UNS ROQUERS D’ALBUFERA



Roquer (Ptyonoprogne rupestris) 

El Roquer (Ptyonoprogne rupestris) fins fa molt pocs anys era l'única oroneta que podien trobar a la península Ibèrica tot l'any. Considerat sedentari ara sabem que bona part de les poblacions ibèriques fan xicotets desplaçaments fugint de la manca de recursos que provoca el fred, altres creuen l’Estret de Gibraltar per passar l’hivern al nord d’Àfrica i que a Espanya venen exemplars europeus entre finals de setembre i finals de març.

Aquesta espècie es reprodueix als penya-segats prop dels rius a les terres de l'interior del País Valencià. Menja tota mena d'insectes, mosques, mosquits i escarabats menuts que agafa en vol, empomant-los amb la boca oberta encara que en certes ocasions els agafa directament de les roques, fins i tot poden baixar arran d'aigua per capturar-los.

Roquer (Ptyonoprogne rupestris)


Fan el niu ajuntant boletes de fang amassades amb la seua saliva i les van apegant fins a formar una mena de mitja tasseta que fixen en una paret vertical, protegida de la pluja baix de cornises o dins d’esquerdes, per dins el forren amb plomes i herbes. El construeixen aïllat o com a molt s'acosten a altres poques parelles i així faciliten la defensa dels nius, no dubten en fer passades i picar per damunt de predadors com els Xoriguers quan s’acosten als nius. La femella pon entre tres i quatre ous al període compres entre els mesos de maig i agost, solen fer dues postes a l'any. Sols cova la femella i entre la posta del primer ou i l'abandó del niu dels pollets transcorren uns quaranta-cinc dies.

Quant ve el fred i baixa el nombre d'insectes a les terres d'interior es desplacen cap a terres baixes, a valls fluvials, aiguamolls i viles costaneres on troben prou aliment per a nodrir-se tot l'hivern, en aquest període per passar la nit més abrigats s'ajunten en grans estols per dormir a les cornises d'edificis, a pedreres o penya-segats costaners. A Benicàssim en 2009 es van estudiar els dormidors de roquers hivernants i es van trobar 16 agrupacions pels edificis de la vila costanera, detectant-se 1.490 exemplars (Tirado, M. 2009).

Roquer (Ptyonoprogne rupestris)


A València es poden trobar estols de roquers hivernants als aiguamolls com per exemple a la  Marjal dels Moros, Rafalell i Vistabella, l’Albufera de València o a les marjals de la Safor i dormidors comunals als edificis de les urbanitzacions costaneres pròximes. Les fotos que acompanyen aquesta nota es van treure a l’estany del Pujol, dins del Parc Natural de l’Albufera de València el 4 de gener de 2020.

Text i fotos © Rafa Muñoz 2020.