Una alosa becuda a la Marjal dels Moros

 

Alosa becuda (Chersophilus duponti)

14 de gener de 2021

L'Alosa becuda (Chersophilus duponti) és un ocell molt peculiar que viu a les planures de les terres altes de les serralades ibèriques. Al País Valencià és una au que manté unes poques parelles al Racó d'Ademús. En 2011 es va estimar que teniem una població d'entre 44 i 47 mascles (C. Pérez-Granados & López-Iborra 2013). En 2019 la població valenciana aniria al voltant dels cinquanta mascles cantors separats en cinc nuclis propers (Cristian Pérez-Granados com. pers. 2019). A Europa només podem trobar-la al nostre país, segons l'II Cens Nacional d’Alosa becuda (2004-2007) la població de l'estat seria de 4.047 mascles cantors (Garsa & Trava 2016).


Alosa becuda (Chersophilus duponti)


L’Alosa becuda és una au sedentària que en certs moments, quan tenim clima advers poden fugir dels seus territoris. Un d’eixos moments l’acabem de viure aquests dies a conseqüència de la tempesta Filomena, que ha cobert de neu bona parta de l’interior valencià. Això ha provocat que alguns ocells hagen de fugir i cercar terres lliures de neu per poder trobar aliment. De fet és la segona volta que es detecta una becuda a les zones costaneres de les comarques centrals. El dia 13 de gener, Andrés Balfagon va trobar-ne una a la Marjal dels Moros. L’endemà he pogut acostar-me i al costat de Joan Balfagon i Jesús Carrión he pogut observar-la, després també l’ha trobat Angel Bereje.


Pit-blau (Luscinia svecica)

Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis)


Altres espècies poc freqüents també han cercat refugi a la Marjal dels Moros, aquests dies hi ha un Estornell rosat (Pastor roseus) que trobà Jesús Carrión el dia 10 i altres ocells que normalment no trobaríem a la marjal i que aquests dies ens visiten, són la Calàndria comú (Melanocorypha calandra), l’Alosa (Alauda arvensis) o el Sit-sit (Emberiza cia).


Roquer (Ptyonoprogne rupestris)

Roquer (Ptyonoprogne rupestris)

A pesar que estem al costat de la mar hui hi havia zero graus, per tant teníem una lleugera gelada. Aquest fred provoca la pràctica desaparició dels insectes i algunes espècies insectívores com el Roquer (Ptyonoprogne rupestris) passen gana, això provoca que els exemplars més dèbils poden morir de fred a les nits. També afecta espècies menudes com el Trist (Cisticola juncidis) que pràcticament han desaparegut de la marjal.


Blauet (Alcedo atthis)

Sarset (Anas crecca)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2021.

Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus)


Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)

Dormidor comunitari de cuetes a Meliana

 

Cueta blanca (Motacilla alba)


12 de gener de 2021

La Cueta blanca (Motacilla alba) és una au prou comuna perquè sap aprofitar les oportunitats que li ofereix la proximitat a les viles, els camps i els bassals per nodrir-se, criar o dormir. És una espècie reproductora per tota la península Ibèrica, però a l’hivern venen molts exemplars centre europeus fugint de la baixada de temperatures. És un migrador parcial, principalment presaharià, les aus més meridionals són pràcticament sedentàries mentre que les que tenen una distribució més al nord, són totalment migradores (BERNIS, 1971; CRAMP, 1998). És l’època freda quan s’ha documentat la utilització de dormidors comunitaris o (DAVIES, 1982).


Plaça interior de Meliana on es troba el dormidor de cueta, foto de David Muñoz


Aquesta és la xicoteta crònica de l’accés de 618 cuetes a un dormidor comunal a la vila de Meliana, a l’Horta Nord, el 12 de gener de 2021. Per dormir trien una plaça interior entre edificis de cinc alçades, que està tancada per tres costats, deixant un costat obert per respectar l’accés a l’Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia, malgrat que un dels edificis s'amuntega damunt mateix de l’ermita. Al centre de la placeta interior asfaltada hi ha tres ficus (Ficus sp.) de fulla menuda, tal volta siguen Ficus de Bailey (Ficus macrophylla) que creixen pegats a tres fanals.


