iii) 30 d’octubre del 2024, el trist endemà
Aquesta tercera part farà un
recorregut cronològic pels dies després de la tragèdia, perquè és un vessant
que no es pot separar de la destrucció i posterior reconstrucció, a més ajudarà a entendre la gestió, l’impacte i la reacció dels valencians.
Eixe matí fou un moment caòtic i
el cim fou quan els forenses i els policies alçaren 50 cossos de valencians
ofegats. Moltes de les carreteres principals continuaven tallades en nombrosos
punts, entre les principals vies afectades estaven l’A-3 i l’A-7, a més de
l’autovia de Torrent CV-36, la V-30 i la V-31 i moltes localitats estaven
aïllades per carretera. L’aeroport de Manises continuava tancat i no pogué
reobrir fins a les 9 del matí. Els autobusos de l’EMT de València estigueren
tota la nit arreplegant al voltant de 400 ciutadans que fugien de les zones
inundades a peu per a dur-los cap als refugis habilitats, a l’Alqueria del Bàsquet
i al Passeig de la Petxina. La Guàrdia Civil informà que encara hi quedaven
1.200 persones bloquejades en els seus vehicles en l’A-3 i l’A-7. Bona part de
les telecomunicacions, del subministrament elèctric i de l’aigua estaven
inutilitzats. Al voltant de 155.000 clients encetaren l’albada sense
electricitat, sense aigua i sense telèfon.
El govern envià més efectius de
la Unitat Militar d'Emergències (UME), en total tenien activats 1.116 soldats que comptaven amb 344 vehicles,
helicòpters i avions. A més es van desplegar 200 efectius de l'Exèrcit de
Terra, 750 membres de Guàrdia Civil i uns 100 agents de la Policia Nacional. La
solidaritat d’altres comunitats s’activà i va enviar recursos per a col·laborar
en les tasques de rescat. Múrcia i Galícia enviaren un helicòpter cadascun, Cantàbria
va oferir un altre. Aragó va oferir camions amb autobomba tot i que les
comunicacions per carretera amb el País Valencià estaven tallades. Alacant va
enviar un altre helicòpter, la Junta d’Andalusia va lliurar tres helicòpters i
les Illes Balears uns altres dos més. Els bombers de Badajoz cediren dos equips
de cerca amb gossos ensinistrats.
00:35 hores.
En roda de premsa en la televisió
À Punt el president Mazón va comparéixer per a dir que hi havia morts tot i que
sense especificar quants, per primera volta va aparéixer en televisió vestit amb el
jupetí roig del 112 que degué pensar li feia aparentar que estava
treballant de valent contra l’emergència.
00:38 h.
Els efectius de l’UME que no
pogueren continuar fins a Utiel arribaven a Paiporta i començaven a fer els
primers rescats.
01:31 h.
Mazón començà a reaccionar per a
defendre’s de responsabilitats i començà a desdir-se, en roda de premsa va
assegurar que el telèfon d’emergències no havia caigut en cap moment. Va afegir
que si els ciutadans no podien contactar a la primera que continuaren
insistint. Més avant es va reconéixer que el 112 estigué col·lapsat perquè sols
tenia vint operadors. Després es va fer públic que tenien tretze llocs de
treball sense cobrir que estaven vacants des de feia mesos. A més el 29
d’octubre patiren una avaria causada per una càrrega de software que provocà que
en el transcurs de certes cridades no se sentiren els interlocutors. La
vicepresidenta Susana Camarero va atribuir els problemes a l’excés de cridades
que rebien, que superaren els quatre milers de trucades, va afegir que la
situació de la presa de Forata estava estabilitzada perquè s’havien reduït els
cabals que li entraven i s’equilibraren amb els que s’evacuaven.
06:16 h.
AEMET-CV publicà a X que la Dana
del dia 29 d’octubre havia sigut la gota freda més adversa del segle al País
Valencià que havia provocat impactes i registres molt superiors als de la DANA
de setembre de 2019.
06:43 h.
El CECOPI continuava reunit
després d’una llarga nit, i ara sí, encapçalat per Mazón que en tot moment va
presentar-se en les rodes premsa escoltat per Salomé Pradas amb cara de funeral,
per la delegada del govern amb cara de mala llet i pel president de la
Diputació amb cara molt preocupada. El seu protagonisme a l’hora de fer
declaracions contrastava amb afirmacions posteriors del president en les quals
assegurava que ell no pertanyia ni encapçalava eixe organisme gestor de les
emergències.
7:07 h.
Protecció Civil va emetre un avís
amb el sistema ES-alert demanant a la població que no fera desplaçaments per
carretera. Presentaren un missatge molt ambigu que d’emergència que no deia res
en concret i ningú ho va entendre, sols confirmaren que ens governava una colla
d’inútils.
7:26 h.
La Generalitat activà un telèfon per a l’atenció dels
familiars de desapareguts.
8:00 h.
Es van fer públiques les xifres
de pluja acumulada en les darreres 24 hores, al terme de Xiva comptabilitzaren 491
l/m²,
als Felips de Godelleta més de 600 l/m² i a Xest 392 l/m². Eixos
registres superaven les precipitacions mitjanes de tot l’any. Encara quedaven
al voltant de 700 treballadors aïllats des del dia anterior als polígons de
Riba-roja de Túria i fins a les 11:30 no els pogueren rescatar. A Cullera es va
desbordar el riu Xúquer negant les partides del Való, Pegunta, Raconà, Pla i
Rafal i el Marenyet, la qual cosa obligà a rescatar 24 veïns i 11 animals.
9:28 h.
El CECOPI activà el protocol de
múltiples víctimes quan el primer balanç provisional assenyalava una xifra de
51 víctimes mortals.
10:16 h.
En una nova conferència de premsa des
del CECOPI, Mazón va fer un discurs tremolós i prou intel·ligible en el qual afirmava
que “les alertes que s’havien realitzat des del
CECOPI, que és l’òrgan col·legiat de tots... que coordina la Direcció
General de Protecció Civil del govern d’Espanya i que estaven regulats per
protocols molt detallats”.
En adonar-se de la magnitud de la
catàstrofe intentaren diluir les seues responsabilitats tot i que el discurs no
deixava de ser confús. Eixa afirmació era una altra mentida, la llei autonòmica
de protecció civil deixa clar i ras que el manament únic del CECOPI correspon a
la conselleria de justícia i interior, que encapçalava Salomé Pradas. Sols en el
cas que s’activarà l’escenari de Situació Catastròfica el comandament es
transferia directament en la presidència de la Generalitat, cosa que no es va
fer en cap moment per a evitar assolir la direcció de l’emergència i les futures
responsabilitats judicials.
10:52 h.
Emergències informà que des de l’inici
de la DANA havien rebut 4.335 telefonades. Van emetre una alerta per als
municipis d’aigües avall de la presa de Cirat-Vallat pel risc d’ensorrament, aleshores
tenien avariat el sistema d’obertura de comportes i l’embassament del Millars
estava a punt d’omplir-se.
11:00 h.
Emilio Argüeso, el responsable
d’Emergències de la Generalitat, segons la seua agenda oficial, després d’estar
desaparegut des del 26 d’octubre s’incorporava al centre de Comandament Avançat
de la Crisi que van ubicar a Paiporta i va tindre la barra de publicar-ho a X.
11:40 h.
Van reobrir-se al trànsit marítim els
ports de València i Sagunt.
11:57 h.
Pedro Sánchez va participar en la
reunió del CECOPI. En acabant van fer una roda de premsa conjunta en la qual Mazón
que pareixia un penedit responsable d’una catàstrofe. Amb veu i ulls baixos
donà les gràcies al president del govern per la ràpida visita i va afegir que rebia els consells que li havia donat amb
molt afecte, tot i que no li durà massa la mansuetud.
12:05 h.
AEMET-CV informava en la xarxa X
que la DANA s’havia traslladat a les comarques del nord. Comunicà que fins a
migdia s’havien enregistrat a Morella 107,4 l/m² i a Catí 92,2 l/m². A
Morella caigueren 155,2 l/m² i a la Serratella patiren ràfegues de vent de fins
a 101 km/h, a Xert tingueren 105,4 l/m², a Sorita del Maestrat 81,2 l/m², a la
Pobla d’Arenós 78,6 l/m² i a Benassal 77,2 l/m². L’Ajuntament de València hagué
de desmentir el rumor sobre que l’aigua de la ciutat no era potable, la qual
cosa provocà que s’acabaren les botelles d’aigua dels comerços.
12:38 h.
Paiporta estava totalment incomunicada
segons declaracions de la seua batlessa. A eixes hores el nou Llit del Túria
buidava al mar 2.000 m³/s mentre que des de Forata continuaven eixint 800 m³/s
per a intentar buidar-lo.
El subdirector d’Emergències, Jorge
Suárez, i l'inspector de Bombers José Miguel Basset van assegurar en una altra roda
de premsa que van emetre constantment avisos dirigits als ajuntaments i als
organismes competències de Protecció Civil quelcom que mai s’ha demostrat.
Aquesta afirmació contrastava amb declaracions dels consistoris que asseguraven
que ningú els va avisar de l’avinguda d’aigua, que els entrà sobtadament sense
rebre cap avís. També van aclarir que l’avís d’alerta als mòbils de la població
era el darrer esglaó de la comunicació d’una emergència tot i que tampoc van explicar
perquè l’enviaren quan a l’Horta Sud ja feia minuts que tenia dos metres i mig d’aigua.
14:17 h.
Mazón va fer la quarta roda de premsa
des del CECOPI en la qual va declarar que eixe matí havien fet 70 evacuacions
aèries i 200 terrestres. Va demanar als que tingueren desapareguts que tocaren a
un telèfon gratuït per a informar les autoritats.
22:00 h.
Mazón feu les seues primeres
declaracions a una televisió d’àmbit estatal, en concret al programa “Informativos
Telecinco” que presenta Carlos Franganillo Hernández (Oviedo, 1980). En ell va
assegurar que ja no quedava pendent cap rescat aeri i va afegir en tot moment
van seguir estrictament els protocols de Protecció Civil. Els darrers rescats foren
els d’una família incomunicada a una urbanització de Llombai i de gent atrapada
als seus cotxes a Benicull de Xúquer i Riola. Va assegurar que era impossible
conéixer el nombre de morts, que en eixe moment pujava a 92.
Els sindicats dels bombers forestals
denunciaren que el 29 d’octubre no els van mobilitzar per a participar en les
tasques de rescat, cosa que provocà molta frustració entre els seus membres. Els
va sorprendre especialment que tampoc gastaren els sis helicòpters que tenen per
a participar en tasques de salvament. Era una prova més de la descoordinació de
les autoritats d’emergències que desconeixien quins eren els seus propis medis.
El servici de Metrovalència estava
totalment aturat i es va fer públic que les inundacions que baixaren pel
barranc de la Saleta més part de les aigües que venien per la rambla de Poio
van enaiguar tot el seu centre de Control a Faitanar, ubicat dins del terme de
València, però situat entre Xirivella i Paiporta. La inundació va fer malbé tot
el sistema informàtic de la xarxa del metro, provocant la seua inutilització,
fonts de l’empresa anunciaren que com a mínim fins a desembre no podrien
recuperar el servici.
Quelcom paregut va fer EL MUNDO, tot i que sí que trobà lloc per a clavar un titular que deia “Siete desaparecidos por la DANA y cancelado el AVE-Madrid-Valencia”.
No millorava el panorama amb la premsa de les comarques del “nord”, LA VANGUARDIA compartia la seua primera plana entre la renúncia del banquer José Ignacio Goirigolzarri Tellaeche (Bilbao, 1954) perquè sempre ha estat molt preocupada pels diners, cosa que complementava amb el següent titular: “Una DANA extrema arrasa el Levante y deja desaparecidos y daños graves”. Pareix mentida que uns catalans siguen còmplices de la invisibilitat del País Valencià, condemnant-nos a cognom geogràfic respecte del centre madrileny.
Continuant amb la tradicional invisibilitat geogràfica, el diari barceloní EL PERIÓDICO ficava una foto aèria del barri de la Torre inundat amb el titular “La DANA azota el Mediterráneo”. Per la seua part els “germans” alacantins del diari INFORMACIÓN trobaven lloc en la seua capçalera per a ficar en lletra menuda: “Las lluvias obligaron a Adif a suspender el trafico de alta velocidad entre Madrid y Valencia”, mentre omplien la seua portada amb una foto de Pedro Sánchez i de la seua companya acompanyats de dirigents de l’Índia tot i que el titular deia: “El juez agrava el calvario judicial de Begoña Gómez con dos nuevos delitos”.
iv) 31 d’octubre del 2024, el dia de dol i l’abandó
Eixe jorn la DANA afectà les
comarques del nord, especialment el Baix Maestrat, on arreplegaren quantitats
que superaven els 100 l/m² a Vallibona, els Ivarsos i a Catí. La Generalitat decretà
tres dies de dol i Mazón que sempre assegurà que ell no pertanyia al CECOPI, però
es passava tot el dia dirigint les seues reunions. Les xifres provisionals assenyalaven
la mort 92 valencians, eixe dia alçaren 64 cossos de ciutadans morts que dugueren
a les sales d’autòpsia de la Ciutat de la Justícia.
Es va suspendre l’activitat
acadèmica a l’Horta Sud i al cap i casal. Van obrir almenys un accés terrestre
a tots els municipis afectats que fins aleshores restaven aïllats. Catalunya
va oferir l’enviament de bombers, mossos i agents rurals dotats amb drons,
helicòpters i càmeres especialitzades per a la cerca de cossos. Madrid va
enviar un equip de la seua Unitat d’Emergències de Resposta Immediata, que
comptava amb especialistes en rescats aquàtics amb cinc barques.
