UNA FAMILIA DE XORIGUERS DE BONREPÒS I MIRAMBELL




Per segon any consecutiu una parella de Xoriguer (Falco tinnunculus) ha triat un balcó de Bonrepòs i Mirambell per pondre els ous, aquesta és la xicoteta història d'aquesta família de rapinyaires.



Després de tot un any sense notícies dels xoriguers el dia 7 d'abril tornà la femella al niu. Va pondre el primer ou el dia 10 d'abril, el 12 el segon, el dia 14 va posar el tercer i el quart, el 16 el quint i nou dies després l'últim ou, el sext. Havien passat setze dies entre la posta del primer i la de l'últim ou.



Després de trenta-un dies de covar-lo el dia 10 de maig va néixer el primer pollet, el segon el dia 12, el tercer i quart ho van fer el dia 14, el dia 16 ho va fer el quint, tots s'havien covat trenta-un dies. Quatre dies després de l'eclosió del quint pollet ho va fer el menut, el dia 20 de maig i el van covar sols vint-i-sis dies.





Van passar trenta-sis dies en el niu cuidats amb cura pels seus pares i el dia 14 de juny van enlairar-se els cinc germans majors i ja no han tornat al niu, estan per les terrasses del voltant demanant menjar als seus pares, el menut resta al niu perquè és deu dies més menut que el seu germà major.



La parella ha necessitat seixanta-sis dies des de la posta del primer ou fins que marxen del niu els cinc majors, si tot va bé seran uns setanta dies d’atencions perquè marxen tots del niu. Però els pares encara hauran de que caçar i alimentar als jovenets uns dies més perquè s’independitzen totalment.



Les fotos són de Juan Vicente Vives, d'Alicia Marí i María Albi, moltes gràcies als tres per mantenir-me informat de l'evolució dels xoriguers i especialment a la família Vives per tolerar els xicotets inconvenients de tindre uns ocupes alats!



Text de Rafa Muñoz, fotos de Juan Vicente Vives, d’Alicia Marí i Maria Albi.

AUS DE LA MARJAL DE RAFALELL I VISTABELLA


29 de maig 2020.

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)


Aquesta primavera ha plogut prou i bona part dels camins tradicionals que bordejaven la marjal de Rafalell i Vistabella pel costat de la platja estan plens d’aigua i sense botes d’aigua no es pot passar. Això i la tranquil·litat per la quarantena de la COVID-19 ha significat que les aus poden reproduir-se sense les molèsties dels que passegen i dels gossos.

Mascle de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)


Dins del terme de València el 29 de maig vaig poder fer una visita i vaig trobar dues parelles de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), els mascles pareixien tindre baralles per delimitar el territori, crec que no havien començat la posta d’ous per què es veien tant els mascles com les femelles.

Zona de reserva per als corriolets al terme de València


Pels canyars se sentien els cants nupcials de la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), del Xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus) i del Rossinyol bord (Cettia cetti). Per la platja sols vaig vorer una parella de Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii).

Corriolet (Charadrius dubius)


Al terme de Massamagrell hi havia dues parelles de Corriolet (Charadrius dubius) que devien estar covant i dues de Camallonga (Himantopus himantopus) que defenien el territori volant damunt meu sense deixar de cridar, senyal que estaven protegint el niu.

Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum)


Un grup d'uns trenta exemplars d'Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum) agafaven sorra humida que en mesclar-lo amb la seua saliva i feien una boleta apegalosa amb la qual construeixen el seu niu.
La resta del matí trobí Trist (Cisticola juncidis), Estornell negre (Sturnus unicolor), Agró roig (Ardea purpurea), Todó (Columba palumbus), Tórtora (Streptopelia turtur), Garsa (Pica pica) i Falcia (Apus apus).

Reserva per als corriolets al terme de Massamagrell


Per finalitzar una recomanació: respecteu les zones delimitades amb cordes, és la zona dunar on fan el niu els corriolets, no entreu ni deixeu solts als gossos, poden xafar els ous o agafar als pollets i matar-los. Moltes gràcies!

Petjades de corriolet en la sorra


Text i fotos de Rafa Muñoz

MARJAL DELS MOROS: TEMPS DE POLLETS

Flamenc (Phoenicopterus roseus) 



Els mesos de maig i juny d'aquest any de pandèmia han significat la renovació de la primavera i la novetat de la poca presència de la nostra espècie en el medi natural. Com ha plogut prou la marjal dels Moros a Sagunt està plena d'aigua, les aus han tingut prou tranquil·litat i s'han dedicat a reproduir-se.

Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)

Aquest any tenim dues novetats, fins ara no teníem Àguila calçada (Aquila pennata) aquest any, hui Toni Alcocer ha vist una parella. Recordeu que l'any passat es va reproduir com a mínim una parella que va traure dos pollets avant i podria haver-se reproduït un altra parella més. L'altra novetat és que tenim un jovenet d'un any de Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) que no pareix que estiguera massa fort en el pas migratori i s'ha quedat a la marjal, jo l'he vist els dies 21 de maig i 6 de juny.

