Repàs hivernal de l’Horta Nord

 

Aratinga de màscara roja, Arxiu RMiB

Duguem uns mesos d’hivern de 2025 amb molta pluja, cosa bona per a la terra tot i que no afavoreix molt la tasca del naturalista. Malgrat això les quatre estonetes que he pogut eixir m’han permés comprovar el batec de la biodiversitat de l’Horta Nord. Doncs fem un xicotet repàs il·lustrat.

El dia 17 de gener a Almàssera em vaig sorprendre en trobar un gran estol de 48 aratinga de màscara roja (Psittacara erythrogenys) al jardí de l’avinguda d’Ausiàs March d’Almàssera alimentant-se a terra.

Àguila calçada, Arxiu RMiB

Tòrtores turques festejant, Arxiu RMiB

Tres dies després, a l’horta i a la marjal del Puig, on malauradament estan desfent la darrera franja costanera que quedava lliure d’edificis i un bon tros de marjal, vaig veure un blauet (Alcedo atthis) i una àguila calçada (Aquila pennata). Eixe mateix jorn a Almàssera hi havia una parelleta de tórtores turques (Streptopelia decaocto) que es calfaven fent una còpula, ben segur que en no res començaran a covar.

Oroval al Carraixet, Arxiu RMiB

Acabí gener al barranc del Carraixet, el 30 vaig sorprendre un oroval (Ardeola ralloides), una espècie d’agró que en hivern prefereix cercar aiguamolls més temperats, però els darrers anys sols quedar-se per ací algun individu.

Roget al Carraixet, Arxiu RMiB

El 6 febrer, al tram del Carraixet en el seu recorregut pel terme d’Alboraia, vull destacar la troballa d’un mascle de roget (Aythya nyroca).

Corba marina al Carraixet, Arxiu RMiB

 

També hi havia una corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) anellada i un bon grup de cotorra grisa (Myiopsitta monachus), tot mentre un llaurador collia carxofes. 

Cotorra grisa al Carraixet, Arxiu RMiB

Ja es veien els primers pollets de coll-verd (Anas platyrhynchos), en concret una femella cuidava dos jovenets d’una grandària mitjana. Uns altres que ja anaven en cura dels seus fills una parella de galls de canyar (Porphyrio porphyrio).

Collverd, Arxiu RMiB

Gall de canyar, Arxiu RMiB

El 10 de febrer una àguila calçada (Aquila pennata) s’acostà per Almàssera, anava darrere de caçar alguna del centenar de tórtores turques (Streptopelia decaocto) que tenim al voltant de les naus de Dacsa que estan plenes de grans d’arròs i dacsa a la seua disposició. En descobrir el rapinyaire, se li tiraren damunt 6 gavinots (Larus michahellis) amenaçant la intrusa amb els seus peculiars crits esgarrifadors. 

Cotorra de Kramer, Arxiu RMiB

L’aldarull provocà que fugiren de l’escena una parella de cotorres de Kramer (Psittacula krameri), amb els seus característics esbatecs.

Escabussonet, Arxiu RMiB

El dia 25 vaig assistir a l’àpat que va pegar-se un fartó menudiu, un escabussonet (Tachybaptus ruficollis) que després de prou intents, finalment pogué engolir un cranc de riu americà (Procambarus clarkii) de grandària mitjana.

Tortuga d'aigua americana, Arxiu RMiB

No massa lluny vaig estar una bona estona admirant la tècnica de festeig d'un mascle de tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans). S'acostava nadant per darrere d'una gran femella que anava a la seua, quan la senyora s'adonava de la seua proximitat es girava i se li encarava. El mascle molt més menut, aviat es retirava de la gran boca de la fadrina i pegava la volta per a intentar tornar a entrar-li per darrere. Estigueren una bona estona amb el joc, fins que desaparegueren baix la vegetació flotant i m'impediren comprovar com acabava la festa. Tot i que són una espècie invasora, espere que tingueren un final feliç.

