UN ZÍFID COMÚ A LA MARJAL DELS MOROS




Un femella de Zífid comú (Ziphius cavirostris) de cinc metres de llarg i unes dues tones de pes ha aparegut morta a la platja de la marjal dels Moros el dilluns dia 25 de maig. El dissabte 23 la van gravar en vídeo uns pescadors prop de la costa de Vinaròs i hores després es va quedar varada a la platja del Trabucador al Delta de l’Ebre però agents rurals pogueren tornar-la a la mar viva. 



Els seus costums són poc coneguts perquè viu lluny de les costes, són animals pelàgics que mengen calamars i polps que localitzen gràcies a l'ecolocació. Els capturen en cabussades de fins a mil metres de profunditat i amb una duració màxima de 30 minuts.


Aquest mamífer marí pot arribar a una llargària d'entre 7 i 9 metres, generalment viuen en grups menuts. Els mascles tenen unes dents afilades en la mandíbula inferior que utilitzen en baralles per aconseguir parella i es deixen cicatrius per tot el cos, els de les femelles són més menuts. Viuen fins a trenta-cinc anys i arriben a la maduresa sexual al cap de 11 anys. Quasi tot el que es coneix d'aquesta espècie és gràcies a l'estudi dels exemplars arribats morts a les costes. 



Fotos del dimecres 27 de maig on el zífid ja tenia la pell molt desfeta afectada per la descomposició.


Tex i fotos Rafa Muñoz.

AUS DES DE CASA 8

Colom domèstic (Columba livia domestica)



Tanquem aquesta sèrie de les aus que podem trobar a les nostres cases i carrers amb les menys freqüents o les més tímides, no els agrada la nostra presència, ens tenen por i s’amaguen de nosaltres. També farem una ràpida ullada a altres aus que fa poc que estan a les nostres viles o perquè són aus exòtiques escapades de captivitat o perquè recentment s’han adonat que poden trobar aliment i protecció als nostres teulats.

Todó (Columba palumbus) 


Tenim dues espècies de coloms, el Colom domèstic (Columba livia domestica) que ha vist reduir les seues poblacions pel control directe dels ajuntaments que les tracten amb pinsos esterilitzants que eviten la seua reproducció i un nou vingut el Todó (Columba palumbus) que fins fa poc sols vivien als boscos i conreus però han comprovat que als jardins poden trobar més aliment i tenen menys enemics.

Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)


Una altra au nouvinguda és el Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) que vivien a la vora del mar i criaven als penya-segats marins però ara han comprovat que tenen més aliments als femers i que poden caçar tórtores turques, també que fer un niu a una terrassa d'un edifici és més segur que fer-ho en estrets recingles als tallats marins.

Xoriguer (Falco tinnunculus)


Un altre caçador que s'ha acostumat als nostres carrers és el Xoriguer (Falco tinnunculus) que ara prosperen criant en jardineres de balcons i atrapant tota mena d'animalets d'una grandària compresa entre la d'un insecte gran i la d'un pardal menut.

Verderol (Carduelis chloris)


Una au poc abundant i que passa prou inadvertida és el Verderol (Carduelis chloris) heu de conéixer el seu cant per poder trobar-ho cantant amagat entre les branques d'un arbret.

Estornell negre (Sturnus unicolor)


L'Estornell negre (Sturnus unicolor) s'estima més viure dalt dels teulats i baixa poc a terra, el seu cant és molt variat i cridaner el que facilita la seua troballa.

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)


La Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) és altre ocell al qual no li agrada deixar-se veure, viu on els matolls són més densos i és el seu cant la millor forma de trobar-ho.

Totestiu (Parus major)


El Totestiu (Parus major) viu als parcs i jardins i no li agrada allunyar-se molt dels arbres.

Cueta blanca (Motacilla alba)


La Cueta blanca (Motacilla alba) viu als de jardins i li agraden les basses, els tolls i barrancs. En estiu queden poques parelles però a l’hivern és molt més freqüent perquè venen moltes aus del nord per passar els mesos freds entre nosaltres.

Garsa (Pica pica)  


La Garsa o Blanca (Pica pica) que fa poquet que ha vingut dels camps de l’interior i ara prospera en les ciutats, horts i marjals costaners.

Cotorra grisa (Myiopsitta monachus)


Entre les aus exòtiques escapades de gàbies i cada dia més abundants tenim tres espècies la Cotorra grisa (Myiopsitta monachus), la Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) i la més recent en expandir-se, l’Aratinga de màscara roja (Aratinga erythrogenys)​.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)



Text i fotos de Rafa Muñoz.

AUS DES DE CASA 7: L’ORONETA I L’ORONETA CUA-BLANCA.

Oroneta (Hirundo rustica)



Hui us parlaré de dues oronetes que viuen als nostres carrers i són unes campiones menjant mosquits.
Tal volta la més coneguda i comuna és l'Oroneta (Hirundo rustica), aquesta au és protagonista de molts versos en totes les llengües gràcies al fet que la seua arribada anuncià la primavera i viu als nostres corrals. És un ocell amb el dors fosc, les galtes roges, el ventre blanc, les ales i la cua són allargades. Volen baix pels nostres carrers i patis empomant tota classe de mosquits. Fan un niu en solitari ajuntant boletes de fang que amassen amb saliva, el construeixen en forma de tasseta i sempre baix d'un sostre. Són ocells migradors i quan ve el fred com no troben prou mosquits han d'anar a l'Àfrica per sobreviure i tornen en quant les gelades desapareixen. Estan especialitzades en atrapar els insectes alats que volen més baix, més prop de terra.

Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum)


Les oronetes tenen unes cosines prou paregudes a ulls no experts, l’Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum). També són fosques per darrere i blanques pel ventre però les galtes i el carpó, la part on acaba l’esquena i comença la cua, són blanc. Aquestes s’estimen més viure en grupets i ajunten els seus nius en colònies, el fan amb boletes de fang amassades amb saliva però en aquest cas la tasseta és com mitja bola pegada a un sostre amb una estreta entrada. També viuen dels mosquits i tota mena d’insectes voladors però els capturen més alt que les oronetes encara que més baix d’on el fan les falcies.

Oroneta (Hirundo rustica)


Les oronetes cua-blanca com tenen el costum d'agrupar els nius presenten l'inconvenient que els excrements dels pollets són més cridaners que quan sols hi ha un niu d'oroneta, alguna gent amb poc seny pot trencar-los i després haurà de gastar diners en mosquiteres i insecticides que a més contaminaran la seua llar amb productes químics. El més senzill i ecològic és deixar els nius de les oronetes cua-blanca i oblidar-se dels insectes encara que si tens molts nius i embruten massa sempre es pot posar una xicoteta fusta a manera de prestatge uns centímetres per sota dels nius, les dejeccions es quedaran sobre i no tacaran la façana. Recordeu que aquestes dues espècies d'aus estan protegides perquè són uns aliats fidels i és delicte fer-les mal bé o trencar els seus nius.

Niu d'oroneta cua-blanca



Text i fotos de Rafa Muñoz.



AUS DES DE CASA 6: EL GAFARRÓ

Gafarronet (Serinus serinus) mascle



Als nostres pobles tenim un xicotet ocell groguet que és una metralleta cantant. A ulls no massa acostumats a fixar-se en les aus els podria paréixer un canari i és ben cert que són pardals cosins germans, el canari domèstic es diu Serinus canaria domestica, el gafarronet es diu Serinus serinus.

Enllaç al cant d'un gafarró mascle: https://www.xeno-canto.org/558274

El gafarró és dels pardals més menuts que tenim amb els seus 11,5 cm de longitud, amb les ales obertes tenen una envergadura d’entre 20 i 23 cm, és molt  freqüent tant a les nostres viles com als nostres camps.

Gafarronet cantant des d'una antena


Vist des de lluny crida l'atenció el seu bec curt i el plomatge verdós amb més o menys groc depenent de si és mascle o femella i si estan en període de cel o no, com norma general el mascle és més groguet i la femella té un verdós apagat.

Tal volta el més cridaner és el seu cant en primavera, els mascles busquen punts alts per cantar el llarg, és un gorgueig tremolós i prolongat. Mengen llavors de les herbes que creixen als camps en guaret, als marges o als jardins, també pot agafar algun insecte o algun fruit carnós.

