Un brúfol a Godella

 

Brúfol a Godella, Axiu RMiB

Godella, 22 de febrer 2024

Just on s’acaben els xalets s’obri una cicatriu enmig d’un bosc degradat per les deixalles que tenim a l’àrea metropolitana de València. Es tracta d’una antiga pedrera que s’utilitzà per a construir les viles i palaus més lluïdors, a més d’alguns dels monuments que tenim a la plana de València.

En acabar la seua explotació es va gastar de femer on borinots irresponsables es desfeien d’enderrocs i fems. Per sort tancaren l’accés i la vegetació, a poc a poc va cobrir les escombraires. Hui en els llocs més ombrívols creix una mena de selva mediterrània autòctona, amb grans pins envoltats d’hedres enfiladisses i mare-selves, mentre que als llocs més assolellats hi ha un camp de batalla en el qual s’enfronten els nostres matolls autòctons amb un dur competidor, es tracta d’un exèrcit espinós format per algunes espècies de cactus que en origen foren residus de jardineria que llançaren al femer i una volta arrelaren van reclamar el seu espai.

En aquest indret paregut a un decorat apocalíptic de parets de pedra, vegetació selvàtica, fems i runes cobertes de cactus s’amaguen espècies animals que han sabut prosperar en la rebotiga d’habitatges luxosos, amb jardins i piscines on resideixen les classes més adinerades.

Brúfol a punt d'obtenir la llibertat després de recuperar-se a un Centre de la Generalitat, Arxiu RMiB

Amagats en la pedrera  viuen molts ocells, esquirols, rates i ratolins, conills i eriçons, entre altres animalons, però el rei d’aquest àmbit és el gran duc, el brúfol (Bubo bubo). Aquesta au és el rapinyaire nocturn més gran de la península Ibèrica, és un impressionant animal d’ulls penetrants, qui els ha vist, mai els oblida. Es tracta d’un caçador nocturn que els darrers anys ha superat els seus problemes de conservació i ha començat a recuperar-se, fins i tot s’ha instal·lat en territoris on abans no estava present.

A mitjan segle passat, els pocs brúfols que van sobreviure a la persecució de caçadors i als caporals de les finques que sembraven els vedats amb verins, restaven arraconats als indrets més salvatges de les nostres serralades i barrancs. Ara han aprés, s’han adaptat a viure i criar enmig de zones més humanitzades, es reprodueixen en pedreres on troben més llorigons que a les muntanyes, perquè allunyats dels caçadors prosperen i sempre han sigut la base de la seua alimentació, que ara complementen amb grans rates.

Brúfol a Godella, Arxiu RMiB

Ha deixat de sorprendre trobar un brúfol a les grans viles, perquè, fins i tot poden viure en cèntrics jardins. A casa nostra han aprofitat una oportunitat, a conseqüència de l’activitat de la indústria taulellera s’han obert pedreres i meners a cel obert per tot el nostre territori, una volta tanquen les explotacions deixen tranquils els penya-segats i covetes on els brúfols fan niu i tiren endavant la seua descendència. També aprofiten les xicotetes serralades costaneres com la serra de les Raboses a Cullera, sempre que tinguen prou disponibilitat de preses al seu abast i tranquil·litat. A les comarques de l’interior es mantenen on les poblacions de conills prosperen, allí fan niu en els típics cingles, pedreres, barrancs, rambles i talussos.

Els brúfols són sedentaris, una volta trien territori no marxen massa lluny, els mascles són molt gelosos i ataquen qualsevol intrús de la mateixa espècie que entre dins de la seua contrada. El seu principal problema de conservació és la mort per electrocució en les línies i torres que omplin el nostre territori, de fet, al País Valencià és la segona espècie que més ingressa als centres de recuperació afectada per aquesta problemàtica.

Esparver a Godella, Arxiu RMiB

En l’antiga pedrera de Godella viuen més ocells caçadors, hi ha una parella de xoriguers i sovint apareixen esparvers. La presència de caçadors indica que abunden les seus preses, allí s’amaguen molts ocellets, rosegadors i insectes grans. La natura és sabuda i sap refer-se, amb el pas del temps en qualsevol espai buit que deixem tranquil, ella s’encarregarà de crear un xicotet espai viu, com aquesta illa de biodiversitat enmig de xalets i piscines.

 

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

 

Fonts i referències:

LUCIO, P., LLORENS, G. “Brúfol, Bubo bubo”. In POLO-APARISI, T., POLO-APARISI, M. (2021) “Atles dels ocells de València”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.

PÉREZ-GARCÍA, J.M., BOTELLA, F. (2009) “Distribución y abundancia del Búho real (Bubo bubo) en la comarca de la Vall d’Albàida (València)”. El Serenet 7: 52-61.