 |
| Flamenc menut, Albufera desembre 2023, Arxiu RMiB |
Al Racó de l’Olla ens ha visitat en
desembre una femella de flamenc menut (Phoenconaias minor) i no és la primera
volta que s’ha vist a l’Albufera. Aquesta fembra va ser un dels tres pollets
que van néixer a la llacuna de Fuente de Piedra, l’any 2014. Llavors fa nou
anys que la marcaren amb anelles de PVC blanques amb dígits negres, amb el codi
PM0. Des d’aleshores, aquesta flamenca menuda s’ha observat abans als
Aiguamolls d’Odiel i a Veta la Palma en 2018; a Villacañas, una altra volta a
Odiel i a la llacuna del Camino de Villafranca. En 2019 tornà a Fuente de
Piedra l’any 2000. En 2023 va visitar l’Albufera el mes de gener i la Mata de
Torrevella el de març, per a tornar aquesta tardor al Racó de l’Olla. Aquest
exemplar acompanya un gran estol de prop 8.000 flamencs comuns que triaren l’Albufera
per a establir-se els darrers dies de tardor. Aquesta presència serà l’excusa
ens ajudarà a analitzar l’evolució dels flamencs a casa nostra, així com a la
resta de l’estat.
 |
| Femella PM0 nascuda en 2014, Albufera 2023, Arxiu RMiB |
Al món hi ha sis espècies de
flamencs:
 |
| Flamenc rosat a l'Albufera, març 2023, Arxiu RMiB |
El nostre és el flamenc rosat (Phoenicopterus roseus)
que tenia una població d’entre 545.000 i 680.000, l’any 2006. Viu al voltant
del Mediterrani, s’estén pels aiguamolls del centre i sud del continent africà,
arribant fins a l’Índia.
 |
| Flamenc del Carib, Arxiu RMiB |
El famenc del Carib (Phoenicopterus ruber) té una població del voltant
dels 90.000 individus que viuen a les illes de Carib, als aiguamolls
centreamericans, arribant fins a les illes Galàpagos. El mes de març de 1994 a
l’Albufera es va trobar un exemplar que presentava trets d’aquesta espècie, la
seua àrea de distribució és molt llunyana, llavors aquesta data es va atribuir
a la fugida d’una col·lecció particular, quelcom no massa estrany, perquè a la
Camargue es va comprovar la reproducció d’una parella mixta de mascle roseus i femella ruber en 1989.
 |
| Flamencs xilens, Arxiu RMiB |
El flamenc xilé (Phoenicopterus chilensis) té una població de mig
milió d’exemplars. L’any 1999 es va observar un altre exemplar d’aquesta
espècie a Sant Fulgenci (Baix Segura), acompanyant un grup de flamencs comuns
el mes de novembre, sens dubte, també devia haver fugit d’una col·lecció
particular. Fins a 8 aus s’han vist a la colònia de la Camargue entre 1987 i
1992 i l’any 1987 es va reproduir una parella mixta de roseus/chilensis.
El flamenc menut (Phoenconaias minor) té una població estimada de 3,2
milions d'individus, ocupa els mateixos aiguamolls africans que freqüenta el
rosat, puix deu ser probable que alguns individus arriben a Europa seguint
esbarts de flamencs comuns.
El flamenc andí (Phoenicoparrus andinus) té una població de 100.000
aus que viuen als aiguamolls andins, al Perú i Bolívia, els seus moviments els
poden fer arribar fins a l’Argentina i al nord de Xile.
 |
| Flamenc del Carib, ssp, de Galapagos, juny 2022. Arxiu RMiB |
El flamenc de James (Phoenicoparrus jamesi) té una població més reduïda amb uns 50.000 individus, aquesta espècie
ocupa les mateixes llacunes andines on viu el flamenc andí.
 |
| Flamenc menut, Albufera, desembre 2023. Arxiu RMiB |
Flamenc menut (Phoeniconaias minor)
El flamenc Menut és molt més
petit que el nostre flamenc rosat, de fet és l’espècie de flamenc mundial més xicoteta
en assolir una alçada màxima de 90 cm. Té un plomatge d’un roig molt més intens
que el dels seus cosins més grans, a més el seu bec és d’un color rogenc fosc.
Comparteix habitat amb els flamencs rosats, tots ells trien llacs salins
alcalins que estiguen a baixa altitud en Àfrica. El gruix de les seues
poblacions es troben al Vall del Rift, en Etiòpia, Kènia i Tanzània, també
freqüenten els aiguamolls costaners de Mauritània i els d’Àfrica del Sud.
Mengen cianobacteris com l’Espirulina
una alga dels estanys salins, i petites diatomees
que filtren amb el seu bec caminant prop de les vores dels estanys. Són gregaris,
i els agrada reproduir-se en companyia de les colònies de flamenc comú, que en
ser més grans els faciliten protecció davant dels predadors.
El flamenc menut es va citar per
primera volta a Espanya l’any 1966. A la colònia de cria de la Camargue
francesa es van veure els primers flamencs menuts els anys 1990, 1991 i 1992,
tot i que no es van reproduir. Els mesos de novembre i desembre de 1993 es va
detectar un exemplar al Fondo d’Elx. L’any 1995 s’observà un altre exemplar a
Santa Pola, el mes de febrer. En 1999 es va controlar un exemplar a Fuente de
Piedra que duia una anella que l’identificava com a propietat d’una col·lecció
particular d’Alemanya, llavors es tractava d’un ocell fugit de captivitat.
L’any 2000 es va reportar la
presència de dos exemplars en octubre i sols un el mes de novembre, al Fondo
d’Elx. En 2007 dues parelles van començar la reproducció a la llacuna de Fuente
de Piedra, Màlaga, sols tirà endavant un pollet. Eixe mateix any es va
controlar un exemplar a Valdecañas amb anelles roges i lletres blanques, amb
els dígits AS que provenia d’una col·lecció d’ocells de Bèlgica. El 24 de juny de
2008 es van observar dos exemplars al Racó de l’Olla acompanyant a un grup
d’uns tres-cents flamencs comuns (Birding Albufera). No duien cap anella i
mostraren indicis de festeig. En 2009 tornà a reproduir-se una parella Màlaga i
es van veure fins a sis aus a principis d’abril.
En 2011 es va reproduir una
colònia mixta de flamencs menuts i rosats a Aftout es Saheli, Mauritània, de la
qual volaren al voltant de 10.000 pollets d’ambdues espècies. A la llacuna
Manxega de Manjavacas va fer niu una parella que tirà endavant un pollet. En
2012 es va observar un exemplar a l’Albufera el mes de febrer, mentre que en
2013 a Fuente de Piedra es va detectar una parella que tirà endavant un pollet.
Una altra parella va intentar la reproducció a Doñana, tot i que no tingué èxit.
En 2014 es van reproduir tres parelles de flamencs menuts a Fuente de Piedra
que criaren amb èxit tres pollets. En 2015 es va comptabilitzar un màxim de nou
exemplars a Veta la Palma, a Doñana. En 2016 es va detectar una parella a
Fuente de Piedra, fins a eixe moment era considerat com a una espècie rara a l’estat.
El mes de maig de 2017 es va trobar un exemplar a l’Albufera i s’obtingué una
altra cita a les Salines de Santa Pola, el mes de març. Al Fondo es va veure un
altre ocell els mesos d’abril i maig i l’any següent es va observar un exemplar
adult els mesos de febrer i març.
En 2020 a Màlaga van fer dos nius,
i l’any següent una parella es va reproduir al parc natural del Delta de
l’Ebre. En 2022 a Fuente de Piedra es van censar un màxim de sis exemplars i es
va reproduir amb èxit una parella. Era la setena vegada que tenien èxit en la
seua reproducció a Fuente de Piedra. En 2023 un exemplar es va vorer el mes de
gener i dos exemplars van estar presents el mes de maig a l’Albufera. En abril
es va veure una parella a Torrevella que encetà el procés de festeig.
 |
| Flamencs rosats al Racó, desembre 2023, Arxiu RMiB |
Flamenc rosat (Phoenicopterus
roseus)
Són aus estilitzades de color
blanc que tenen el bec i les potes rosses que poden arribar fins als dos metres
d’alçada. El seu plomatge té tendència a tintar-se de rosa a conseqüència dels
pigments dels crustacis dels quals s’alimenta, com l’Artèmia salina. El flamenc
rosat pot viure fins als seixanta-cinc anys, tot i que en llibertat sols s’ha
comprovat un individu que arribà als quaranta anys. S’alimenten en aigües
hipersalines, consumint organismes aquàtics menuts, com són larves i adults
d'insectes, petits crustacis, mol·luscos, anèl·lids, microalgues i protozous,
matèria vegetal, entre altes Cardium edule, Paludesirina sp. Mytilus sp. o
Tapes sp. Els obtenen filtrant l’aigua amb el seu bec que està cobert per
fileres filamentoses on retenen l’aliment, amb l’ajut d’una llengua molt
sensible expulsen l’aigua i els residus sobrants, mentre retenen l’aliment,
també aprofiten el bec per a eliminar la sal, gràcies a una glàndula
específica.
 |
| Flamenc jove alimentant-se, Arxiu RMiB |
El flamenc és una espècie
parcialment migradora que va fugint del fred, mentre cerca recursos alimentaris
i tranquil·litat, per això viatgen entre els diferents aiguamolls del
Mediterrani. Per fer els seus desplaçaments poden volar fins a 36 hores
seguides, això implica la possibilitat d’arribar a llocs molt llunyans. Segons
seguiments d’aus marcades amb emissors GPS s’ha comprovat que alguns ocells que
de dia es refugien dins de la reserva del Racó de l’Olla, de nit marxen volant fins
a Almansa o Alcazar de San Juan per a alimentar-se. Un altre dels viatges d’un
flamenc va partir de l’Albufera i arribà fins a Orà, al nord d’Algèria, a una
distància de 400 km del Racó, l’endemà tornà a l’Albufera.
El País Valencià es troba a mig
camí entre les dues colònies de cria europees més nombroses, la Camargue (Arle)
al sud de França i Fuente de Piedra a Màlaga, a més molt prop de la del Delta
de l’Ebre. Això converteix casa nostra en lloc de trànsit i descans que gasten en
els seus constants desplaçaments. Històricament, llevat de les Salines de Santa
Pola, a la resta del País Valencià sols ens visitaven uns pocs exemplars que
feien una curta estada entre els viatges que feien entre els principals
aiguamolls on es reproduïen i en els que trobaven aliment. Santa Pola sempre ha
sigut diferent gràcies a les seues aigües salines, on sempre han parat bona
quantitat de flamencs per a nodrir-se i descansar. Amb l’augment generalitzat
de les poblacions de flamencs i en produir-se períodes de sequera que han
impedit la cria en les principals colònies ha afavorit la seua reproducció als
aiguamolls del País Valencià.
 |
| Nius de flamenc rosat al Racó, Arxiu RMiB |
Reproducció
També són animals gregaris en la
reproducció perquè els permet augmentar la seguretat de nius i polls, a més els
permet abandonar temporalment als pollets, deixant-los sota supervisió d’altres
adults, mentre els pares cerquen aliment en altres aiguamolls. Els festejos
comencen prompte, fins i tot a les darreries de la tardor. Una volta establides
les parelles inicien la construcció del niu, generalment el mes d’abril. Per a
fer-los trien illes on no puguen arribar els depredadors, per això requereixen
fondàries d’uns 50 cm. Els nius són una plataforma cònica d’entre 40-60
centímetres de diàmetre i mig metre d'alçada, rematada amb una depressió on
ponen un sols ou. Aquesta estructura els permet evitar sobtades pujades del
nivell de l’aigua. L’ou el coven els dos membres de la parella.
Els primers dies de vida dels
pollets els alimenten amb una mena de farinetes. En pocs dies, quan han agafat
prou força per a caminar se’n van del niu, i s’ajunten en escoletes on són custodiats per un reduït grup d’adults. Al cap de setanta
dies, una volta han finalitzat el creixement del plomatge de vol se’n van de la
colònia per a cercar aiguamolls amb prou aliment. No arriben a la maduresa
sexual fins als cinc anys. Són totalment dependents del cicle hidrològic de les
llacunes que trien per a fer niu, a més són molt sensibles als atacs de
predadors a les colònies. S’ha comprovat que la predació d’ous i pollets per
part de raboses (Vulpes vulpes), senglars (Sus scrofa) o gavinots foscos (Larus
fuscus) a Fuente de Piedra en 1987. En cas de ser molt intensa pot provocar,
fins i tot, l’abandó de tota la colònia, com va ocórrer a Santa Pola l’any
2001, amb l’atac per part del gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis).
La dolenta gestió dels nivells d’aigua a les salines ha provocat la pèrdua
total de postes com va ocórrer a la Camargue en 2007 i al Delta en 1999 o al
Fondo d’Elx en 2010. Unes altres molèsties com els pas en vol rasant d’un
hidroavió provocà l’abandó total de la colònia del Delta, l’any 1992.
 |
| Flamenc rosar jove, Arxiu RMiB |
Cria del flamenc rosat al País Valencià
A casa nostra tenim prou intents
de cria del flamenc, tot i que molt poques voltes han tingut èxit les postes.
En el període comprés entre 1965 i 2023 s’han registrat vint exercicis amb
intents de reproducció. En 1965 ho intentaren 200 parelles al Fondo sense èxit.