11:00 h.
A les comarques del nord, el cabal del
riu Cervol, el Sénia, la rambla Cervera i el barranc de les Coves de Vinromà baixaven
plens d’aigua cap a les localitats costaneres. Llavors s’activà l’alarma
pel perill imminent d’avinguda a Benicarló, Càlig i Vinaròs i per a les zones
situades a la vora del riu Cervol, també es declarava l’alerta roja per pluges
a les comarques dels Ports i la Plana Alta. Mitja hora després la situació es
tornà crítica a Tírig on havien caigut 200 l/m². Els veïns de Paiporta i de
bona part de les localitats de l’Horta Sud caminaven atordits entre el fang i
muntanyes de cotxes buscant aigua per a beure, per segon dia no havia arribat
cap cos oficial per ajudar-los. Encara que Mazón havia assegurat que havien
finalitzat tots els rescats, a Riola salvaven una dona i el seu nadó del sostre
d’una casa aïllada al camp.
Feijóo va aplegar per a fer de gallec, estendre dubtes i amagar la crua realitat amb unes declaracions fetes a les portes del Centre de Coordinació d’Emergències, sense parlar clar acusà el govern central de la mala gestió d’una crisi que tothom sabia que era responsabilitat exclusiva de la Generalitat. Entre altres ximpleries va dir: "Ningú no pot prendre decisions en funció d'una informació que pot ser exacta, que pot ser inexacta o que pot ser millorable". Continuà afegint que “El govern central no ha informat de res al PP” afegint que “Hi ha un organisme, del qual forma part l'Administració de l'Estat i l'Administració autonòmica, que pren decisions en funció de la informació que se'ls facilita i segons els protocols en matèria de protecció civil, protocols que en la Comunitat Valenciana s'han complert”. “En la gestió d'una catàstrofe es necessita humanitat, sensibilitat i col·laboració, i en aquesta emergència nacional els presidents autonòmics són els que han carregat amb el pes de la gestió, malgrat no comptar amb totes les eines, així com els alcaldes”. "Un president autonòmic gestiona en funció de la informació que rep dels organismes estatals".
12:00 h.
Es va activar l’avís roig per a
l’interior nord i al litoral de Castelló. Els cabals acumulats a les comarques
del nord rondaven els 400 l/m² i continuava el perill d’inundació
als trams baixos del riu Cervol, la rambla Cervera i el barranc de les Coves.
Mentrestant a Catarroja el veïnat feia llargues cues per a poder agafar l’aigua
que duien els primers socors que entraven.
13:00 h.
Quasi 48 hores després de
l’avinguda encara no havien arribat els serveis d’emergència a gran part de les
localitats, però començava a aplegar una allau de voluntaris que pel seu compte
s’acostaven caminant per ajudar als afectats que tenien prop.
14:00 h.
L’alcaldessa de València, María
José Català Verdet (València, 1981) com no tenia res a explicar de la seua
gestió a la Torre, Castellar i l’Oliveral o al Forn d’Alcedo isqué per a informar
que els morts a tota la província pujaven del centenar. Paiporta es confirmava com
la població més castigada per la DANA.
15:00 h.
Es va comunicar que hi havia més
de 140 morts a la província de València.
16:00 h.
Segons un comunicat de la Secció
Sindical dels Bombers Forestals de CCOO-PV, signada pel seu secretari general
Antonio Criado Montes, la Generalitat no estava mobilitzant les unitats de
bombers forestals ni les brigades helitransportades. Cosa que quan estava
activa la Unitat Valenciana d'Emergències que va dissoldre el govern del PP-VOX
sí que es feia davant qualsevol incidència. Feia l’efecte que al CECOPI ningú coneixia
els mitjans que tenien a la seua disposició per ajudar a la ciutadania i en
assabentar-se els van activar. Feia l’efecte que cap dirigent polític ni tan
sols els tècnics que estaven al CECOPI sabien com funcionaven les emergències
ni els mitjans per a combatre-les, per això no feren res el dimarts 29
d’octubre. Després els entraren les presses per a ocultar dades i rebutjar
ajudes, per a no deixar pales la seua incompetència.
17:00 h.
Mazón va sol·licitar la
incorporació de tots els efectius que tinguera disponibles l’exèrcit per a
reforçar el dispositiu logístic en les zones afectades. Va informar que havia
parlat amb el president del Govern i acordaren que l’endemà s’incorporarà al
CECOPI el ministre Marlaska de forma permanent. Eixe dia la Generalitat va
habilitar un primer paquet d’ajudes de 275 milions d’euros conjuntament amb la
Diputació de València.
18:00 h.
El primer punt per a centralitzar
els cadàvers de les víctimes foren els baixos de la Ciutat de la Justícia, però
eixa vesprada es va fer evident que n’hi havia tants que necessitaven més
espai, allí sols tenien capacitat per a gestionar 80 cossos. Les tasques
d’autòpsia i identificació continuaren fent-se a l’Institut de Medicina Legal i
una volta finalitzades duien els difunts al pavelló 8 de Fira València en
espera que els jutjats contactaren amb els familiars i els donaren la custòdia
dels seus morts.
Es va constituir el Centre
d’Integració de Dades (CID), aquest organisme que s’havia regulat mitjançant el
Reial decret 32/2009 estava preparat per a treballar coordinadament davant
emergències i catàstrofes que implicaren víctimes massives i devia quedar
funcionant fins que es desactivarà l'emergència. El formaven dues seccions, l’Oficina
Forense i l’Oficina de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en la qual
participaven representants de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
v) 1 de novembre del 2024, els voluntaris
El dia de Tots Sants es van alçar
uns altres 51 cossos de valencians morts. S’encetava la segona jornada de dol
oficial i les xifres provisionals de mortalitat pujaven a les 202 per a tot el
País Valencià. Hi havia 15.000 llars sense electricitat, més de 252.000
persones continuaven sense servei telefònic a tota la província de València, 182.000
sense mòbil i 70.000 sense línia fixa. No hi havia subministrament d’aigua
potable a gran part de les localitats afectades i l'empresa publica Egevasa, vinculada
a la Diputació de València, intentava recuperar el subministrament d’aigua potable.
Mentrestant es van activar més de 20 camions cisterna per a proveir d'aigua
potable a les àrees sense servei. Encara estaven tallades més de 120
carreteres, incloses l’A-3 i l’A-7.
Les tasques oficials se centraven
en la cerca de desapareguts. Ningú no va pensar a activar una xarxa de
subministraments bàsics perquè moltes localitats no tenien cap establiment obert
per a subministrar aliments, aigua o medicaments, fins i tot hi havia gent que
no tenia roba perquè l’havia perdut tot. La ciutadania havia de conformar-se a fer
llargues cues davant els camions cisterna per agafar una mica d’aigua potable.
En les plantes altes hi havia molta gent gran o amb mobilitat reduïa que no
podien eixir a uns carrers plens de fang, fem i cotxes destrossats.
Setanta-dues hores després de la
tragèdia hi havia molts indrets on encara no havien rebut cap suport
institucional. A Alfafar una població pegada a una València on es vivia amb
plena normalitat, aplegava la primera ajuda oficial en forma de camió de l’UME
a les 12:20 hores. Benetússer estava oblidada sense rebre cap suport oficial. A
migdia sols s’havien activat punts de subministrament de productes de primera
necessitat a Catarroja, Picanya, Paiporta, Sedaví, Utiel, Xiva, Alfafar i Massanassa.
A Sot de Xera hagueren d’evacuar cinquanta veïns pel perill d’ensorrament de la
presa del Buseo.
Els primers que arribaven a les
localitats més colpejades per la tragèdia eren els voluntaris. Sense cap
organització institucional es dedicaven a llevar fang i buidar els trastos
banyats de les plantes baixes. També aplegaren tractors dels llauradors que
foren els primers a intentar obrir pas en els carrers bloquejats per muntanyes
de cotxes. Donat que no es podia accedir en vehicle a l’Horta Sud, per la
passarel·la de vianants que travessa el nou llit del Túria, entre Sant
Marcel·lí i la Torre hi havia llargues cues de gent que caminava per a ajudar a
l’Horta Sud. A les localitats de la Ribera Alta aplegaven veïns dels pobles de
la resta de la comarca que no estaven afectats, mentre que a Utiel s’acostava gent
de la resta de la comarca. Sorprenentment, a migdia Mazón va demanar als
voluntaris que tornaren a les seues cases perquè bloquejaven l'accés a les
zones afectades i per si no fora prou anuncià mesures restrictives per als que
no respectaren eixa “recomanació”.
El desficaci continuà a les 12:30 hores, llavors isqué la consellera Nuria Montes per la televisió valenciana per a fer unes agres declaracions. Advertia als familiars dels difunts que no s’acostaren al dipòsit de cadàvers de Fira València per a intentar vorer o preguntar pels seus dels desapareguts, perquè allí no feien res i els ordenava que esperaren notícies dels jutjats. La reacció per la seua manca de sensibilitat cap a les víctimes eixa mateixa vesprada l’obligà a fer una publicació en xarxes socials demanant públicament perdó i eixa fou la seua condemna al cessament que encara hagué de trigar uns dies i que va contribuir a la salvació política de Mazón. Al president li vingué molt bé destituir i canviar cares del seu govern per a intentar que la ciutadania s’oblidarà que el principal responsable era el president de la Generalitat.
AEMET-CV va publicar que una
volta recuperada la comunicació amb l'estació meteorològica de Torís i segons
dades provisionals, havia enregistrat una precipitació acumulada de 618 l/m²,
una precipitació màxima en una hora de 179,4 l/m² i una precipitació màxima en
10 minuts de 42 l/m².
A la vesprada “elDiario.es” publicà
a X que a eixes hores hi havia al País Valencià 1.900 desapareguts i setanta
cadàvers esperant per a ser alçats per les autoritats judicials. Es va fer
públic que entre el 29 d’octubre i l’1 de novembre els serveis d’emergència havien
rebut 75.000 cridades al 112. A eixes hores el president Sánchez mantingué una
reunió amb tots els responsables dels organismes estatals que tingueren relació
directa amb la DANA. Les conclusions foren aborronadores en comprovar el
desastre organitzatiu i la inoperància de la Generalitat. Segons declaracions
posteriors del ministre Óscar Puente, es van plantejar seriosament decretar el
control de la situació i apartar a Mazón del comandament. No es van atrevir i mot
probablement va influir que el mateix Feijóo va declarar que estàvem davant
d'una emergència nacional de llibre. Fins i tot va exigir públicament que Sánchez
activarà eixa figura legal i prenguera el control de la catàstrofe més gran que
havíem viscut a tot l'estat en els darrers cinquanta anys. Molt probablement el
govern de l’estat raonà que el PP desitjava llevar-se l'incompetent Mazón de
damunt per a després poder culpar de tot el desastre a Sánchez. Així, fins i
tot podrien denunciar-lo davant els tribunals que ells mateixos controlen per
la porta de darrere i per l'entrada principal, com van fer amb les decisions de
la pandèmia, tot per acabar assegurant que el PP-CV ho hauria fet molt millor.
El president Mazón va convocar per a les set del matí de l’endemà als voluntaris, perquè anaren a la Ciutat de les Arts i les Ciències per a dur-los en autobusos a les localitats afectades. La Generalitat intentà organitzar el voluntariat fent el que millor saben fer, despenjar un telèfon, tocar uns amiguets i prometre els diners que calgueren. Davant tenien la complexa tasca d’acostar els voluntaris en autobusos fins a les localitats afectades i tornar-los a la vesprada. La Generalitat va encarregar l’organització a la Plataforma del Voluntariat, evident! El problema fou que aquesta plataforma es tracta d’un grup heterogeni, on hi ha grans grups del voluntariat com són la Creu Roja i l’ONCE, envoltats d’una majoria de xicotets grups formats per “professionals” especialitzats a viure del voluntariat, molts d’ells coberts jurídicament per la figura cul-de-sac d’una fundació. Entre aquestes xicotetes organitzacions que controlen la plataforma hi ha ONG tan “conegudes” i experimentades com són ILÊWASI, ASPANION, Fundación Concienciate, Fundación Inciativa Social, Movimiento Contra la Intolerancia, Por Ti Mujer, CALCSICOVA o FESORD. De fet, la Plataforma la presideix Miguel Salvador Salvador de l’ONG Auxilia València, una organització que en 2023 va rebre prop de 60.000 € en subvencions de diverses conselleries i de l’Ajuntament de València amb les quals dugueren una vintena de ciutadans amb problemes de mobilitat a unes poques activitats d’esbarjo. En la seua pàgina de transparència que més pareix ser d’opacitat, sols reflecteixen les subvencions rebudes, sense especificar cap despesa o sou.
vi) 2 de novembre del 2024, el despertar de la Generalitat
Eixe dia es van trobar uns altres
14 valencians morts.
A les 7 hores del matí es
presentaren més de 10.000 voluntaris, que pacientment esperaven repretats fent
cues quilomètriques, aviat es va fer pales el total descontrol organitzatiu. Miguel
Salvador, el vicepresident de l’Associació Auxilia, a la qual van encomanar la
titànica tasca de dur i tornar als voluntaris a les zones afectades, es va
justificar dient que sols tingueren temps per a contractar 50 autobusos que
podrien traslladar un màxim de 3.000 voluntaris. Encara que això és comprensible
per al primer dia, el que no es pot entendre és que els primers autobusos
marxaren cap Xiva i mig camí pegaren la volta, potser perquè s’adonaren que les
carreteres estaven tallades i mai podrien aplegar. Amb tot, això no va ser el
pitjor, de tornada els dugueren al centre comercial Bonaire i els encomanaren
llevar el fang a palades. Evidentment, els voluntaris se sentiren enganyats, ells
volien ajudar la gent no anar de passeig mig matí per a després anar per
agranar una gran superfície comercial, llavors marxaren caminant cap Aldaia per
intentar ajudar allí. El desficaci organitzatiu fou paral·lel a la indignació
dels voluntaris que se sentiren enganyats per Mazón, una altra volta més! El
desastre i la repercussió foren tan grans que mai més ningú de la Generalitat
tornà a parlar d’organitzar el voluntariat. Nyas coca, una altra mostra més de
la manca d’organització, cosa que tornava a demostrar la incapacitat i les veritables
prioritats dels governants valencians!
El cap d’AEMET-CV José Ángel
Núñez en declaracions a RTVE va explicar que els seus protocols no havien estat
suficients, perquè el seu missatge no havia aplegat a la ciutadania. De fet, el
dimarts a mig matí, quan ja duien diverses hores amb l'avís roig activat, la
vida de la ciutadania era absolutament normal, quelcom evident si les
autoritats responsables en difondre l’amenaça i establir les limitacions
adients no feien res per a estendre el missatge d’alarma greu.
Fins aquest jorn la Generalitat
no havia emés cap recomanació a la població respecte de la prevenció
d’infeccions o consells de saluts generals o sobre eines de protecció personal com
eren les mascaretes, ulleres o guants. El govern valencià tampoc devia tindre cap
metge amb mitja neurona al capdavant de la conselleria de Sanitat.
El CECOPI li trobà gust a demanar
coses al govern, ara s’adonaren que necessitaven 5.000 soldats més, per a
sumar-se als 2.000 que ja estaven desplegats. A bona hora! Quatre dies després
de la catàstrofe, Mazón anunciava en roda de premsa que anava a crear de cinc
grups de resposta: un sanitari, d’infraestructures, de serveis socials i
habitatge i de treball, empresa i interior.
Els veïns del llogaret de la
Torre que pertany a Utiel, es queixaren que fins a eixe dia no havia anat cap
responsable de l’Ajuntament per a interessar-se per la seua situació. Aquesta
localitat va quedar incomunicada per carretera i els primers dies sols
arribaren pels camins rurals voluntaris des de les poblacions veïnes de Sinarques
i Aliaguilla.
Una primera estimació basada en
les imatges del Sistema Copernicus sobre les zones afectades per les
inundacions, va permetre calcular que hi havia afectats en diferents graus al
voltant de 77.000 habitatges.
El president tornà a advertir en declaracions públiques que ell no presidia el CECOPI, segurament perquè no estava capacitat més que per a dir mentides i fugir de responsabilitats. Tot i no presidir el centre de comandament d’emergències va paralitzar la reunió d’eixe dia durant vuit hores, perquè va decidir tancar-se amb el seu equip de confiança per a preparar la pròxima compareixença davant el parlament. Després de reunir-se amb els seus homes de confiança va preparar un discurset i en declaració institucional va dir: “Vos vull dir que sé que estem passant pel pitjor moment de la nostra història. Un moment d’una magnitud que ningú podíem imaginar. Estem davant el repte de la nostra vida i junts o solucionarem. Sé, perquè ho he viscut i ho visc directament, que hi ha gent que s’ha pogut sentir sola, desemparada, desprotegida. I ho entenc. Compartisc eixe dolor de tota la societat valenciana. Us vull enviar un missatge clar: ARRIBAREM A TOTES LES CASES SIGA COM SIGA”. Sols li calgué afegir: “i dos ous durs!” que deien els germans Marx. Les seues paraules sonaren massa assajades per a intentar transmetre solemnitat, en canvi, sonaren pomposes, buides, més semblava ser una ficció mentidera amb la qual pretenia amagar la seua infàmia.
Eixe dia va notar-se a València l'arribada de dirigents d'organitzacions d'extrema dreta. Vingué gent de Revuelta, l'organització juvenil de VOX, Daniel Esteve de Desokupa i els seus pinxos que s'ajuntaren amb els fatxes locals d'España 2000 i els de Nucleo Nacional. Es dedicaren a fer-se fotos repartint aliments i aparentant participar en les tasques de neteja per a pujar-les a les xarxes socials. També vingueren els pseudoperiodistes i els "influencers" d'extrema dreta com Javier Negre, Vito Quiles i Alvise Pérez. A un d'ells el gravaren uns testimonis que abans de començar una de les connexions s'agenollà al fang per a embrutar-se i aparentar que havia participat en les tasques de neteja. A casa nostra ja teníem tot el circ preparat, tot i que encara no sabíem per què havien vingut. Es notava que estaven preparant quelcom gros i no caldria esperar molt per a assabentar-nos.
vii) 3 de novembre del 2024, la visita de la vergonya
El motiu del desembarcament dels intolerants era que eixe diumenge, com era festa de guardar l’aprofitaren els reis, Mazón i Sánchez per anar de visita a Paiporta, això sí, els esperaven un bon grapat de càmeres de televisió. Per a preparar el terreny, eixe matí a les sis de la matinada prohibiren l’accés dels voluntaris a la zona amb l’excusa que dificultaven els treballs dels professionals, cosa que enfadà molt als veïns en sentir-se utilitzats una volta més. Tot i el pretés secret de la visita de les autoritats, des d’hores abans a la plaça de Sant Jordi de Paiporta els esperaven una vintena de joves de l’extrema dreta que pertanyien als Yomus i a l’organització “Revuelta”. Com les autoritats no són molt de matinar aplegaren a les 13:10 hores i en arribar els van rebre amb insults i amb una pluja de fang que llançaren els infiltrats que ben prompte van imitar els veïns indignats, tot i que ben segur que eren aliens a la provocació premeditada d’uns desconeguts que eren els primers a encetar les agressions.
Com era d'esperar donats els
interessos dels infiltrats, els aldarulls se centraren en la figura del
president Sánchez. Davant la violència del moment els guardaespatlles
internaren allunyar-lo de la zona, però davant la passivitat de les forces de
seguretat diversos individus aconseguiren agredir-lo i li pegaren en un pal de
ferro a l'esquena. Mentre evacuaven Pedro Sánchez enmig de la indiferència dels
reis i Mazón, els agressors trencaren vidres dels cotxes oficials del grup del
govern. Una volta va fugir el cap del Govern va reduir-se l'agressivitat,
semblava estar tot molt calculat.
A pesar que en un principi les
protestes no es dirigiren directament contra els reis la situació es va
descontrolar i els afectà, cosa a la qual no estan massa acostumats, ells són
més partidaris de les reverències dels seus súbdits. Letícia estava mig plorant
per la forta situació, mentre Felip VI intentava escenificar una mena de diàleg
amb uns jovenets que, per la gràcia de Déu, pogueren travessar un cordó
policial molt més seriós que no pas el que devia haver protegit a Sánchez. El rei
tornà a demostrar que era el més “preparat”, va fer el paperot de defensar la
democràcia mentre abraçava uns jovenets feixistes que no coneixia ningú a
Paiporta. Una volta feta la representació se n’anà per on havia vingut. Mentrestant,
Mazón en tot moment estigué amagat, pegat a l’ampla esquena de Felip VI mentre
pareixia ser un conill estressat. Aviat van desaparéixer els feixistes igual
que aparegueren, tal volta fugiren muntats en la “nave del misterio” d’Iker Jiménez Elizari (Vitòria, 1973) i la seua
cort de sabuts terraplanistes que també estaven per València fent negocis humanitaris
i publicitaris. Evidentment, després d’una “acurada” investigació, la Guàrdia
Civil no pogué identificar cap membre d’extrema dreta, tot i que la premsa des
d’un primer moment havia posat nom i cognoms a bona part dels infiltrats.
Després de no trobar res, el 6 de novembre la Guàrdia Civil detingué alguns dels
veïns que més indignats estaven, mentre va desestimar cap participació feixista
i assumpte tancat amb una bona multa.
Eixe dia les víctimes valencianes
reconegudes eren 211 i tornava a ploure, tant que fins i tot es decretaren
alarmes de nivell roig a les costes del sud de València, per precipitacions de
fins a 90 l/m². Al final s’arreplegaren 45 l/m² a Tous i 30,2 l/m² a
Algemesí, 26,2 l/m² a Benidorm, 25,2 l/m² a Iàtova i 22,7 l/m² a
Polinyà. Encara quedaven carreteres importants tallades com l’A-7 entre Quart
de Poblet i Torrent, l’N-III entre Setaigües i Sant Joan de Requena, la CV-33 a
Torrent, la CV-36 a Picanya i la CV-50 a Xiva. A Castelló també hi havia
carreteres tancades com la CV-10 entre Sant Mateu i la Jana, la CV-134 des de
la Salzadella a Tírig i la CV1486 al Borseral. El CECOPI va prorrogar 48
hores més la prohibició de la mobilitat pels termes afectats. A Picanya es va
reprendre el servici de llum i aigua.
El president Mazón va fer una
declaració institucional en la qual traslladà els acords que havia pres la
Generalitat per a donar resposta a la DANA. Mitjançant el Decret 163/2024 es
van aprovar les ajudes directes de la Generalitat de 6.000 € per a cada
habitatge afectat i de 200.000 € ajudes directes per a cadascun dels
ajuntaments afectats. Mentrestant, demanaven 31.402 milions d’euros a l’estat
per a finançar 136 mesures. El president de la Generalitat en declaracions a la
Cadena Cope va dir que el fenomen climàtic del 29 d’octubre es tractava d’una “revolució meteorològica” i aprofità la
insurrecció climàtica per a acusar CHX de desactivar tres voltes l’alarma pel
desbordament de la rambla de Poio, a les 13, a les 14 i a les 16 hores. També
va insinuar que bona part de les conseqüències fatals de les inundacions les
havien provocades la manca de manteniment de les preses i els barrancs.
Llavors, Confederació Hidrogràfica del Xúquer hagué de traure un comunicat
explicant quines eren les seues competències i responsabilitats segons la llei.
Va aclarir que la seua tasca consistia mesurar la pluviometria i els cabals
dels rius, amb les dades obtingudes havien d’informar les autoritats
autonòmiques, que eren les responsables d’emetre les alertes que consideraren
oportunes i eren les que devien prendre les decisions per a evitar les pèrdues
de vides humanes.
Per la seua banda la Diputació de
València aprovà el seu pressupost per al 2025 per valor de 778,7 milions
d’euros, dels quals dedicà 150 a les reparacions dels desperfectes en
infraestructures provocats per la DANA.
ix) 5 de novembre del 2024, l’inici de la reconstrucció
La Moncloa actualitzà les
darreres dades de la DANA, aleshores hi havia 215 morts, dels quals 211 moriren
a València i s’havien practicat 195 autòpsies. Es van rescatar un total de
63.448 ciutadans, dels quals 221 els van socórrer en les darreres 24 hores. Al
País Valencià teníem un total de 75 municipis afectats.
L’aigua duia estancada cinc dies
i la fusta podrida dels mobles abocats a les portes provocaven una forta pudor
que omplia els carrers afectats. Es van detectar els primers casos d’infeccions
i malalties gàstriques. Per als pobles afectats un dels principals problemes eren
que tenien els carrers plens de cotxes i residus domèstics impedint la
circulació i l’accés dels serveis d’ajuda i que bona part dels garatges subterranis
continuaven plens d’aigua. Eixe dia ens vàrem assabentar que llançar el fang a
les canonades havia sigut una decisió errada, en assecar-se s’inutilitzava els
desaigües. A l’àrea metropolitana es van suspendre les classes a conseqüència
de les pluges i es mantingueren les restriccions de mobilitat que estaven decretades.
L'alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent, va declarar el que tots els
valencians sabíem, que hi havia una descoordinació generalitzada i una manca de
gestió dels efectius que treballaven en la recuperació.
En els treballs encomanats al
ministeri d’obres públiques havien aconseguit recuperar 40 quilòmetres de
carreteres, inclosos tots els carrils de la V-30, V-31, A-3 i A-7 i la part
nord de la A-3. Aleshores tenien treballant 300 especialistes de la Direcció
General de Carreteres que comptaven amb 150 vehicles entre camions i maquinària
pesant, conduïts per 162 especialistes. Restava pendent la recuperació de
l’N-III on estaven valorant els danys a Setaigües mentre que estaven treballant
en la restitució del bypass sud de l’A-7. S’havien retirat de les carreteres
1.800 turismes i 330 camions afectats per l’aiguat. També es feien avanços en
la recuperació de la línia de tren d'alta velocitat Madrid-València i per
aconseguir-ho tenien equips treballant en tres torns, les vint-i-quatre hores.
El Túnel de Torrent estava totalment desguassat i havien començat els treballs
de reconstrucció del Túnel de Xiva. Havien recuperat totalment 74 quilòmetres
de vies fèrries i s’havia restablert la línia de l’Euromed entre Barcelona i
València, així com el trànsit ferroviari de mercaderies entre el Port de
València, Aragó i Catalunya. Ja estaven en servici les línies de rodalia C5 i
C6 i havien duplicat els serveis d’aquesta última entre València i Castelló.
Respecte de les línies C1, C2 i s'estaven avaluant els danys. S’havia
restablert servei de mitjana distància entre València-Castelló-Tarragona i
també la línia de Terol.
Respecte de les telecomunicacions
s’havien recuperat 200.500 línies de telefonia fixa, el 91% de totes les
afectades i 204.000 línies de telefonia mòbil, de les 300.000 inicialment
afectades, un 68%. El subministrament elèctric s’havia restablert per a 147.000
usuaris dels 150.000 inicialment afectats, un 98%. Respecte del Medi Ambient hi
havia 287 brigadistes forestals mobilitzades fent diverses tasques. Eixe jorn
les forces armades tenien desplegats 7.800 militars amb 11 helicòpters, 72
màquines d’enginyers i 1.043 vehicles d’intervenció i transport. També estaven
desplegats 3.889 policies i 3.209 guàrdies civils, 44 metges forenses i 8
auxiliars. Respecte dels militars de l’UME, estaven activats 2.103 que
distribuïren un total de 133.350 litres d’aigua embotellada, 21.420 racions de
menjar i 5.000 quilos d’aliments.
