell (Morus bassanus) tot i que alçaren el vol per acostar-se als pesquers buscant un àpat, la sorpresa va ser el vorer un solitari Ànec blanc (Tadorna tadorna) descansant a la mar.

Mascarell (Morus bassanus)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.