El mirador del Garbí

 

Cercavores al Garbí

El dia 4 de febrer vaig acostar-me al mirador del Garbí i vaig gaudir d'un bon matí amb bones observacions d'aus i alguns insectes que intentaven refer-se del fred que ens havia dut la borrasca Filomena.

Als contraforts de la serra Calderona hi ha un mirador espectacular a 593 m, el Garbí. Està situat a l'extrem oriental de la serra, dalt es domina tota la franja costanera, des del sud de la Plana Baixa, el Camp de Morvedre, l'Horta Nord, tota la ciutat de València i darrere es pot distingir perfectament l'Albufera, l'Horta Sud, la Ribera Baixa gràcies a la muntanya de Cullera i darrere les serres de la Safor, fins al Montgó, a la Marina Alta. Mirant al nord tanca la vista la part baixa del vall de l'Alt Palància i la serra d'Espadà, sens dubte tot un espectacle en un dia clar.

l'Alt del Pi


Si pots llevar la vista de l'impressionant paisatge i prestes atenció a les aus que ens envolten, continuen les sorpreses. Hi havia un grupet de cinc Cercavores (Prunella collaris) que no tenien por dels excursionistes. Quasi es passejaven entre els grans cudols de pinastre, pedra arenisca, entre els peus dels visitants per nodrir-se de qualsevol llepolia que els cau a terra.


Cua-roja fumada al Garbí


Cal prestar molta més atenció per poder trobar altres aus entre els espectaculars precipicis pedrers que envolten al visitant. Prop dels miradors es veuen exemplars de Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Pit-roig (Erithacus rubecula) i Gafarró (Serinus serinus). Per poder trobar un mascle de Merla blava (Monticola solitarius) cal repassar en cura la part baixa dels penya-segats que cauen tallats 300 metres.


Pinsà al Garbí


Entre els espessos matolls, gràcies al seu reclam i prestant molta atenció es pot localitzar alguna Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta cuallarga (Sylvia undata) o pinsans (Fringilla coelebs). Més fàcil de sentir que de vorer, tot i que no costa gens de trobar, hi havia una parella de corbs (Corvus corax).


Roquerols al Garbí


Trobí un gran estol de roquers (Ptyonoprogne rupestris) que intentaven entrar en calor a l'aguait d'unes pedres on pegava un tímid sol que es barallava amb els núvols. Aquests dies ho han passat prou malament perquè com mengen insectes voladors i amb el fred quasi han desaparegut totalment, feia uns dies que passaven gana, això provoca que els animals més febles moren de fred.


Esparver


Els predadors ho saben bé i aprofiten aquestes ocasions per a nodrir-se amb més facilitat. Jo estava intentant comptar amb els prismàtics els roquerols que se solejaven, descansant en la paret rocosa, quan vaig vorer el sobtat atac d'un Esparver (Accipiter nisus). Aparegué com un llamp, s'acostà a les pedres on s'intentaven calfar els roquerols i se n'endugué un. Fou tan ràpid que sols gràcies als meus ulls acostumats a observar la natura, poguí adonar-me del que havia passat en pocs segons.


Cercavores al Garbí


Entre les pedres dalt del cim trobí una papallona Margenera comuna (Lasiommata megera). Tornant a casa, entre les flors d'un Ametler (Prunus dulcis) vaig vorer com libaven uns exemplars de Borinot comú (Bombus terrestris).


Mirant al Camp de Morvedre i la Plana Baixa


Text i fotos de Rafa Muñoz.


Port de València, muntanya de Cullera i serres de la Safor

Cap comentari: