LIMÍCOLES HIVERNANTS A LES PLATGES DEL SALER

El dilluns 22 de febrer de 2016 vaig anar a les platges de la Devesa del Saler, la idea era trobar els limícoles costaners que vaig vorer l’hivern passat. Vaig deixar el cotxe al costat del Camping del Devesa Gardens, creuant la carretera del Saler vaig buscar un dels camins que travessa la pineda. Introduir-se dins d’aquesta selva mediterrània implica que es difícil observar ocells per la seva espessor.



La platja de la Devesa te 4.900 metres d’arenes fines i daurades i es divideix en les platges de la Brava, de la Malladeta, de l'Alcatí i de la Punta, aquesta última acaba en la gola del Perellonet un canal de desaigüe artificial de l’albufera construït al 1873.





Paral·lel a la tanca del camp de golf del Parador del Saler, acabada la pineda y travessat el cordó dunar vaig arribar a la platja que estava molt tranquil·la al ser dilluns i amb una mar plana com un plat. Vaig tornar a trobar un gran bàndol mixt de Tifort (Tringa totanus), de Territ menut (Calidris minuta) i de Fusell de mar (Pluvialis squatarola).




El grup més nombrós eren els Tifort (Tringa totanus) amb 809 exemplars. Aquests ocells migratoris son limícoles d'una grandària mitjana i amb un bec prou llarg que com les potes son fosques, en plomatge d’hivern son bàsicament  grisos per l’esquena amb el pit blanquinós. Crien al nord d’Europa i alguns exemplars passen l’hivern les zones costaneres d’Espanya. El pas migratori de tardor es notori a finals d’agost i principis de setembre, en primavera tornen al nord entre abril i maig, per tant aquest grup podria considerar-se com hivernants. S’alimenten de xicotets cucs i crustacis que troben a la vora de les zones humides o de les platges. S’estima que la seva població oscil·la entre els 300.000 i els 570.000 exemplars.



També hi havien 16 Fusell de mar (Pluvialis squatarola), aquesta es altra espècie limícola mes gran qu'el Tifort, a l’hivern també te un plomatge grisos. Cria a la tundra i passa l’hivern a Espanya on arriba en octubre i torna al nord en maig, per tant també podríem considerar-lo com a hivernant. La seva població reproductora es molt reduïda, no més d'unes 2.100 parelles. Coincideix en els gustos alimentaris amb el Tifort.


Per últim i amb menys exemplars hi havien 11 Territ menut (Calidris minuta), fent honor al seu nom son els mes menuts dels limícoles, amb els mateixos tons grisos pel darrere i clars pel ventre, també migratoris es reprodueixen al àrtic i passen l’hivern al sud. En Espanya es presenta entre agost i setembre retornat al nord en maig i juny. La seva població s’estima en vora 450.000 exemplars dels que vora 18.000 passen l’hivern en el nostre país. Comparteix el gust alimentari pels anèl·lids costaners amb les altres espècies.



Per tant tenim tres espècies limícoles que s’agrupen per passar l’hivern a les nostres terres, per obtenir major protecció, ja que tenen aliment garantit gràcies als xicotets cucs de les nostres platges i camps fanguejats  de l’albufera.



Com puc calcular el nombre d’ocells?

Difícil i no més possible amb practica el poder obtindré una aproximació al seu nombre, però si tenim la possibilitat de fer-los una foto amb ajuda d’un programa de tractament d’imatge  sempre es més fàcil contar-los, adjunte foto del recompte.




Lloc d’inici i finalització del recorregut;
39°19'26.50"N
0°18'37.95"O







Text i fotos de Rafa Muñoz, 2016.


BUSCANT OCELLS PEL POLÍGON INDUSTRIAL DE SAGUNT


22/02/2016


Dos corbes marines i una àguila calçada.


