Una albufera eixugada

 

Rossetes (Marmaronetta angustirostris). Arxiu RMiB

Albufera de València, febrer, març, abril i maig de 2024

Entrat el mes de febrer, després de la cacera comença el període del fangueig, primer els camps més allunyats de l’Albufera i, a poc a poc la resta, els tractors van passant per tots els arrossars fins a arribar a la vora del llac. A finals de febrer una volta s’han fanguejat s’assequen a molta velocitat quedant tot el voltant de l’Albufera com un gegantí erm terrós, on sols destaca el verd dels canyars que creixen a la vora de séquies i canals.

Agrons, garsetes, gavines corses i corbes marines, Alfafar. Arxiu RMiB

Aquest procés implica un canvi radical respecte de la disponibilitat dels recursos alimentaris per a les aus, quan els tractors remenen el fang faciliten l’accés a molta quantitat d’aliment que abans s’amagava al fang en els camps negats, però aviat el sol evapora la humitat, una volta resten secs signifiquen una reducció radical de la disponibilitat d’aliment, llavors el gruix dels ocells han de marxar.

Flamencs i corbes marines a Catarroja, Arxiu RMiB

Aquest canvi es nota molt amb espècies com són els flamencs (Phoenicopterus roseus), els picaports (Plegadis falcinellus) i les gavines. El gruix dels 6.000 flamencs que es veien a finals de gener han de marxar a uns altres aiguamolls que mantinguen aigua. Els picaports en compte d’anar tan lluny s’escampen en grupets per tota l’horta de València, el Camp de Morvedre i la Ribera Baixa. Les gavines són les que marxen més lluny perquè pugen a les costes i aiguamolls del nord d’Europa.

Xerlovita camagroga, Catarroja, Arxiu RMiB

Els pocs dies que els arrossars mantenen humitat es converteixen en un imant per a les aus limícoles com per eixample la xerlovita camagroga (Tringa glareola), que són les especialitzades a menjar els invertebrats que viuen al fang o a les arenes costaneres. Aquestes aus que estan a mig camí del seu viatge migratori des de l’Àfrica fins al nord d’Europa, aprofiten l’abundància que els ofereixen els arrossars convertits en fangals per agafar forces, atipant-se a menjar per a poder continuar el seu viatge a les àrees de reproducció. Aquest moment és molt bo per a albirar les espècies més escasses i ocasionals, com és el cas de la gamba  groga petita (Tringa flavipes).

Tieta (Anthus pratensis), Catarroja, Arxiu RMiB

Entrat el mes de març una volta han desaparegut els grans estols d’aus que depenien dels arrossars negats arriba el moment de buscar uns altres migradors com són les picardones o polletes que viuen amagades entre els canyissars, tot i que jo enguany no he tingut la sort de trobar-les.

Corriol camanegre femella i dos pollets, mireu bé! Estany El Pujol, Arxiu RMiB

Entrada la primavera comencen a arribar les aus reproductores, els corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) fan les seues postes d’ous als arenals i a principis de maig cuiden els seus pollets diminuts. Recomane observar-los amb atenció, perquè de tant en tant els entra fred i tornen amb sa mare que es queda quieta i dreta, els nanets s’amaguen dins del mollenc plomatge ventral de la mare, llavors l’observador d’aus amb poca experiència es pot espantar en veure un corrilolet femella amb sis potes! Un molt bon lloc per a veure-los fent aquestes diablures és dins de la zona de protecció que envolta l’estany de El Pujol. Allí mateix, les gavines corses (Ichthyaetus audouinii) i les mongetes (Sternula albifrons) s’apoderen de l’illa de l’Estany per a fer els seus nials.

Gavina vulgar, el Racó de l'Olla, València, Arxiu RMiB

Mentrestant, al Racó de l’Olla, les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) i les gavines capnegres (Larus melanocephalus) s’estimen més fer els seus jaços damunt dels matollars de les illes. En eixes llengües arenoses s’amunteguen un parell de centenars de xatracs de bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) envoltats d’unes quantes parelles de xatracs d'albufera (Sterna hirundo). Al mig de tot l’embolic han fet niu dues parelles de l‘escàs xatrac elegant (Thalasseus elegans). Pels voltants es deixen veure unes altres aus molt paregudes com són els currocs (Gelochelidon nilotica).