A Santa Pola en 1973 feren niu 300 parelles i sols prosperaren 30 pollets, allí
mateix en 1992 ho intentaren 142 parelles, en 1993 deu parelles i en 1994 cent
parelles, tot i que tampoc tingueren èxit. En 1995 a la Llacuna de la Mata de
Torrevella ho intentaren 15 parelles, sense èxit. En el període de 1996 a 1998
al Fondo d’Elx es van reproduir 160, 495 i 800 parelles respectivament, sols
finalitzaren la cria 491 pollets, els dos darrers anys.
Haguérem d’esperar fins a 2001
perquè 400 parelles a Santa Pola i 15 a Torrevella ho tornaren a intentar, fracassant
una altra volta. L’any següent van encetar la reproducció 650 parelles a Santa
Pola i 15 a Calp, sols volaren 220 pollets a Santa Pola. En 2010 al Fondo
iniciaren reproducció 5.093 parelles que criaren amb èxit 454 joves. Donat eixe
èxit, en 2012 ho tornaren a intentar 5.093 parelles de les quals prosperaren 90
pollets. En 2015 a Santa Pola 2.890 parelles de les quals prosperen 12 pollets
i l’any següent 3.000 parelles aconseguiren 15 pollets. En 2017 repetiren
intent 3.343 parelles i sols volaren 14 pollets. El relleu el va prendre
Torrevella els anys 2020 i 2021, amb 1.000 i 250 parelles respectivament, la
seua producció fou de 1.237 joves el primer any i cap, el segon any. En 2023
els contingents reproductors pujaren a l’Albufera de València, on es van
reproduir 5.300 parelles i volaren 1.700 jovenets (Pablo Vera, com. pers.).
 |
| Flamencs al Racó de l'Olla, desembre 2023, Arxiu RMiB |
Dades històriques del
flamenc rosat al País Valencià
En 1965 començaren la construcció
de nius al voltant de 200 flamencs al nord de l’embassament de Ponent, al Fondo
d’Elx, tot i que la forta variació del nivell de les aigües provocà el fracàs
de les postes (Martorell, 1965)
Els flamencs es van reproduir a
les Salines de Santa Pola els anys 1973, hi havia la presència de 300 exemplars
que tiraren endavant 20-30 cries (Ibáñez et
al, 1974) i ho tornaren a intentar l’any 1975 (Ferrer et al, 1976)
En 1988 el màxim a casa nostra
fou el mes d’agost, amb 3.147 individus a Santa Pola, a la resta de comarques valencianes, el màxim va ser de 31
individus en setembre a l’Albufera.
El mes de gener de 1989 es va
observar un estol de 100 individus a Vinaròs. L’observació més nombrosa a les
comarques valencianes es va produir al Cap de Cullera, on es va veure un estol
de 75 aus el mes de gener. Santa Pola continuava mantenint les millors dades,
amb un màxim de 1.878 el mes de desembre i de 163 exemplars al Fondo, el mes de
desembre.
L’any 1990 el màxim a l’Albufera
de València fou de 24 individus el mes d’agost. La dada més gran la tornà a
tindre Santa Pola, amb 2.440 ocells el mes d’octubre, mentre que al Fondo foren
205 individus en gener, prop estigué Torrevella amb 200 flamencs eixe mateix
mes de gener.
En 1991 continuaven les dades
esporàdiques d’una desena d’exemplars a Castelló i València, amb màxims per a
l’Albufera de sis flamencs el mes de novembre, mentre que a Santa Pola el màxim
va ser de 1.599 el mes d’octubre i de 60 al Fondo, el mes d’agost. Cal destacar
la dada de 69 individus a la desembocadura del riu Segura.
En 1992 a casa nostra es veien
aus aïllades de forma ocasional repartides pels nostres aiguamolls, excepte al
Fondo i Santa Pola on superaren puntualment els 2.000 exemplars. A les Salines
de Santa Pola, per primera volta, els flamencs construïren 142 nius, tot i que
no arribaren a fer les postes perquè semblaven aus massa joves i sense
experiència (Huertas i Prosper, 1995).
En 1993 es van detectar xifres
inferiors als cent exemplars a Castelló i València, mentre que a Alacant els
màxims foren de 1.135 aus al Fondo i de 2.140 flamencs a les Salines de Santa
Pola, on es van comprovar indicis de cria.
 |
| Flamenc rosat al P.V. parelles i joves que volen/any |
El 1994 al País Valencià es
produïen observacions puntuals de com a màxim 100 exemplars a les comarques de València
i Castelló. A l’Albufera el màxim es va detectar fou de 70 flamencs el mes de
setembre. A Calp tingueren 160 aus el mes de març, al Fondo 2.200 individus en
desembre i a Torrevella arribaren fins als 270 el mes de desembre. A Santa Pola
el màxim l’observaren el mes d’octubre amb prop de 2.000 ocells que van
construir al voltant de cent nius, però no finalitzaren la cria.
El mes de gener de 1995 es va
constatar una hivernada de fins a 3.036 al País Valencià, que fou la màxima
xifra en els censos hivernals que va realitzar la Conselleria entre 1984 i
2004. A l’Albufera la dada més nombrosa fou de 109 individus el mes d’abril, a
Calp en tingueren 358 en setembre. Al Fondo tingueren 2.460 ocells el mes de
febrer i a Santa Pola pujaren fins als 2.087 en novembre. A Torrevella 15
parelles construïren niu tot i que no arribaren a pondre ous, la data màxima
fou de 698 individus el mes de novembre.
L’exercici 1996 el màxim de la
Marjal dels Moros pujava a 122 que estigueren entre finals d’agost i finals de
setembre, tot mentre que l’Albufera es va quedar amb una xifra de sols 49
flamencs. El mes de maig intentaren la reproducció a Elx, feren 160 nius
(Aragoneses i Echevarrías, 1998) quan hi havia al voltant de 700 aus tot i que tornaren
a abandonar les postes. La dada màxima pujà als 4.100 individus el mes d’agost.
A Santa Pola també tingueren xifres de record amb 5.300 ocells eixe mateix mes
d’agost, mentre que a la propera Torrevella pujaren als 821 flamencs el mateix
mes.
L’any 1997, a l’Albufera el màxim
fou de 58 aus, al Fondo d’Elx van criar amb èxit 491 pollets, a Santa Pola
tingueren 2.446 de flamencs el mes de juliol i a la Mata de Torrevella es
quedaren en 663 aus el mes de juliol.
En 1998 al Prat de Cabanes hi
hagué una cita de 45 exemplars el mes de juny i unes altres de poc més de cent
individus a la Marjal dels Moros i a l’Albufera, el mes d’agost. Al Fondo es
van reproduir al voltant de 1.000 parelles que tiraren endavant uns 700
pollets. Es van controlar les anelles de 75 exemplars marcats amb anelles de
PVC, això va ajudar a obtenir l’origen dels flamencs que es reproduïen, 30
individus s’havien anellat de polls a Fuente de Piedra i 45 a la Camarga. El
màxim observat a l’Albufera fou de 100 exemplars el mes d’agost.
