Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marjal d'Almenara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marjal d'Almenara. Mostrar tots els missatges

Serreta gran a l’Estany de Nules

 

Serreta gran a l'Estany de Nules, gener 2024, Arxiu RMiB

El mes de gener de 2024 acabà amb la troballa d’un mascle de serreta gran (Mergus merganser) a l’Estany de Nules, una espècie d’ànec molt poc freqüent al País Valencià.

Aquest ocell es reprodueix al nord d’Euràsia i Amèrica del Nord, fa niu en forats als arbres o caus sempre que estiguen prop d’estanys, grans rius o llacs de l’hemisferi nord. Les poblacions europees, quan ha de fugir les baixes temperatures solen quedar-se en aigües del Bàltic, tot i que els hiverns més freds poden acostar-se a la península Ibèrica. Llavors prefereixen quedar-se en aigües dolces on s’alimenten de peixos. Mesuren entre 58 i 66 cm de longitud i tenen una envergadura d’entre 82 i 97 cm.

Grup a Noruega 2016, Arxiu RMiB


A casa nostra hi ha molt pocs registres d’aquesta espècie i sempre han sigut a les costes i aiguamolls costaners. Tenim dues referències antigues d’un ocell a Cullera en 1928, i un altre que mataren a l’Albufera poc abans de 1957. Segons dades dels Anuaris que recullen registres d’aus des de 1988 fins a 2017, afegint registres del portal eBird i una cita meua no publicada, tenim la següent seqüència de la presència de la serreta gran al País Valencià:

El mes de desembre de 1990, entre els dies 18 i 27 estigué un exemplar a l’Estany del Pujol. En 1995, entre el 18 i el 27 de desembre es tornà a detectar un altre individu al mateix lloc. El 12 de gener de 1999 es va observar un mascle dins del port de València. El 19 de gener de 2005 es van trobar dos individus a les Salines de Santa Pola.


Serretes grans al far de Cullera, gener de 2011, Arxiu RMiB

Entre el 8 de gener i el 27 de febrer de 2011 estigué un grup que inicialment el formaven 6 exemplars a la platja de Tavernes de la Valldigna, que de seguida va perdre un individu i quedaren 2 joves i 3 femelles que pujaren al nord i es quedaren en la badia de Cullera fins al 18 de gener. Posteriorment, els dies 26 i 27 de febrer es va trobar un sols exemplar a l’Estany de Cullera.

El 9 de gener de 2022 es va reportar la troballa d’un exemplar al cap Cervera. El 3 de desembre de 2023 es va veure un altre a la marjal d’Almenara. La darrera observació l’hem tingut entre els dies 29 de gener i l’1 de febrer de 2024, quan un mascle adult estigué uns dies al Parc de l’Estany de Nules.


Serretes grans en vol a Noruega 2016, Arxiu RMiB

Resum

En aigües del País Valencià en el període de 36 anys, entre 1988 i 2024 s’han vist un total de 13 individus. Sis voltes s’ha trobat un sols exemplar, una volta han sigut dos i en 2011 tinguérem la presència inicial d’un grup de sis exemplars en gener, que es va reduir i finalment quedà un sols individu que marxà definitivament a finals de febrer. S’han trobat serretes grans els anys 1990, 1995, 1999, 2005, 2011, 2022, 2023 i 2024. La cita més primerenca fou el 3 de desembre de 2023 i la més tardana el 27 de febrer de l’any 2011. El repartiment de les troballes per mes és de quatre cites el mes de desembre, quatre en gener i tres en febrer, evidenciant una exclusiva presència hivernal.


Mascle de serreta gran a Nules, gener 2024. Arxiu RMiB


Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

 

LA RENAIXENÇA DELS MARJALS D'ALMENARA

Els Estanys d'Almenara



Al nord del golf de València, en els límits de les comarques del Camp de Morvedre i la Plana Baixa poc a poc estan ressorgint els aiguamolls que estigueren a punt morir sota el ciment dels apartaments de platja i dels camps de conreu.