Xatracs de bec-llarg, d'albufera i elegants, Racó de l'Olla, Arciu RMiB

A principi de la primavera els ànecs hivernants ja han marxat per a reproduir-se molt més al nord, ara sols es deixen veure els collverds (Anas platyrhynchos) i alguna parella de rossetes (Marmaronetta angustirostris). Uns individus presents són fadrins d’ànec blanc (Tadorna tadorna). Per tot arreu continuen veient-se els agrons que poden alimentar-se en els camps en guaret, com són les garsetes blanques (Egretta garzetta) i els esplugabous (Bubulcus ibis).

Esplugabous, Alfafar, Arxiu RMiB

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

Garseta blanca, Catarroja, Arxiu RMiB

Acaba la caça, arriba el fangueig i tornen les aus

 

Fangueig a la marjal d'Alfafar, Arxiu RMiB

Alfafar, 12 de febrer 2024

A mitjan febrer, a l’Albufera de València fa dies que ha emmudit el desgavell de les escopetes, es tornen a obrir els camins tancats per amagar l'orgia de mort de les cabiles, adobada amb fartades i el consum de substàncies que ajuden a reforçar la masculinitat del paisanatge més primari.

Les aus tornen a calmar-se, llavors es dediquen a assaciar-se d’aliment aprofitant el fangueig. L’hivern s’acaba i les hormones pugen, en no res caldrà mamprendre el viatge migratori cap al nord. Aquests darrers dies han d’aprofitar-los per a agafar forces per a la pròxima temporada de cria.

Marjals d'Alfafar, Arxiu RMiB

Després de la sega d’arròs a mitjan tardor cal deixar descansar la terra omplint els camps d’aigua. Ara arriba l’hora del fanguejat que es tracta de remoure el fang dels camps que acaben d’eixugar mitjançant uns tractors calçats amb grans rodes de ferro. Remoure les restes de palla mig descompostes facilita la fertilitat del sòl, tot mentre que airegen la terra i això deixa al descobert crancs i innombrables insectes que nodreixen les aus hivernants, la qual cosa facilitarà la reducció de plagues i reduirà la necessitat de gastar diners en fertilitzants.

Picaports (Plegadis falcinellus), Arxiu RMiB

Aquest esclat de vida es un miratge que dura pocs dies i cal aprofitar-lo, les marjals s’omplen d’estols de milers d’aus, entre les quals destaquen per la seua grandària les gavines i els picaports, però també hi ha centenars d’agrós, corbes marines. Per si no tenim prou els darrers anys s’afegeixen els flamencs que filtren les aigües mentre donen color a la marjal. Cal afegir que aquest fenomen coincideix amb el retorn de les aus migratòries que aprofiten aquesta abundància per a fer una xicoteta estada, on descansen les ales i agafen forces fartant als camps mentre s’eixuguen.

Tètols cuanegres (Limosa limosa), Arxiu RMiB

Aleshores podem trobar cigonyes, corriolets, judies o merites, territs, fusells o tètols. Una jornada matinera em va permetre prendre algunes unes imatges d’aquest goig de biodiversitat en el qual es converteix l’Albufera de València, un espai natural i cultural que ens singularitza com a poble mentre enriqueix la nostra natura.

Xoriguer (Falco tinnunculus), Alfafar. Arxiu RMiB

 Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB 2024.

 

NOVEMBRE A L’ALBUFERA DE VALÈNCIA

 

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

L’11 de novembre vaig anar al Tremolar, València, aquest és el tros d’horta i marjal que hi ha entre Pinedo i Castellar, al costat de la marjal d’Alfafar. El dia 17 vaig anar a Alfafar, al Tancat del Foro i el dia 18 estiguí per La Mata de Malta, molt prop del Palmar.

Fita límit de terme entre el Tremolar de València i Alfafar

El primer dia els caçadors ja havien tancat els camins de la marjal, per eixample a la marjal del Tremolar sols estava obert el camí del Cavalló. És un desgavell que els caçadors, expropien temporalment camins públics pels seus interessos, a més és injustificable que siga per matar animals en un parc natural. Necessitem dirigents amb prou valentia que vagen reduint aquesta activitat fins a prohibir-la en un parc natural.