Félix Francés, catedràtic d'enginyeria hidràulica de la Universitat Politècnica de València, va declarar que les pluges extremes eren quelcom previsible a casa nostra, però el problema va ser que no ens havíem preparat va insistir que calia educar i millorar la informació de la ciutadania que viu a les zones inundables.
x) 6 de novembre del 2024, el Bonaire sense morts
La xifra de desapareguts al terme
de València ascendia a 93, però encara quedaven 54 cossos sense identificar. El
nombre total de morts per la DANA al País Valencià era de 211. El Govern va
declarar la zona catastròfica i anuncià 10.600 milions d’euros en ajudes per als
75 municipis valencians.
Xiva hagué de desallotjar 130
famílies pel perill d’enfonsament dels seus habitatges i sis cases més a
Paiporta. Encara hi havia nou centres de salut tancats per les afeccions de la
DANA. Aleshores hi havia 7.800 militars treballant a casa nostra, dels quals
5.000 pertanyien a l'Exèrcit de Terra, mentre romanien treballant més de 2.100
bombers de 40 organismes.
Eixe dia es va traure tota l'aigua de l'aparcament del centre comercial Bonaire que les campanyes de desinformació havien assegurat que estava ple de cadàvers, però no van trobar cap víctima. També s’intensificava la campanya de desinformació de Mazón que assegurà que la Generalitat "ha estat a l'altura des del principi, amb la informació que se'ns donava!"
Les imatges de gentades de
voluntaris caminant cap a l’Horta Sud encapçalaven les notícies per tot el món
i les xarxes socials s’omplien amb l’eslògan de “sols el poble salva al
poble", sense reflectir que les forces de seguretat havien detingut 107
persones per actes de pillatge i saqueig. La Generalitat va prorrogar 48 hores
més l'ordre de prohibició del trànsit privat pels municipis afectats.
xi) 7 de novembre del 2024, més mentides
El Servei del Canvi Climàtic de
Copernicus (C3S) va fer públic que la temperatura mitjana anual de l’any 2024 havia
superat per primera volta els 1,5 °C per damunt dels registres que es
tenien des de l’era preindustrial. En concret eixe mes d’octubre vam tindre un
augment d’1,65 °C, llavors havíem superat l’objectiu que devíem evitar
fins a 2033. Els experts del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic
(IPCC) sempre havien insistit molt del perill d’eixe augment, perquè faria que l'adaptació
de la humanitat es tornarà molt difícil al multiplicar els impactes negatius.
Asseguraven que eixa temperatura provocaria una pujada de la intensitat i una
major freqüència dels fenòmens extrems que perjudicarien seriosament els
recursos, els ecosistemes, la biodiversitat, la seguretat alimentària, les
ciutats, el turisme i l'eliminació de carboni i com a prova, uns dels primers a
patir eixes conseqüències érem els valencians, de fet, aquesta DANA havia superat
tots els registres anteriors de pluges i d’augments de cabals.
En les primeres declaracions públiques
que feia la fins aleshores desapareguda consellera Salomé Pradas al programa
matinal de la Cadena Cope va assegurar que el sistema Es-alert es va activar
quan van rebre l'avís que l'embassament de Forata podia desbordar-se o fins i
tot trencar-se. Llavors un tècnic va proposar l'enviament massiu de l'alerta i
explicà al CECOPI com funcionava perquè mai no s'havia utilitzat a la CV, cosa
que es va desmentir dies després. Va afegir que s’assabentà de les inundacions
d’Utiel per l’alcalde i negà que la delegada del govern li oferirà el
desplegament de l’UME. En resum, ella era la responsable de comandar la crisi,
però ni ella ni els seus tècnics es van assabentar de res del que passava,
perquè no els avisà ningú!
Per la seua part el president Mazón va assegurar que el 29 d’octubre estigué en un dinar de treball i comunicat en tot moment, cosa que contestaren centenars de veïns de Castelló que eixiren als carrers demanant la dimissió de Mazón.
La Conselleria d’Educació va fer
públic un llistat de 12 centres educatius que estaven molt afectats per les
inundacions i que calia refer-los de nou, eren: el CEIP les Comes d’Aldaia;
l’Escola Infantil la Font de la Rosa d’Aldaia; el CEIP Orba d’Alfafar; el CEIP
Carmen Miquel d’Algemesí; el CEIP
Vicente Blasco Ibáñez d’Alginet; l’IES Maria Carbonell i Sánchez de Benetússer;
el CIPFP i l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja; el CEIP Lluís Vives de
Massanassa; el Conservatori Professional de Música i l’IES l’Albereda d’Utiel;
i l’Escola Infantil Municipal Ciutat Jardí de Torrent.
Els llauradors presentaren un primer balanç de danys que valoraven entre 816 i 1.089 milions d’euros. Susana Camarero informà que s’havien inundat 25.000 ha, una superfície equivalent a la de les Illes Balears, cosa que havia afectat directament a 176.000 ciutadans. Va dir que tenien 600 tècnics avaluant els danys i que cada dia retiraven 2.500 tones de residus amb el suport de 1.000 vehicles. Va assegurar que s’havien reubicat 24.000 escolars afectats per la catàstrofe en 398 centres públics.
xii) 8 de novembre del 2024, justificant l’injustificable
El balanç provisional de víctimes
mortals pujà a 212 i encara hi havia 50 desapareguts per la DANA. Deu dies
després, la Generalitat demanava a l’estat camions bomba per a desembussar
canonades i desguassos.
Mazón justificà que el dia 29 no
atenguera cridades de la ministra Ribera assegurant que no tenia cobertura mòbil
al CECOPI, tot i que en moltes imatges publicades d’eixa reunió es veu amb
claredat que hi ha gent parlant pel telèfon, inclòs ell mateix.
Deu dies després de les
inundacions aparegueren les primeres explicacions al diari El Español, publicà
que segons fonts properes al president, el dimarts 29 entre les 15 i les 18
hores Mazón estigué dinant en el restaurant el Ventorro amb la periodista
Maribel Vilaplana. L’objectiu era oferir-li la direcció de la radiotelevisió
pública valenciana, cosa que segons la llei sols pot fer-se mitjançant un
concurs públic i mai es pot elegir a dit. Després de molts dubtes a
conseqüència de les diferents versions anteriors, el 21 de novembre El diari El
País va aconseguir contactar amb l’entorn de la periodista que confirmà la
reunió a un cèntric restaurant que té reservats “especials” en forma
d’habitacions privades on a més d’oferir-li la direcció d’À Punt van dedicar-se
analitzant l’oratòria i l’estructura dels discursos del “molt honorable”. Va aclarir
que en cap moment va notar cap inquietud de Mazón per les incidències de la
DANA.
Per fi!, van sol·licitar ajuda al
Centre de Coordinació de Resposta a Emergències de la Unió Europea, una altra
omissió imperdonable que demostra el caos i la negligència que havia suposat la
gestió de la catàstrofe. Les empreses afectades per les inundacions van
presentar 284 expedients de regulació d’ocupació temporal que afectaven 3.014
treballadors, dels quals 21 eren acomiadaments definitius i la resta temporals.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va admetre un
recurs d’un particular en contra de la Presidència de la Generalitat per
inacció davant de la DANA. La Direcció General de Trànsit (DGT) anuncià que
donaria de baixa temporal tots els vehicles dels quals tinguera coneixement que
estaven afectats per la DANA. L'objectiu era estalviar als afectats el pagament
de l'impost de circulació de l'1 de gener de 2025. L’Entitat Metropolitana de
Tractament de Residus (EMTRE) comunicà que havia rebut 17.200 tones d’estris gràcies
a 1.720 viatges de camions, emprant un total de 421 operaris que treballaven a
torns les 24 hores. Eixes restes es trituraven mitjançant tres màquines que
trossejaven 1.500 tones diàries.
xiii) 9 de novembre del 2024, la indignació dels valencians
Als carrers de les principals
viles del país isqueren molts valencians per a demanar la dimissió de Mazón per
la gestió de la DANA que havia provocat 214 morts, dels quals 206 estaven
identificats. A València van congregar-se més de 130.000 ciutadans, xifra que resulta
de l’ocupació de la plaça de l’ajuntament en les mascletades, però que es queda
menuda perquè en falles tota la part central està tancada per a penjar els
petards i eixa vesprada estava plena de manifestants. Tampoc van comptabilitzar
els ciutadans que estaven en la resta de carrers, plens de gom a gom. En acabar
la concentració hi hagué enfrontaments de grupets de violents de procedència
sospitosa amb la policia, que finalitzà amb la detenció de quatre persones.
A Alacant es manifestaren 15.000
ciutadans per a exigir la dimissió del govern valencià. Els encarregats d’organitzar-la
van ser Gràcia Jiménez, Enric Aragonés i Marinela Garcia d’Acció Cultural, a
més d’Ismael Vicedo d’Escola Valenciana. Aquests dos últims n’eren coportaveus.
En l’acte de cloenda van llegir un manifest que consensuaren vint-i-dues
organitzacions. A Elx acudiren 5.000 ciutadans convocats pels col·lectius;
Assemblea de Docents d’Elx; Docents d’Elx pel Valencià; Intersindical
Valenciana; Casal Elx; PAH Elx Crevillent; Ateneu Crevillent; Assemblea 8M
d’Elx; Decidim Vinalopó-Alacantí; Associació Antiespecisme contra el
Maltractament Animal d’Elx; Margalló Ecologistes en Acció d'Elx; Sindicat de
l’Administració Pública d’Alacant; Escola Valenciana; Coespe; el Tempir i el
Consell Sindical Obrer.
El PP va declarar que les
manifestacions estaven polititzades i que les comandaven entitats catalanistes.
Res de nou, cada volta que la dreta ha tingut un problema ha tret l’espantall
catalanista per a desviar les seues responsabilitats.
Eixe dia el CECOPI anuncià que
anava a crear un grup de treball per a coordinar la Protecció Civil, raó per la
qual el govern del Botànic va crear la Unitat Valenciana d’Emergències que fou
el primer organisme públic que eliminà el govern del PP i Vox, que el consideraven
una despesa supèrflua.
Es va conéixer que aigües
afectaren greument el sector del llibre en valencià provocant la pèrdua de les
naus de la distribuïdora GEA Llibres, al polígon de l’Oliveral, on tenien emmagatzemats
300.000 exemplars de vint editorials, fent malbé 17.000 llibres en llengua valenciana.
També es van perdre llibreries i biblioteques que afectaren un 10% del Gremi de
Llibrers Valencians. Es va allargar la restricció de circulació a Aldaia,
Alaquàs, Sedaví, Paiporta, Picanya, Alfafar, Massanassa, Catarroja, Albal i
Beniparrell i com era cap de setmana, els pobles afectats van rebre una allau
de voluntaris de la resta de l’estat que aplegaren en autobusos.
Encara es buscaven 32 desapareguts i
sols quedaven vuit cossos sense identificar. Es va delimitar geogràficament la
zona afectada i es pogueren fer les primeres estimacions de pèrdues. Els 75
municipis que van patir les inundacions sumaven una població de 190.000 veïns.
Sols en l’Horta Sud 4.000 habitatges sofriren desperfectes i s’inundaren un total
de 530 km², un 5% de la província. Resultaren amb danys greus 1.522 km de
carreteres, quedaren inutilitzats 99 km de vies fèrries i s’hagué de tancar el
viaducte de la línia C2 a Algemesí. Un total de 87.437 cotxes hagueren de ser
remolcats. Sols en el polígon industrial del Bony de Catarroja es van calcular
unes pèrdues valorades en 2.000 milions d’euros.
Antonio Collado, comissari de la
policia local de Xàtiva que durant trenta anys formà part de les reunions del
CECOPI, va declarar al programa radiofònic Hora 25 de la Cadena Ser que no
entenia com no s’havia convocat el centre de control molt abans de les 17:00
hores del dia 29. Va aclarir que des de 2017 existia la figura del secretari
autonòmic d’emergències, dedicat en exclusiva a gestionar les emergències, ell
era el responsable de convocar el CECOPI, coordinar-lo, s’encarregava de la
gestió d’alarmes i de les comunicacions dels avisos a tots els alcaldes, caps
de la policia i de protecció civil.
En canvi, el dia 29 d’octubre el secretari
Emilio Argüeso no aparegué pel CECOPI, no aplegà fins al dia 30 a migdia, per
això l’encarregada de la comunicació de coordinació entre les diferents
policies fou la subdirectora de Formació, que seguia indicacions directes de la
secretària Autonòmica. Fins al divendres 8 i dissabte 9 de novembre no contactà
cap responsable d’Emergències amb els caps de policia dels municipis sense
afeccions, per a demanar-los que cediren agents i membres de protecció civil
per a enviar-los a les zones afectades. Cosa que s’encarregaren de gestionar en
ells, els mateixos policies municipals des de l’endemà de la catàstrofe.
Sanitat va recomanar el consum d’aigua
embotellada, mentre que per a uns altres usos calia bullir-la, fins i tot
aquestes recomanacions acabaren provocant un enfrontament dialèctic entre Pilar
Bernabé i Mazón.
