UN ENFILAT A ALFARA DEL PATRIARCA.

22 de març de 2016.


L'enfilat és una tècnica per caçar ocells menuts amb xarxes abatibles. Aquesta captura d'aus salvatges està prohibida per la legislació europea però amb l'excusa de ser una tradició arrelada ha sigut autoritzada per la Generalitat Valenciana, esperem que fins ara i que les noves forces rectifiquen prohibint el que només tenia sentit en èpoques de fam, quant era important tindre accés a les proteïnes.




Enfilat d'Alfara, lloc per estendre la xarxa.

La Conselleria de Medi Ambient donava autoritzacions per capturar pardals mitjançant l'enfilat amb l'excusa d'obtenir ocells que s'utilitzarien en concursos de cant, altre arrelat costum coneguda com a Silvestrisme, però la veritat era ben distinta, l'objectiu principal era obtindré pardals pel consum humà, els coneguts com "pardalets fregits".





Amagatall de l'enfilater per fora.



Conselleria autoritzava el que les autoritats europees prohibien a la Directiva d'aus 2009/147/CE en concret a l'article núm. 9 "Directrius tècniques per l'adaptació d'extracció de fringíl·lids del medi natural". També s'oblidaven de sentencies contraries a l'enfilat del Tribunal de Luxemburg. Tot aquest disbarat legal permetia l'autorització de la mort de més de mig milió de pardals de 2010 a 2015, i això només era el permés, quants ocells han mort amb l'excusa de l'enfilat?



Amagatall per dins.

NOMBRE DE CAPTURES AUTORITZADES PER LA G.V. 

Espècies /  Any                             2010    2011     2012     2013     2014     2015     Total

Cadernera (Carduelis carduelis)   40000 40000   40000    35000   31600   27850   214450
Passerell (Carduelis cannabina)   12000 12000   12000   16000    15000   13270    80270
Verderol (Carduelis chloris)l         24000  24000   24000   19000   14400    9775     115175
Gafarró (Serinus serinus)            18000   18000   18000   15000   11000     7995     87995
Pinsà (Fringilla coelebs)               10000 10000   10000     5000     4300     3510     42810

TOTAL                                    104000  104000 104000   90000   76300   62400   540700

Font:  ECOLOGISTES EN ACCIÓ 




Un dels rars eixamples d'utilització d'aus caçades amb l'enfilat i mortes pel consum va ser la notícia de la detenció d'un home a l'octubre de 2015, a Castelló, aquesta persona duia dues bosses amb 121 ocells morts, les xarxes de l'enfilat i el reclam al cotxe.


Caderneres i passerells objecte del enfiaters



Per desgràcia aquest costum també és freqüent a València, el passat 22 de març en una passejada pel llit del barranc del Carraixet, al costat mateix d'Alfara del Patriarca vaig trobar un enfilat perfectament preparat i amb les seues instal·lacions en perfecte estat de conservació, perquè ben segur estarà utilitzant-se habitualment tot i estar fora del període hàbil de caça.




Coordenades i ubicació de l'enfilat d'Alfara del Patriarca:


39°32'48.45"N

0°22'52.87"O



Aprofite aquesta humil finestra per a demanar a les noves autoritats que no es torne a permetre l'enfilat i als cossos de seguretat que vigilen i perseguisquen l'ús d'aquestes instal·lacions i la denúncia dels seus responsables.




Altra denuncia que vull fer, directament a la consciència de tots és la utilització del barranc com abocador il·legal de tot tipus de deixalles, llance un crit en defensa d'un barranc del Carraixet que siga un corredor ecològic de l'Horta Nord, un espai verd i net per l'esplai de tots i que puga ser un refugi per a moltes espècies d'animals i vegetals en mig d'un entorn molt humanitzat.

Text i fotos de Rafa Muñoz, excepte foto del SEPRONA, Guàrdia Civil.


LA MARJAL D'ALMARDÁ

La Closa, Sagunt. 9 de març de 2016.

Marjals de l'Horta Nord a 1943




























Antigament totes les zones planes prop de la mar eren aiguamolls, l'home ha anat dessecant aquestes terres per fer-les servir per al conreu. Vull mostrar-vos una xicoteta mostra de fa pocs anys, algú recorda de com eren aquestes terres als anys cinquanta i seixanta? Com eixample vull ensenyar-vos un mapa de 1943 on es veu perfectament l'extensió de l'antic marjal de l'Horta Nord. En 75 anys s'ha reduït més d'un 95%, només queden dos racons, al nord la marjal dels Moros i al Sud Rafalell i Vistabella.

Cueta groga (Motacilla flava)

L'historia tornà a repetir i trobem una minvà salvatge dels aiguamolls primigenis al nord del riu Palància, entre Sagunt i Xilxes, on actualment només queden uns valuosos racons humits als Estanys d'Almenara i Casablanca al Baix Maestrat i al sud, al Camp de Morvedre, als termes de Quartell, Benavites i Sagunt encara podem trobar la marjal d'Almardá.

Aquest últim racó va ser salvat de la dessecació definitiva i posterior urbanització a l'any 2000 gràcies a la tasca d'Acció Ecologista Agró que va buscar 3.000 mecenes que aconseguiren reunir un milió de pessetes (6.000 €) per comprar uns camps de tarongers on havia una antiga surgència aterrada que ja era esmentada pel gran Antoni Josep Cavanilles a la seua obra "Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del reyno de Valencia" (Madrid, 1795-1797). Gràcies a la recuperació d'aquestes aigües de moltíssima qualitat es va permetre mantenir viu aquest un bon tros d'aiguamoll.