Fins a la conquesta cristiana estos aiguamolls costaners eren vedats de caça i terres de pastura del ramat, per eixample els 7 kilòmetres de platja al nord del Camp de Morvedre van ser un vedat de caça que va donar en Jaume I al cavaller tortosí Robau Voltorasch.

Llagosta (Anacridium aegyptium)

Fins aleshores els aiguamolls eren considerats llocs insalubres per culpa de la gran quantitat de mosquits que transmetien tot tipus de malalties infeccioses. Per tant duran set segles es van construir canals per drenar i buidar les aigües a la mar i és quan estos terrenys passaren a anomenar-se marjals.
Segons Josep Torró, professor de Història Medieval de la Universitat de València, el començament dels intents de posar en conreu els aiguamolls d’Almenara va ser en 1312 i a poc a poc, amb el pas dels temps es calcula que es van dessecar vora 200 hectàrees.

Camallonga (Himantopus himantopus)


En primer lloc es va plantar arròs però prompte es va canviar a cultius hortícoles on es plantà tot tipus de verdures. A Almenara sols quedaren sense transformar les tres llacunes d’aigua dolça prop de la penya de l’estany i al Camp de Morvedre quedaren les torberes d’Almardà.

Partida de Calamocs


Gràcies a una gran tasca perseverant de conscienciació i denuncia per part de grups d’ecologistes s’ha aconseguit capgirar el destí, a poc a poc s’han tornat a recuperar prou hectàrees de marjal que de ben seguida han sigut aprofitades per plantes, invertebrats, amfibis i ocells, és de destacar molt especialment el Grup Acció Ecologista Agró encapçalada pel veterà Enric Amer.

Hui podem gaudir de 1.496,98 ha protegides a la marjal d’Almenara, Este espai es reparteix entre els termes d’Almenara amb 484,68 ha, Xilxes amb 310,12 ha, la Llosa amb 301,90 ha, Sagunt amb 222,81 ha, Moncofa amb 73,74 ha, Quartell amb 63,57 ha i Benavites amb 30,16 ha. Recordar-vos que com punt d’informació i d’educació ambiental tenim la Casa Penya,  esta vella alqueria arrossera s’ha convertit en un Centre Ambiental gestionat per Acció Ecologista Agró gràcies a un conveni signat amb l’Ajuntament de Sagunt.

Recorregut per la partida de Calamocs


El dia 26 d’abril vaig centrar-me en els Estanys i en el camí de Mangraners i el 30 en la partida de Calamocs, amb dos en el terme d’Almenara, em vaig sorprendre per la varietat i qualitat de les espècies que vaig trobar que van sumar un total de 66 espècies així com de la quantitat de noves terres tornades a inundar i que estaven plenes aus. 

Recorregut pels Estanys i pel camí de Mangraners


Agrós; Gomet (Ixobrychus minutus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Esplugabous (Bubulcus ibis), Oroval (Ardeola ralloides), Agró roig (Ardea purpurea), Agró blau (Ardea cinerea), Martinet (Nycticorax nycticorax).

Corbs marins; Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).

Podicipediformes; Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Ànecs; Collverd (Anas platyrhynchos), Sivert (Netta rufina). 

Flamencs; Flamenc (Phoenicopterus roseus).

Picaport (Plegadis falcinellus)


Tresquiornítids; Picaport (Plegadis falcinellus).

Rapinyaires; Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Soliguer (Falco tinnunculus).

Ràl·lids; Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus).

Xerlovita camagroga (Tringa glareola)

Limícoles; Bequeruda (Gallinago gallinago), Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Siseta blanca (Actitis hypoleucos), Carregada (Glareola pratincola), Tifort (Tringa totanus), Corriolet (Charadrius dubius), Corriol gros (Charadrius hiaticula), Camallonga (Himantopus himantopus), Territ variant (Calidris alpina), Territ menut (Calidris minuta).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida)



Làrids; Mongeta (Sternula albifrons), Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida), Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Curroc (Gelochelidon nilotica), Xatrac gros (Hydroprogne caspia).

Colúmbids; Todó (Columba palumbus).

Abellerols; (Merpos apiaster) i puputs (Upupa epops).

Alcedínids; Blavet (Alcedo atthis).