El dilluns vaig anar de pardaleig pel polígon industrial Parc Sagunt Sud i després pel Centre d’Educació Ambiental. El polígon només té un parell d’empreses i tots els vials construïts, com les parcel·les són molt grans creix una bona coberta d’arbusts que facilita abundància d’aliments per als ocells i facilita l’observació als ornitòlegs. A més el tindre ben prop horts treballats i llacunes augmenta la diversitat d’espècies. Bona prova del dit abans és que sobre tres fanals consecutius descansaven dos corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo) i una àguila calçada (Aquila pennata) mentre als horts dels voltants volava un Aguilot comú (Buteo buteo) i no massa lluny es barallaven dos soliguers (Falco tinnunculus) perquè s’acosta el cel i han de defensar uns territoris exclusius per obtindre prou aliment per a les seues famílies.


Puput (Upupa epops)


A més de les rapinyaires comentats adés, un Puput (Upupa epops) cantava marcant territori mentre un Botxí meridional (Lanius meridionalis) també descansava dalt d’un fanal. Pels matolls de gramínies cantava un Trist (Cisticola juncidis) i li responien els estornells negres (Sturnus unicolor) d’entre les teules mig trencades d’una alqueria en runes. Els coloms roquers (Columba livia) compartien les teulades amb un grup de Teuladí (Passer domesticus).

Centre d’Educació Ambiental. 

Però més aus es podien observar ajudat pels prismàtics com un Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i els gafarrons (Serinus serinus) que també cantaven com boixos preparant l’entrada de la primavera.

Àguila calçada (Aquila pennata)


Vaig continuar el passeig pels jardins i horts del Centre d’Educació Ambiental. La varietat d'arbres de tot tipus afavoreix la diversitat, vaig observar roquers (Ptyonoprogne rupestris) menjant molts mosquits al vol són uns aliats molt importants contra el mosquit tigre (Aedes albopictus) que prompte farà molt difícil vindre per estes marjals. El cant delatava una Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) i uns metres més es mantenien en contacte auditiu una parella de Busqueretes de casquet (Sylvia atricapilla) amagades al ramatge d’uns xiprers. Volant fugien d’una altra àguila calçada (Aquila pennata) 3 blanques  (Pica pica) i 4 Todó (Columba palumbus).

Teuladí torredà (Passer montanus) 


Més ocells uns metres avant, Verderol (Carduelis chloris), Gafarró (Serinus serinus) i Cadernera (Carduelis carduelis). En l’únic lloc amb aigua i amb joncs Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus) mentre dalt d’un xop cantava un mascle de Teuladí torredà (Passer montanus) per mantindre contacte amb tot el seu bàndol.

Inici de l'atac del Arpellot a dos fotges.


Vaig acostar-me a la llacuna de les fotges i com ve sent habitual poques espècies però un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) va intentar caçar sobre dos fotges (Fulica atra) sense èxit al adonar-se el mascle de les intencions del rapinyaire i plantar-li cara, en canvi el Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) com és més xicotet utilitza una altra tècnica, com és molt menut sempre va prop de les canyes i quan veu a l'arpellot amb un ràpid bot s’amagava baix l’aigua. Als voltants de la superfície inundada hi havien Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula), Bitxac comú (Saxicola torquatus).

Fracàs en desaparèixer el factor sorpresa i ser preses grans.




Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)
 Text i fotos de Rafa Muñoz.


BARRANC DEL CARRAIXET 15 DE FEBRER.


A la platja d'Alboraia vaig trobar una Gavina corsa (Larus audouinii) anellada el 24 de juny de 2001 amb anella de PVC de lectura a distància amb els dígits ACH2, aquest exemplar ara té 14 anys. S’han reportat 11 observación posteriors al anellament; fins al 27 de maig de 2005 es tornà a vorer 4 voltes al lloc on va ser anellada als mesos de maig de 2005, a la colònia de cria de La Punta La Banya, Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) totes aquestes lectures reportades pel IMEDEA.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Es tornà a observar al port de Tarragona el juliol de 2005 per Albert Cama i Matxalen Pauly. Després tendrien que passar dos anys fins al novembre de 2007 a Aftiessa Guelmine (Marroc) la va retrobar Adriano Talamelli, dos anys després molt prop a Plage Blanche, Tan Tan (Marroc) al novembre de 2009 la tornen a reportar Alessio Farioli i Adriano Talamelli.

Teuladí torredà (Passer montanus)


A juny de 2010 comença l’estada al País Valencià, en concret al Port de Castelló, Grau de Castelló (Castelló) observada per Pepe Greño i per Sandra Gómez; el mateix mes la va tornar a detectar Pablo Vera a l’Estany de El Pujol, El Saler (València). Dos anys després Pepe Greño la retroba al Port de València al març de 2012 i per ultim la vaig vorer jo el 13 de febrer a la Desembocadura del Carraixet, Alboraia (València). Amiga continua el teu viatge per molts anys més!

Gall de Canyar (Porphyrio porphyrio)


Gràcies a Pepe Greño per tota l'informació de l'historial d'aquesta gavina.

Bec de corall senegalés (Estrilda astrild) 




Poc després vaig poder observar com un Blavet es penjava immòbil damunt del rierol i es deixava caure en picat per intentar pescar, això el va repetir unes quantes voltes sense èxit. Aigües amunt una altra sorpresa perquè vaig tornar a torbar 4 exemplars de Bec de corall senegalés (Estrilda astrild) vaig vorer aquesta espècie per primera volta al Carraixet el passat 7 de gener, 2 exemplars. Una volta travessada l’autovia a les espècies habituals vaig afegir l’observació de 4 ex. de Bequeruda (Gallinago gallinago) i 2 exemplars d’Oroval (Ardeola ralloides), 13 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) i un corriolet (Charadrius dubius). 



Bequeruda (Gallinago gallinago)
Llistat de les 38 espècies i detall dels exemplars observats (366).

Agachadiza común 4
Ánade azulón 25
Avión roquero 5
Calamón 20
Cernícalo vulgar 1
Cetia ruiseñor 5
Chorlitejo chico 1
Cistícola buitrón 2
Colirrojo tizón 4
Cormorán grande 1
Correlimos tridáctilo 20
Cotorrita gris 4
Estornino negro 15
Focha común 74
Gallineta común 45
Ganso doméstico 1
Garcilla bueyera 2
Garcilla cangrejera 2
Garza real 1
Gaviota de audouin 1
Gaviota patiamarilla 2
Gaviota reidora 66
Gorrión común 14
Gorrión molinero 4
Jilguero europeo 6
Lavandera blanca 5
Lavandera cascadeña 3
Martín pescador 3
Mirlo común 1
Mosquitero común 1
Petirrojo 1
Pico de coral común 4
Ruiseñor pechiazul 1
Serin verdecillo 10
Tarabilla común 1
Tórtola turca 6
Urraca 2
Verderón común 1
Zampullin común 2



Text i fotos de Rafa Muñoz.

L’ALBUFERA; VIDA DESPRÉS DE LES CÀBILES.


12 DE FEBRER DE 2016

Marjals d'Alfafar


El gran valor de l'Albufera són les seues terres, les gents que les treballen, les seues tradicions, els cultius i els seus productes tradicionals molts d'ells amb denominació d'origen, però també són un valor diferencial les plantes, els amfibis, rèptils, peixos, aus i mamífers que fan d'aquest lloc un espai singular ple de vida. Aquests valors podrien ser suficients per a aconseguir sobradament la declaració com a Patrimoni Natural de la Humanitat i per tant aquest espai podria gaudir de moltes oportunitats per a desenvolupar nous recursos com per exemple un turisme de qualitat.


Ullal de Baldoví, Sueca.

LA CAÇA, UNA GREU AMENAÇA PER A LA BIODIVERSITAT.

Un seriós obstacle per a mantenir la biodiversitat és la caça, aquesta activitat s'empara en una errònia tradició, fa 150 anys solament tenien dret a posseir escopeta i utilitzar-la en els vedats una reduïda classe alta. L'augment del nivell de vida ha permès que es generalitze l'accés a la caça i l'augment d'una pressió que provoca la mort de milers d'aus, moltes de les quals estan protegides, a més es contamina amb milers de tones de perdigons de plom que enverinen terres, ocells i aqüífers. És als arrossars inundats on van a menjar les aus i aquestes zones tenen l'accés tallat, poc se sap el que ocorre dins on molts caçadors poc preparats són incapaços de distingir un collverd d'un gall de canyar, on amb poca llum és impossible distingir una fotja espècie cinegètica d'una fotja moruna espècie protegida i greument amenaçada que és objecte de costós programa de cria en captivitat.

Tifort (Tringa totanus)

NO ÉS EFECTIU PROHIBIR LA CAÇA AL LLAC I PERMETRE-LA EN L'ARROSSAR.

La caça a l’Albufera es limita a les espècies d’aus aquàtiques i solament es permet a les zones dedicades al cultiu de l'arròs, no es pot caçar al llac de l’Albufera, a les seues ribes, a les illes o mates, tampoc es pot caçar al Saler, a les reserves com als tancats de la Ratlla i el de la Pipa, ni a l’estany de la Plana, a la Bassa de Sant Llorenç, o als Ullals de Baldoví i dels Sants. Però les aus aquàtiques són espècies que tenen molta mobilitat, no és efectiu el fet de protegir una bona part de l’Albufera però deixar sense protecció l'únic lloc on troben l'aliment, o es desplacen a l'arrossar per menjar o s'han d'anar.

Albufera de València, gola de El Pujol.

36 DIES HÀBILS PER A CAÇAR, SÓN MOLTS DIES I AMB UN NUL CONTROL.

Normalment la temporada de cacera comença l'últim diumenge de setembre i finalitza en el primer cap de setmana de febrer, per tant està permès caçar 36 dies, molèsties a les aus, durant quasi 5 mesos. Però a més entre aquests 36 dies hàbils s’inclouen sis dies consecutius de caça que en unir-se amb els dos del cap de setmana representen 8 dies consecutius de mort i molèsties en bona part de la superfície del parc. Aquests terrenys tenen l'accés totalment restringit tot aquest període dificultant el control de què ocorre dins dels vedats.

Estany de El Pujol

Açò provoca que quan s'acosta la recta final de la temporada de caça amb el punt àlgid de les Càbiles milers d’aus s'allunyen d'una l'albufera on venien a passar l'hivern, han de fugir o morir abans de tenir les condicions òptimes per a poder tornar als seus llocs de cria al nord. La caça, la degradació de les aigües del llac al costat del canvi climàtic afecten molt negativament la biodiversitat i per tant la riquesa de l'albufera, cal prohibir la caça o com a mínim reduir-la tant en superfície com a reduir els períodes hàbils.

UNA JORNADA TRISTA I GRISA MARCADA PEL PONENT

Vaig començar la jornada per la zona d'Alfafar, pel Rabisanxo on vaig observar 2 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gavina corsa (Larus audouinii), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 72 Flamenc (Phoenicopterus ruber) i un bàndol de 395 Tètol cuanegre (Limosa limosa).


Bàndol de Tètol cuanegre (Limosa limosa)

La següent parada va començar a la Gola de El Pujol, vaig fer el recorregut senyalitzat al costat del canal, allí vaig poder veure una àguila calçada (Aquila pennata), Collverd (Anas platyrhynchos), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), una parella de Blavets (Alcedo atthis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i Pit-roig (Erithacus rubecula).

A la platja i després al llac de El Pujol vaig veure Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Cueta blanca (Motacilla alba) i un bàndol de Gafarrons (Serinus serinus) a les dunes. A l’estany de El Pujol hi havia 71 Picarot (Tringa nebularia), 3 Tifort (Tringa totanus), 49 Xuït (Tringa erythropus) i 2 Cabrellots (Podiceps cristatus). Vaig acabar el matí a l’ullal de Baldoví on vaig poder veure Collverd (Anas platyrhynchos), Fotja (Fulica atra) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis)


Text i fotos de Rafa Muñoz

















MARJAL DELS MOROS EN FEBRER

Marjal del Moros 11 de febrer.

Marjal dels moros, Sagunt.

El dijous 11 em vaig acostar al marjal dels moros, a Sagunt. Em va sorprendre que malgrat lo sec de l'any hi havia prou aigua i per tant vaig trovar un bon nombre d'aus.

Destacaven els ànecs,  amb vora 54 Collverd (Anas platyrhynchos); 16 Ascle (Anas strepera); més de 500 Sarcet (Anas crecca); vora 140 Cullerot (Anas clypeata); 1 Ànec capblanc (Oxyura leucocephala); 11 Sivert (Netta rufina) i 8 d’Ànec blanc (Tadorna tadorna).

De la resta d'aus aquàtiques vaig poder observar Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo carbo); 48 Flamenc (Phoenicopterus ruber); 54 Fotja (Fulica atra); Polla d'aigua (Gallinula chloropus); Agró blau (Ardea cinerea); Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Sarcet (Anas crecca) mascle.

D'aus rapinyaires no més vaig observar 4 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) un d'ells era un mascle adult i 4 Soliguer (Falco tinnunculus).

Adjunte un llistat amb la resta d'espècies que vaig poder veure, d'elles només destacaria els primers cants, encara que molt tímids, de Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon).

Merita (Vanellus vanellus); Roquer (Ptyonoprogne rupestris); Tieta (Anthus pratensis); Rossinyol bord (Cettia cetti); Trist (Cisticola juncidis); Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros); Teuladí (Passer domesticus); Cadernera (Carduelis carduelis); Cueta blanca (Motacilla alba); Mosquiter comu (Phylloscopus collybita); Todó (Columba palumbus); Passerell (Carduelis cannabina); Pit-roig (Erithacus rubecula); Gafarró (Serinus serinus) Bitxac comú (Saxicola torquatus) i Blanca (Pica pica).



Text i fotos de Rafa Muñoz

UN ANDARRÍOS SOLITARIO EN ALMERÍA


16/02/2016





Hoy junto con Raimundo Martín; Garry Pearson; Clemente Álvarez Usategui; hemos disfrutado con un Andarríos solitario (Tringa solitaria) en Cuevas del Almanzora, Almería. Este limícola norteamericano cría en Alaska y Canadá e inverna en Centroamérica y Sudamérica. 




Clemente Álvarez es editor de una de las páginas de referencia de la ornitología española (http://www.reservoirbirds.com/).





En España hay publicadas dos citas, De Juana en Aves Raras de España aporta una cita de Alfredo Noval los días 15 a 17 de septiembre de 1974 en la ría de La Villa, Villaviciosa, Asturies y otra de Asturias de Xuan Cortés. 


De Juana afirma que en Europa es un divagante muy raro con 37 citas hasta mediados los años 90. Al ser un divagante norteamericano la mayoría de los registros son en Gran Bretaña con 29 observaciones hasta 2003.


Aves raras de España.

De Juana, Eduardo.- Bellaterra: Lynx Edicions, 2006.








En el libro Aves Raras de la COA (Coordinadora Ornitolóxica d'Asturies) también se cita el ejemplar observado por Xuan Cortés el 8/10/2005 curiosamente también en Villaviciosa pero 31 años después.






Aves raras y escasas en Asturies.


Fernando Álvarez-Balbuena García (coordinador), Adrián Vigil Morán (compilador), César Manuel Álvarez Laó, Manuel Enrique Carballal del Valle, Elías García Sánchez, José Antonio García Cañal.


COA, Avilés, 2000.


Información de las citas históricas la ha facilitado Clemente Álvarez Usategui. ¡Gracias!









CITAS Y OBSERVADORES PUBLICADA EN RESERVOIR BIRDS Y EN RARE BIRDS SPAIN.



04 al 16/02/2016 - Río Almanzora, Cuevas de Almanzora (Almería) (Andalucía)  

Observador/es; Andrew Allport.; Richard Howard; Jesús Díez Castro; Juan Jiménez; Tomás García Rubio; Richard Howard; Rafa Armada; Helen Commandeur; Jana Marco, Ana van der Hofstadt; Tomás García; Raimundo Martín; Garry Pearson; Clemente Álvarez Usategui; Rafa Muñoz; 


01 y 02/10/2015 - Desembocadura Río Guadalhorce, Málaga (Málaga) (Andalucía) 

Observador/es; John Hepworth visto y comunicado por Ernest García; Andy Paterson.


7 y 08/11/2014 - Encoro de Abegondo-Cecebre, Betanzos (A Coruña) (Galiza). 

Observador/es; Cosme Damián Romai Cousido; Manuel Carregal; Fernando Pereiras De La Cal; Alexia Del Río García; Graciela Fernández Arrojo; Alberto Monteagudo; Javier Fernández Lodeiro; Atocha Ramos; Belén Lorenzo; 


Si consigo más referencias de otras observaciones las iré añadiendo aquí. 






Como apunte final señalar que la impresión que nos causó el andarríos solitario de Almería que es un ave muy similar a un andarríos grande, que son indistinguibles en la distancia excepto si en vuelo se le puede ver el obispillo atravesado por una franja negra muy diferente del obispillo totalmente blanco de nuestro andarríos grande.


Si se puede observar al ave más cerca las diferencias aumentan, el solitario es ligeramente más pequeño y grácil  que el A. Grande, las plumas de las rectrices exteriores son significativamente más moteadas de blanco y negro. El Tringa solitaria es menos tímido que nuestros andarríos y no gusta de la compañía de otros limícolas. 


En el río Almanzora había una colección de especies, solo apuntando la familia de los limícolas observamos correlimos común, correlimos tridáctilo, correlimos menudo, chorlitejo grande, combatiente, archibebe común, avefría, andarríos grande, chico y bastardo. Este es un lugar increíble para poder disfrutar de las aves desde lo alto de los muros que encauzan un rambla que pocas veces llevará agua.


Texto y fotos de Rafa Muñoz.

FLAMENCS A L'ALBUFERA DE VALÈNCIA

467 Flamencs a l’Albufera. 8/2/2016.

Bàndol de 422 flamencs a Sollana


Dia ventos de ponent a la plana de València però amb bon sol pel que he decidit acostarme a l’Albufera de València. Primer per Alfafar he vist com més destacable un grup de 45 flamencs (Phoenicopterus ruber). Després m’he acostat al Racó de l’Olla però estava tancat per obres fins a mitjan març.


Grup de flamencs a Sollana


He continuat pel  Perelló i després per Sueca, per La Socarrada estaven fanguejant els camps i per aço estaven plens de gavina vulgar (Larus ridibundus) i garseta blanca (Egretta garzetta) com espècies més abundants, però també es podien trobar xicotets grups de Tètol cuanegre (Limosa limosa), Gavina corsa (Larus audouinii) i individus aïllats de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i d’Agró blau (Ardea cinerea). 


Flamencs


Portet de Sollana



Més tard al Portet de Sollana, he trobat més flamencs, un bàndol de 422 exemplars i alguna Corba marina grossa amb plomatge nupcial. 

Corba marina grossa


Text i fotos de Rafa Muñoz.


UN NEGRÓN COMÚN EN LAS COSTAS VALENCIANAS



El Negrón Común  (Melanitta nigra)


Es una anátida marina que se reproduce en el norte de Europa, en Islandia y en el este de Groenlandia. Cría en la tundra, en los páramos árticos donde hace un hoyo somero escondido por la vegetación, siempre  junto a encharcamientos de agua dulce. 






Es una especia migratoria que pasa el invierno en las costas atlánticas europeas, en el Mediterráneo y en el norte de África. En España se empieza a detectar el paso en las costas cantábricas en septiembre y regresan al norte en primavera, entre marzo y abril.




Se alimenta básicamente de moluscos y ocasionalmente de insectos y pequeños peces, por ello prefieren las zonas costeras y bahías resguardadas donde mediante buceos poder acceder a estos recursos.


Negrón abriendo una almeja de carril.

Esta hembra la pude observar el 3 de febrero de 2016 en Pinedo, en la desembocadura del río Turia donde atrapaba almeja de carril (Venerupis pullastra) que prosperan enterradas en los fondos arenosos. Además dedicó un buen rato para arreglar su plumaje lo que le ayuda a mantener su cuerpo seco y caliente.


Secuencia del zambullido.













 Acicalando el plumaje. 











 Texto y fotos de Rafa Muñoz.