Gafarró mascle


Comencen la cria ben prompte, si l'oratge és favorable al mes de febrer ja poden fer la primera posta en un niu menut d'herbes ben trenades en forma de tasseta i amagat a un matoll o arbret on posen entre dos i cinc ous. El mascle du becades a la femella i quan els pollets poden volar s'encarrega de cuidar-los i donar-los menjar mentre la femella inicia altra posta, poden fer-ne fins a tres per temporada.

Gafarronet mascle cantant com un boig


Com us contava en l'anterior post d'aquest blog el gafarró també era atrapat pels silvestristes amb l'enfilat, per sort ara està prohibit i els gafarronets poden cantar i omplir els nostres carrers amb la millor música. Un últim consell als mesos d'estiu tenen problemes per beure, una miqueta d'aigua als balcons i terrasses sempre és benvinguda per les aus, sols heu de tindre cura de canviar-la sovint per evitar les postes dels mosquits.

Text i fotos de Rafa Muñoz.

AUS DES DE CASA 5: LA CADERNERA I L'ENFILAT

Cadernera (Carduelis carduelis)



La Cadernera (Carduelis carduelis) també coneguda com Cagarnera és una au de la família dels fringíl·lids, té eixe nom perquè molt sovint menja llavors de cards, són el seu aliment preferit però mengen tota mena de llavors.

Les caderneres són freqüents a l’horta i als jardins dels nostres pobles tot l’any, tot i que les aus del nord d’Europa són migratòries i baixen entre els mesos d’octubre i novembre. Una bona part d’elles continuen el seu viatge fins al nord d’Àfrica, després tornaran a pujar durant els mesos d’abril i maig. Aquest dies de confinament pel COVID-19ma casa d’Almàssera les veig tots els dies i he trobat els primers jovenets volanders acompanyants d’un adult el dia 8 de maig.

Cadernera (Carduelis carduelis)


La Cadernera és molt coneguda perquè és una de les aus més apreciada pels aficionats al silvestrisme, és una tradició que consisteix en la captura en viu d’aus per ensinistrar-les en el cant i després poder participar en concursos. A mes de la Cardernera tradicionalment s’han agafat altres espècies: Passerell (Carduelis cannabina), Verderol (Chloris chloris), Gafarró (Serinus serinus) i Pinsà comú (Fringilla coelebs).

Cadernera (Carduelis carduelis)


Per agafar-los utilitzaven una tècnica coneguda com l'enfilat, és un mètode de caça d'aus vives. En un lloc tranquil es fica de menjar i aigua per als ocells, eixe indret s'anomena acevall. Una volta les aus s'hi han acostumat a l'acevall es munta l'enfilat abans de l'eixida del sol. L'enfilat és una xarxa abatible que es tanca de sobte sobre les aus que estan a terra, també s'utilitzen xarxes de llibre o xarxes de sòl. Els enfilaters accionen la xarxa a distància tirant d'una corda anomenada la tiradora mentre estan amagats dins de la barraca o la caseta. A voltes per atraure millor a les aus utilitzaven un ocell tancat en una gàbia.

L'acevall d'un enfilat a Alfara del Patriarca, la barraca amagada al fons 


El període en el qual s'autoritzava la caça d’aus pel silvestrisme era de quaranta-set dies concrets repartits entre els mesos d’agost i novembre. La Generalitat Valenciana va autoritzar l’any 2016 la captura per al silvestrisme de 10.050 mascles i altres 10.050 femelles de Cadernera, 5.288 mascles i altres 5.288 femelles de Passerell, 3.027 mascles i altres 3.027 femelles de Verderol, 2.885 mascles i 2.885 femelles de Gafarró i 1.265 mascles i 1.265 femelles de Pinsà. Informació estreta del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana Núm. 7842 de l’Ordre 2016/6273.

En primer terme la barraca i al fons l'acevall de l'enfilat


La Comunitat Europea amb data del 17 de maig de 2018 va obrir un procediment d’infracció contra l’estat espanyol per incompliment de la Directiva 2009/147/CE sobre la conservació de les aus silvestres i per tant amb l’Ordre 2018/7686 de 28 de juliol la Conselleria d’Agricultura es va vorer obligada a prohibir la captura de fringíl·lids per a l’any 2018, entenc que ara per ara continua prohibit.

