Quadern amb les observacions d'aus, naturalesa i viatges d'un veterà de l'ornitologia valenciana, SVO / Cuaderno con las observaciones de aves, naturaleza y viajes de un veterano de la ornitología valenciana, SVO / Blog with the observations of birds, nature and trips of a veteran birder. SVO
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat de València. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat de València. Mostrar tots els missatges
El 13 de juliol 2019 una Tortuga babaua (Caretta caretta) va eixir a una
platja de Castelló i va pondre 113 ous, d’ells 32 es van dur a l'Oceanogràfic
de València i 81 es van soterrar a una platja protegida al Parc Natural de l’Albufera.
Reserva Integral de la Punta
El passat 6 de setembre Xaloc amb la col·laboració del Parador del Saler,
de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, DECATHLON,
Segurgent, SIMBIOSI, Fundació Global Nature i l’Ajuntament de València van
encetar un nou campament tortuga per fer un seguiment del niu i garantir l’eclosió
dels ous amb l’ajuda d’un bon nombre de voluntaris entre els quals estic.
Campament tortuga 2019
Dies arrere la tasca dels voluntaris va ser prou complicada per culpa de la
tempesta, la DANA que hem patit aquest mes. Un mar molt crescut amenaçava en
pujar fins al niu resguardat al mig d’altes dunes i ofegar els ous, el fort vent i la pluja van
trencar tendes i umbracles del campament dels voluntaris però no van aconseguir desanimar-los
i el projecte va seguir avant.
Dunes de la Punta, València
Jo vaig tindre més sort i el dia 17 de setembre que tenia reservat ja
havia tornat el bon oratge. Els voluntaris repartíem entre vigilar el niu i
arrencar les extenses taques d'una planta invasora d'origen sud-africà, el
Bàlsam "uña de gato" (Carpobrotus edulis), en la nostra jornada van
traure 750 kg i van alliberar d'ella dues dunes senceres.
Niu a la platja de la Punta
El nostre torn no tinguérem sort, no van eixir les tortuguetes del clot, però potser el millor de tot va ser la convivència amb voluntaris de totes les
edats i orígens que van enriquir l'experiència, també van tindre la sort de
gaudir després del sopar d'una llarga xarrada amb Jesús Tomás, especialista en
tortugues marines, professor de la Unitat de Zoologia Marina de la Universitat
de València i de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva
(ICBiBe), van aprendre moltes coses de les tortugues marines i va contar-nos
algunes de les aventures que va viure estudiant-les arreu el món, tot un goig
mestre!
Voluntaris custodiant el niu
Els ous que s’havien de covar naturalment es van traslladar a l'única
platja de tot el País Valencià amb protecció integral gràcies a tindre l'accés restringit, està
al terme de València i dins del Parc Natural de l’Albufera de València. És un escàs
kilòmetre de platja amb dunes totalment verges, sols l'abundant brutícia que du
la mar taca aquest espai. Per garantir
la tranquil·litat de la reserva sols podíem estar a l’hora dos voluntaris al
costat del niu, les meues guàrdies em van donar l'oportunitat de vorer algunes
espècies d'aus que aprofiten aquesta platja per a nodrir-se o descansar.
Territ tres-dits (Calidris alba)
Per les platges hi havia un Territ gros (Calidris canutus), 49 Territ
tres-dits (Calidris alba), un Corriolet (Charadrius dubius), dos Corriol
camanegre (Charadrius alexandrinus), tres exemplars de Siglot cantaire
(Numenius phaeopus) i una Garsa de mar (Haematopus ostralegus).
Territ gros (Calidris canutus)
Volant dins la mar vaig vorer Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis),
Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo, Gavina corsa (Larus audouinii),
Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar
(Chroicocephalus ridibundus).
Siglot cantaire (Numenius phaeopus)
El campament el teníem en un extrem del camp de golf del Parador del Saler
i als voltants vam vorer Busquereta cuallarga (Sylvia undata), Esplugabous (Bubulcus
ibis), una Sargantana deitana (Podarcis hispanica), una papallona Migradora dels cards (Vanessa cardui) i una Mantis religiosa (Mantis
religiosa). Per la nit van sentir els reclams d’un Duc petit (Asio otus) i els cants de sis exemplars diferents de Xot (Otus scops). 19 de setembre de 2019 Hui dijous veient que tardaven massa a eixir les tortuguetes els tècnics s'han acostat i han comprovat que ja havien eixit de l'ou i sols esperaven el moment de cavar amunt i eixir del forat per anar a la mar, agafaren les 50 supervivents i les han dut a les piscines de l'Oceanogràfic, en els dies vinents s'amollaran a la platja on va pondre els ous sa mare.