Corriolets a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB

El 28 febrer vaig tancar els dos mesos més freds a casa nostra amb un recorregut per la marjal de Rafalell i Vistabella. Com a més destacat assenyalar la presència d’un trio singular, un solitari corriol tres-dits (Calidris alba) que acompanyava un corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i un corriolet (Charadrius dubius).

Gavina corsa a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB

No massa lluny descansaven a la platja una parella de gavines corses (Ichthyaetus audouinii). Eixe dia ja es veien les primeres oronetes cua-blanca (Delichon urbicum)  i també vaig sentir per primera volta aquesta temporada, el cant de la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon).

Text i fotos Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

 

Temporada de cria al Carraixet

Femella de collverd i pollet al Carraixet, Alboraia 2024, Arxiu RMiB

Arriba març i les aus no esperen la primavera per a començar les seues tasques reproductives al darrer tram del Carraixet, en Alboraia.

 

4 de març

Eixa jornada trobí 2 adults de gall de canyar (Porphyrio porphyrio) tenien cura d’un pollet menut, tot i que aquesta espècie pot reproduir-se en qualsevol moment de l’any. Eixe mateix dia un fotja (Fulica atra) estava covant. Encara es veien molts mosquiters (Phylloscopus collybita), ara estan en pas migratori i en pocs dies marxaran tots.

 

Fotja covant al Carraixet, Alboraia 2024, Arxiu RMiB

15 de març

Vaig veure els primers pollets de collverd (Anas platyrhynchos), una femella custodiava 10 pollets molt menuts. Una parella de fotges (Fulica atra) copulaven i no massa lluny una altra covava. Al mar encara es veien cinc mascarells (Morus bassanus) adults, en aquestes dates ja devien cap a l’Atlàntic, dirigint-se a les seues colònies de cria, al nord del continent. Els picaports (Plegadis falcinellus) fugen de la sequera dels arrossars després de la fanguejà, llavors s’han d’escampar per tota la plana costanera per a trobar aliment lluny de l’Albufera.

 

Corba marina "punky" al Carraixet, 2024, Arxiu RMiB

22 de març

Els territs tres-dits (Calidris alba) encara es veien a la platja de Port Saplatja, ben prop hi havia un adult acompanyat d’un jove de l’any de verderol (Chloris chloris) que menjaven llavors en les plantes que creixen pegades al mur del passeig marítim. Uns altres que es resisteixen a mamprendre la migració prenupcial eren tres exemplars de corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un d’ells vestia el seu cridaner plomatge nupcial semblava un dinosaure punky. Els rossinyols (Luscinia megarhynchos) són uns nouvinguts després de passar els mesos freds a l’Àfrica, ara omplin el paisatge sonor amb el seu espectacular cant nupcial per a trobar parella.

 

Assecant cebes a Alboraia 2024, Arxiu RMiB

18 d’abril

Eixe matí ja s’havien generalitzat les femelles de collverd (Anas platyrhynchos) acompanyades de pollets, vaig veure 5 femelles que sumaven un total 33 pollets, una d’elles era una mare de categoria perquè ella a soles s’encarregava de 14 pollets. Eixe mateix dia una fotja (Fulica atra) nodria tres pollets diminuts. Per primera volta vaig sorprendre una cadernera (Carduelis carduelis) bevent les gotes de rosada que hi havien damunt d’una fulla de canya (Arundo donax), sorprén perquè tenia ben prop l’aigua del barranc que està molt neta. Ja havien marxat tots els mosquiters comuns i es veien mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus). Les falcies (Apus apus) semblaven amarar, planejant baixaven ras a l’aigua per a veure o banyar-se amb els esguits que alçaven fregant l’aigua.