Els aficionats a la cria i tinença d’aus en captivitat aprecien els híbrids o els mixtos de mascle cadernera i femella canària però molts altres pensem que els ocells deuen viure en llibertat per posar color i música als nostres jardins i horts. Ja era hora d’acabar amb aquesta caça prohibida per Europa, la tradició de l’enfilat ha de quedar per a la història de l’Etnografia, ara és l’hora per a la cria en captivitat dels silvestristes.

Text i fotos de Rafa Muñoz.

AUS DES DE CASA 4: LES FALCIES

Falcia (Apus apus)



A les nostres viles hi ha unes aus molt especials, les falcies. Tenim dues espècies la Falcia o falciot negre (Apus apus) i la Falcia pàl·lida (Apus pallidus) que són molt paregudes. Són difícils de diferenciar en vol però tenen un reclam diferent.

Falcia pàl·lida (Apus pallidus)


La Falcia té una envergadura de 45 cm, és més fosca i les ales acaben en punta més aguda que la Falcia pàl·lida, fan un crit agut que sembla dir “xriiiiiii”.

La Falcia pàl·lida té una envergadura de 44 cm, és més marró però això sols es nota si es veu contra un fons fosc, la gola és molt més clara. Fan un xiulit greu, curt i bisil·làbic “ruek... ruek”.

Falcia (Apus apus)


Sols paren de volar per entrar al niu, a covar i a donar menjar als pollets, tota la resta ho fan voltant, fins i tot dormir. Mengen insectes que agafen al vol, els empomen en la boca oberta (vegeu la foto), tenen una boca que pot emmagatzemar-los, dilatant la borsa gular. Són un insecticida molt efectiu, s'ha calculat que mengen uns 800 insectes al dia, uns quatre quilos a l'any.

Falcia baixant a beure al barranc de Carraixet.


Si cauen a terra no poden alçar el vol o els costa molt, és perquè tenen les potes molt curtes. Si et trobes una falcia, agafa'l, comprova que menege bé les ales i dóna-li una xicoteta espentada, si no està massa feble tornarà a volar i netejar de mosquits els nostres pobles, si torna a caure crida al centre de recuperació que tingues més prop.

Falcia (Apus apus)


Les falcies són de les aus que més entren als centres de recuperació de fauna valencians. L’any 2019 al Centre de Recuperació de El Saler van ingressar un total de 585 de Falcia (Apus apus) i de la Falcia pàl·lida (Apus pallidus) entraren 41 exemplars.

El Centre de Recuperació de Fauna de la Granja de El Saler està a la carretera del Saler, avinguda dels Pinars, 106. 46012 València. Telèfon: 963 868 025

Text i fotos de Rafa Muñoz.


AUS DES DE CASA 3: LA TÓRTORA TURCA

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)



Visc a Almàssera i sols poc observar les aus més comunes que tenim en la majoria de viles. Tinc una visibilitat reduïda, estic envoltat d'edificis i en un segon pis, per tant no he pogut observar moltes espècies. Per sort aquest període primaveral ha coincidit amb el pas migratori prenupcial i això m’ha permés ampliar un poc el nombre d'ocells que he observat.

Faré unes xicotetes entrades per descriure les aus que tenim als pobles de l'Horta Nord, també parlaré de la resta d’ocells que trobem al terme municipal i de la resta de bestioletes podem observar en els passejos que ens autoritza la fase 0 del desconfinament.



Pot ser que l’au més abundant al terme d’Almàssera siga la Tórtora turca (Streptopelia decaocto). Els seus colors apagats, el seu reclam o ronroneig ompli tots els llocs dels nostres pobles i alqueries però si us fixeu amb cura i bona llum són uns éssers molt bonics.

A Almàssera són més abundants que a altres pobles del voltant gràcies a l’abundant aliment que troben als magatzems de l’empresa DACSA.



Aquest pardal prou semblant als coloms té una història d'èxit colonitzador. Fins a l'any 1932 sols vivien al Mediterrani oriental, als Balcans. De 1940 a 1956 es va estendre per l'Europa Central. Van arribar a França en 1956 i a Gran Bretanya l'any 1956. A Espanya es van trobar els primers exemplars pel Cantàbric l'any 1960 i es comprovà la primera reproducció en Santander el 1974. Després seguint el vall del riu Ebre arribaren al Mediterrani (Bernis 1985). A València es veien els primers exemplars als Vivers de València en 1985.