Oriòlids; Oriol (Oriolus oriolus).

Apòdids; Falcia (Apus apus).

Hirundínids; Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), Parpallò (Riparia riparia), Oroneta (Hirundo rustica).

Motacíl·lids; Cueta groga (Motacilla flava).

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)

Bosqueretes i xitxarres de canyar;  Boscaler comú (Locustella luscinioides), Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Túrdids; Estornell negre (Sturnus unicolor), Merla (Turdus merula), Rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Fringíl·lids; Cadernera (Carduelis carduelis), Gafarró (Serinus serinus).
Còrvids; Blanca (Pica pica).

Teuladí torredà (Passer montanus)

Passèrids; Teuladí (Passer domesticus), Teuladí torredà (Passer montanus).

Amfibis; Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa), Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta)

Rèptils; dragonet (Tarentola mauritanica).

Còpula d'Ischnura elegans



Invertebrats com el Cranc de riu americà (Procambarus clarkii), insectes com la llagosta (Anacridium aegyptium) o els parotets de bassa com el Ischnura elegans o la Trithemis annulata.

Trithemis annulata



Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

LA MARJAL D'ALMARDÁ

La Closa, Sagunt. 9 de març de 2016.

Marjals de l'Horta Nord a 1943




























Antigament totes les zones planes prop de la mar eren aiguamolls, l'home ha anat dessecant aquestes terres per fer-les servir per al conreu. Vull mostrar-vos una xicoteta mostra de fa pocs anys, algú recorda de com eren aquestes terres als anys cinquanta i seixanta? Com eixample vull ensenyar-vos un mapa de 1943 on es veu perfectament l'extensió de l'antic marjal de l'Horta Nord. En 75 anys s'ha reduït més d'un 95%, només queden dos racons, al nord la marjal dels Moros i al Sud Rafalell i Vistabella.

Cueta groga (Motacilla flava)

L'historia tornà a repetir i trobem una minvà salvatge dels aiguamolls primigenis al nord del riu Palància, entre Sagunt i Xilxes, on actualment només queden uns valuosos racons humits als Estanys d'Almenara i Casablanca al Baix Maestrat i al sud, al Camp de Morvedre, als termes de Quartell, Benavites i Sagunt encara podem trobar la marjal d'Almardá.

Aquest últim racó va ser salvat de la dessecació definitiva i posterior urbanització a l'any 2000 gràcies a la tasca d'Acció Ecologista Agró que va buscar 3.000 mecenes que aconseguiren reunir un milió de pessetes (6.000 €) per comprar uns camps de tarongers on havia una antiga surgència aterrada que ja era esmentada pel gran Antoni Josep Cavanilles a la seua obra "Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del reyno de Valencia" (Madrid, 1795-1797). Gràcies a la recuperació d'aquestes aigües de moltíssima qualitat es va permetre mantenir viu aquest un bon tros d'aiguamoll.

Corriol (Charadrius dubius) 
A aquest lloc que havia visitat molt poc vaig acostar-me el passat 9 de març. En un dels camps amb poca aigua i molt de fang vaig trobar un tranquil racó on amagar-me sense molestar els ocells i vaig poder gaudir d'un grapat d'espècies i xafardejar les seues interaccions sense molèsties per la meua part.

Camallonga (Himantopus himantopus)
Només vull fer un ràpid resum de les espècies que hi havia, de les relacions entre elles i curiositats fenològiques. Encara que amb risc de "humanitzar" vull començar per un detall que ens ajude a valorar als ocells no com simples animals, més bé com especies ben paregudes a la nostra, amb les que compartim moltes més coses de les que sospitem i de les que podem gaudir en el moment que ens oblidem del nostre antropocentrisme d'animals "racionals". D'entre moltes camallongues (Himantopus himantopus) hi havia una amputada d'un peu, per tant amb una greu disfunció de la mobilitat que no l’impedia fer una vida totalment normal. Junt la resta de les seues companyes, es dedicava a furgar els fangs en busca dels insectes dels quals s'alimenten, l'única diferencia és que les demes caminaven i ella havia de caminar fent curts bots a la cama coixa.