Cueta blanca (Motacilla alba)


Aquest indret té algun atractiu singular per a les cuetes a l’hora de cercar un lloc on passar la nit. Trien tres arbres amb un fullatge espés que també deu ajudar a mantenir la temperatura a la volta que dóna protecció davant possibles predadors. També deu ajudar que en estar els arbres pegats a fanals, augmenten la temperatura, en estar ubicats dins d’una plaça tancada per alts edificis, estan protegits del vent.

La posta de sol d’eixe cap vespre fou a les 17:41 hores, encara amb llum al cel començaren a aparéixer les primeres cuetes dotze minuts després, la primera aparagué a les 17:53 hores. El protocol d’aproximació sempre era el mateix, primer s’aturaven en la barana dalt de les terrasses, semblaven comprovar que baix tot estava correcte i es deixaven caure volant per entrar dins del fullatge. Els primers 10 minuts sols baixaren vint-i-quatre cuetes. El ritme d’arribades va créixer i els següents deu minuts, entraren 65 exemplars més, fins a les 18:13 minuts.


Cueta blanca (Motacilla alba)


Els següents minuts foren un incessant renou de cuetes que repetien el protocol d’aproximació i es deixaven caure als arbres. Vaig fer un frenètic comptatge de les cuetes que entraven a dormir, fixant la vista als tres arbrets que no faran més de quatre metres d’alçada. Fins a les 18:26 entraren 529 exemplars més, el total de cuetes que entraren a dormir eixa nit foren 618 cuetes.


Cueta blanca (Motacilla alba)

Mentre’s tant han passat algunes coses, davant d’eixa abundància d’ocells, a les 18:09 ha aparegut un Xoriguer (Falco tinnunculus) i aviat ha entrat un altre. Després d’un xicotet revol entre ells, sense parar de cridar, s’han reconegut i han començat la caça, sospite que cooperativa. Volaven en paral·lel, dalt de les terrasses on s’acumulen les cuetes, realitzaren alguns picats i en un d’ells va desaparéixer un dels predadors. Pense que havia tingut èxit i va agafar un àpat abans de dormir. L’altre Xoriguer sembla que no va tindre sort i ha continuat els intents de cacera fins que s’ha anat a dormir sense premi.

En els quaranta minuts que hem observat aquesta xicoteta història de cuetes, han aparegut altres aus. Volant per damunt han passat estols d’estornells i teuladins cap al sud i un Esplugabous (Bubulcus ibis) al nord. A la plaça també han revolat una Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i un Mosquiter comú (Phylloscopus collybita).


Dormidor a Melinan, foto de David Muñoz


Hi ha algunes publicacions que documenten els dormidors comunitaris de cuetes, un a Madrid a la plaça de Compte Casal, de Javier Grijalvo a l’Anuari Ornitològic de Madrid (1996).

A l’Anuari Ornitològic de les Illes Balears (2008) hi ha un article de Steve Nicoll i José Luís Martínez que calcularen un màxim de 29.220 cuetes dormint a l’Aeroport de Mallorca entre octubre de 2006 i abril de 2007.

(http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/anuariGob/index/assoc/AOB_2008/v23p017.dir/AOB_2008v23p017.pdf;jsessionid=5AE893F2C1DCCBF35DF35FD751341D48).


Detall del dormidor de cuetes a Meliana, prop del focus, foto de David Muñoz


En YouTube hi ha un vídeo d’aquest mateix gener de 2021, a Talavera de la Reina (Toledo), prou paregut a l’observació de Meliana, perquè les cuetes entren a dormir a un pi, al costat d’un fanal dins d’una plaça. https://youtu.be/fhp3TOlY9p4

Text i fotos de David Muñoz i Rafa Muñoz 2021.

Una Arpella pàl·lida russa a Almenara

 

Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus)

El 29 de desembre Toni Alcocer i Yanina Maggiotto trobaren una Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) a la Partida de Calamocs, Almenara. Aquest rapinyaire té molt poques observacions al País Valencià, però els darrers anys, aquestes han augmentat significativament.