En 1999 no es van detectar estols
més grans de 250 exemplars a casa nostra, excepte concentracions puntuals de
fins a 2.372 exemplars a Santa Pola en novembre, a l’Albufera el màxim fou de
111 exemplars el mes d’abril, a Calp 318 flamencs en agost, al Fondo tingueren
un màxim de 2.044 el mes d’abril i a Torrevella de 540 individus el mes
d’octubre.
El 2000 les xifres màximes no
pujaven de 200 individus en les comarques del nord, mentre que a les del sud
destacaren troballes de fins a 5.824 el mes de maig al Fondo, de 512 aus el mes
d’agost a les Salines de Calp, el mes de desembre observaren 1.170 ocells a
Santa Pola, així com 412 a Torrevella en juliol.
En 2001 es van intentar reproduir
a Torrevella amb la construcció de 17 nius (Arroyo, 2015). A les Salines de
Calp també intentà criar un grup de 565 aus, que arribaren a covar en 15 nius,
tot i que no prosperaren les postes. A Santa Pola van criar al voltant 400
parelles, però la predació per part del gavinot argentat mediterrani (Larus
michahellis) fou molt forta i no es pogué comprovar cap èxit. A l’Albufera de
València es van observar parades nupcials i còpules els mesos de maig i juny,
amb màxims de 179 ocells, que tampoc finalitzaren.
L’any 2002 continuava la
tendència de presències inferiors 201 exemplars a Castelló i València, mentre
que a Calp tornaren a intentar la reproducció al voltant de 15 individus tot i
que no la pogueren finalitzar, els màxims en aquest aiguamoll no passaren de
600 exemplars. A Santa Pola tornaren a nidificar 650 parelles i es va censar una
llar d’infants de 220 pollets.
En l’exercici de 2003 a Castelló
es van albirar un total de 55 individus, en tres fites del mes d’abril i maig,
amb un màxim de 28 exemplars, totes elles al Prat de Cabanes.
El 2004 a les comarques de
Castelló es va detectar un total de 285 exemplars, amb una màxima de 45
exemplars al Prat de Cabanes el mes de juny.
El màxim de flamencs observats
l’any 2005 a Castelló es va detectar el mes de març a Alcossebre, amb la
troballa de 75 individus.
 |
| Flamencs a Santa Pola, 2006, Arxiu RMiB |
El 2006 es van observar un màxim
de 120 exemplars a Alcossebre el mes de maig.
L’exercici de 2007 a les
comarques de Castelló la cita més nombrosa fou de 140 exemplar el mes de juliol
a la Marjal d’Almenara.
En 2008 a la província de
Castelló es van veure un total de 401 exemplars al llarg de l’any. A l’Albufera
la cita més nombrosa va ser de 416 aus el mes de juliol.
En 2009 a casa nostra el nombre màxim
va ser de 2.412 individus, el mes d’octubre a les Salines de Santa Pola. Eixe
mateix any el màxim de l’Albufera es va observar el mes de juny amb 215 aus.
El mes de gener de 2010 el màxim
de flamencs detectats al País Valencià fou el mes de gener amb 1.591 ocells al Fondo
d’Elx, intentaren la cria 454 parelles que van perdre les postes, presumptament
per una davallada del nivell de les aigües. A l’Albufera de València la
presència era molt ocasional amb un màxim de 127 el mes de juliol i a Santa
Pola tingueren un màxim de 300 exemplars el mes d’abril.
En 2011 el màxim de flamencs a
l’Albufera va ser 265 ocells el mes d’abril, al Fondo en tingueren 1.133 en
febrer i a Santa Pola el comptatge més gran fou de 616, el mes de gener.
L’hivern de 2012 va ser notícia
la presència màxima de 472 flamencs a l’Albufera de València el mes de desembre,
en febrer es detectaren 196 ocells a la marjal d’Almenara, en gener 1.702 a
Santa Pola i en abril 5.093 al Fondo d’Elx on es van reproduir 90 parelles.
En 2013 el màxim a l’Albufera fou
de 1.769 el mes de març, el mes d’agost Santa Pola enregistrà 3.580 flamencs i en
octubre 1.227 aus al Fondo d’Elx.
A casa nostra, en 2014 es pot
destacar el màxim de 1.745 individus a l’Albufera, el mes de març, de 2.427 a
Santa Pola en agost i de 2.722 en novembre a les Llacunes de Torrevella.
 |
| Flamencs a l'Albufera, 2015, Arxiu RMiB |
El mes de desembre de 2015 es van
assentar uns màxims de 2.600 flamencs a l’Albufera. A Santa Pola van fer niu
dotze parelles tot i que no finalitzaren la cria, el màxim observat fou de
2.890 en desembre i al Fondo d’Elx els màxims foren 1.238 el mes d’abril.
L’any 2016 a l’Albufera els màxims foren de 2.130 individus
el mes de febrer, a Santa Pola de 3.000 i feren niu 15 parelles.
El mes de novembre de 2017 el
nombre de flamencs hivernants presents al parc de l’Albufera va ser d’aproximadament
5.300 exemplars. A Santa Pola van començar la reproducció 14 parelles i el
màxim detectat fou de 3.343 ocells.
En 2018 a l’Albufera hi havia
4.000 exemplars el mes de novembre i al voltant de 1.000 en gener.
L’hivern de 2019 van quedar-se a
l’Albufera al voltant de sis mil exemplars.
L’any 2020, presumptament el
total fracàs reproductor a Fuente de Piedra va afavorir que unes 1.000 parelles
s’instal·laren a les Llacunes de Torrevella, va tirar endavant uns 600 pollets.
A l’Albufera es van observar fins a 2.000 exemplars en gener.
En 2022 a Torrevella van néixer
al voltant de 5.000 flamencs a Torrevella, gràcies a les abundants pluges de
l’any anterior que ajudaren a dissoldre les sals del sòl i provocaren una
eclosió de bacteris i algues halòfiles, això va disparar les poblacions dels petits
crustacis dels quals s'alimenten els flamencs.
En 2023 a l’Albufera es van
reproduir per primera volta 5.300 parelles, amb màxims en la colònia de fins a vuit
mil flamencs. Els primers pollets nasqueren el mes de març. Fins i tot
encetaren una segona posta entrada la primavera, de resultes de les quals
prosperaren un total aproximat de 1.700 pollets (Pablo Vera, com. Pers.).
Aquest fet excepcional va afavorir que s’observaren màxims de fins a 12.200
flamencs en aigües valencianes. Aquesta reproducció va ser possible per dues
circumstàncies singulars, la primera va ser que la sequera afectà tant els
aiguamolls andalusos que va impedir la reproducció dels flamencs, tot mentre que
eixe any fou molt humit al País Valencià. Una perellonà (inundació dels
arrossars) històrica va afavorir el manteniment d’una superfície inundada més
ampla de l’habitual. Va sorprendre eixe èxit reproductor en una temporada on es
va generalitzar la malaltia de la influença aviària, que provocà la mort de
3.196 ocells, de dinou espècies diferents. Per sort els flamencs es va deslliurar
de l’epidèmia i només es van enregistrar tretze casos d’aus mortes per aquesta
infecció.
 |
| Flamencs rosats, Arxiu RMiB |
Recull de fites històriques dels flamencs a l’estat espanyol
Valverde va publicar la primera ressenya
de la reproducció dels flamencs a Espanya, a Fuente de Piedra (Valverde, 1964).