Picaport (Plegadis falcinellus)


Un dels 650 Picaports (Plegadis falcinellus) que també buscaven menjar als tolls, però en aquest cas aliments animals més grans, va tindre la sort d'agafar un cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i li durà ben poc l'alegria, ràpidament l'envoltaren tres gavines vulgars (Larus ridibundus) i la més descarada li furtà l'àpat entre les rialles de les seues germanes, mentre el picaport protestà cridaner però conscient de no poder fer res per recuperar el seu tresor perdut.

Picaport protesta a 3 gavines vulgars


Entre les aus més menudetes vaig vorer la meva primera Cueta groga (Motacilla flava) d'aquest any, són unes acabades de tornar del sud que només les veurem durant els passos migratoris. No molt lluny es trobaven uns corriolets (Charadrius dubius), uns tiforts (Tringa totanus), una Merita (Vanellus vanellus) i dos redonells (Philomachus pugnax).



Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Per finalitzar assenyalar que també hi havia 50 flamencs (Phoenicopterus roseus) que es dedicaven a abaixar el cap i ficar el bec dins de l'aigua, amb un sonor moviment es dedicaven a filtrar el fang i aigües per traure totes les algues i els xicotets crustacis que amb gran velocitat es desenvolupen en les aigües poc profundes gràcies a la llum solar i les bones temperatures. Poden fer-ho gràcies a unes làmines que tenen dins de la boca i amb una llengua rasposa que xiscla bombant fora l'aigua filtrada i entrant la nova plena d'éssers vius poc més que microscòpics. En el grup destacaven un bon nombre de joves nascuts aquest any, va parar un cotxe ben prop i de sobte un ronc crit d'alerta va fer tot el ramat deixara de menjar i estiraren el coll en posició d'alarma, un dels adults va conduir el grup en direcció contraria al teòric perill, desfilaven protegint els flancs altres adults i al centre quedaren els joves. Molt prompte varen comprovar que havia desaparegut l’amenaça i un altre curt crit els indicà que podien tornar a menjar, per tant ràpidament tornà la tranquil·litat en aquesta marjal valenciana. 




Cueta blanca (Motacilla alba)

Merita (Vanellus vanellus)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2016.



LA MARJAL D’ALMENARA I ELS ATROPELLAMENTS DE FAUNA



Els estanys d'Almenara.


8 de març 2016.

Feia molt temps que no m’acostava a la marjal d’Almenara i vaig aprofitar que als estanys lluïa un dia amb bon sol i bona temperatura. Només arribar i alçar els ulls al cel vaig vorer al temps un Àguila calçada (Aquila pennata) un Aguilot comú (Buteo buteo) i un Soliguer (Falco tinnunculus).



Soliguer (Falco tinnunculus)




Pel camí de Mangraners ja se sentien els primers cants de cel d'alguna Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), mentre pel cel patrullaven les acabades de vindre d’Àfrica; les oronetes cua-blanca (Delichon urbicum) i les oronetes (Hirundo rustica), que comparteixen una alimentació basada en els insectes voladors amb els seus cosins, els aci hivernants roquers (Ptyonoprogne rupestris).


Corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo).


D’entre els ànecs habituals assenyalar la presència d’un migrador escàs, un mascle de Roncadell (Anas querquedula) a més de l'habitual bon nombre de corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo).



Gomet (Ixobrychus minutus) atropellat.

Per finalitzar aquesta breu crònica vull denunciar l'elevada mortalitat de fauna a la comarcal CV-2310, malgrat la reducció del límit de velocitat, l’abundància de cadàvers a les cunetes es prova de què no es respecta i provoca la mort innecessària de molts animals, molts d’ells són espècies protegides. Vaig fer la troballa sorprenent d’un Gomet (Ixobrychus minutus) atropellat. Aquest xicotet ardeid és un ocell que tradicionalment només estava present a l’estiu, però amb l'evident canvi climàtic hem detectat des de fa uns anys que alguns exemplars es queden tot l’any. Un d’aquests hivernants va tindre la mala sort de travessar aquesta carretera i morir xafat.


Gafarró (Serinus serinus)
Vull fer una crida a la responsabilitat de tots els conductors per què respecten els senyals de trànsit i intenten evitar la mort de qualsevol ésser viu. També espere que les autoritats envien algun agent per primer avisar als infractors i després, si cal, multar els excessos de velocitat.



Femella de busquereta de casquet (Sylvia atricapilla)


Text i fotos de Rafa Muñoz, 2016.

Alcaudón Isabel (Lanius isabellinus) en la marjal d’Almenara, Castelló.



El viernes 12 de diciembre los hermanos Josep y Juan Luis Bort del GER-EA lo descubrieron, pudieron observarlo bien, realizar fotos y video lo que les permitió identificarlo como un macho de Alcaudón Isabel (Lanius isabellinus) en la marjal d’Almenara, Castelló. Enlace al vídeo del Alcaudón isabel en el canal de Youtube de Josep i Lluis Bort (https://www.youtube.com/watch?v=5ofuzBwt4t4) y además mandaron la localización del ave;



Este alcaudón es parecido a nuestro alcaudón dorsirrojo pero tiene distribución asiática durante la época de reproducción y durante la invernada migra a tierras africanas. 



El sábado 13 comenzó el desfile de ornitólogos de toda España con el único objetivo de poder observar un ave muy rara en el occidente europeo y solo observada 10 veces en España.

Según la web de SEO (http://www.seo.org/ave/alcaudon-isabel/) Enciclopedia de las aves de España editada por SEO/BirdLife y la Fundación BBVA, hasta 2008 sólo había 4 citas homologadas por el Comité de Rarezas; la primera en Mallorca el 9 de septiembre de 1994, en la Estaca de Bares (La Coruña) del 12 al 16 de septiembre de 1997, en Roquetas de Mar (Almería) del 10 al 12 de noviembre de 1999 y la primera para el País Valencià en El Fondo d’Elx (Alacant) el 6 de diciembre de 2001.




Después han aumentado los registros como bien apuntaba Manolo García Tarrasón y añadía más registros en el Guadalhorce, Málaga; el 2 de febrero de 2008 y anillado por Samuel Peregrina el día 10. Además se volvió a detectar otro ejemplar en Málaga el 24 de septiembre de ese mismo año.




Gracias a la web RESERVOIR BIRDS (http://www.reservoirbirds.com/) podemos conocer citas más recientes;

El 2011 fue un buen año que empezó cuando el 16 de febrero Agustín D. López Alonso y Jorge Vázquez Manchón anillaron un ejemplar en el Fondo d’Elx, Alacant. Esa misma primavera en Peroño, Gozón (Asturies) Kike Jarero descubrió un ejemplar el día 23 y vuelto a observar el 24 de marzo de 2011.

Ya en 2014 en s’Albufera de Mallorca Maties Rebassa observó un ejemplar de primer invierno del 30 de octubre al 1 de noviembre de 2014. A la que añadir la cita de Castelló.



Víctor J. Hernández comenta en (http://www.diariosdeunnaturalista.blogspot.com.es/) que el sábado Goyo Chaguaceda y Marco Matilla lo observaron comiendo un mosquitero que tenía enganchado en una caña lo que le permitía despedazar en trozos pequeños a estirones.

Yo llegué el domingo al amanecer, en els estanys había focha común, cormorán grande y un avetorillo, gracias a la localización de los hermanos Bort no tuve ningún problema en encontrar el camino donde se había visto, ya estaba allí Marcos González Pousa, primero lo vimos lejos sobre un tendido eléctrico y más tarde agazapado en los carrizos junto al camino. Después acompañados de muchos amigos pudimos ver como otros mosquiteros le acosaban a distancia para intentar alejarlo y él los observaba inmóvil con mucha atención, imitando el canto de un carricerín posiblemente para engañarlos y esperar que algún incauto se acercara más de la cuenta y le permitiera apresarlo.

El martes 16 fue vuelto a observar entre otros por Daniel Domingo, Eva Domingo y Gabriel Llorens intentando capturar otro mosquitero sin éxito, más tarde comprobaron como se alimentaba de un insecto grande que tenía previamente ensartado.

Para finalizar una reflexión optimista, el domingo era día hábil para la caza y había unos cuantos cazadores que no dispararon apenas, los “pajareros” les doblábamos en número y se marcharon molestos sin presas. Sirva esta observación y el peregrinar de muchos aficionados al birdwatching para proteger esta joya de biodiversidad que es la marjal de Almenara. ¡Las aves tienen más valor vivas!

Texto y fotos Rafa Muñoz 2014.

MARJALS d'ALMENARA i CORINTO

22/03/04

Els Estanys d'Almenara.

Animado por los correos en el FORO de Josep Bort sobre las novedades orníticas del marjal de Almenara decidí acercarme el sábado 22 de marzo. He estado muy pocas veces allí pero aún recuerdo que en los años 80 hice alguna escapada por Corinto y las sorpresas que estas me depararon, muchas primeras observaciones de especies nuevas para mí.



Buscarla unicolor (Locustella luscinioides).


Empecé por Els Estanys, el día estaba totalmente cubierto y la luz no prometía nada bueno. Todavía habían pocos pescadores y busque sin suerte alguna focha moruna (Fulica cristata) entre las comunes (Fulica atra) que se alimentaban en aguas abiertas, les acompañaba algún azulón (Anas platyrrhynchos) y cerca de los carrizos gallinetas (Gallinula chloropus) y algún calamón (Porphyrio porphyrio). Entre los carrizos muy activos los ruiseñor bastardo (Cettia cetti), perdonar pero me horripila el nuevo nombre de Cetia ruiseñor y otro paseriforme abundante era el mosquitero común (Phylloscopus collybita). 


Aguilucho lagunero (Circus aeruginosus).


Me sorprendieron gratamente  dos observatorios que yo no conocía pero la cosa seguía muy floja, solo añadir un águila pescadora (Pandion haliaetus) muy lejana sobre una torreta eléctrica, algún cormorán grande (Phalacrocorax carbo) además la habitual y abundante garza real (Ardea cinerea). En el segundo observatorio una pareja de cuchara europeo (Anas clypeata) y comprobé que el cielo estaba ya todo lleno de unos recién llegados, la golondrina común (Hirundo rustica) y los menos numerosos avión común (Delichon urbicum).

Garza imperial (Ardea purpurea).


Continué caminando por el sendero al sur dels Estanys, junto a Magraners, que acerca a la playa, y aquí empezó a mejorar radicalmente la mañana gracias a una especie que antes había oído frecuentemente, incluso había llegado a verlas unas décimas de segundo antes de se escondieran en el carrizo, la buscarla unicolor (Locustella luscinioides). Desconozco la razón, no sé si es porque estaban en celo o porque al estar la mañana tan gris se animaban a subir a lo alto del carrizal a cantar su inconfundible “cicharreo” pero se dejaron ver muy bien varios machos, incluso conseguí hasta alguna foto decente.


Flamencos (Phoenicopterus roseus).


En la zona se generalizaron los vuelos de caza de varios aguiluchos lagunero (Circus aeruginosus) y el de un ratonero (Buteo buteo), estos provocaban movimiento de aves que de otra manera habrían quedado ocultas en el carrizal como algún morito (Plegadis falcinellus), garceta común (Egretta garzetta) y garcilla bueyera (Bubulcus ibis). De regreso por la carretera añadí una hembra de pato colorado (Netta rufina), cigüeñuela  (Himantopus himantopus) y andarríos grande (Andarríos grande). De los paseriformes pude observar lavandera blanca (Motacilla alba), carbonero común (Parus major), verdecillo (Serinus serinus), verderón (Carduelis chloris), colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros), buitrón (Cisticola juncidis), mirlo común (Turdus merula) y curruca capirotada (Sylvia atricapilla). Finalicé el recorrido encontrando otra recién llegada, una garza imperial (Ardea purpurea).

Morito (Plegadis falcinellus).