El macrourus cria a la Rússia meridional, en Kazakhstan, Mongòlia i al nord-est de la Xina. A partir de l'any 1980 començaren a observar-se exemplars en època reproductora a Finlàndia i en 2003 és comprovar la seua reproducció per primera volta. Des d'aleshores no ha deixat d'estendre la seua àrea de reproducció cap a l'oest europeu. Algunes parelles han criat a Bielorússia, a Holanda i en 2019 es va reproduir una parella a Palència, que tragué un pollet endavant a la comarca de Tierra de Campos.


Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus)


L’Arpella pàl·lida russa és un migrador transsaharià solitari que entre els mesos d’agost a novembre, travessava el mediterrani oriental per passar l’hivern a Àfrica, mentre les poblacions més orientals baixaven a l’Índia. En començar la seua reproducció a l'Europa Occidental, eixes aus començaren a migrar travessant la península Ibèrica. Amb el canvi climàtic trobaren bones condicions per pasar l'hivern i a partir de 2005 es van detectar els primers exemplars hivernants a Espanya, des d'aleshores s'ha comptabilitzat una mitjana de 10 exemplars cada any. Probablement una parella que hivernava a terres palentines, en trobar bones poblacions de talpons a la primavera decidiren quedar-se a criar, l’any 2019.

Aquesta espècie en la hivernada cerca espais amb vegetació oberta que els permet detectar les seues preses, una mostra d’aquest paisatge obert el trobem a la Partida de Calamocs. Hi ha una marjal molt oberta on abunden els petits passeriformes, principalment la Cueta blanca (Motacilla alba) i el Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) que són les seues preses favorites.


Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) en vol


El dia 4 de gener vaig poder observar-la de bon matí, caçava volant a poca alçada sobre els senillars oberts, de sobte, amb un ràpid moviment atrapà un ocell amb les mans. Ens va sorprendre la seua agilitat, gràcies al seu poderós aleteig que li permet seguir als pardalets menuts, el seu disseny els permet maniobrar a tota velocitat per agafar-los amb molta facilitat.


Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) amb mosquiter a la má


No li costà gaire temps atrapar-ne un, una volta l'havia caçat amb l'au en la mà cercà un lloc per menjar-la amb molta rapidesa. De seguida alçà el vol i continuà amb la cacera. En mitja hora agafà tres ocellets, un d'ells era un Mosquiter comú. Una volta acabat l'esmorzar se'n va anar cap a l'oest, direcció Almenara. Les característiques del plomatge d'aquest exemplar indiquen que és un jove de primer any calendari.

Amb aquesta arpella encetem l’any amb l’observació d’una espècie poc freqüent, que com du uns dies a casa nostra, esta congregant a Almenara bona part dels ornitòlegs del nostre país per gaudir d’aquest rapinyaire.


Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) 

Aprofitant l’eixida que vaig fer en companyia de Pau de Lucio ens acostarem als Estanys d’Almenara i completarem el matí amb l’observació d’Aguilot comú (Buteo buteo), Àguila calçada (Aquila pennata), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i tres teixidors (Remiz pendulinus).


Teixidors (Remiz pendulinus)

Entre vora 200 fotges (Fulica atra) trobarem un ànec híbrid. Semblava ser fill d’un Ànec de la carolina (Aix sponsa) pel cap i bec mentre que el cos i l’ampla cua redona amb forma de palmito sembla provindré d’un Ànec mut (Cairina moschata).


Ànec híbrid, probablement siga un fill d'Aix sponsa i Cairina moschata


 Text i fotos de Rafa Muñoz 2021


Bibliografia 

OLLÉ, A., TRABALON, F. (2019) “Aves rapaces de Europa”. OMEGA.

MOUGEOT, F., JUBETE, F. (2019). “Pallid Harrier breeds in Spain for first time”. Birdguides. https://www.birdguides.com/articles/pallid-harrier-breeds-in-spain-for-first-time/