Els primers anellaments de
pollets de flamenc amb anelles «Darvic» de lectura a distància amb telescopi
terrestre es van realitzar a Camarga el 1977 (Johnson, 1983).
En 1984 es van reproduir a Doñana
on nasqueren 3.800 pollets (Mañez, 1991) i a Fuente de Piedra criaren 5.700
parelles, a partir d’aquest exercici els flamencs es van reproduir
continuadament.
L’any 1985 a Fuente de Piedra va fer
niu 5.900 parelles que tiraren endavant 2.200 pollets, a Doñana intentaren la
reproducció 3.800 parelles, tot i que l’acció dels porcs senglars va provocar la
pèrdua de totes les postes. S’encetaren els primers censos de flamencs a l’estat,
coordinats per Manuel Fernández Cruz.
En 1986 a Fuente de Piedra
començaren la reproducció 7.600 parelles i volaren 3.300 joves, un 43,4 de les
postes i la Junta d’Andalusia ho va aprofitar per a encetar el marcatge de
flamencs.
L’hivern de 1987 a Espanya es va
calcular que hi havia un total de 54.227 ocells (Rendón, 1996). Aquest any
Fuente de Piedra va ser l’única colònia de cria a l’estat, el període de cel
començà a finals del mes de gener, el 7 de març començaren a ocupar la colònia
de cria progressivament fins als màxims del 7 de marcs, on hi havia 6.866
parelles. Entre mitjans de març i el 17 d’abril trencaren closca els ous, fins
a 22 de maig i volaren un total 1.360 joves. La colònia va patir la predació
d’ous i pollets per part de gavinot fosc (Larus fuscus), que feren malbé un
total de 3.052 postes, un 18,9% de les postes.
 |
| Flamenc rosat anellat, març 2023, Racó de l'Olla, Arxiu RMiB |
En 1989 a Doñana van néixer 22
cries (Mañez, 1991). A Fuente de Piedra volaren 9.347 pollets, un 98,8% de les
postes, tot un rècord per al Mediterrani occidental. . Eixe any es va
enregistrar el mínim de parelles reproductores a l’estat, amb 10.388 parelles
(Rendón, 1996) a conseqüència de la sequera que afectà les colònies andaluses.
A Fuente de Piedra no es van reproduir.
1990 a Fuente de Piedra es van
reproduir 13.000 parelles que tiraren endavant 10.417 cries.
En 1991 a Fuente de Piedra
començaren la reproducció 10.500 parelles que produïren 7.005 pollets.
Coincidint amb una extrema
sequera a Fuente de Pierda que va durar fins a 1995, en 1992 per primera volta
intentaren reproduir-se 251 parelles de flamencs a les Salines de la Trinitat,
a la Punta de la Banya, al Delta de l’Ebre, tot i que no tingueren èxit per
culpa del vol rasant d’un hidroavió, que provocà l’abandó de tota la colònia de
cria. La desaparició de la colònia malaguenya va afavorir un augment de les aus
que criaren a la Camarga i a l’aparició de noves colònies a Sardenya ocupades
per ocells joves.
En 1993 a Catalunya, per primera
volta tingué èxit la posta a la Punta de la Banya, on 503 parelles tiraren
endavant un total de 313 polls, en canvi, no intentaren la reproducció a Fuente
de Piedra per l’excés d’humitat d’eixe exercici.
En 1994 a l’estat es va estimar
una població hivernant de 92.232 exemplars (Rendón, 1996) mentre que al Delta
es van reproduir 600 parelles que produïren 306 pollets. A Fuente de Piedra
2.083 parelles finalitzaren la cria de 478 pollets.
En 1995 al Delta es van reproduir
al voltant de 1.500 parelles de les quals volaren 1.295 pollets, a Fuente de
Piedra no es van reproduir per manca d’aigua.
En 1996 a Catalunya van fer niu
1.500 parelles de les quals volaren 945 joves, a Fuente de Pierdra de 16.500
parelles volaren 13.252 pollets, a Doñana encetaren les tasques de reproducció
205 parelles tot i que no nasqué cap pollet.
 |
| Estat sense P.V. parelles que enceten la reproducció/any |
En 1997 a Fuente de Piedra es van
reproduir 16.500 parelles de les quals volaren 13.272 joves. Al Delta va criar
1.273 parelles de les quals volaren 98 joves. A Doñana intentaren la
reproducció 730 parelles que tiraren endavant 19 pollets.
El 1998 a Catalunya es van
reproduir 1.461 parelles i sols volaren 138 pollets. A la llacuna de Pétrola,
Albacete començaren la reproducció 10 parelles, que tot i que una volta
pongueren els ous no acabaren de covar-los. A Doñana es van reproduir 1.000
parelles de les quals volaren 155 pollets. A Fuente de Piedra 19.500 parelles
produïren 15.387 polls. Aquest exercici va marcar un record, amb 19.500 parelles
reproductores a l’estat.
En 1999 la colònia del Delta de
l’Ebre no pogué finalitzar la reproducció per la gestió dels nivells de l’aigua
a les salines que provocà la predació per part de les raboses (Vulpes vulpes). A
Fuente de Piedra 3.240 parelles criaren amb èxit un total 2.205 pollets. A la
Llacuna de Pétrola es van reproduir, dels quals prosperaren 83 pollets.
En l’any 2000 al Delta de l’Ebre
es van reproduir 1.600 parelles de les quals volaren 1.041 pollets. A Fuente de
Piedra 11.500 parelles van tirar endavant 8.019 joves. A Pétrola criaren 176
parelles que tingueren èxit 212 pollets endavant, a Doñana no isqué cap pollet
endavant d’una colònia inicial de 157 parelles.
L’any 2001 a Doñana després de
diversos intents de cria sols volaren 311 pollets. A Fuente de Piedra volaren
11.911 pollets de 17.700 parelles. Al Delta sols volaren 38 pollets d’unes 251
parelles a conseqüència del baix nivell de les aigües.
En 2002 un total de 1.677
parelles van reproduir-se al Delta de l’Ebre i prosperaren al voltant de 572
jovenets. A Fuente de Piedra de 19.000 parelles volaren 10.656 joves, a Doñana
no criaren.
En 2003 al Delta iniciaren la
reproducció 1.355 parelles, de les quals volaren 406 pollets. A Doñana
encetaren la reproducció 5.306 parelles que sols criaren amb èxit 1963 pollets.