Picaport (Plegadis falcinellus)


Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


També tenim un grupet de flamencs (Phoenicopterus roseus) que s’ha quedat a la marjal, els primers dies de maig hi havia adults i joves però ara en juny sols he vist tres adults.

Rosseta (Marmaronetta angustirostris) i Sivert (Netta rufina)


La Generalitat ha alliberat uns exemplars de Rosseta (Marmaronetta angustirostris) que solen estar per la llacuna dels xatracs, duen anelles de PVC de color roig amb dígits blancs en la pota esquerra però jo no he pogut llegir-les.

Roncadell (Spatula querquedula)


Els dies 21 d’abril i 18 de maig es veien 4 i 3 exemplars de Roncadell (Spatula querquedula) que descansaven del seu viatge migratori abans de continuar cap al nord.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)


Però com deia, és temps de cria i tenim la marjal plena pares i pollets, estime que hi ha entre 130 i 150 parelles de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), els jovenets creixen molt de pressa, en un dels nius hi ha 6 pollets prou grandots.

Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis)


De Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) pense que tenim vora 50 parelles i quasi tots els pollets han nascut ja.

Fotja (Fulica atra)


Xatracs d'albufera (Sterna hirundo)


Més espai van en la criança els xatracs d'albufera (Sterna hirundo), crec que hi ha unes 16 parelles i els pollets comencen a eixir aquests dies, altres que comencen ara són el Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) pense que tenim al voltant de 23 parelles prop de la llacuna dels xatracs però per tota la marjal hi ha molts més i pot ser que tinga’m més parelles.

Flamenc (Phoenicopterus roseus) 


Cabussonet (Tachybaptus ruficollis)


Moltes més espècies tenen pollets ara, la Fotja (Fulica atra), la Polla d'aigua (Gallinula chloropus), el Coll-verd (Anas platyrhynchos), el Cabussonet (Tachybaptus ruficollis) o el Totestiu (Parus major).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)


Pollet de Totestiu (Parus major)


Altres que també tindran pollets però resten al niu o estan amagats a la vegetació són l’Agró blau (Ardea cinerea), l’Agró roig (Ardea purpurea), el Gomet (Ixobrychus minutus), l’Oroval (Ardeola ralloides), l’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), el Picaport (Plegadis falcinellus), Ascle (Mareca strepera), Sivert (Netta rufina), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) o el Boix (Aythya ferina).
Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


Agró blau (Ardea cinerea)


Però tenim moltes més espècies reproductores: el Corriolet (Charadrius dubius), la Camallonga (Himantopus himantopus), el Trist (Cisticola juncidis), la Cogullada vulgar (Galerida cristata), la Tórtora (Streptopelia turtur), el Boscaler comú (Locustella luscinioides), la Xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), la Carregada (Glareola pratincola), el Xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus), el Cabrellot (Podiceps cristatus) i el Rascló (Rallus aquaticus). Crec que no es reprodueix el Martinet (Nycticorax nycticorax) però quasi tots els dies veig algú.

Xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus)


Carregada (Glareola pratincola)


A més d’aus també he pogut observar altres animalets una grandota Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) que regressava a l'aigua d'una zona amb sorres, supose que acabava de fer la posta. Aquest any sense àguiles els conills (Oryctolagus cuniculus) s'han escampat per tota la marjal, fins i tot he vist una Llebre ibèrica (Lepus granatensis).

Corriolet (Charadrius dubius)


Tórtora (Streptopelia turtur)


De papallones i parotets de bassa he vist aquests dies: Papallona reina (Papilio machaon), Blanqueta de la col (Artogeia rapae), Sympetrum striolatum, Sympetrum fonscolombii, Bruna boscana (Pararge aegeria), les vespes autòctones més grans que tenim, la Vespa de Galet (Megascolia maculata) que fins ara no havia vist mai, hi havia un grup d'uns deu mascles que sobrevolaven a ras un talús arenós, tal volta podrien estar buscant postes d'escarabat enterrades perquè després les femelles les inoculen amb un ou que creix alimentant-se de la pupa de l’escarabat.

Vespa de Galet (Megascolia maculata) mascle


Text i fotos de Rafa Muñoz

Bruna boscana (Pararge aegeria), 




Sympetrum striolatum



AUS A L’HORTA NORD EN TEMPS DE PANDÈMIA

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)



Els dies de confinament ha sigut molt llargs, sort que visc al costat del barranc del Carraixet i en els passejos he pogut gaudir de la biodiversitat que s’amaga al llit i als horts dels voltants. Faré un xicotet repàs de les troballes més interessants d’aquests dies.

Milà negre (Milvus migrans)



En abril i a principis de maig estaven en ple pas migratori i això ha permés observar un bon nombre d’aus; estols d’Abellerol (Merpos apiaster), grupets de Pilot (Pernis apivorus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Esparver (Accipiter nisus), Milà negre (Milvus migrans), un Falconet (Falco subbuteo) que va caçar un pardalet i se’l va menjar en vol mentre continuava el seu viatge al nord i una Àguila serpera (Circaetus gallicus).