El govern va rebre 156.000 sol·licituds d’ajudes, 90.000 per la pèrdua de vehicles i 50.000 per danys als habitatges. La reparació de la xarxa d’aigua potable es va valorar en 331 milions d’euros, eixe dia encara quedaven 7.000 usuaris sense accés a l’aigua en els seus habitatges. També quedaren molt afectades 122 depuradores d’aigua i 34 municipis tenien greus problemes pel trencament o l’obstrucció de la xarxa de clavegueres.
xv) 11 de novembre del 2024, “Es poden haver comés errades”
El Centre d'Integració de Dades
(CID) va notificar que la xifra de víctimes mortals per la DANA havia augmentat
a 215, una més que dilluns, i va reduir a 17 la de desapareguts. A totes les
persones mortes ja els havien fet l'autòpsia i totes estaven plenament
identificades.
Eixe dia els carrers de Paiporta
o Massanassa encara tenien un pam de fang, la pudor als carrers era
aborronadora. El govern de l’estat aprovà unes mesures per a protegir els
treballadors amb el que van qualificar d’escut laboral. Aquesta norma incloïa
la prohibició d’acomiadar i el dret a reduir la jornada per fer cures. També
s’aprovaren prestacions extraordinàries per a les treballadores domèstiques. Es
va activar una xarxa d’oficines finestra única per a tramitar ajudes i documentació
per als afectats.
Els feixistes de Desokupa
pintaren alguns carrers amb la imatge de Pedro Sánchez damunt d’un “Gracias Pedro” refermant la campanya de
manipulació de l’opinió pública per a intentar responsabilitzar al govern de
l’estat de la gestió de la catàstrofe i mentrestant José Alfredo Aznar López
(Madrid, 1953) acusà Pedro Sánchez de no voler prendre el control de
l’autonomia per a gestionar directament la DANA, esdeveniment que qualificà de catàstrofe
nacional. Cal aclarir que segons la Llei 13/2010 de Protecció Civil i Gestió
d'Emergències de la Comunitat Valenciana el màxim responsable en cap de
l’organisme de gestió de les crisis és, ni més ni menys, que el president de la
Generalitat.
Els quatre detinguts pels
aldarulls que hi hagué en acabar la manifestació del 9 de novembre a València
quedaren en llibertat condicional, els acusaven per delicte d’atemptat i de
desordres públics.
En una entrevista del president de
la Generalitat al canal 24 h de TVE va declarar que assumia que es podien haver
comés errades i que calia revisar-les per a millorar. Va reconéixer que una de
les seues equivocacions fou prestar massa atenció a la presa de Forata i
oblidar-se de la crescuda de cabal de la rambla de Poio. Mazón tornà a assegurar
que ell no era membre del CECOPI, llavors no era necessari ni que prenguera el
comandament ni que estiguera present en les seues reunions, cosa que desmenteix
la Llei 13/2010. En una visita del president a Torrent, va coincidir amb uns
veïns just quan les càmeres de televisió estaven gravant. Els ciutadans es
desganyitaren exigint-li la dimissió mentre li cridaven: “Eres un incompetent,
no tens vergonya”.
Eixa nit tornava a entrar una
segona DANA amb pluges que podrien pujar dels 200 l/m² que provocà la suspensió de
l’activitat acadèmica en cent municipis. Es van registrar més de 100 l/m² a
diverses localitats de la Marina Alta com a la Vall d’Ebo i que provocà
inundacions al Baix Maestrat, a Benicarló i Vinaròs. Per a evitar les conseqüències
que patirem en la primera, les autoritats no dubtaren a decretar l’avís roig,
suspendre l’activitat acadèmica i restringir la circulació del trànsit per
carretera.
Es feia evident que un dels
principals problemes de les localitats afectades era poder llevar el fang sense
obstruir les clavegueres. El CECOPI va informar que es necessitaven més de 100
camions cisterna per a desembussar canalitzacions i clavegueres mentre que en
eixos moments sols tenien trenta treballant.
Un total de 603 empreses i 10.405
treballadors s’havien acollit als expedients temporals d’ocupació (ERTO).
Segons dades del Ministeri de Treball als setanta-cinc municipis afectats per
les inundacions hi havia al voltant de 37.000 empreses que tenien 350.000
empleats, que podrien afegir-se a la suspensió del pagament de quotes a la
Seguretat Social fins a febrer de 2025. També hi havia censats 70.000 autònoms
que podrien acollir-se al procediment extraordinari de cessament.
A Benicarló s’ajuntaren veïns de les comarques del nord per a demanar que els culpables dimitiren i se n’anaren cap a casa.
El Consell va aprovar una partida
pressupostària d’urgència de vint milions d’euros per a arreglar camins rurals.
El president Sánchez va intervenir en la Conferència de les Nacions Unides
sobre Canvi Climàtic (COP29) que es feia a Bakú, l'Azerbaidjan on va dir que
els més de 200 morts per la recent DANA eren testimoni del Canvi Climàtic que
encetem, un fenomen que mata persones.
xvii) 13 de novembre del 2024, molta pluja a les comarques del nord
Continuava afectant la segona
DANA, aquesta volta les autoritats no dubtaren emetre els avisos rojos i
limitacions de moviment. El CECOPI va decretar la restricció de la mobilitat per
als vehicles privats a 163 municipis fins a les 23:59 hores del dijous 14. Van
emetre tres avisos amb el sistema ES-Alert, el primer per comunicar les
restriccions de trànsit de vehicles privats als municipis afectats per les
inundacions. El segon advertia de l'alerta roja per fortes pluges i el tercer
ser exclusiu per a la vintena de poblacions més impactades per la DANA del 29
d'octubre, en el qual s’informava que per l'acumulació de pluges, es recomana
romandre en zones altes dels habitatges o en zones elevades. Mazón, com sempre estava
més pendent dels grans poders econòmics, puix va expedir salconduits perquè els
treballadors dels supermercats pogueren evitar les limitacions.
Segons dades d’Avamet fins a les
17:00 hores s’havien enregistrat 200 l/m² a Xàbia, a Gata de Gorgos, 130,8 l/m²
a la Vall d'Ebo, 119,6 l/m² a la Sagra, 118,6 l/m² a l'Atzúbia, 117,4 l/m² a la Vall
de Laguar, 112,8 l/m² al Ràfol d'Almúnia, 100,6 l/m² a Pego, 68 l/m². També
s’inundaren la CV-723 a la Xara i la CV-729 al Ràfol d'Almúnia. A Xàbia es van
acumular 165 l/m² en quatre hores, més de 198 fins a les 13 hores.
 |
| Foto de Núria Vilanova |
A migdia Núria Vilanova va fer una foto d’una mànega marina davant de Vinaròs i una altra a Cullera que anà acompanyada de fortes pluges de 90 litres, i 70 d’ells caigueren en una sola hora. La tempesta marítima provocà que la mar inundarà diversos punts del passeig marítim i hagueren de tallar la carretera del Brosquil. Eixa mateixa vesprada al Mareny Blau caigueren 83,6 l/m², a la Casella 62,4 i a la Murta d’Alzira 53 l/m².
A la vesprada, al Baix Maestrat es
van tallar l’N-232, l’N-340 i la CV-137 a Càlig. A Vinaròs caigueren 140,8 l/m²,
a Benicarló, 138,6 l/m² que provocaren fortes inundacions, 119,2 l/m² a Peníscola,
a Traiguera i 45 l/m² a la Sénia. De fet, a les 16:35 hores el CECOPI va
decretar la Situació 1 del Pla Especial d'Inundacions per pluges a la comarca
del Baix Maestrat, a més s’hagué de tallar el ferrocarril entre Castelló de la
Plana i Cambrils.
Un detall molt significatiu de
l’interés d’ocultació de la realitat, es va fer públic que el dia 29 en reunions
del CECOPI no es van alçar actes, ni tan sols es van gravar ni es guardaren els
àudios, quelcom habitual. Una altra jugada de Mazón fou evitar la declaració de
la figura “d'emergència catastròfica” perquè això haguera suposat l'assumpció
per part del president del comandament únic i de la direcció de totes les
activitats d'emergència. No fent-lo deixava tota la responsabilitat sobre els
muscles de la consellera Pradas, a la qual convertia en el seu escut.
Mentre el president Mazón intentava
defugir futures responsabilitats, el president del Govern anuncià un nou reial
decret d'ajuda als afectats per la DANA que incloïa 110 mesures i que estava
valorat en 3.765 milions d'euros, que se sumaven als 10.600 milions del reial
decret que havien aprovat la setmana anterior. La vicepresidenta segona,
Yolanda Díaz va recordar que amb alertes roges activades els treballadors
podien decidir no acudir al treball, cosa que les empreses devien respectar
sense sancionar-los per absentisme. El ministre Ángel Víctor Torres en una
compareixença al Congrés respecte de les inundacions del 29 d’octubre va aclarir
que l’AEMET començà llançant avisos taronges a partir del diumenge 27
d’octubre. Que eixes alertes es convertiren en roges per a tota la província de
València el mateix matí del 29 d'octubre i que l’activació de l’avís roig
significa que cal tenir molta precaució perquè hi ha un seriós risc per a la
vida. Va afegir que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va emetre cap
avís perquè "no és la seua competència", ells deuen informar els
responsables del comandament de la crisi sobre la situació de barrancs i rius.
Respecte de l’aiguat que caigué
pel barranc de Poio, el ministre va aclarir que a les 15.20 van elevar el
nivell d'alerta i malgrat això, la consellera Pradas continuà mantenint la convocatòria
de la reunió de comandament del CECOPI a les 17 hores, això deixava clar i ras
que sempre anaren per darrere de la situació. Fins a les 19.30 hores no activaren
el Pla d'Emergència 2, cosa continuava mantenint la responsabilitat exclusiva de
la crisi en mans de la Generalitat. Finalitzà
reprovant que dissortadament, les autoritats valencianes decidiren retardar
l’enviament d’una alerta als mòbils que haguera salvat molt ciutadans fins a les
20.11 hores.
L’eurodiputat de VOX Jorge Buxadé va declarar al programa “Las Mañanas de RNE” que no es querellarien contra el govern de la Generalitat perquè la DANA devia ser considerada com una emergència nacional i no haver apartat del comandament a la Generalitat implicava que el govern de la “nació” era responsable criminal i, en canvi, els responsables de la “regió” sols van demostrar que eren uns incapaços. No va dir res sobre que el seu partit era responsable de la dissolució de la Unitat Valenciana d’Emergències per a dedicar eixos diners a subvencionar la tauromàquia, i que al parlament de l’estat sempre votaren en contra de les partides extraordinàries per la reconstrucció del País Valencià.
El satèl·lit europeu Sentinel 1 va
permetre calcular l’abast de les inundacions del 29 d’octubre. Es va deduir que
es negaren 531 km², l’equivalent al 5% de tota la província de València. Mitjançant
el servei EMS Rapid Mapping, un instrument cartogràfic de sistema europeu
Copernicus es va deduir que les inundacions afectaren a casa nostra a 190.000
ciutadans que residien en 19,3 km². Eixa superfície es repartia en 6,6
km²
d’habitatges residencials, 11,6 km² eren edificis industrials i 32 km² eren
carreteres, autopistes i vies fèrries. Un estudi posterior de la
Universitat de València encapçalat per Carmen Zornoza, professora del
Departament de Geografia en col·laboració de Javier Serrano i Ana Belén
Ruescas, va concloure que l’àrea que va quedar submergida el 29 d’octubre va
ser de 562,74 km². D’eixa zona, més del 80% eren conreus de cítrics i
caqui, un 11% corresponien a habitatges i trames urbanes.
Es va aconseguir reobrir la
circulació de les línies de Rodalia C1, C2 i C3 mitjançant recorreguts compartits
entre el tren i l’autobús.
Des de les 7:00 hores la presa
d'Ulldecona arribà a abocar per sobreeixidor un cabal d'uns 6,7 m³/s. Segons
dades d’AVAMET les dades dels acumulats més destacades foren de 118,8 l/m² a
l’Alcúdia de Veo, 99, 5 l/m² a Suera, 88,4 l/m² a Xiva, 83,4 l/m² a Sueca, 79,8
l/m² a Tales i 77 l/m² a Cullera que provocaren inundacions als carrers i a les
plantes baixes.
Finalment, 160 municipis acabaren suspenent l’activitat acadèmica. Aldaia va col·locar sacs d’arena per a contenir les aigües que baixaven pel barranc de la Saleta i va aconseguir evitar noves inundacions. De matinada el fort marejol obligà a tancar el port de València i el de Gandia fins a les 11 del matí. CHX publicà un mapa amb la pluja acumulada entre les 8 hores del 13 i les 18 del 14 de novembre. També manifestà la seua preocupació per l'evolució de la presa de Maria Cristina, que abocava per damunt sobreeixidor des de les 3:00 h. Buidava un cabal de 6,9 m³/s i, afortunadament, les entrades pogueren estabilitzar-se. Durant la nit van emetre dos avisos per les possibles conseqüències del previsible cabal d’eixida dels embassaments d'Ulldecona, Ribesalbes i Maria Cristina.
Des de les 7:00 hores la presa d'Ulldecona arribà a abocar per sobreeixidor un cabal d'uns 6,7 m³/s. Segons dades d’AVAMET les dades dels acumulats més destacades foren de 118,8 l/m² a l’Alcúdia de Veo, 99, 5 l/m² a Suera, 88,4 l/m² a Xiva, 83,4 l/m² a Sueca, 79,8 l/m² a Tales i 77 l/m² a Cullera que provocaren inundacions als carrers i a les plantes baixes.
Eixe jorn es va restablir el
servei de l’AVE entre Madrid i València i es va reobrir la CV-390 que comunica
la Serrania amb el Camp de Túria i l’àrea metropolitana. La Generalitat anuncià
la licitació d’obres de reparació i reconstrucció de les onze residències de
gent gran afectada per la DANA, el seu import va ser de 2.250.000 €. També
resultaren afectats 21 centres residencials que afectaren 1.315 residents.