Text i fotos de Rafa Muñoz 2020 

AUS DES DE CASA 2: LA MERLA

Merla (Turdus merula), mascle



Estem en la fase 0 de la quarantena per tant no podem eixir del nostre municipi. Jo visc a Almàssera on sols trobe les aus més comunes que tenim a la majoria de viles. Des de ma casa tinc una visibilitat reduïda perquè estic envoltat d'edificis i prou baix, en un segon pis, per tant no he pogut observar moltes espècies. Hui us parlaré del millor cantor dels nostres carrers, la Merla (Turdus merula).

La Merla és un ocell de grandària mitjana, els mascles són d'un negre brillant amb una única nota de color que posa el groc brillant del bec, a voltes pot semblar taronja, l'estret anell ocular també és groguet. La femella és d'un marró xocolata en cos i potes i el groc del bec també és més apagat.



Una hora abans de l'alba els mascles comencen a cantar des de punts alts perquè arribe ben lluny el seu crit, és una targeta de visita amb la qual comunica a la resta d'ocells que eixe territori és seu. El seu cant és una bona varietat de forts xiulits, melòdics i prou potents.

La meua terrassa dóna a una plaça on viu una parella de merles peculiar gràcies al plomatge de la femella que té una taca blanca al bescoll, per això li he posat de nom "orella blanca". El mascle és un gran caçador de llombrius, les agafa al terra dels jardins, amb les potes aparta enèrgicament les fulles caigudes dels arbres, rasca la sorra amb les llargues ungles i agafa cucs, caragols i llagostes amb el seu bec allargat, fort i potent.




Aquesta parella ha fet el niu dins d'una gran Buguenvíl·lea (Bougainvillea spectabilis). El dia 14 d'abril va ser la primera volta que vaig veure'ls duguen becades al niu. Vaig trobar el primer pollet fora del niu el dia 18 d'abril a les 12 de la nit quan baixava la bossa de fem, estava al mig del carrer mentre el mascle el cuidava de ben prop. Si trobeu algun pollet negrot i desgarbat que sembla no volar, deixeu-lo en pau, segur que els pares no estan massa lluny.



Text i fotos de Rafa Muñoz 2020 

AUS DES DE CASA 1: EL TEULADÍ

Teuladí (Passer domesticus balearoibericus) mascle



Des de la darrera entrada del Blog ha passat tota una quarantena en la qual hem estat tancats. Jo visc a Almàssera i sols he pogut observar les aus més comunes que tenim en la majoria de viles. Tinc una visibilitat reduïda, estic envoltat d'edificis i en un segon pis, per tant no he pogut observar moltes espècies. Per sort aquest període primaveral coincideix amb el pas migratori prenupcial i això m’ha permès ampliar un poc el nombre d'ocells que he observat.

Faré unes xicotetes entrades per descriure les aus que tenim als pobles de l'Horta Nord, també parlaré dels ocells i de la resta de bestioletes que he pogut observar en els passejos que ens ha permés la fase 0 del desconfinament.

La parella de teuladins davant del niu


Tal volta el pardal més popular i conegut és el Teuladí (Passer domesticus balearoibericus). En petits grups familiars i pegant bots graciosos es desplacen per carrers i places. És fàcil diferenciar-los gràcies al fet que tenen plomatges diferents, el dels mascles és més cridaner mentre elles el tenen més apagat per poder passar desapercebudes.

El 14 de març començava la quarantena i el període de cel dels teuladins. Els mascles cantaven prop del niu que havien triat intentant atraure una femella. Enfront de la meua terrassa baix d'una teula un fadrí cantava tots els matins i no va tardar a trobar una joveneta, ben prompte la parelleta va començar a dur plometes i herbes per enllestir l'interior.

Còpula dels teuladins


El 26 d'abril vaig observar una còpula, damunt d'un teulat una femella estava immòbil, el mascle li pegava voltes i pujava d'amunt d'ella, feien una breu fregada de les cloaques, el mascle baixava i tornava a repetir les voltetes i repetien la còpula, van fer-ho 6 vegades. A hores d'ara han fet la posta dels ous i estan covant a torns, quan ve el relleu el que arriba, para a l'entrada, emet un breu reclam i el que està dins ix aviat.

Text i fotos de Rafa Muñoz 2020