Martinet (Nycticorax nycticorax)


Altres ocells en pas migratori van ser el Parpallò (Riparia riparia), un parell de Xoriguer petit (Falco naumanni) i una Busquereta vulgar (Sylvia communis). La nit del 12 de maig des del balcó de ma casa vaig sentir el cant d’una Guatlla (Coturnix coturnix) també en migració i altra au que va travessar el cel d’Almàssera a poqueta nit va ser el Martinet (Nycticorax nycticorax) tot i que aquesta espècie dorm de dia i s’alimenta de nit, per tant aniria al barranc a buscar de menjar.

Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)


L’últim Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) hivernant o en pas al Carraixet el vaig vorer el 2 de maig i vaig observar Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus) els dies 3 i 5 del mateix mes. Uns nouvinguts per omplir-ho tot amb els seus cants són el Rossinyol (Luscinia megarhynchos) i la Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), altre ocell en pas aquests dies que estava al costat de l’ermita dels Degollats va ser una Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos) a més d'un Corriolet (Charadrius dubius).

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)


Pels horts de Bonrepòs i Mirambell vàrem trobar Puput (Upupa epops) i Totestiu (Parus major). Pels d’Almàssera hi ha dues parelles de Cogullada vulgar (Galerida cristata) que ben segur es reprodueixen als camps en guaret, que reposen llaurats i lliures de vegetació en espera de la sembra. A tota l’Horta Nord on hi ha un esbarzer mitjà viu una parella de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Xoriguer (Falco tinnunculus) 


Continuant a Bonrepòs i Mirambell, al mig del poble, aprofitant una jardinera d’un balconet tranquil cria una parella de Xoriguer (Falco tinnunculus), van pondre sis ous, començaren amb el primer el dia 10 d’abril i finalitzaren el dia 25 del mateix mes. Després covaren i el dia 13 de maig va eixir el primer pollet mentre l’últim el feia el dia 19. Han eixit els sis pollets i a hores d’ara no paren de créixer, gràcies a la família de la casa d’adopció pel respecte i la comprensió d’aquests xicotets rapinyaires.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Al llit del barranc de Carraixet compartit entre els pobles d’Almàssera, Tavernes Blanques i Alboraia hi havia Capsot (Lanius senator), grups de Teuladí torredà (Passer montanus) a més de Coll-verd  (Anas platyrhynchos), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Fotja (Fulica atra) tots tres amb pollets de totes les grandàries. Un altre que també anava amb pollets era el Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), tal volta un dels ocells més abundant al llit del barranc siga el Rossinyol bord (Cettia cetti) i no puc oblidar al Cabussonet (Tachybaptus ruficollis).

Agró blau (Ardea cinerea)


Pareix que espècies grans s’hi ha acostumat al nombrós personal que passeja, corre o munta en bici per les vores del barranc i es deixen vorer Garseta blanca (Egretta garzetta), l’Agró blau (Ardea cinerea), l’Esplugabous (Bubulcus ibis) o el Picaport (Plegadis falcinellus).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)


A la platja de Port Saplatja pescava una  Mongeta (Sternula albifrons) i huit fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida). Aquests ocells marins volen per damunt de les aigües someres i quant veuen un peixet menut es deixen caure en un ràpid picat a l’aigua, si encerten alcen el vol i el trauen sense deixar de volar. L’última Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) la vaig vorer a la platja el 22 d’abril, ara volen cap a les terres de cria del nord.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)


Cada dia és més normal trobar gavines lluny de la mar, s'endinsen en terra i troben aliment a femers o agafen restes de menjars com la Gavina capnegra (Larus melanocephalus), la Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) o la Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), altres com el Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) fins i tot han aprés a caçar tórtores i coloms.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)


Entre les aus exòtiques de la nostra comarca la novetat l'han dut uns nombrosos estols d'Aratinga màscara roja (Aratinga erythrogenys) que sols hi havia a València i que ara passen cada dia al matí a nord i tornen al sud a la vesprada. Una altra sorpresa la donaren més de 42 Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) que es van ajuntar per espigolar faves en un camp llaurat d'Alboraia, al Partidor de la Canal. Curiosament l'au exòtica més abundant fins aleshores, la Cotorra grisa (Myiopsitta monachus), ara pareix ser la menys nombrosa tot i que unes quantes parelles crien a les palmeres de l'ermita dels Peixets d'Alboraia.

Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans)


Com tot no poden ser aus acabaré aquesta crònica amb les troballes de Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) al llit del barranc en l’ermita dels Degollats, ben prop estaven les més nombroses tortugues exòtiques; la Tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta) i la Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans) que prompte acabaran d’expulsar a la nostra, la ibèrica. Al llit del barranc per Carpesa a més de molt Conill (Oryctolagus cuniculus) vaig vorer una papallona Atalanta (Vanessa atalanta).

Atalanta (Vanessa atalanta)


Tex i fotos de Rafa Muñoz 2020.