Ya en el coche me dirigí a Corinto, de entre las numerosas golondrinas observé mi primera daúrica (Hirundo daurica) de esta temporada. Entre los carrizos un carricerín real (Acrocephalus melanopogon)  también marcaba su territorio mientras continuaban los vuelos de más aguiluchos laguneros (Circus aeruginosus) y un cernícalo vulgar (Falco tinnunculus). Camino al Mansegar un nutrido grupo flamencos (Phoenicopterus roseus) se alimentaban mientras a su alrededor volaba otra especie recién llegada, el fumarel cariblanco (Chlidonias hybrida). Allí me pareció reconocer a Josep Bort dentro de un 4x4 blanco, pero cuando estoy observando aves prefiero hacerlo solo y concentrarme en el entorno y por tanto prefiero no molestar a los demás y centrar todos mis sentidos en las especies presentes. Camino de las turberas añadí más moritos (Plegadis falcinellus), abubilla (Upupa epops), agachadiza común (Gallinago gallinago), urraca (Pica pica), lavandera boyera (Motacilla flava) y pechiazul (Luscinia svecica) finalizando una entretenida mañana. 


 Cernícalo vulgar (Falco tinnunculus).



 Mapa del Marjal d'Almardà, Corinto y Mansegar.

Mapa del Marjal d'Almenara.



RAPAZ AHOGADA EN ALMENARA

8 Febrero

Haber Si alguien opina sobre de que rapaz se trata. Fué recogida de una pequeña balsa de riego, muy cerca de la marjal de Almenara, en un campo de naranjos. Se da la paradoja que en la misma balsa había un conejo ahogado ya anteriormente, según me comentó el agricultor, puede que intentara coger al conejo y se ahogó.

Mensaje de Javier Sánchez en el FORO SVO Aves.
Foto de Javier Sánchez, FONS FOTOGRÀFIC SVO

 

Se trata de un Ratonero común o busardo ratonero (Buteo buteo) joven; es decir, nacido la primavera pasada. ¡Lástima de bicho!

Mensaje de Víctor J. Hernández en el FORO SVO Aves.
http://diariosdeunnaturalista.blogspot.com/
Foto de Javier Sánchez, FONS FOTOGRÀFIC SVO

 

Me inclino por un ratonero (Buteo buteo)

Mensaje de Jose Ventura en el FORO SVO Aves.
Foto de Javier Sánchez, FONS FOTOGRÀFIC SVO



Si yo también creo que se trata de un joven de ratonero (buteo buteo)

Mensaje de Juanma Pérez-García en el FORO SVO Aves.
Foto de Sergio Bargues, FONS FOTOGRÀFIC SVO


9 Febrero


Yo también me decliné a primera vista por un Ratonero, pero lo de joven de la primavera pasada ya no he llegado, ya que lo saque del agua y lo fotografié lo quise compartir con los foreros.

Mensaje de Javier Sánchez en el FORO SVO Aves.
Foto de Rafa Muñoz, FONS FOTOGRÀFIC SVO



Gracias Javier, es interesante compartir estas cosas. Los datos de mortalidad nos ayudan a detectar problemas de conservación.

El "truquillo" para distinguir entre un ratonero joven y un adulto es sencillo. Son muchas las diferencias pero la más aparente, sobre todo en estas fotos, es que las plumas de la cola del joven tienen todas las bandas oscuras transversales de un ancho similar, mientras que los adultos tienen una banda subterminal (la oscura de más hacia la punta de la cola) notablemente más ancha.

Mensaje de Víctor J. Hernández en el FORO SVO Aves.
http://diariosdeunnaturalista.blogspot.com/
Foto de David G. Collado, FONS FOTOGRÀFIC SVO

 


Estoy interesado por una serie de cosas sobre esa balsa, la cosa va por lo que paso hace unos dias respecto a una perdicera que aparecio ahogada tambien en una balsa contra incendios perteneciente a la Conselleria de Medio Ambiente y que no estaba corregída y que supongo que ya sabras ya que salio en prensa. 

Sabrías decirme en que lugar se encuentra exactamente, si es pública o privada, si tenía rampas y cual es su función (regadio, contra incendios, etc...) es por concretar algo más y ver si se puede hacer algo.

Mensaje de Toni Pérez en el FORO SVO Aves.
Foto de Rafa Muñoz, FONS FOTOGRÀFIC SVO