Todó (Columba palumbus)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

Tractant les cebes, Alboraia, Arxiu RMiB

 

Les cigonyes visiten Almàssera

Cigonya, Arxiu RMiB

 

La nit del 10 de setembre un grup cigonyes blanques (Ciconia ciconia) aterraren als teulats Almàssera per a fer nit. A les 20 hores, molts veïns de les cases properes al camí de Barcelona s’adonaren que damunt les naus de les instal·lacions de l’empresa DACSA hi havien aterrat una vintena de cigonyes, que es repartiren pels edificis més alts per a dormir. Curiosament, a la mateixa hora Diana Ferrís va reportar al fòrum de Whatsapp Pajarer@s del País Valencià que trenta cigonyes havien aterrat a Foios per a dormir. 

Cigonyes a DACSA, Arxiu RMiB

L'11 de setembre a les 8 del matí, amb més llum vaig contar un total de 23 exemplars que havien passat la nit a Almàssera. En eixir el sol s'havien ajuntat en la torre més alta del polígon industrial, a esperar les condicions idònies per a reprendre viatge migratori. Per a reduir el consum energètic, prefereixen les hores centrals del dia perquè l’aire calent els dona més sostenibilitat mentre volen.

Cigonyes a Tavernes Blanques, Arxiu RMiB

A les 8 hores i 25 minuts ha arribat volant un estol de cigonyes, possiblement les que dormien a Foios. Les que estaven a Almàssera han alçat el vol per ajuntar-se, he calculat que en total hi havia al voltant de 42 exemplars. No han anat massa lluny, han travessat el barranc del Carraixet i s'han tornat a parar dalt de la terrassa de l'antiga fàbrica de Lladró, al costat de l'ermita dels Degollats, a Tavernes Blanques.

Cigonyes en vol cap a València, Arxiu RMiB

Tots sabem que a casa nostra no tenim cigonyes, la façana mediterrània no els atrau, pot ser, per l’excés d’urbanització. Llavors el fet excepcional de la presència de cigonyes es produeix perquè aquestes aus són migratòries, quan acaba la seua època de reproducció les famílies de cigonyes mamprenen viatge cap al sud, per a fugir del fred. Les que es reprodueixen a centre Europa van ajuntant-se i baixen cap al sud. En passar els Pirineus continuen camí seguint la façana costanera del Mediterrani. A finals de l’estiu, per damunt nostre hi ha un intens flux d’aus que baixen del nord d’Europa i marxen cap al sud de la Península o, fins i tot, creuen l’estret, per anar a l’Àfrica Subsahariana. Una volta s’acabe l’hivern les cigonyes regressaran a les seues àrees de cria, i algunes d’elles tornaran a passar per damunt nostre. 

Cigonyes al teular de Lladró, Arxiu RMiB

Text i fotos de Rafa Muñoz 

 

Cigonyes damunt de DACSA, Arxiu RMiB

Almàssera, 10 de gener 2023

 

Busquereta cuallarga (Sylvia undata)

Un dia, un lloc i una au (9)

La localitat d'Almàssera té un terme menut on tot el que no està urbanitzat és horta, l'únic racó on tenim un xicotet oasi de biodiversitat el tenim al llit del barranc del Carraixet. Per a evitar les periòdiques inundacions que patien els pobles veïns del barranc en els darrers metres del seu traçat, es va fer una intervenció agressiva canalitzant el seu llit. Entre 1991 i 1996 es va construir, al llit ficaren tancament de formigó i a les vores es van fer unes parets permeables d’escullera de pedra subjectada per malles metàl·liques.

Tot i desfer la poca naturalització que restava durant les obres, el pas del temps i la persistència de la natura van anar recolonitzant aquest espai. En depositar-se sediments pogueren arrelar les plantes: senills, joncs, esbarzers anaren creixent i facilitaren cau i aliment a moltes espècies animals que començaren a recolonitzar-lo. També va influir que l’aigua està present tot l’any, inclús sembla haver-hi brolladors d’aigües subterrànies de molt bona qualitat. Hui en dia tenim més de cent espècies d’aus presents al llarg de l’any, també hi ha peixos, rèptils, amfibis i mamífers. Una bona part d’aquestes espècies estan protegides i fins i tot es reprodueixen al Carraixet.