Corriol (Charadrius dubius) 
A aquest lloc que havia visitat molt poc vaig acostar-me el passat 9 de març. En un dels camps amb poca aigua i molt de fang vaig trobar un tranquil racó on amagar-me sense molestar els ocells i vaig poder gaudir d'un grapat d'espècies i xafardejar les seues interaccions sense molèsties per la meua part.

Camallonga (Himantopus himantopus)
Només vull fer un ràpid resum de les espècies que hi havia, de les relacions entre elles i curiositats fenològiques. Encara que amb risc de "humanitzar" vull començar per un detall que ens ajude a valorar als ocells no com simples animals, més bé com especies ben paregudes a la nostra, amb les que compartim moltes més coses de les que sospitem i de les que podem gaudir en el moment que ens oblidem del nostre antropocentrisme d'animals "racionals". D'entre moltes camallongues (Himantopus himantopus) hi havia una amputada d'un peu, per tant amb una greu disfunció de la mobilitat que no l’impedia fer una vida totalment normal. Junt la resta de les seues companyes, es dedicava a furgar els fangs en busca dels insectes dels quals s'alimenten, l'única diferencia és que les demes caminaven i ella havia de caminar fent curts bots a la cama coixa.

Picaport (Plegadis falcinellus)


Un dels 650 Picaports (Plegadis falcinellus) que també buscaven menjar als tolls, però en aquest cas aliments animals més grans, va tindre la sort d'agafar un cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i li durà ben poc l'alegria, ràpidament l'envoltaren tres gavines vulgars (Larus ridibundus) i la més descarada li furtà l'àpat entre les rialles de les seues germanes, mentre el picaport protestà cridaner però conscient de no poder fer res per recuperar el seu tresor perdut.

Picaport protesta a 3 gavines vulgars


Entre les aus més menudetes vaig vorer la meva primera Cueta groga (Motacilla flava) d'aquest any, són unes acabades de tornar del sud que només les veurem durant els passos migratoris. No molt lluny es trobaven uns corriolets (Charadrius dubius), uns tiforts (Tringa totanus), una Merita (Vanellus vanellus) i dos redonells (Philomachus pugnax).



Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Per finalitzar assenyalar que també hi havia 50 flamencs (Phoenicopterus roseus) que es dedicaven a abaixar el cap i ficar el bec dins de l'aigua, amb un sonor moviment es dedicaven a filtrar el fang i aigües per traure totes les algues i els xicotets crustacis que amb gran velocitat es desenvolupen en les aigües poc profundes gràcies a la llum solar i les bones temperatures. Poden fer-ho gràcies a unes làmines que tenen dins de la boca i amb una llengua rasposa que xiscla bombant fora l'aigua filtrada i entrant la nova plena d'éssers vius poc més que microscòpics. En el grup destacaven un bon nombre de joves nascuts aquest any, va parar un cotxe ben prop i de sobte un ronc crit d'alerta va fer tot el ramat deixara de menjar i estiraren el coll en posició d'alarma, un dels adults va conduir el grup en direcció contraria al teòric perill, desfilaven protegint els flancs altres adults i al centre quedaren els joves. Molt prompte varen comprovar que havia desaparegut l’amenaça i un altre curt crit els indicà que podien tornar a menjar, per tant ràpidament tornà la tranquil·litat en aquesta marjal valenciana. 




Cueta blanca (Motacilla alba)

Merita (Vanellus vanellus)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2016.



LA MARJAL D’ALMENARA I ELS ATROPELLAMENTS DE FAUNA



Els estanys d'Almenara.


8 de març 2016.

Feia molt temps que no m’acostava a la marjal d’Almenara i vaig aprofitar que als estanys lluïa un dia amb bon sol i bona temperatura. Només arribar i alçar els ulls al cel vaig vorer al temps un Àguila calçada (Aquila pennata) un Aguilot comú (Buteo buteo) i un Soliguer (Falco tinnunculus).



Soliguer (Falco tinnunculus)




Pel camí de Mangraners ja se sentien els primers cants de cel d'alguna Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), mentre pel cel patrullaven les acabades de vindre d’Àfrica; les oronetes cua-blanca (Delichon urbicum) i les oronetes (Hirundo rustica), que comparteixen una alimentació basada en els insectes voladors amb els seus cosins, els aci hivernants roquers (Ptyonoprogne rupestris).


Corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo).


D’entre els ànecs habituals assenyalar la presència d’un migrador escàs, un mascle de Roncadell (Anas querquedula) a més de l'habitual bon nombre de corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo).



Gomet (Ixobrychus minutus) atropellat.

Per finalitzar aquesta breu crònica vull denunciar l'elevada mortalitat de fauna a la comarcal CV-2310, malgrat la reducció del límit de velocitat, l’abundància de cadàvers a les cunetes es prova de què no es respecta i provoca la mort innecessària de molts animals, molts d’ells són espècies protegides. Vaig fer la troballa sorprenent d’un Gomet (Ixobrychus minutus) atropellat. Aquest xicotet ardeid és un ocell que tradicionalment només estava present a l’estiu, però amb l'evident canvi climàtic hem detectat des de fa uns anys que alguns exemplars es queden tot l’any. Un d’aquests hivernants va tindre la mala sort de travessar aquesta carretera i morir xafat.


Gafarró (Serinus serinus)
Vull fer una crida a la responsabilitat de tots els conductors per què respecten els senyals de trànsit i intenten evitar la mort de qualsevol ésser viu. També espere que les autoritats envien algun agent per primer avisar als infractors i després, si cal, multar els excessos de velocitat.



Femella de busquereta de casquet (Sylvia atricapilla)


Text i fotos de Rafa Muñoz, 2016.