A Fuente de Piedra, de 15.900 parelles tingueren èxit amb 3.668 pollets.
L’exercici del 2004 a Doñana,
13.187 parelles de flamencs criaren amb èxit un total de 3.500 pollets. A
Fuente de Piedra, 19.500 parelles criaren 7.500 pollets, mentre que al Delta de
l'Ebre, 1.600 parelles criaren 907 pollets. Aquest exercici començà el marcatge
dels flamencs catalans, mentre a Espanya es va constatar un nou record de 34.197
parelles reproductores i de pollets que tiraren endavant amb 16.701 jovenets.
El 2005 fou un any de sequera tan roín que cap flamenc es va
reproduir a l’estat espanyol.
En 2006 al Delta 1.907 parelles
tiraren endavant 960 pollets, a Fuente de Piedra 18.500 parelles finalitzaren
la cria de 10.400 pollets i a Doñana no criaren.
2007 al Delta al voltant de 1.800
parelles criaren 891 pollets, a Fuente de Piedra 15.076 parelles obtingueren
2.658 pollets i a Doñana de 2.000 parelles que feren niu, tot i que sols 52
pollets finalitzaren amb èxit. Per primera volta en trenta-vuit anys no es van
reproduir els flamencs a la Camarga francesa per la manca d’aigua en decidir
l’empresa salinera reduir la producció de sal. Es va fer un cens dels flamencs
a tot l’estat que donà els següents resultats, el mes de gener s’obtingué la dada
de presència més nombrosa amb 62.826 ocells, el lloc més important d’hivernada
va ser Doñana amb 37.692 ocells. Eixe mes al País Valencià es van veure 1.143
aus. En el període de reproducció es va estimar una presència de 50.000
individus, els mesos d’estiu es va reduir la presència a 28.080 aus. A setembre
amb les primeres pluges i els pollets nascuts eixe any es van detectar fins a
55.889 flamencs. Entre octubre i desembre l’estimació de les aus presents fou
de 29.307. Eixe any va incidir en les dades que a la Camarga no es van
reproduir els flamencs.
 |
| Flamencs rosats, joves que volen/any. Dades sense P.V. |
En 2008 per primera volta es van
reproduir els flamencs rosats als maresmes d’Odiel, Huelva.
En 2009 el nombre de reproductors
al Delta de l’Ebre pujà fins a les 3.139 parelles, de les quals volaren 1.107
polls, a Fuente de Piedra de 10.966 parelles prosperaren 5.071 pollets, mentre
que als maresmes d’Odiel de 450 parelles volaren 346 pollets i a Doñana no es
van reproduir. Tot mentre a la Camarga 14.000 parelles tiraren endavant al
voltant de 1.000 pollets.
L’exercici de 2010 al Delta 2.022
parelles culminaren la cria de 631 pollets, a Fuente de Piedra de 19.483
produïren 8.118 joves, a Odiel 2.150 parelles finalitzaren la cria de 558
pollets, a Manjavacas 1.500 parelles tingueren èxit amb 1.200 pollets.
En 2014 van néixer 5.500 polls d’unes
7.000 parelles a Fuente de Piedra. A finals del mes d’abril es va comptar un
màxim de presència de 29.500 flamencs a la llacuna malaguenya.
En gener de 2016 al Delta de l’Ebre es van detectar màxims
d’11.125 flamencs, mentre que als aiguamolls andalusos es van comptabilitzar
73.760 més.
Fins a l'any 2019, al parc
natural del Delta s’anellaren 4.370 flamencs.
En 2020 va fracassar la
reproducció en la principal colònia ibèrica, Fuente de Piedra. Llavors 4.303
parelles de flamenc rosat es van reproduir al Delta de l’Ebre.
En 2021 al Delta de l’Ebre es van reproduir 3.449 parelles
que significà la segona xifra més gran històrica, coincidint amb la manca
d’aigua a Fuente de Piedra.
2022 van néixer a Fuente de Piedra 3.764 pollets de 8.700
parelles, dels quals s’anellaren 600.
Flamencs a Fuente de Piedra
Fuente de Piedra és la principal
colònia de cria del flamenc rosat a la Península Ibèrica. Aquesta llacuna
endorreica salina que es troba prop d’Antequera, està situada a 400 m
d’altitud. Té una superfície aproximada de 1.500 hectàrees, al voltant de 6,6
km de llarg per 2,5 km d’amplària. La màxima fondària en any humits arriba al
metre.
Des de 1963 ha acollit colònies
de cria de flamencs, sempre que han trobat condicions adequades s’han
reproduït. En el període de trenta-nou anys que va de 1984 fins a 2023, 28
voltes han encetat el procés reproductiu, sumant un total de 333.592 parelles
que tingueren èxit en 24 temporades, en les quals han tirat endavant un total 177.836 pollets.
Per això en 1982 es va declarar com
a Refugi Nacional de Caça i es va incloure entre els aiguamolls d’importància
internacional per part del Conveni de Ramsar. En 1983 es va declarar com a Reserva
Natural i l’any següent la Junta d’Andalusia el va declarar com a Reserva
Integral, després, en 1988 es va declarar ZEPA. Donada la facilitat de
mobilitat d’aquesta espècie, s’ha comprovat que en època de reproducció els
flamencs rosats poden eixir de la colònia de cria a Málaga per anar a
alimentar-se a la resta d’aiguamolls andalusos, com Doñana o Cabo de Gata i en
acabar, tornar a nodrir als seus pollets.
Flamencs a Doñana
Per al mateix període de 1984
fins a 2023, a Doñana començaren la cria 22.428 parelles de les quals
prosperaren 12.822 joves.
 |
| Flamencs al Delta, 1985, Arxiu RMiB |
Flamencs al Delta d’Ebre
Al Delta d’Ebre començaren els
intents de reproducció en 1992, llavors en un període de 31 anys van començar
la reproducció un total de 30.155 parelles de les quals finalitzaren amb èxit
10.675 pollets.
Resum de la reproducció del flamenc rosat a Espanya:
En tot l’estat per al període de
1984 a 2022 es van reproduïr un total de 401.228 parelles,
de les quals van finalitzar la criança amb èxit un total 206.168 joves (50,63%). L’any que més joves volaren va ser 1998 amb un total de 16.718 exemplars.
La mitjana anual de parelles reproductores a l’estat, per al període és de
10.558,63 parelles/any. La mitjana anual de joves que finalitzaren amb èxit la
seua infantesa fou de 5.425,47 joves/any.
Fonts i referències
ALCOCER, A., BORT, J., ESTELLER,
V., GARCÍA, M., LUQUE, E., MARCO, J., TIRADO, M., VERA, P. Eds. (2019) “Anuario
Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XVI. Años 2014-2015. INTERNATURA.
Castelló.
ALCOCER, A., BORT, J., ESTELLER,
V., GARCÍA, M., GREÑO, J., LUQUE, E., MARCO, J., TIRADO, M., VERA, P. Eds.