És prou difícil seleccionar una au que represente aquest indret, eixe matí vaig trobar 369 individus que pertanyien a 31 espècies. Hui us parlaré d’una poc freqüent a les planes litorals, es tracta de la busquereta cuallarga (Sylvia undata), Curruca rabilarga. És un ocell molt més freqüent als pinars i matolls de les nostres muntanyes. Tot i ser considerada com una espècie sedentària, en ple hivern molts individus baixen a les planures costaneres on troben molta més disponibilitat d’aliment que a les seues àrees de reproducció. 

Menja xicotets invertebrats que captura recórreguen la vegetació, prop del terra, per això aquí la podrem trobar en les grans taques d'esbarzers. És prou tímida i no li agrada deixar-se vorer, per això haureu d'estar molt atents als moviments en mig dels matollars, és molt més fàcil sentir el seu cant i després intentar endevinar la menuda silueta d'una au fosca amb cua molt llarga.

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125854898

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

CH del Xúquer arrasa el Carraixet

 

El Carraixet arrasat en època de reproducció d'aus protegides

Alboraia, 11 de març de 2023

Confederació hidrogràfica del Xúquer està fent una neteja de la vegetació del llit del darrer tram del barranc del Carraixet, al seu pas pel terme d’Alboraia. Han clavat maquinària pesant per arrencar les taques de canyes (Arundo donax). Tot i que combatre les espècies invasores és obligatori per llei, cal tenir en compte les circumstàncies dels espais on s’ha d’actuar.

Niu de galls de canyar amb pollets i ous el 22 de febrer, al Carraixet

En aquest cas, a punt de començar la primavera al Carraixet ja hi ha moltes espècies en ple període reproductor. Les fotges (Fulica atra) començaren a fer niu el 17 de gener i el 2 de febrer ja es veien exemplars covant. Unes altres aus, que a més estan protegides són els galls de canyar (Porphyrio porphyrio), una parella donava menjar als seus pollets el 22 de febrer. Sols mencione dues de les 141 espècies d’aus que acull el barranc del Carraixet i la seua desembocadura al llarg de l’any.

El mateix lloc del niu el dia 11 de març!

Aquests treballs provocaran la pèrdua de nius amb ous i la mort de pollets d’espècies protegides, per tant, aquestes actuacions serien susceptibles de ser considerades com a delicte ambiental. Cal afegir el poc interés dels promotors d’aquestes actuacions quan envien a un operari d’una subcontracta que no distingeix entre canya i senill (Phragmites australis), llavors amb la seua pala arrenca tota la vegetació que troba davant. El que devia ser una tasca de cirurgia ambiental, extirpant sols l’espècie invasora, es converteix en una excusa per a desfer-se de tota la vegetació d’un espai natural molt valuós. És com si un metge davant un càncer extirparà, fins i tot, el teixit sa, provocant la mort del pacient.

Màquina pesant treballant l'11 de març al Carraixet

És decebedor que organismes estatals que haurien de donar eixample a l’hora de protegir el nostre territori, com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l’Ajuntament d’Alboraia, s’obliden del seu deure legal i enceten treballs en zones ambientals valuoses sense una consulta prèvia a tècnics mediambientals o a les associacions naturalistes que són les coneixedores del dia a dia dels nostres espais naturals i de l’estat de les espècies més valuoses o escasses. La societat civil hem d’exigir l’aturada immediata dels treballs fins a finals d’estiu, quan s’haja acabat el període reproductor i que només s’actue amb les canyes (Arundo donax).

Màquina excavadora desfent el senillar! 11/3

 16 de març de 2023

La raó de les demandes d’aturar els treballs fins a la finalització de la temporada de cria de la biodiversitat del Carraixet, l’anunci de la presentació de denúncies per un presumpte delicte contra espècies protegides, junt amb la pressió d’associacions i d’alguns mitjans de comunicació han aconseguit que la màquina se’n vaja del llit del barranc. 