Camí tancat pels caçadors a València

L’arròs ja s’havia collit i els camps segats restaven molls després de la DANA que deixà molts litres d’aigua a l’Albufera entre els dies 3 i 6 de novembre. Els dies que caigué més pluja foren el 4 i el 5 de novembre. Eixes 48 hores s’acumularen 426,9 l/m² a Alginet que fou el record. Al voltant del parc natural s’arreplegaren en eixes mateixes 48 hores 379 l/m² al Palmar, 318 a Sollana, 309 a Sueca, 244 a Silla i 157 a València.

Pluja acumulada els dies 4 i 5 de nov. 20 en l/m²-. aemetblog.es

Abundaven els estols de picaports (Plegadis falcinellus) i de gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus). Els acompanyaven en menor quantia exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar i Gavinot fosc (Larus fuscus), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc (Ardea alba), Esplugabous (Bubulcus ibis), Agró blau (Ardea cinerea) i Coll-verd (Anas platyrhynchos).

Agró blau (Ardea cinerea)

El més interessant fou la presència d'una bona varietat de rapinyaires, en pocs metres hi havia Àguila calçada (Aquila pennata), Àguila pescadora (Pandion haliaetus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Aguilot comú (Buteo buteo), Xoriguer (Falco tinnunculus) i Esparver (Accipiter nisus).

Aguilot comú (Buteo buteo)

Altres espècies observades foren: Colom doméstic (Columba livia domestica), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Tieta (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Estornell (Sturnus vulgaris), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybitaPinsà (Fringilla coelebs), Gafarró (Serinus serinus), Merla (Turdus merula), Tieta (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Blauet (Alcedo atthis), ), Pit-roig (Erithacus rubecula), Cueta torrentera (Motacilla cinerea) i Cagamànecs (Saxicola rubicola) i Garsa (Pica pica). També trobí una Rata Comuna (Rattus norvegicus).

Cueta blanca (Motacilla alba)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz.

El Tremolar

L’ALBUFERA; VIDA DESPRÉS DE LES CÀBILES.

12 DE FEBRER DE 2016

Marjals d'Alfafar

El gran valor de l'Albufera són les seues terres, les gents que les treballen, les seues tradicions, els cultius i els seus productes tradicionals molts d'ells amb denominació d'origen, però també són un valor diferencial les plantes, els amfibis, rèptils, peixos, aus i mamífers que fan d'aquest lloc un espai singular ple de vida. Aquests valors podrien ser suficients per a aconseguir sobradament la declaració com a Patrimoni Natural de la Humanitat i per tant aquest espai podria gaudir de moltes oportunitats per a desenvolupar nous recursos com per exemple un turisme de qualitat.

Ullal de Baldoví, Sueca.

LA CAÇA, UNA GREU AMENAÇA PER A LA BIODIVERSITAT.

Un seriós obstacle per a mantenir la biodiversitat és la caça, aquesta activitat s'empara en una errònia tradició, fa 150 anys solament tenien dret a posseir escopeta i utilitzar-la en els vedats una reduïda classe alta. L'augment del nivell de vida ha permès que es generalitze l'accés a la caça i l'augment d'una pressió que provoca la mort de milers d'aus, moltes de les quals estan protegides, a més es contamina amb milers de tones de perdigons de plom que enverinen terres, ocells i aqüífers. És als arrossars inundats on van a menjar les aus i aquestes zones tenen l'accés tallat, poc se sap el que ocorre dins on molts caçadors poc preparats són incapaços de distingir un collverd d'un gall de canyar, on amb poca llum és impossible distingir una fotja espècie cinegètica d'una fotja moruna espècie protegida i greument amenaçada que és objecte de costós programa de cria en captivitat.

Tifort (Tringa totanus)

NO ÉS EFECTIU PROHIBIR LA CAÇA AL LLAC I PERMETRE-LA EN L'ARROSSAR.

La caça a l’Albufera es limita a les espècies d’aus aquàtiques i solament es permet a les zones dedicades al cultiu de l'arròs, no es pot caçar al llac de l’Albufera, a les seues ribes, a les illes o mates, tampoc es pot caçar al Saler, a les reserves com als tancats de la Ratlla i el de la Pipa, ni a l’estany de la Plana, a la Bassa de Sant Llorenç, o als Ullals de Baldoví i dels Sants. Però les aus aquàtiques són espècies que tenen molta mobilitat, no és efectiu el fet de protegir una bona part de l’Albufera però deixar sense protecció l'únic lloc on troben l'aliment, o es desplacen a l'arrossar per menjar o s'han d'anar.