El Centre d’Integració de Dades
que es va constituir per a centralitzar les comunicacions relatives a la DANA,
informà que el 29 d’octubre havien mort 216 valencians, mentre que encara
quedaven per trobar 16 desapareguts. Van detallar la mortalitat per franges
d’edat, del total de ciutadans mots 103 tenien 70 o més anys i faltaren 9
menors d’edat. Per sexe 131 eren homes i 85 dones, per nacionalitats 190 tenien
nacionalitat espanyola i 26 eren d’11 països estrangers. Per municipis, 45 traspassaren
a Paiporta, 25 a Catarroja, 16 de València, 15 d’Alfafar, 10 de Benetússer, 10
de Torrent, 10 de Xiva, 9 de Picanya, 9 de Sedaví, 7 de Quart de Poblet, 7 de
Xest, 6 de Massanassa, 6 de Riba-roja de Túria, 6 d’Aldaia, 6 d’Utiel, 4 de
Godelleta, 3 d’Algemesí, 3 de Pedralba, 3 d’Albal, 2 de Guadassuar i 2
l’Alcúdia. Moriren un ciutadà de cadascuna de les següents localitats: Bunyol,
Alaquàs, Alzira, Sot de Xera, Sueca, Loriguilla i Silla. El ministeri
d’interior va informar que havien detingut 463 persones per delictes
relacionats amb la DANA.
Les xifres oficials publicades
eixe jorn eren de 217 morts i 14 desapareguts. La Generalitat encara no havia
pogut tancar la contractació de més de cent camions cisterna que va oferir una
empresa de Jaén per a llevar l’aigua i fang dels carrers, garatges i embornals,
tot i que TRAGSA, en nom de la Generalitat, s’havia compromés a contractar-los
dies abans.
Es va celebrar un Ple de Corts Valencianes
per a tractar les conseqüències de la
DANA. En la seua intervenció el president Mazón va reconéixer que es van
cometre errades, però va afegir que la culpa fou per la manca d’informació de
l’AEMET, que no avisà de la magnitud de les pluges i de Confederació
Hidrogràfica del Xúquer que tampoc avisà de la crescuda sobtada dels cabdals
que baixaven pel barranc de Poio. Va assegurar que, en canvi, el CECOPI, sempre
estigué al peu del canó tot i que no s’adonaren de res, això sí el president
estigué informat en tot moment de l’evolució de la catàstrofe. El portaveu de Vox
va recriminar la inoperància del CECOPI i de Mazón, però manifestà que el
principal culpable de tot era de Pedro Sánchez, perquè no va enviar tots els
mitjans que tenia disponibles. Aprofità per a reiterar que les autonomies, una
volta més, demostraven que no servien per a res. No se’n recordà que en el
pacte d’investidura foren ells els que exigiren als populars la dissolució de
la Unitat Valenciana d’Emergències i que mentre tingueren el control d’eixe
mateix departament no feren res per a mantenir la protecció civil.
Compromís manifestà que Mazón
havia demostrat no era digne de dirigir als valencians perquè no fou capaç
d’estar al capdavant en un moment crític per a defensar-los. A més els seus
consellers demostraren total inoperància, llavors eren responsables de la mort
de molts valencians. Van exigir-li que deixarà d’intentar justificar-se dient
mentides i acusant els altres, afegint que
per dignitat havia de dimitir. El PSOE acusà el president d'estar desaparegut
en els pitjors moments, llavors demanà la seua dimissió. S’oferiren per a donar
suport a un nou president que fora de caràcter tècnic, que elegiren els
populars per a dirigir la reconstrucció i una volta finalitzarà devien convocar
eleccions a Corts. Per la seua part el portaveu del PP va donar suport total a
Mazón, argumentant que aleshores era el moment de la reconstrucció. Va
justificar la magnitud de les conseqüències perquè no tingueren informació de
l’AEMET ni de CHX. Llavors, eren els organismes estatals els principals
responsables de la riuada, junt amb els ecologistes que havien permés que no es
llevaren les canyes dels barrancs, perquè amb lleis com la protecció de l’Horta
es bloquejaven projectes com el d’adequació del barranc de Poio que el seu
propi partit deixava sense finançament al parlament de Madrid. Sorprén que Juan
Francisco Pérez Llorca no recordarà que en la tramitació dels pressuposts
generals de l’Estat, quan el senador de Compromís Carles Mulet, demanà una
modificació per a assignar 7 milions d’euros amb els quals millorar i adequar
el barranc de Poio, no s’aprovà pels vots en contra del PP, PSOE, VOX i PNV.
Des del mateix dia de la DANA les
xarxes socials s'ompliren de reclamacions exigint la neteja dels llits de rius
i barrancs, per a llevar totes les "canyes", aprofitant per a culpar
els ecologistes d'impedir-lo perquè s'estimaven més quatre ànecs que la vida de
les persones. No va tenir en compte que l'ampla majoria de la comunitat científica
està en contra de llevar la vegetació de la llera de rius i barrancs, que ha
demostrat la perillositat de canalitzar-los. La neteja dels barrancs es va
convertir en un dels arguments força de la dreta i la ultradreta per a desviar
les seues responsabilitats i acusar de tot als ecologistes. En resum, Mazón va
reconéixer errades tot i que la principal responsabilitat de catàstrofe va ser
la manca d’informació que devien haver proporcionat els organismes que
controlen Pedro Sánchez i Teresa Ribera, CHX i AEMET, de pas acusaren els poca
roba dels ecologistes. D’altra banda, Compromís i PSOE estaven convençuts que el
“molt honorable” havia demostrat no ser digne de presidir la Generalitat,
llavors li demanaren la dimissió. En canvi, VOX demanà la dimissió de Sánchez i
que el tancaren en presó, de pas demanaren
la dissolució de l’autonomia valenciana perquè no servia per a res.
Els sindicats dels bombers
forestals del País Valencià denunciaren que des d’un primer moment desitjaven ajudar
els afectats, però de les 20 brigades
disponibles i sols empraven cada dia vuit. El més greu de tot era que eixes
unitats disposaven de 40 autobombes que podrien aprofitar per a desaiguar, així
com helicòpters per a participar en rescats. Sospitaven que la seua marginació
era conseqüència que estaven immersos en un conflicte laboral sobre les responsabilitats
del seu comandament, repartit entre les Diputacions i la Generalitat i això havia
dificultat la seua participació en les tasques de recerca, rescat i neteja de
les zones afectades per a les quals estaven plenament capacitats.
La Direcció General de Tràfic va
publicar que hi havia 120.000 vehicles afectats per la DANA, dels quals el 98%
serien considerats com a sinistre total. Habilitaren una pàgina web per ajudar
a trobar els vehicles sinistrats que es retiraven dels carrers i s’amuntegaven
en descampats habilitats. Es denunciaren casos de vehicles que no tenien molts
danys, però que els havien xafat amb altres que ficaren damunt d’ells i llavors
els acabaren de destrossar.
La Conselleria de Justícia va enviar un document als ajuntaments sol·licitant els telèfons dels alcaldes i dels responsables de protecció civil per actualitzar els registres i així poder comunicar-los qualsevol alerta futura. Implícitament, estava reconeixent que era responsabilitat seua facilitar informació als consistoris en temps de crisi o perill, també descobrien que en un any de govern no havien tingut temps de fer-ho mentre contradient les acusacions a l’AEMET i CHX de no haver avisat als batles i que no havien autoritzat la neteja dels barrancs.
xx) 16 de novembre del 2024, el superministre d’obres públiques
Es va trobar una altra dona morta
a Sedaví que pujà el nombre de víctimes a 218, llavors sols quedaven 13
desapareguts. El superministre d'obres públiques Óscar Puente es queixava
públicament que feia dies que esperava de la Generalitat un llistat d'obres
públiques per a reparar, encara que no foren responsabilitat de l'estat, però que
no li arribava res. Sembla que tenien totes les llapisseres de la Generalitat i
de la Diputació plenes de fang! Un xicotet grup convocat pel grup d'ultradreta Revuelta va ajuntar-se a la plaça de
Sant Agustí de València per a demanar la dimissió de Pedro Sánchez.
xxi) 17 de novembre del 2024, contractes per als amiguets
Van trobar una altra víctima
mortal a Riba-roja de Túria augmentant la data total a 219. Segons dades sobre
la casuística de la mortalitat de la DANA facilitades pel Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) eren que 65 dels morts es van
localitzar a l’interior d’habitatges, 32 dins de garatges, 24 cossos
aparegueren al mig del camp i 21 als carrers.
Es començava a conéixer que l’assignació
dels primers contractes de “recuperació” havien anat als amiguets de Mazón. ElDiario.es
va publicar que la consellera Nuria Montes havia signat l’adjudicació d’un
contracte urgent per valor de 290.000 € a favor de l’empresa STV Gestión SL, en
la qual estigué treballant el secretari autonòmic del Gabinet del president i
Comunicació, José Manuel Cuenca Ais. En resposta, un Mazón desafiant va
declarar que no entenia com el govern de l’estat no havia pres el control de la
crisi, si pensava que es podia trencar l’embassament de Forata!
Voluntaris com @Regente o
@navi2004vct denunciaren en xarxes socials que els milers de quilos d’ajuda que
arribaven de tot l’estat els estaven acumulant a Fira València. Allí era molt
evident manca d’organització, per això els voluntaris intentaven classificar
els materials, tot i que no tenien directives clares per part dels responsables.
Per a eixample, intentaven ordenar els queviures per data de caducitat, però
quan tornaven l’endemà es trobaven una altra volta tot mesclat. Una mancança més
era el repartiment de l’ajuda era totalment caòtic, els arribaven cotxes enviats
pels ajuntaments amb llistes de necessitats, però no els podien donar res per
por que fora un engany de malparits, que després intentaren revendre-ho tot,
llavors sols entregaven mercaderies a determinades associacions.
El ministre Luis Planas Puchades
(València, 1952) va anunciar ajudes de 200 milions d’euros per les explotacions
agràries que hagueren sigut afectades en més d’un 40% i havia mobilitzat 140
perits d’Agroseguro. S'havien presentat un total de 194.141 sol·licituds d'indemnització
davant el Consorci de Compensació d'Assegurances a conseqüència dels
desperfectes de la DANA. D’ells 117.000 corresponien a vehicles i 61.000 a
habitatges, segons dades de la Delegació de Govern. D'aquests expedients 134.079
ja tenien perit assignat. Els 400 perits habituals se’n van va duplicar primer,
i després s’assignaren un total de 1.600 per agilitzar els tràmits.
La vicepresidenta del Consell i
consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero va ser
anomenada com a nova portaveu del Govern valencià, en substitució de la desapareguda
consellera d'Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino.
xxii) 18 de novembre del 2024. Adeu, Nuria Montes!
Vint dies després de la
catàstrofe el president comunicà el primer cessament del seu equip i la víctima
fou la consellera de Turisme Indústria i Innovació Nuria Montes, a la qual va
substituir Marian Cano Garcia, presidenta de la patronal del calcer. Cano havia
sigut candidata del PP en les eleccions europees i és germana del tot poderós
alcalde de la Nucia, Bernabé Cano. El pecat de Montes fou parlar amb menyspreu
als familiars de les víctimes de les inundacions, als quals va exigir que no
s’acostaren a Fira València per a preguntar pels seus morts. També aprofità per
anunciar el fitxatge del general retirat Francisco José Gan Pampols (Figueres,
1958) com a vicepresident per a la reconstrucció.
Continuà la concessió de contractes de reconstruccions per als “amigatxos” del Consell. A l’empresa Becsa SA li atorgaren 3,9 milions d’euros per a reparar la presa del Buseu i també va “guanyar” obres per a rehabilitar ponts i carreteres en la CV-50. El seu director és Gabriel Alberto Batalla Reigada, membre d’un clan familiar constructor que estigué condemnat en 2018 pel cas Gürtel, pel finançament de la caixa B del Partit Popular. La família Batalla fou molt coneguda en els temps de la corrupció al País Valencià que tingué com empresa principal el Grup LUBASA.
Davant la lentitud de les tasques
de reconstrucció, els mateixos veïns hagueren d'organitzar-se per a construir
una passarel·la damunt del llit del barranc de Poio, a Picanya, per a poder
passar d'una banda a l'altra del poble perquè la DANA va trencar els tres dels
ponts que comunicaven els dos barris del nucli urbà.
Eixe jorn els ciutadans que
rebien pensions no contributives i vivien en les zones afectades per la DANA
van rebre una paga extra addicional. Fins a eixe moment s’havien acollit als expedients
de regulació temporal d'ocupació (ERTO) un total de 18.668 treballadors
valencians. Compromís va anunciar la seua intenció de presentar una moció de
censura per a llevar Mazón de la Generalitat, però necessitava suport de cinc
diputats addicionals i els socialistes no volgueren ajudar-los.
xxiii) 19 de novembre del 2024, un militar al rescat del president
Es complien tres setmanes de la
catàstrofe i continuava l’adjudicació de contractes de reconstrucció mitjançant
el procediment d’adjudicació d’obres d’emergència, cosa que implicava que es
podien atorgar sense convocar concurs públic, “amb el dit”. Mazón va lliurar un
contracte per valor de 12,9 milions d’euros a l’empresa Ocide Cosntrucció SA
que pertanyia a un grup empresarial que estigué investigat pel pagament de
comissions il·legals en l’entorn de Rita Barberà, en el conegut com el cas Assut.
El president de la Generalitat
anà de visita a Xiva i Utiel acompanyant als reis, en aquest cas els
organitzadors tingueren molta cura d’allunyar-se prou la població per a
controlar les possibles protestes. Van reforçar la presència de les forces de seguretat
que eren més nombroses que els veïns. Encara així es van sentir crits demanant
la dimissió de Mazón mentre els reis acaronaven xiquets com si foren gatets. Aquesta
vegada Pedro Sánchez s’estalvià el viatge, els insults i les garrotades.
S’obria el termini per a
sol·licitar les ajudes que atorgava l’estat als autònoms i a les empreses
afectades per les inundacions. El total pressupostat era de 838 milions d’euros
que es repartirien en 5.000 € per als autònoms i entre 10.000 i 150.000 € per a
les empreses. El Consell de Ministres aprovà una línia d'avals de l'Institut de
Crèdit Oficial (ICO) dotada amb 5.000 milions d'euros per a empreses, autònoms
i, com a novetat, també podien sol·licitar-les llars particulars.
xxiv) 20 de novembre del 2024, Adeu, Salomé!
Vint-i-tres dies després de les inundacions Mazón va destituir a la consellera d'Interior Salomé Pradas, que era la primera responsable de la gestió de les emergències. Les víctimes mortals al País Valencià pujaren a les 220 i quedaven 8 desapareguts. Presidència de la Generalitat anunciava el segon nomenament d’un militar per a comandar la recuperació, en aquest cas el general de brigada de l'Exèrcit de Terra, Venancio Aguado Diego (Segòvia, 1961) que seria el responsable de la Secretaria Autonòmica del gabinet del vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social.
La Generalitat continuava amb el
negoci i atorgà 16 milions d’euros al Grup Rover per a reconstruir la seu de
Ferrocarrils. Aquesta empresa estigué involucrada en pagaments en negre per
valor de 69.900 € a Alfonso Grau, el segon de Rita Barberà, per al finançament
il·legal del PP, com ho va reconéixer el jutge. Tot i que segons l’article 71
de la Llei de Contractes del Sector Públic es prohibeix explícitament la
contractació amb empreses condemnades per delictes de corrupció.
Es va ampliar el llistat de
municipis afectats per la DANA en afegir Carcaixent, Xulilla, l'Énova, Manuel,
Millars, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Senyera i Tous, que ara podrien
acollir-se a les ajudes atorgades. Vint-i-dos dies després de la tragèdia, a
Paiporta d’un total de 4.000 alumnes sols hi havia 160 escolaritzats.
La Cadena Ser parlà amb una
vintena de batles de les zones que patiren les inundacions per a preguntar-los
si havien parlat amb Mazón el dia de la DANA. Quinze d’ells asseguraren no
haver parlat eixe dia amb el president, sols l’alcaldessa de Torrent, Amparo
Folgado va reconéixer que parlà amb el cap del consell.
El Congrés va convalidar el
primer decret d’ajuda per a la DANA, per un valor de 10.600 milions d’euros, amb
l’únic vot en contra de Vox. La vicepresidenta Teresa Ribera va comparéixer al
parlament per a donar explicacions de les actuacions del govern. En tot moment
defensà les actuacions del govern i recordà que els organismes oficials
actuaren sempre d’acord amb els protocols establerts. Va afegir que tant
l’AEMET com CHX activaren els avisos de nivell roig, que és el nivell més alt
d’emergència, però el responsable d’enviar les alarmes a la població era la
Generalitat. També recordà que el Canvi Climàtic ha implicat un augment del 20%
de les temperatures en la conca mediterrània respecte de les de la resta del
planeta, i això implicava una nova realitat hidrològica. La ministra Ribera va
denunciar que en la reunió del CECOPI, entre les 18:00 i 19:00 es va
desconnectar als representants del govern, a Delegació del Govern, a l’AEMET i
a CHX. També tornaren a desconnectar-los entre les 19:35 i 20:00, just en el
moment que aplegava Mazón al centre de Comandament.
En una compareixença de la
ministra Ribera al parlament espanyol va denunciar que en la reunió del CECOPI,
entre les 18:00 i 19:00 es va desconnectar als representants del govern, a
Delegació del Govern, a l’AEMET i a CHX i tornaren a desconnectar-los entre les
19:35 i les 20:00 hores, just abans del moment en el qual aplegava Mazón al
centre de Comandament.
xxv) 21 de novembre del 2024, denúncies contra Mazón
La Diputació de València havia
comptabilitzat 660 garatges, soterranis, forats d’ascensors que encara estaven
plens d’aigua. El Tribunal Superior de Justícia valencià va anunciar que
tramitava tres denúncies contra Carlos Mazón per la gestió de la DANA presentades
per Iustitia Europa, per la CGT i per un advocat particular, entre els
denunciats s’incloïa la consellera Salomé Pradas. També s’havien obert dues
querelles que interposaren Manos Limpias
i Hazte Oír contra Pilar Bernabé, la
CHX, l'Aemet, i Emergències de la Generalitat, però els jutjats d’instrucció
les rebutjaren.
xxvi) 22 de novembre del 2024, el nou govern caquistocratic
Les noves dades del Centre
d’Integració de Dades (CID) sobre la mortalitat de la DANA, pujaren les dades a
221 valencians perquè aparegué una nova víctima a la Torre, sols quedaven 7
desapareguts. Es van publicar en el DOGV els canvis de consellers que impulsà
Mazón, per a poder mantenir-se com a president.
Amb el Decret 32/2024 de 21 de
novembre el govern quedà format de la següent forma: Susana Camarero es
convertia en vicepresidenta primera, secretaria i portaveu del Consell, també
duia els Serveis Socials, Igualtat i Habitatge. Però haver de parlar quan has
d’amagar molt és complex, en
declaracions va dir que “el president Mazón no va cridar als ajuntaments”,
doncs una altra més de les mentides del “molt deshonrat”, perquè sols parlà amb
Jordi Mayor i no li digué res de la DANA.
Ruth Merino deixava la tasca de portaveu i canviava la denominació de la seua àrea, ara s’encarregava sols d’Hisenda, Economia, mentre que les sacrificades eren Salomé Pradas i Nuria Montes que abandonaven el consell. Els nous consellers eren: Francisco José Gan Pamplos que es convertia en vicepresident segon i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social que comptà amb el General de Brigada Venancio Aguado com a secretari autonòmic. Núria Martínez Sanchis es convertia en la nova consellera de Justícia i Administració Pública. Juan Carlos Valderrama Zurián que fou alt càrrec de l’equip de Serafín Castellano al qual condemnaren per corrupció era el nou es convertia en conseller d’emergències i Interior. Finalment, María Ángela Cano Garcia era la nova consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.
xxvii) 23 de novembre del 2024, manifestació de l’ensenyament
La Plataforma per l’Ensenyament
Públic va convocar una manifestació a València per a exigir la dimissió del
conseller José Antonio Rovira en la qual participaren més de 5.000 ciutadans
segons dades de la Delegació del Govern. Criticaven la manca de criteri per a
organitzar la recuperació dels centres educatius afectats per les inundacions i
la poca implicació en les tasques de rehabilitació que es va deixar en mans de
pares, docents, voluntaris i ajuntaments. Vint-i-sis dies després de la
catàstrofe encara quedaven trenta centres sense desinfectar i més de 13.000
alumnes anaven a escola en condicions d’higiene pèssimes.
S'havien recuperat la totalitat dels
160 km de carreteres de l'Estat afectats. Es van aprovar fons d'emergència per
valor total de 123.813.023,37 €. Amb ells es repararen l’N-330 i l’N-322 €, l'A-7,
l’N-3 i l’A-3. El ministeri de transports va assumir la reconstrucció de 36
infraestructures locals danyades per la DANA en nou municipis de València. També
s’havien reparat els 149 km de via del traçat de València cap a la bifurcació d’Albacete.
S’alçaren les primeres veus que
denunciaven la greu catàstrofe ecològica que havia provocat la DANA a
l’Albufera. L’aigua havia arrossegat milers de tones de fem al parc. Per tot
arreu hi havia estesos restes de vehicles, plàstics, bombones de butà,
electrodomèstics, hidrocarburs, medicaments i bales de residus provinents dels
abocadors de Quart i Aldaia. Els camps i el llac s’havien convertit en un gran
abocador. Fins aleshores les tasques dels serveis públics s’havien centrat en
la cerca de cadàvers oblidant la recuperació dels camps de conreu i dels
aiguamolls protegits.
El dia 29 l’aigua que entrà al
llac provocà una pujada d’un metre del nivell de les aigües, li entraren 120 hm³ xifra
equivalent al volum que li aplega en un any i mig, segons un informe publicat
pel Servei Devesa-Albufera. La capacitat del llac és de 29 hm³, doncs
li havia entrat més del quàdruple. Sense oblidar que els arrossars i totes les
platges havien quedat plenes de residus vegetals i fem. Per a denunciar aquesta
catàstrofe Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció, Per l’Horta,
SEO/BirdLife i Xúquer Viu van firmar un comunicat conjunt per tal d’alçar la
veu d’alarma ambiental, enfront de l’opacitat i la descoordinació de les
administracions públiques.
Com a resposta l’Ajuntament de
València va fer feu públic que treballava per a dissenyar un pla de
reconstrucció i de regeneració ambiental. El problema era que els regidors que
havien d’impulsar-lo eren Juan Carlos Caballero (PP), Carlos Mundina (PP), José
Gosálbez (Vox), Mónica Gil (Vox) i Cecilia Herrero (Vox), tots ells ,olt poc
implicats en la conservació.
A Massanassa va morir un treballador
de TRAGSA de cinquanta-un anys, en esfondrar-se el forjat d'una passarel·la
entre dos edificis del col·legi Lluís Vives. En eixe moment dos operaris
estaven fent inspeccions mentre uns altres feien tasques de neteja, llavors el
sostre col·lapsà i els caigué damunt, un altre operari més jove va patir
lesions i el traslladaren a l'hospital la Fe. Després de l’accident mortal els
treballadors de l’empresa pública es negaren a treballar en les zones afectades
per la DANA.
Segons declaracions del batle, Paco
Comes el centre l'havien d'enderrocar per l'estat ruïnós i pel perill
d’enfonsament. Cosa que es va decidir el 7 de novembre després d’una reunió amb
els directius d’educació i davant el risc d’ensorrament decretat per la
inspecció educativa. De fet, el 12 de novembre decidiren traslladar als 500
alumnes a l’antiga facultat de Magisteri de València, a Montolivet.
Més polèmiques foren les declaracions
del conseller d’Educació Rovira assegurant que el centre educatiu no estava en
risc de col·lapse, per això estaven rentant-lo a petició del consistori. Va
afegir que l’accident fou un fet imprevisible perquè no hi havia cap risc. Per
si de cas ell no va acostar-se a Massanassa perquè era diumenge i ell viu a
Alacant, va dir que tenia dret a estar en la seua família, sembla que el
treballador que va morir no tenia cap dret! Sí que s’acostà la vicepresidenta
Camarero i Pilar Bernabé que van rebre insults per part d’un veïnat indignat.
Mazón que anava cap a Massanassa en assabentar-se de les protestes pegà mitja
volta i tornà al Palau de la Generalitat.
Eren conegudes les pressions per part
de conselleria als municipis perquè obriren els centres educatius, imposant-los
com a data límit del 25 de novembre, per a poder complir les promeses de
conselleria. En cas de no poder complir amb el termini, la Generalitat els
amenaçava dient que durien l’alumnat uns altres centres, cosa que denunciaren
municipis com Benetússer. Això mateix va passar a l'IES Berenguer Dalmau de
Catarroja i van dur-los a Picassent, en horari de vesprada, a pesar de l’oposició
de les famílies. Llavors els responsables dels centres decidiren ajornar
l’entrada fins que Generalitat no certificarà la idoneïtat de les
instal·lacions educatives, documentació que encara esperaven des del 12 de
novembre.
xxix) 25 de novembre del 2024, salaris sense límits!
Es va confirmar la troballa d’un altre
valencià mort, pujant la xifra total a 222. Un grup dels meteoròlegs van
publicar un comunicat donant suport i defensant la tasca de l’AEMET i del
seguiment que feren els tècnics de Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Un
grup de científics catalans signaren un document de suport a la directora de
l’Agència Estatal de Meteorologia davant la presentació d’una querella per
delictes d’homicidi imprudent per les inundacions del 29 d’octubre.
xxx) 26 de novembre del 2024, clavegueres embussades de fang
Les alcaldesses de Paiporta, Catarroja
i Benetússer van criticar el CECOPI perquè no eren capaços d’escoltar la seua veu
per a poder conéixer les necessitats de les localitats afectades. Després d’un
mes la Generalitat havia contractat empreses privades per a substituir als
mitjans públics que ja feia dies que estaven treballant i que ja coneixen el
terreny i els problemes concrets de cada lloc, ara els nouvinguts devien
començar de nou, retardant més encara més les solucions.
Segons dades del Consorci de
Segurs s’havien rebut 191.714 sol·licituds d’indemnització per a compensar les
pèrdues en habitatges, vehicles, comerços, magatzems, oficines, indústries i
obres civils afectades per la DANA. Llavors les indemnitzacions que hauria de
pagar el Consorci, es creu que podrien pujar fins als 3.500 milions d’euros, aleshores
la DANA es convertiria en la catàstrofe més gran que mai haguera afrontat
l’estat.
Amb bona part del sistema de
clavegueres obstruït pel fang solidificat i amb moltes conduccions trencades,
les aigües residuals de Torrent, Picanya i Paiporta acabaven directament al
llit del barranc provocant molta pudor i multiplicant el perill d’infeccions. En
eixos moments les diferents administracions tenien activats 17 equips pesants
d'extracció d’aigua i llots i 190 equips lleugers que inclouen 91 autobombes i
99 motobombes.