En aquesta carrera contra el rellotge amb l’objectiu de salvar postes i pollets del llit del barranc, han col·laborat amb molta agilitat: la Societat Valenciana d’Ornitologia, l’Associació Carraixet Espai Protegit, i els grups municipals d’Alboraia de Compromís i d’Unides Podem. Cal ressenyar la manca d’interés d’alguns mitjans de comunicació impresos de València com Las Províncias o l’Agència EFE en publicar res d’aquest desgavell ambiental i, per contra, agrair als que sí que s’han fet ressò d’aquesta problemàtica ambiental: Hortanoticias, Samaruc Digital, À Punt Notícies Nit i Levante EMV, sense repercussió mediàtica no ho haguérem aconseguit!

 

Detall de les actuacions de Confederació Hidrogràfica del Xúquer

Fonts i referències

https://www.levante-emv.com/horta/2023/03/09/chj-eliminara-plantas-invasoras-barranco-84383605.html

https://www.hortanoticias.com/limpieza-barranco-carraixet-a-su-paso-por-alboraya/?utm_source=mailpoet&utm_medium=email&utm_campaign=boletin-hortanoticias-4348

https://www.samarucdigital.com/article/paralitzades-les-obres-de-neteja-del-barranc-del-carraixet-per-possible-delicte-mediambiental

https://www.levante-emv.com/horta/2023/03/23/chj-paraliza-limpieza-carraixet-danos-85028758.html

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/20-03-2023-informatiu-nit_134_1600829.html

https://www.hortanoticias.com/compromis-eupv-y-podem-exigen-al-consistorio-de-alboraya-y-a-la-chj-la-paralizacion-de-la-limpieza-del-carraixet/

https://www.hortanoticias.com/la-svo-alerta-de-que-la-zona-del-carraixet-que-se-esta-limpiando-esta-llena-de-especies-en-epoca-de-cria/

Text i fotos de Rafa Muñoz i Bastit.

Carraixet: 2 de gener 2023

 Un dia, un lloc i una au (1)

 

Puput (Upupa epops) Abubilla

El 2 de gener vaig fer un recorregut per la desembocadura del barranc del Carraixet, al terme d'Alboraia. El matí em va oferir la troballa de 31 espècies i un total de 834 individus. Hui encete una nova sèrie d'entrades, en transcórrer els dies anirem descobrint les aus que podem trobar-nos, una breu ressenya per a facilitar la seua identificació o algun detall del seu entorn.

El puput (Upupa epops) abubilla és un ocell inconfusible pel seu disseny, destaca el seu plomall allargat que quan està alerta obri com un palmito. Té un bec llarg que l'ajuda a furgar en forats per a poder atrapar els insectes dels quals s'alimenta. En vol destaquen els tons acanellats del cos que contrasten amb el negre i blanc de les ales. Aquesta au és típica de l'horta que al llarg del jorn va recorrent el seu territori cercant aliment. Hi ha una altra característica que ens pot ajudar a identificar-ho, és el seu cant que a més li dona el nom, emet un penetrant: pu-put, pu-put, que ben segur ens ajudarà a trobar-ne un puput.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125161935

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

El Carraixet punt calent per a la biodiversitat

 

Camí de les Vinyes o CV-311

Aquesta primavera s’han deixat caure pel Carraixet cinquanta-cinc espècies d’aus, això és una bona mostra de la importància per a la biodiversitat, que atresora aquest indret de l’Horta Nord. Ara estem en la millor època de l’any respecte de l’abundància i varietat d’aus. 

He recorregut el tram final del barranc, dins del terme d’Alboraia, els dies 18 i 23 de març i el 23 d’abril. Adjunte un llistat comentat del més destacable que he trobat.

Ànec  mut (Cairina moschata). D’aquest ànec domèstic, originari de sud-amèrica, tenim set exemplars. Els primers aparegueren en 2007, pense que es degueren escapar de l’Orxateria Vida que té moltes aus exòtiques en els seus jardins. Des d’aleshores aquesta espècie s’ha adaptat molt bé a la llibertat, tot i que l’ajuden prou els veïns, que sovint amollen pa dur per donar-los menjar.  

Bequeruda

Bequeruda (Gallinago gallinago)

Boscaler comú (Locustella luscinioides)

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)

Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla)

Busquereta de garriga

Busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae) són aus en pas migratori que aprofiten el barranc per a alimentar-se i descansar.

Cadernera (Carduelis carduelis)

Camallonga (Himantopus himantopus)

Coll-verd (Anas platyrhynchos), el 23 de març trobí 78 exemplars. Els primers pollets es deixaren veure, just un mes després, el 23 d'abril.

Colom doméstic (Columba livia domestica)

Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), el 23 de març vaig vorer els últims, aquesta espècie migra al nord per a reproduir-se.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri), com l'any passat per aquestes dates, s'acosten als tamarius de l'ermita dels peixets per menjar-se brots tendres.

Cua-roja reial

Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus) aquesta és una altra espècie en pas migratori.

Cueta blanca (Motacilla alba)

Cuetes grogues

La Cueta groga (Motacilla flava) també és una espècie migradora. El dia 23 d’abril en un dels camps al costat de l’ermita dels Peixets s’alimentava un grup de nou exemplars. Eixos camps són molt interessants perquè allí es concentren moltes aus als passos migratoris.

Estornell negre (Sturnus unicolor)

Falcia (Apus apus)

Fotja (Fulica atra), el màxim obtingut ha sigut de 37 exemplars. El 23 de març ja covaven les primeres fotges i els primers pollets es deixaren vorer, just un mes després.

Fumarell de galta blanca

De Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) he detectat un màxim de 20 exemplars, el dia 23 d’abril.

Gafarró (Serinus serinus)

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), aquests dies no es deixen vorer més que tres, tal volta estiguen amagats covant, però aquesta espècie no té calendari fixe per covar, ho fan en funció del medi i dels recursos que troben.

Garsa (Pica pica)

Garseta blanca (Egretta garzetta)

Gavines capnegres

Gavina capnegra (Larus melanocephalus), el 18 de març a la platja hi havia una que estava anellada, duia una anella de plàstic verd a la pota esquerra i amb els dígits en blanc, l’escrit ficava R5LK.

Gavina corsa

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)

Gomet

Gomet (Ixobrychus minutus) un es deixà vorer un moment el 23 de març.

Merla (Turdus merula)

Mongeta (Sternula albifrons); hi havia dos exemplars pescant a la platja el 23/4.

Mosquiter de passa

El mosquiter comú (Phylloscopus collybita) és hivernant al barranc, ara s’ajunten també el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus). Ambdues espècies es troben per tot arreu en bon nombre, però on hi ha una forta concentració és a la séquia que va paral·lela al sud del barranc, just entre els dos passos subterranis del tren i el de la V-21. Eixe indret és màgic per als xicotets insectívors perquè sempre hi ha molts mosquits. Sols un consell, dugeu ull, no xafeu res llefiscós, està tot ple de merdes. Xe, cagueu a casa abans d’eixir a córrer o a passejar!

Oca (Anser anser domesticus) un altre fugat d’un corral orxater.

Oroneta (Hirundo rustica)

Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum)

Oroval

Oroval (Ardeola ralloides)

Papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), aquesta és un altra espècie que sols trobarem als passos migratoris.

Parpalló (Riparia riparia)

Picaport (Plegadis falcinellus)

El simpàtic pit-roig (Erithacus rubecula) és un ocellet que passa l’hivern al Carraixet fugint del fred, ara marxen i el dia 23/3 vaig vorer l’últim.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus), hi havia un màxim de 30 exemplars el 23/3, després no es deixen vorer molt, resten amagades covant els seus ous.