(2017) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XV. Años
2012-2013. INTERNATURA. Castelló.
ARAGONESES, J., ECHEVARRÍAS, J.L.
(1998) “El flamenco vuelve a críar en los humedales del sur de Alicante”.
Quercus, 144: Pp.-16-18.
ARROYO-MORCILLO, S. (2015)
“Flamenco común” in LÓPEZ-IBORRA,
G.M., BAÑULS, A., ZARAGOZÍ, A., SALA, A., IZQUIERDO, A., MARTÍNEZ-PÉREZ, A.,
RAMOS, J., BAÑULS, D., ARROYO-MORCILLO, S., SÁNCHEZ-ZAPATA, J.A., CAMPOS, B.,
FERRER, A. (Eds.) “Atlas de las Aves Nidifcantes en la provincia de Alicante”.
Pp.- 136-137. Publicacions de la Universitat d’Alacant. SEO/Alicante. Alacant.
BÉCHET, A., RENDÓN-MARTOS, M., AMAT, J.A., BACCETTI, N. AND
CHILDRESS, B. Eds. (2009). “Flamingo, Bulletin of the IUCN-SSC/Wetlands International
Flamingo Specialist Group, Special Publication 1: Prodeedings of the IVth
International Workshop on the Greater Flamingo in the Mediterranean region and
northwest Africa, Antequera, Spain, 5-6 November 2007”. Wildfowl & Wetlands
Trust, Slimbridge, UK. http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG_SP01.pdf
BIGAS, D., VIDAL, F. (2004)
“Flamenc” in ESTRADA, J., PEDROCCHI,
V., BROTONS, L., HERRANDO, S. (Eds.) “Atles dels ocells nidificants de
Catalunya 1999-2002”. Pp-148-149. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx
Edicions, Barcelona.
BORT, J., BORT, J.L. (2009)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. V. Año 2007.
INTERNATURA. Castelló.
CABO, M.J., POLO, A. Coord. (2000)
“Aves de la Comunidad Valenciana. Noticiari ornitològic de la Societat
Valenciana d’Ornitologia, 1998”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO).
València.
CABO, M.J., POLO, A. POLO, M.
Eds. (2003) “Aves de la Comunidad Valenciana 1999. Anuario de la Societat
Valenciana d’Ornitologia”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.
CAMPOS, B., CAÑIZARES, J.A.,
FERNÁNDEZ, A., GONZÁLEZ, A.J. LARA, A.J., PICAZO, J., REOLID, J.M., VELASCO, T.
(2001). “Anuario Ornitológico de Albacete”. Instituto de Estudios Albacetenses
“Don Juan Manuel” Excma. Diputación de Albacete. Núm 132. Albacete.
CEZILLY, F., JOHNSON, A. R. (1992). “Exotic Flamingos in the
Western Mediterranean Region: A Case for Concern?”. Colonial Waterbirds, 15(2),
261–263. https://doi.org/10.2307/1521465
CHILDRESS, B., ARENGO, F.,
BECHET, A. & JARRETT, N. Eds. (2006). “Flamingo, Bulletin of the
IUCN-SSC/Wetlands International Flamingo Specialist Group, No. 14, December
2006. Wildfowl & Wetlands Trust, Slimbridge, UK. http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG14.pdf
CHILDRESS, B., ARENGO, F.,
BECHET, A. & JARRETT, N. Eds. (2007) “Flamingo, Bulletin of the
IUCN-SSC/Wetlands International Flamingo Specialist Group, No. 15, December
2007”. Wildfowl & Wetlands Trust, Slimbridge, UK. http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG15.pdf
CHILDRESS, B., ARENGO, F. AND
BECHET, A. Eds. (2009). “Flamingo, Bulletin of the UCNSSC/Wetlands
International Flamingo Specialist Group, No. 17, December 2009. Wildfowl &
Wetlands Trust, Slimbridge, UK. http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG17.pdf
DE BOER, B., JHONSON, A.R. Coord. (1984) “Flamingo Working
Group” Newsletter 2. ICBP-IWRB. Newhttp://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG02.pdf
DE BOER, B., JHONSON, A.R. Coord. (1986) “Flamingo Working
Group” Newsletter 3. ICBP-IWRB. http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG03.pdf
DE BOER, B., JHONSON, A.R. Coord. (1988) “Flamingo Working
Group” Newsletter 4. ICBP-IWRB. http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG04.pdf
DE BOER, B., JHONSON, A.R. Coord. (1989) “Flamingo Working
Group” Newsletter 5. ICBP-IWRB. http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG05.pdf
DEL HOYO, J. ed. (2020) “All the Birds of the World”- Lynx
Edicions, Barcelona.
DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1990) “Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1988”. Estación
Ornitológica Albufera. València.
DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1991) “Anuario Ornitológico, Comunidad Valenciana 1989”. Estación
Ornitológica Albufera. València.
DIES, J.I., DIES, B., Coord. (1991) “Anuario Ornitológico, Comunidad
Valenciana 1990”. Estación Ornitológica Albufera. València.
DIES, J.I., DIES, B., Coord. (1992) “Anuario Ornitológico, Comunidad
Valenciana 1991”. Estación Ornitológica Albufera. València.
DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1994) “Anuario Ornitológico, Comunidad Valenciana 1992”. Estación
Ornitológica Albufera. València.
DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1995) “Anuario Ornitológico, Comunidad Valenciana 1993”. Estación
Ornitológica Albufera. València.
DIES, J.I., DIES, B., Coord. (1997) “Comunitat Valenciana,
Anuario Ornitológico 1994”. Estación Ornitológica Albufera. SEO/BirdLife.
València.
CHILDRESS, B., ARENGO, F. AND
BECHET, A. Eds. (2009) “Flamingo, Bulletin of the IUCNSSC/Wetlands
International Flamingo Specialist Group, No. 17, December 2009. Wildfowl &
Wetlands Trust, Slimbridge, UK.
FERRER, X., GARCÍA, L., PURROY,
F.J. (1976) “Informe sobre el flamenco en España y su población en 1974”.
Boletín de la Estación Central de Ecología, 5: 55-69.
GÓMEZ, J.A., DIES, J.I., VILALTA, M. (2006) “Las aves
acuáticas de la Comunidad Valenciana. Censos y evolución de la poblaciones
(1984-2004)”. Generalitat Valenciana.
GÓMEZ-SERRANO, M.A., GIMÉNEZ, M.,
DIES, J.I., DIES, B., MONSALVE M.A. (2000) “Anuario Ornitológico de la
Comunidad Valenciana 1995-1997, vol 8”. Estación Ornitológica de l’Albufera.
SEO/BirdLife. València.
HUERTAS, J., PROSPER, P. (1995).
“Notas sobre el intento de reproducción del flamenco rosa (Phoenicopterus ruber)
en las Salinas de Santa Pola, Alicante, 1992”. Flamingo Specialist Group.