Albufera de València, gola de El Pujol.

36 DIES HÀBILS PER A CAÇAR, SÓN MOLTS DIES I AMB UN NUL CONTROL.

Normalment la temporada de cacera comença l'últim diumenge de setembre i finalitza en el primer cap de setmana de febrer, per tant està permès caçar 36 dies, molèsties a les aus, durant quasi 5 mesos. Però a més entre aquests 36 dies hàbils s’inclouen sis dies consecutius de caça que en unir-se amb els dos del cap de setmana representen 8 dies consecutius de mort i molèsties en bona part de la superfície del parc. Aquests terrenys tenen l'accés totalment restringit tot aquest període dificultant el control de què ocorre dins dels vedats.

Estany de El Pujol

Açò provoca que quan s'acosta la recta final de la temporada de caça amb el punt àlgid de les Càbiles milers d’aus s'allunyen d'una l'albufera on venien a passar l'hivern, han de fugir o morir abans de tenir les condicions òptimes per a poder tornar als seus llocs de cria al nord. La caça, la degradació de les aigües del llac al costat del canvi climàtic afecten molt negativament la biodiversitat i per tant la riquesa de l'albufera, cal prohibir la caça o com a mínim reduir-la tant en superfície com a reduir els períodes hàbils.

UNA JORNADA TRISTA I GRISA MARCADA PEL PONENT

Vaig començar la jornada per la zona d'Alfafar, pel Rabisanxo on vaig observar 2 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gavina corsa (Larus audouinii), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 72 Flamenc (Phoenicopterus ruber) i un bàndol de 395 Tètol cuanegre (Limosa limosa).

Bàndol de Tètol cuanegre (Limosa limosa)

La següent parada va començar a la Gola de El Pujol, vaig fer el recorregut senyalitzat al costat del canal, allí vaig poder veure una àguila calçada (Aquila pennata), Collverd (Anas platyrhynchos), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), una parella de Blavets (Alcedo atthis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i Pit-roig (Erithacus rubecula).

A la platja i després al llac de El Pujol vaig veure Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Cueta blanca (Motacilla alba) i un bàndol de Gafarrons (Serinus serinus) a les dunes. A l’estany de El Pujol hi havia 71 Picarot (Tringa nebularia), 3 Tifort (Tringa totanus), 49 Xuït (Tringa erythropus) i 2 Cabrellots (Podiceps cristatus). Vaig acabar el matí a l’ullal de Baldoví on vaig poder veure Collverd (Anas platyrhynchos), Fotja (Fulica atra) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis)

Text i fotos de Rafa Muñoz

UN GAVIÓN CABECINEGRO Y EL PORQUÉ NOS GUSTAN LAS RAREZAS

18/02/2015

Fangueo en los campos de arroz, Albufera de València.

Desde el día 9 de febrero se está viendo por segunda en la Albufera vez un ejemplar de 2º año de gavión cabecinegro (Larus ichthyaetus), esta especie cría en marismas e islas desde el sur de Rusia a Mongolia, es migratoria e inverna en el Mediterráneo oriental, Arabia y la India, pero en Europa Occidental es un divagante raro, en España todavía no hay citas homologadas. Según publica Toni Alcocer en Birdingalbufera, se observó un ejemplar en Tenerife el 31 de marzo de 1995. En Valencia fue observado un ejemplar en Sollana los días 22 y 23 de marzo de 2014, tenía plumaje de primer invierno y apunta que bien puede tratarse del mismo individuo. Ya entonces intenté observarlo pero no tuve suerte. Mi segundo intento con la especie fue el viernes 13 y tampoco tuve suerte. pero el miércoles por la mañana al leer que se seguía viendo prácticamente todos los días decidí volver a intentarlo.

Garceta común (Egretta garzetta)

En este mundo de la ornitología es curiosa la evolución por la que pasamos muchos. Al principio como todo es nuevo, nos cuesta tiempo aprender a identificar las distintas especies que nos son más próximas, en una segunda etapa descubres que hay especies raras en tu zona o que por sus costumbres son más difíciles de observar y les dedicas más esfuerzo. Pronto ampliamos el radio de acción y hacemos cortos viajes a santuarios donde definitivamente nos acabamos de enganchar a la observación de rarezas. El siguiente paso es salir del país e intentar ver las especies que aquí no tenemos, ya en esta fase cuando una especie rara visita nuestro país no podemos resistirnos a desplazarnos exclusivamente para intentar observar cualquier especie rare que se deje ver varios días seguidos en una misma zona. El fenómeno de los listeros o caza rarezas lleva incluso a programar escapadas maratonianas donde como ahora en un mismo día vienen a València a ver el gavión cabecinegro, después pasan por Almenara para ver el alcaudón Isabel y más tarde van a Deltebre ,Tarragona, para ver un alcaudón pardo que se deja ver a ratos y que también se trata de un ave siberiana que no se había visto antes en España. A veces discutimos sobre la ética de esta faceta más lúdica, es criticada por los que dedican muchas horas a recorrer una misma zona, a estudiar las especies más frecuentes y bregar en su defensa y más cuando concentraciones de observadores en zonas frágiles pueden provocar molestias. Creo que son dos caras de una misma moneda, la pasión por la naturaleza, el único límite debe ser el respeto a los verdaderos protagonistas, las aves.

Bando mixto de gaviota reidora, patiamarilla y sombría.

Pero volviendo al gavión este año se está viendo en los marjales de Alfafar acompañando al resto de gaviotas que aprovechan el fangueo para alimentarse. Esta labor previa a la siembra del arroz consiste en batir el barro de los campos inundados, con ello se rompen los terrones, se ayuda a igualar el terreno y enterrar malas hierbas, al remover con sus grandes palas ponen al alcance de las aves pequeños peces y cangrejos de los que también se alimenta el gavión.

Garza real y gaviota sombría.

La tarde del 18 llegué pronto y nada más meterme por una de las pistas transitables encontré a Bosco Dies, dentro de su coche y tras su catalejo con una sonrisa de oreja a oreja me dijo: mira ahí lo tienes, lo enfoqué con los prismáticos y pude ver un cuerpo bastante más grande que el de una gaviota sombría que tenía al lado, tenía el dorso gris claro, más claro que el de una gaviota patiamarilla, no pude ver la cabeza. Bosco tenía que irse y tuve que apartar el coche, saqué el trípode y catalejo pero el ave levantó el vuelo y marchó al sur.

Después vino el coche de Gonzalo otro compañero preguntando por el bicho y tuve que apartar el mío para darle paso por la estrecha pista, me llamó Juan A. G Pertegaz que estaba en Alfafar, cuando intenté volver a observarlo ya no estaba. Nos reunimos todos en lugar donde pudimos dejar los coches sin molestar y con buena visibilidad  sobre los campos adyacentes que acumulaban enormes bandos de gaviota reidora, mezclados con garceta común, gaviota patiamarilla, gaviota sombría, gaviota de audouin, garcilla bueyera y garza real.

Garceta grande (Ardea alba)

Repasamos con nervios los abigarrados bandos de aves que se alimentaban sin parar de moverse, que levantaban el vuelo cuando pasaba algún ciclista y que volvían a posarse. Cada inmaduro de 2 año gaviota sombría que veíamos nos parecía el gavión, primero los picos, las cabezas, los mantos y las patas, las repasábamos y después mirábamos las fotos de Toni Alcocer en Birdingalbufera, nos parecían el gavión más por las ganas de ver la rareza que por la coincidencia del plumaje. Descartábamos y volvíamos a repasar los campos, ¡allí mirar! Y una nueva falsa alarma con otro inmaduro de sombría. Pasó una larga hora y llegó Daniel Domingo con dos amigos, más tarde Gabi Llorens con su hija recién salida del cole y seguimos repasando sombrías sin encontrarlo.

A la derecha inmaduro de gaviota sombría.

Tras otra hora de rebuscar entre un par de miles de gaviotas empezaron a marcharse los compañeros. Yo no estaba satisfecho de la fugaz observación al principio de la tarde, me despedí de Gabi el último que había llegado y marché por una pista dirección sur con el ánimo de un último intento, la luz mejoró al asomar los últimos rayos de sol entre el horizonte y el cielo encapotado.

Cuando ya pensaba en buscar la salida dirección a casa, en un margen entre dos de los pocos campos que todavía quedan inundados me llamó la  atención el tamaño de una gaviota clara junto a una sombría, saqué el telescopio y allí estaba, sin duda era el gavión, la cabeza potente con el leve antifaz prolongado hasta la nuca, el pico claro, largo y con la patente mancha negra en el extremo. Satisfecho al poder observarlo a placer intenté alguna foto testimonial por la enorme distancia. Llamé a Gabi Llorens y también pudo verlo pero desde el  otro extremo del campo.

Gavión cabecinegro, foto testomonial.

Conseguí una especie más para mi modesta lista personal de 464 especies, algo sin ningún valor pero sí alimento para mi afición, acicate para los que sin ser profesionales ni científicos, somos simples "birders" como dicen los británicos, o como me gusta a mí, utilizando el rustico termino castellano, pajareros.

Texto y fotos de Rafa Muñoz, febrero de 2015.

ENORME BANDO DE FLAMENCOS EN ALFAFAR.

13/02/2015

Flamenco (Phoenicopterus ruber)

Al atardecer me acerqué los marjales de Alfafar para intentar ver un gavión cabecinegro (Larus ichthyaetus) que se ha vuelto a ver en la Albufera de València, por segunda vez se me escapa esta especie que se observó en Sollana en marzo de 2014 y que volvieron a observar en el rec del Diputat (B. Dies, T. Alcocer, J.I. Dies, M. Chardí, P. Marín, I. Ruiz, G. García y otros observadores).

Pero en el tancat de Villalba había un enorme bando de flamenco, también estaba Víctor Paris y juntos intentamos aventurar la cifra del alargado grupo. Le hice fotos y tras unirlas dediqué un buen rato a contarlos, la cifra que obtuve fue de 2336 ejemplares lo que lo convertiría en uno de los mayores grupos de esta especie observado en la albufera de València.

De norte a sur bando de flamenco en el tancat de Villalba el 13/02/2015.

Les acompañaba un grupo nervioso de moritos de unos 75 ejemplares, un tarro blanco, 16 garceta grande, innumerables garceta común, garcilla bueyera, gaviota reidora, patiamarilla, sombría y de Audouin, cormorán grande y garza real.

En los márgenes de los canales gallineta común, escribano palustre, lavandera blanca, avión roquero y sobrevolando todo un águila calzada y varios aguilucho lagunero.

Sorprendente estampa dormedarios (Camelus dromedarius) en Aqualandia

Texto y fotos Rafa Muñoz febrero de 2015.

22 GARCETAS GRANDES EN ALFAFAR

14 Febrero

Garceta grande (Casmerodius albus)

Ya se que cada vez es más común ver las garcetas grandes (Casmerodius albus) por la  Albufera, pero esta misma mañana sobre 10:00 en un solo campo de arroz en la zona de Alfafar he contabilizado hasta 22 ejemplares juntos, desde luego ha sido digno de ver.

Mensaje de Toni Pérez en el FORO SVO Aves.
Foto de Sergio Bargues, FONS FOTOGRÁFIC SVO

Morito común (Plegadis falcinellus)

Toda esa zona está pletórica ahora. Vale la pena darse un paseo por la carretera entre el Saler y Alfafar y meterse por el camí del Rabisanxo. Además de las garcetas grandes, esta mañana andaban por ahí los moritos (más de 200 en les Turbines) y una buena cantidad de agujas colinegras, avefrías, gaviotas y garzas...

Mensaje de Vicente Llorens en el FORO SVO Aves.
Foto de Jose Llacer, FONS FOTOGRÁFIC SVO

COLONIA DE CRÍA DE CANASTERAS

5.08.08

Canastera (Glareola pratincola)

Varias cosas, el otro día Manolo Paños y yo descubrimos una zona en la que crían canasteras (Glareola pratincola), por la carretera de Alfafar al Saler, en un campo parece ser que crían ya que pudimos ver bastantes pollitos, alguien sabe algo de esto, ¿se ha preparado a conciencia este campo para tal fin?

Otra cosa hace unas semanas por la noche en el Polideportivo de Quart pude oir a un petirrojo (Erithacus rubecula) cantando, ¿criara por allí?

Mensaje de Álvaro Arenas en el FORO SVO Aves.

Foto de Miguel M. Constant, FONS FOTOGRÀFIC SVO.