Puput (Upupa epops)

Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

Rossinyol bord (Cettia cetti)

Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos)

Parella de siverts i una fotja

Aquesta primavera tenim una parelleta de Sivert (Netta rufina), a vorer si es fan l’ànim i fan posta d’ous al barranc!

Teuladí (Passer domesticus balearoibericus)

Teuladí torredà (Passer montanus)

Todó

Todó (Columba palumbus)

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Totestiu (Parus major)

Trist (Cisticola juncidis)

Verderol (Chloris chloris)

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)

Xoriguer (Falco tinnunculus)

Camps plens d'aus, al costat de l'ermita dels Peixets

De la resta de grups animals aquest dies estan molt actius els peixos, hi ha grans carpes (Cyprinus carpio) i nombrosos grups de llissa (Mugil cephalus).

La migració no és quelcom exclusiu dels ocells, també menudes papallones com la migradora dels cards (Vanessa cardui) estan de pas aquests dies. Les que s’han fet les ames del corral dels amfibis són les tortugues d’aigua exòtiques que tenim al barranc, la tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans) i la tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta), de les autòctones cap notícia!

La platja verge que ens queda! Tot i que plena d'enderrocs i brutícia!

 

Text i fotos de Rafa Muñoz

Hivern al Carraixet, Alboraia

 

Desembocadura del barranc del Carraixet, Alboraia

Al darrer tram del barranc del Carraixet, dins del terme d’Alboraia, aquest febrer ha estat sense novetats, mentre ens acostem al final de l’hivern i esperem l’inici del pas migratori. En total he observat 59 espècies d’aus.

Corba marina emplomallada al mig, entre quatre corbes grosses

El 21 de gener a les esculleres de Port Sa Platja descansaven dos exemplars joves de Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) mentre que de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) ja es veien adults en plomatge nupcial.

Corba marina grossa

Es pot destacar que el dia 27 de gener ja hi havia mascles de Gafarró (Serinus serinus) cantant, en període de cel, uns altres que tenen pressa en trobar parella i fer niu. Sols he observat un, un “trist” Trist (Cisticola juncidis), aquesta espècie és insectívora i els dies de fred que dugué Filomena no ha trobat menjar, en ser tan menuts i no tindre reserves de greix han mort quasi tots.

Fotges, una amb el plomatge amb taques blanques

El 17 de febrer ja hi havia tres parelles de Fotja (Fulica atra) covant, tenen pressa per tirar endavant als seus pollets. Una Garsa (Pica pica) duia material per enllestir el seu niu. Entre les aus menys freqüents d’eixe matí trobí un Oroval (Ardeola ralloides) i dos ex. de Rascló (Rallus aquaticus) que més res és molt difícil d’observar gràcies als seus costums de no allunyar-se massa de la protecció de la vegetació palustre.

Bequeruda

La resta d’espècies foren les espècies habituals: 3 Agró blau (Ardea cinerea),  3 exemplars de Bequeruda (Gallinago gallinago), un Blauet (Alcedo atthis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola) i 95 Coll-verd (Anas platyrhynchos).

Seguint un repàs del llistat trobem Colom domèstic (Columba livia domestica), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Esplugabous (Bubulcus ibis), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), 8 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Merla (Turdus merula), 31 ex. de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), un màxim de 49 ex. de Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Pit-roig (Erithacus rubecula), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Rossinyol bord (Cettia cetti) i un màxim de 29 ex. de Territ tres-dits (Calidris alba) el dia 17 de febrer.

Esplugabous

Altres espècies foren: Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Xoriguer (Falco tinnunculus).

També tenim un pòquer de gavines, aquests dies es pot trobar entre la platja i el barranc; Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Horta d'Alboraia a la partida de Savoia

De les aus exòtiques vaig vorer les espècies habituals: sis exemplars d’Ànec mut (Cairina moschata), una Oca (Anser anser domesticus), Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) i Cotorra grisa (Myiopsitta monachus).

Text i fotos de Rafa Muñoz