Newsletter, 7: 44-46.
IBÁÑEZ, J.M. LÓPEZ-JURADO, L.F., MCIVOR, J. TALAVERA
TORRALBA, P.A. (1974) “Primer dato de reproducción de Flamenco (Phoenicopterus ruber)
en Alicante”. ARDEOLA, vol 20. Pp.-328-330.
JOHNSON, A.R. (1983)
“Ethoécologie du flamant rose (Phoenicopterus ruber roseus Pallas) en Camargue
et dans le Paléartique”. Thesis. University of Toulouse. Toulouse.
JHONSON, A.R. Coord. (1995) “Flamingo Working Group”
Newsletter 7. http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG07.pdf
JHONSON, A.R. Coord. (1998) “Flamingo Working Group”
Newsletter 8.
http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG08.pdf
JHONSON, A.R. Coord. (1998) “Flamingo Working Group”
Newsletter 9.
http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG09.pdf
JHONSON, A.R., ARENGO, F. Coord. (2001) “Flamingo Working
Group” Newsletter 10.
http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG10.pdf
JHONSON, A.R., ARENGO, F. Coord. (2003) “Flamingo Working
Group” Newsletter 11.
http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG11.pdf
JHONSON, A.R., ARENGO, F. Coord. (2004) “Flamingo Working Group”
Newsletter 12.
http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG12.pdf
Lee, R., Arengo, F. & Bechet,
A. Eds. (2011). “Flamingo, Bulletin of the IUCN-SSC/Wetlands International
Flamingo Specialist Group, No. 18”. Wildfowl & Wetlands Trust, Slimbridge,
UK.
http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG18.pdf
MAÑEZ, M. (1991). “Sobre la
reproducción del flamenco (Phoenicopterus ruber) en la Marismas del
Guadalquivir”. En reunión técnica sobre la situación del flamenco rosa en el
Mediterráneo occidental y África noroccidental , Pp.-111-117. Junta de
Andalucía.
MÁÑEZ, M., RENDÓN-MARTOS, M. (Eds.)
(2009). “El morito, la espátula y el flamenco en España. Población en 2007 y
método de censo”. SEO/BirdLife. Madrid.
file:///D:/01%20FONS%20FOTOGR%C3%80FIC/ANIMALS/AVES/flamenco%20com%C3%BAn/25_zancudas.pdf
MARTORELL, M. (1966) “Nota sobre
la avifauna de la laguna del Hondo, en Elche”. ARDEOLA vol, 11. Pp.-129-136.
MORENO-OPO, R., OULD SIDATY, Z.E.,
BALDÒ, J.M., GARCÌA, F., OULD SEHLA DAF, D., GONZÀLEZ, L.M. (2013) “A breeding
colony of the Near Threatened Lesser Flamingo Phoeniconaias minor in western
Africa: a conservation story of threats and land management”. Bird Conservation
International. 2013;23(4):426-436. doi:10.1017/S0959270912000366
POLO-APARISI, M. (2021) “Flamenc
Rosat”. pp-513 in POLO-APARISI, T.,
POLO-APARISI, M. (Eds.) “Atles dels Ocells de València”. Societat Valenciana
d’Ornitologia (SVO). València.
PRIETA, J. (2022). “Flamenco enano Phoeniconaias minor” in MOLINA, B., NEBREDA, A., MUÑOZ, A.R.,
SEOANE, J., REAL, R., BUSTAMANTE, J., y DEL MORAL, J.C. “III Atlas de las aves
en época de reproducción en España”. SEO/BirdLife. Madrid.
https://atlasaves.seo.org/ave/flamenco-enano/
RAMOS, A.J., ZARAGOZÍ, A., GOMIS,
E., LÓPEZ, G., CANTÓ, P., SARMIENTO L.F., SOGORB, L., REIG, A. Eds. (2001) “Las
aves en Alicante, Anuario Ornitológico de Alicante 1999. SEO. Alicante.
Alacant.
RAMOS, A.J., ZARAGOZÍ, A., GOMIS, E., LÓPEZ, G., CANTÓ, P.,
SARMIENTO L.F., SOGORB, L., REIG, A. Eds. (2002) “Las aves en Alicante, Anuario
Ornitológico, 2000. SEO. Alicante. Alacant.
REDÓN-MARTOS, M. (1997).
“Flamenco común” Pp-62-63 in “Atlas
de las Aves de España (1975-1995). Lynx Edicions. Barcelona.
REDÓN-MARTOS, M. (2003).
“Flamenco común”. Pp-128-129 in MARTÍ R., DEL MORAL., J.C. “Atlas de las Aves
Reproductoras de España”. Dirección General de Conservación de la Naturaleza –
Sociedad Española de Ornitología. Madrid.
TIRADO, M., ESTELLER, V. (Coord.)
(2008) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. IV. Año 2006.
INTERNATURA. Castelló.
TIRADO, M. Ed. Ppal. (2011)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XII. Año 2009.
INTERNATURA. Castelló.
TIRADO, M., GARCÍA, M. Eds.
(2014) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XII. Año 2010.
INTERNATURA. Castelló.
TIRADO, M., ALCOCER, A., MARCO,
J., VERA, P., BORT, J., GARCÍA, M., ESTELLER, V., GREÑO, J., LUQUE, E. (2015).
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XIV. Año 2011.
INTERNATURA. Castelló.
TIRADO, M., ALCOCER, A., MARCO,
J., VERA, P., BORT, J., GARCÍA, M., PARÍS, V., LUQUE, E., DÍES, B. Eds. (2021)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XVII. Años 2016-2017.
INTERNATURA. Castelló.
URIOS, V., ESCOBAR, J.V., PARDO,
R., GÓMZ-LÓPEZ, J.A. (1991) “Atlas de la aves nidificantes de la Comunidad
Valenciana”. Conselleria d’Agricultura i Pesca. Direcció General de Política
Forestal i Pesquera. València.
VALVERDE, J.A. (1964) “La
reproducción de flamencos en Andalucía en el año 1963”. Ardeola, 9: 55-65.
https://www.birdingalbufera.es/es/noticiario/public
https://valenciaplaza.com/la-albufera-flamencos
https://www.lavanguardia.com/natural/fauna-flora/20231006/9280743/veinte-mil-parejas-aves-acuaticas-han-reproducido-albufera-valencia-ano.html
https://www.diarimes.com/ca/ebre/210713/una-parella-flamenc-menut-reprodueix-per-primer-cop-delta-ebre-catalunya_104627.html
https://www.diarimes.com/ca/ebre/210713/una-parella-flamenc-menut-reprodueix-per-primer-cop-delta-ebre-catalunya_104627.html
https://certhia.blogspot.com/2018/06/los-flamencos-de-la-lagunade-fuente-de.html
https://www.pajaricos.es/mas/masflamenco.htm
https://www.valenciabonita.es/2020/06/11/flamencos-salinas-de-torrevieja/
Textos i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB