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Gràcies als companys i companyes voluntaris, als monitors i a @xalocmar @Oceanografic_vl @UV_EG @GVAagroambient https://www.facebook.com/xalocmar/
Enllaços amb altres notícies d’aquest BLOG referides a Xaloc i a la tortuga
babaua:
Platja del Serradal,
Castelló, dijous 26 de setembre de 2019
Tortuga babaua, núm 28 camí a la Mar
Aquest va ser el dia que va triar Xaloc però alliberar a 33 tortugues babaues (Caretta caretta) de
les 50 que havien nascut al niu traslladat a la platja de la Punta que és una reserva integral amb accés restringit
que pertany al parc Natural de l'Albufera de València. Recordeu que les
tortuguetes van eixir del niu el 19 de setembre. La resta de germanes restaran
a l'Oceanogràfic un any més per
garantir una major taxa de supervivència gràcies a la seua major grandària,
també podran carregar una balisa satèl·lit per enviar informació als científics
dels seus desplaçaments i costums.
Ens convocà als voluntaris a les 18 hores a la platja del Serradal on va fer la posta la femella de tortuga babaua el passat dia 13 de
juliol. Va ser un acte que no pretenia ser massa gran per garantir el bé de les
tortuguetes tot i que va haver-hi un bon desplegament de la Policia Municipal de Castelló que va
tancar un trosset de platja per a les tortuguetes. A més dels membres de Xaloc i de bona part dels voluntaris
que van cuidar la posta el mes de setembre, va vindre a acomiadar a les
"bovetes" l'Alcaldessa de
CastellóAmparo Marco
acompanyada pel segon Tinent d'Alcalde
Ignasi Garcia.
Tortuguetes abans d'anar a la mar
Les tortuguetes es van mostrar a tot el públic, després es van repartir per
alliberar-les a la mar entre les autoritats presents i els voluntaris. A la
closca duien escrit en tinta blanca permanent un número identificatiu, la que
em va tocar a mi duia el núm. 28, vaig allunyar-me un poc de la gent, vaig
deixar-la a terra a un parell de metres de la vora. Una volta en terra es va
quedar parada com intentant orientar-se, de seguida comença a caminar cap a una
mar que eixa vesprada estava molt calmada.
En pocs minuts va tocar l'aigua, en el xicotet camí recorregut s'havia
tacat d'arena, vaig pensar que això podria ajudar-la a camuflar-se en una
platja amb predadors. En arribar a la mar la primera onada la va tirar arrere
però no es va desanimar, torna a caminar i va passar per davall de la següent
oneta, ja no feia peu i nadava mar endins amb decisió, ho feia com si fos el
vol d'una papallona submarina. Cada pocs segons havia de traure el cabet per
respirar i continuava nadant submergida, per fi es va perdre dins la mar.
Tortuga bova (Caretta caretta) a la platja del Serradal, Castelló
Tortugueta nada lliure i té cura dels nombrosos perills de la mar, quant
trobes un lloc segur menja de pressa i creix, guanya pes per desfer-te de més
enemics, com més gran sigues menys predadors tindràs. Si tens molta sort, en 20
anys, tornaràs a les platges de Castelló per pondre els teus ous i continuar
amb la teua valenta estirp.
Núm 28 respirant a la mar
Tota aquesta aventura no hauria sigut possible sense l'organització de Xaloc amb la col·laboració d'Agroambient de la Generalitat Valenciana,
Paradores, Simbiosi, Espai Ambiental,
Segurgent, Fundació Global Nature, Decathlon España, Universitat de València
i l'Oceanogràfic de València.
Gràcies a Xaloc i a les companyes i companys voluntaris.
A la ciutat de València a més de
molta historià i monuments també es poden vorer moltes aus i un dels llocs més
recomanables per visitar és el Jardí Botànic de la Universitat de València. Està
ubicat al centre de la ciutat, pegat al jardí del Túria el que permet a les aus
travessar d'un a l'altre sense cap problema. Situat al carrer Quart 80 és un espai
obert al públic de 10 a 18-21 hores, segons l'època de l'any, amb un preu d’entrades
de 2,5 € per al públic general.
El Jardí botànic de València és
el més antic d'Espanya i un dels més vells del món. Va nàixer el segle XVI
gràcies al fet que la càtedra de medicina va crear un jardí d'herbes
medicinals. El 1802 la ciutat va cedir un hort amb reg de la séquia de Rovella
i es va traslladar a la ubicació actual. Al llarg dels anys s'han intercalat
períodes de decadència com van ser la conquesta dels francesos o la gran riuada
de 1957 amb altres d'expansió com van ser la construcció de l'estufa de ferro
que permetia el manteniment de plantes tropicals a l'hivern o les construccions
dels hivernacles de ferro del segle XIX, el de la bassa (1888), el tropical
(1862) o l'umbracle (1900), tot açò ha conformat un espai on avui es poden vorer
més de 4.500 espècies de vegetals ordenades en 20 col·leccions.
Tanta varietat de plantes
facilita un món de recursos per als ocells, encara que la densitat de la
vegetació no facilita la detecció amb certa facilitat es poden observar un bon grapat
d'espècies d'aus que no són molt habituals en una gran ciutat.
Podrien ser moltes més si no fos per la gran quantitat de gats que aprofiten aquest paradís verd per a reproduir-se sense fre, hi ha massa gats, es devia fer un esforç per esterilitzar, controlar i reubicar-los, guanyarien les plantes i les aus.
LES AUS
Vaig dedicar un matí per recórrer-ho
i trobí; Totestiu (Parus major), Cua-roja
fumada (Phoenicurus ochruros), Cotorra
de Kramer (Psittacula krameri), Cotorra
Grisa (Myiopsitta monachus), Busquereta
capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta
de casquet (Sylvia atricapilla).
Per destacar una de les espècies
observades us diré que molt prop, a l'avinguda de Ferran el Catòlic, em va sorprendre una parella de Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) que després de
menjar unes garrofes van dirigir-se a gran arbre, un plàtan (Híbrid de Platanus occidentalis x orientalis), en un forat del tronc va
entrar dins un exemplar mentre l’altre vigilava, va rentar l’interior tirant
fora trossets de fusta i va eixir en uns pocs minuts, després continuaren en
parella patrullant el seu territori.
Esta mañana, y aprovechando que los lunes el Jardí Botànic de València cierra al público, me he dado un paseo por alli (yo tenía cosas que hacer, por eso he entrado)
Entre lo que he visto, lo esperado para esta época, desde mirlos (Turdus merula), tórtolas (Streptopelia decaocto) y carboneros (Parus major), a pajarillos más propios del invierno, como los petirrojos (Erithacus rubecula), currucas capirotadas (Sylvia atricapilla), mosquiteros comunes (Phylloscopus collybita) o alguna lavandera cascadeña (Motacilla cinerea).
Por destacar algo, he escuchado a las urracas (Pica pica) que Pablo Vera y yo vimos hace ya un tiempo -se han quedado a vivir aqui-. También había algunos carboneros garrapinos (Periparus ater), que suelen visitar València de tanto en tanto, y lo más curioso, una chocha perdíz (Scolopax rusticola) recientemente muerta -sin rigor mortis- y con las pechugas comidas ya por los gatos. Si la han cazado ellos o ha muerto de forma natural, eso ya es un misterio.
Y para los que les gusten los loros, pues como siempre también había de estos para dar y tomar. Sobretodo cotorras de máscara roja (Aratinga erythrogenys), pero también algunas kramer (Psittacula krameri).
Sólo eso, animaros a pegar algún paseo por aqui, si no por los pájaros, sí porque el sitio lo merece.
Mensaje Pepe Greño en el FORO SVO Aves Foto de Rafa Arroyo, FONS FOTOGRÀFIC SVO
Pues efectivamente parece que ya están llegando los efectivos invernales. Hace un par de días Fran Atiénzar y yo ya escuchamos cantar un petirrojo (Erithacus rubecula) frente al aulario interfacultativo de l’Universitat de València (Burjassot) y también pude oirlos yo mismo en Blasco Ibañezayer por la tarde. El problema en estas dos zonas es que yo ya no se cuales son los invernantes y cuales los residentes que se dan al canto en estas fechas.
De todas maneras, los pajaretes ya están llegando y el paso muy en marcha, así pues Rubén Piculo me comentó que este mismo lunes (16/09/08) capturó en Gaibiel los 2 primeros colirrojos reales (Phoenicurus phoenicurus) y la primera curruca capirotada (Sylvia atricapilla) de la temporada.
Por cierto, y ya puestos, anoche estuvimos anillando en un dormidero de golondrina en la Marjal de Pego-Oliva y capturamos 111 golondrinas comunes (Hirundo rustica) y 4 golondrinas daúricas (Cecropis daurica). Lamentablemente ninguna estaba anillada...
Como dice Toni Polo, si alguien sabe más datos, que por favor los comente en el foro.
Mensaje de Pepe Greño en el FORO SVO Aves. Foto de Carlos Sáez, FONS FOTOGRÀFIC SVO.
Ayer mientras comía en un banco en la Universidad Politécnica pude ver una pareja de papamoscas cerrojillos (Ficedula hypoleuca), el macho con un plumaje nupcial precioso, jugueteando muy descarados frente a mí. Me pareció una cita curiosa.
Además en el rato de la comida pude ver al resto de aves en plena actividad: mirlos (Turdus merula) recogiendo ramas y barro para los nidos, unos pollos volantones de verdecillos (Serinus serinus) ¡qué pronto! ¿no?, cotorras argentinas (Myiopsitta monachus) y de kramer (Psittacula krameri) e incluso a un periquito (Melopsittacus undulatus) que lleva por la universidad desde noviembre, antes asociado a un bando de estorninos (Sturnus ssp), ahora solo.
Por otra parte hoy a mediodía sobrevolaba Masias una cigüeña blanca (Ciconia ciconia). Volaba con ciclos largos pero a una altura muy baja. No he podido ver si se posaba en algún punto.
Mensaje de Alex Alamán en el FORO SVO Aves.
Foto de Rafa Muñoz, FONS FOTOGRÀFIC SVO.
24.04.08.
Herrerillo capuchino (Lophophanes cristatus)
La Politécnica es pues un buen sitio para ver aves. Los cerrojillos (Ficedula hypoleuca) ya hace al menos una semana que parece ser que están por nuestras tierras, pero la verdad es que siempre es bonito poder verlos, sobretodo si los machos van con plumaje nupcial...
Por lo demás, no es pronto para ver ya volantones ni de verdecillo (Serinus serinus) ni tan siquiera de otras especies de paseriformes. De hecho, también hay ya por ahi volantones de mirlo (Turdus merula), alguno anillado, jilguero (Carduelis carduelis) y seguramente algún otro fringílido. Los escribanos soteños (Emberiza cirlus) también han puesto ya huevos, por lo que quizás haya algún pollo por ahi, y lo mismo para algunas especies de páridos que bien han volado ya como el herrerillo capuchino (Lophophanes cristatus) o hay pollitos en nido como es el caso del carbonero común (Parus major). De todos modos, la fase de nidificación depende de la altura y la latitud a la que nos refiramos, por lo que quizás hay zonas donde los herrerillos capuchinos (Lophophanes cristatus) -por decir una especie temprana- están aún a puntito de saltar del nido...
Respecto de las cotorras, las kramer (Psittacula krameri) son muy habituales por la Universidad Politécnica ya que suelen estar mucho por la zona de huertas que hay tras la universidad. Lo de las argentinas (Myiopsitta monachus) se me hace algo más curioso aunque tampoco es raro, y lo del periquito (Melopsittacus undulatus) si que es más llamativo, sobretodo el hecho de que haya podido aguantar bien el invierno, al cual suelen ser muy sensibles. Hace un par de años había un periquito (Melopsittacus undulatus) por el Campus de Burjassot de la Universitat de València, este también vivía con animales gregarios, en este caso gorriones (Passer domesticus)... al menos con estos el tamaño no "cantaba" tanto.
Pues nada Alejandro, ¡¡¡muy chulas las citas, y a seguir demostrando que en la ciudad hay vida!!!
Mensaje de José Luis Greño en el FORO SVO Aves.
Foto de Víctor París, FONS FOTOGRÀFIC SVO.
25.04.08.
A mí también me parece curioso lo del periquito(Melopsittacus undulatus); en Mislata se ve alguno asociado a bandos de gorriones(Passer domesticus) en La Canaleta, pero los que yo he visto no aguantan el invierno, como dice Pepe Greño.
Mensaje de Marcial Marín Villora en el FORO SVO Aves.
25.04.08.
Cotorra deKramer(Psittacula krameri)
Pues con el periquito(Melopsittacus undulatus) estoy casi seguro de que se trata del mismo ejemplar. La proporción en los colores ( típico amarillo-verde) es un tanto peculiar y se correspondían en este y el que se veía por noviembre. Además de ser la misma zona.
En cuanto a las cotorras que comentaba Pepe en efecto son mucho más habituales las de Kramer(Psittacula krameri), pero siempre se deja caer alguna argentina (Myiopsitta monachus) por allí.