Es va fer públic que d’un total
de 106 centres educatius en les zones afectades, 13 patiren greus desperfectes
per la riuada. Un total de 93 escoles ja havien représ les tasques educatives
beneficiant 36.959 alumnes, mentre que encara restaven tancats 22 centres que provocaven
que un total 10.977 estudiants estigueren sense poder anar a escola.
S'havia activat la declaració
d'emergència d’AGROSEGURO, això implicava la mobilització de 140 perits per a
valorar les pèrdues i tramitar els expedients de les afeccions del camp
valencià. S’havien obert 22 oficines mòbils per ajudar en la tasca d’omplir els
tràmits de les ajudes del govern de l’estat que es van repartir per les diferents
comarques afectades.
Per la seua part la Generalitat
va signar un decret per a concedir 100 milions d’euros en ajudes directes a les
empreses, també es van fer contractes d’emergència per a la recollida i
trasllat als canyets dels animals morts. Per la seua part la Diputació
s’encarregà de la neteja de 666 garatges i subterranis. Gan Pampols anomenà dues
secretaries autonòmiques més i una altra per a les relacions amb les
administracions.
xxxi) 27 de novembre del 2024, nou pont per a Picanya
A Picanya l’exèrcit finalitza la
instal·lació d’un pont per a comunicar les dues parts del poble que parteix el
barranc. En una assemblea del Sindicat Professional de Bombers (SPPLB) de
València es va denunciar que el consistori no va activar-los ni el mateix 29
d’octubre ni els primers dies posteriors. La mateixa nit de la riuada que
destrossà els barris de la Torre, Castellar i l’Oliveral sols activaren els
efectius de guàrdia del parc central i uns pocs del parc de Campanar. A més
rebutjaren la incorporació voluntària dels bombers que estaven fora de servici.
El president Pedro Sánchez en una compareixença al parlament a petició pròpia va anunciar una nova partida de 2.274 milions d’euros. Entre altres mesures contemplava ajudes directes de fins a 10.000 € per a la compra d’un vehicle. Feijóo l’acusa de corrupte i Santiago Abascal de la brutícia dels llits dels barrancs. Mentrestant la Generalitat va suprimir el límit del sou dels alts càrrecs per a poder pagar a Gan Pampols.
xxxii) 28 de novembre del 2024, platges plenes de residus
Segons el Centre d’Integració de
Dades, el nombre de víctimes mortals provocades per la DANA al País Valencià
pujava als 222 morts i encara es buscaven quatre desapareguts, tres homes a Sot
de Xera, Montserrat i Paiporta, a més d’una dona a Xest. Els creients tragueren
en processó la Geperudeta per Picanya i Torrent.
Es va conéixer que el govern
central havia preparat contractes per a netejar les platges dels residus
arrossegats per la DANA al mar que havien tornat a les costes. L'abast de la
neteja anava des del sud del port de València fins a Tavernes de la Valldigna.
Tenien previst traure 13.000 tones de residus vegetals i per a escometre les
tasques d'esbandir les costes s'havien pressupostat 800.000 €. Respecte del fem
i residus que s’havien estés pels camps i al llac de l’Albufera es va calcular
que cobrien una superfície de 170.000 m² amb 85.000 m³ de residus. La neteja i retirada d’aquests
residus es va valorar en 8.500.000 d’euros.
Un total de 18 centres escolars
afectats per la DANA encara no podien obrir portes i això afectava 9.750
alumnes. En declaracions a RNE l'Alcaldessa de Catarroja Lorena Silvent es
queixava que encara hi havia llot als carrers, als garatges i als subterranis.
Els ascensors no funcionaven impedint l'eixida al carrer de persones amb
mobilitat reduïda. Encara calia retirar molts cotxes i dels carrers i llevar
molts estris destrossats pel fang, a més hi havia molta feina per a poder recuperar
les clavegueres.
L'Associació Valenciana
d'Agricultors (AVA-Asaja) va valorar les pèrdues del camp valencià a
conseqüència de la DANA en 1.379 milions d’euros. Per comarques van calcular
uns danys de 15.588.000 € a la Ribera Alta, 6.012.000 € a Utiel-Requena, 5.394.000
€ a l'Horta Sud, 5.128.000 € a la Ribera Baixa, 7.364.000 € al Baix Maestrat,
1.991.000 € a la Plana Alta i 605.000 a l'Alt Maestrat.
xxxiii) 29 de novembre del 2024, 10.000 xiquets sense escola
Les dades tornaren a pujar, ara sumaven
223 víctimes de les quals 17 traspassaren a València i d’ells 14 a la Torre. Després
d’un mes de la tragèdia molts consistoris convocaren minuts de silenci en honor
als seus morts i baixaren a mig alçada les banderes. A les 20:11 minuts, molts
ciutadans es concentraren a la plaça de la Mare de Déu del cap i casal i en
trenta municipis més per a fer sonar els seus mòbils amb una alarma, per a
commemorar l’endarrerit avís del 29 d’octubre, quan bona part de les víctimes
ja s’havien ofegat. A Paiporta van fer sonar les campanades a morts a les
18:28, la mateixa hora en la qual se’n va eixir el barranc de Poio.
D’una anàlisi d’on s’havien alçat
els cossos es va saber que bona part s’havien recuperat en espais tancats,
fonamentalment a l'interior d’habitatges i garatges això implicava que la
inundació fou sobtada i agafà les víctimes per sorpresa. Un 45% de les víctimes
van morir tancats a casa, en les plantes baixes i la majoria eren gent gran amb
mobilitat precària que no pogueren fugir. Per tant, un avís a temps hauria
salvat molts d’ells. Un 23% dels morts van trobar-se dins dels cotxes, això
implica que una prohibició de la circulació en les carreteres haguera implicat
la salvació de molts ciutadans. Les dades aborronadores demostraven la manca de
gestió de l’emergència per part de la Generalitat.
La realitat del dia a dia de les
zones afectades continuava sent molt crua, encara teníem 2.277 valencians sense
llar, hi havia 491 llars desnonats per problemes estructurals, 1.656 habitatges
declarats com no útils per a viure en ells pels desperfectes i en total calia
enderrocar 130 edificis. Respecte de l’educació teníem 9.750 alumnes sense
escola i 18 centres continuaven tancats. Teníem 16 carreteres provincials
tallades que sumaven més de 50 km. El ministeri de Transports continuava amb la
reconstrucció de les línies de Rodalia València C1, C2 i la C3 fins a Aldaia.
La Generalitat havia tret 200.000 tones de residus dels carrers i continuaven amb
la retirada de 120.000 vehicles. A Catarroja hi havia greus problemes amb les
aigües fecals estancades que omplien tota la localitat d’una pudor indescriptible.
Les inundacions afectaren 123
depuradores, un mes després n’havien recuperat 117. Respecte de la gestió de
residus s’havien establert uns Punts d'Apilament Local (PAL) als municipis
afectats, des d’allí es traslladen a cinc punts de transferència ubicats a Quart
de Poblet, Manises, Alfafar, Catarroja i Picassent. En ells tenien maquinària
especialitzada per a gestionar-los i després els duien als abocadors que havien
ampliat la seua capacitat d’acollida. Un altre sector molt afectat foren les
indústries, un total de 69 polígons patiren danys en els 42 milions de metres quadrats que ocupen, la Generalitat
va xifrar-los en més de 10.000 milions d'euros.
El govern de l’estat aprovà el Decret
llei 8/2024 sobre mesures urgents per a regular el procés de desballestament dels
més de 120.000 vehicles que continuaven amuntegats en seixanta campes a les
zones afectades.
xxxiv) 30 de novembre del 2024, 100.000 valencians al carrer
Vora 100.000 persones es manifestaren a València per a demanar la dimissió de Mazón, era la segona gran mobilització que es va fer per a exigir responsabilitats polítiques al president de la Generalitat. La convocaren més de cinquanta entitats cíviques, socials i sindicals, la concentració va recórrer el carrer de les Barques, Poeta Querol, la Pau, la plaça de la Reina i va acabar a la plaça de la Mare de Déu. També eixiren a Elx vora un miler de persones per a demanar la dimissió de Mazón i de tot el Consell.
 |
| Emilio Argüeso |
xxxv) 1 de desembre del 2024, Adeu, Argüeso!
Es va fer pública la destitució Emilio
Argüeso, el secretari autonòmic d’Emergències que el dia de la DANA estigué
completament desaparegut. Respecte de les noves estimacions de l’envergadura de
la catàstrofe es va conéixer que 845.371 ciutadans foren afectats directes, un
31,8% del total de la província de València. En 32 localitats es produïren
danys molt greus, la qual cosa significà una afecció severa a 535.479
habitants.
xxxvi) 2 de desembre del 2024, contra la DANA especulació
L'Entitat Metropolitana de
Tractament de Residus (EMTRE) que gestiona els residus urbans de l'àrea
metropolitana de València va tancar els ecoparcs només produir-se la DANA per a
gastar els seus contenidors en les tasques d’arreplegada i classificació dels
residus de les localitats afectades i ara començaven a obrir progressivament
els ecoparcs fixos. Segons l’Ajuntament de València el xicotet comerç de l’àrea
metropolitana havia vist minvar les seues vendes en un 80%.
 |
| Gan Pampols |
El vicepresident Gan Pampols va convocar la seua primera roda de premsa per a explicar el full de ruta per a la reconstrucció. Va anunciar que volia elaborar un programa marc per a recollir totes les actuacions econòmiques, socials i administratives necessàries. A més pretenia fer-ne un altre sobre mesures de prevenció, protecció i resposta a noves crisis. No volgué fixar cap termini per a la tornada a la normalitat. A conseqüència de la polèmica sobre el seu sou, hagué d’aclarir que ell no havia demanat cap salari. Més sorprenent fou que assegurarà que es podrien haver salvat vides amb un pla ordinari d'alertes! Una altra sorpresa fou comprovar que segons el Decret 35/2024 que es va aprovar eixe mateix dia, les competències de Pampols eren encomanar-se del que li encarregarà el president, en resum, fer de xiquet dels encàrrecs de Mazón!
 |
| Els consellers Martínez Mus i José Luis Aguirre |
Els consellers de Medi Ambient i el d'Agricultura es van reunir amb els alcaldes per a traslladar-los les seues intencions de modificar la llei de l'Horta perquè consideraven que bloquejava les obres per al desviament dels barrancs, per l'ocupació de zones agrícoles. Per això pretenien llevar la consideració de preceptius i vinculants als informes del Consell de l’Horta. També es plantejaven modificar el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) per a evitar entrebancs a les canalitzacions i modificacions dels llits de les rieres. Entre altres modificacions pretenien responsabilitzar a les confederacions hidrològiques dels teòrics obstacles que pogueren ficar a l’hora d’evitar les actuacions als llits de rius i rieres. Martínez Mus aprofità va argumentar que el conservacionisme era un seriós condicionant per al desenvolupament econòmic i recordà l’històric infrafinançament del País Valencià. Qüestió que mai s’ha volgut solucionar al parlament de Madrid, que sistemàticament han boicotejat els vots en contra del PP i el PSOE. Eixe mateix PP del senyor Mus que junt amb uns altres partits d’extrema dreta o de centreesquerra van ser els que votaren al Parlament de Madrid en contra d’una modificació dels pressuposts per a començar les obres de millora del barranc de Poio. Dels mateixos que desmuntaren la Unitat Valenciana d’Emergències només assolir el govern per a dedicar eixos diners a la promoció de la tauromàquia. En canvi, la Llei de l'Horta que aprovà el Botànic era la primera legislació que pretenia protegir el patrimoni agrícola històric de la plana de València. Aquesta norma no afecta gens a les infraestructures hidràuliques ni les actuacions als llits de barrancs i rius. L'únic que exigeix la llei és que les actuacions en infraestructures no tinguen greus afeccions a la trama agrícola tradicional. El PPCV semblava voler aprofitar la DANA per a desregular la gestió del territori i afavorir el negoci de promotors i constructors, per a permetre requalificacions de sòl i la creació de noves àrees urbanes. Els mateixos que no saberen gestionar una crisi que provocà molts morts, oblidaven que sols una regulació estricta del territori evita la desprotecció de la població i del medi on vivim.
De fet, el mateix dia 29
d’octubre van aprovar una llei de Simplificació Administrativa que amagava regals
per als especuladors com reduir la distància de la costa en la qual es pot
construir un hotel, baixant-la de 500 a 200 metres. Mus encapçalava els gestors
que pretenen expropiar el domini públic, però després, quan vinguen tempestes o
puge més del compte el nivell del mar ens obligaran a invertir recursos
econòmics públics per a protegir eixos mateixos negocis privats que ara
autoritzen en contra de la nova realitat climàtica. Són els mateixos polítics
que mai han volgut límits a la construcció en zones inundables, els que quan
vinga la pròxima barrancada tampoc sabran avisar la ciutadania, perquè estaran
de festa gastant-se les comissions que hagen obtingut. Els mateixos dirigents que
després de la catàstrofe no dimitiran amb l’excusa de comandar la reconstrucció
i els que l’aprofitaran per a adjudicar contractes d’emergència als seus amics,
els mateixos amigatxos que ja protagonitzaren la corrupció de finals dels
noranta i de la primera dècada del 2000.
xxxvii) 3 de desembre del 2024, reobria Metrovalència
La Generalitat publicà el
nomenament d’Irene Rodríguez com a nova secretaria autonòmica d’emergències i
tenia experiència perquè ja estigué com a directora general de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Emergències, entre 2007 i 2015. A més de la concessió d’ajudes
directes de 3.000 € per a cada autònom afectat, amb un pressupost de 90 milions
d’euros. Una altra partida de cinquanta milions es va aprovar per a la reparació
d'estructures de les carreteres autonòmiques CV-50, CV-42, CV-33, CV-36 i
CV-403.
Reprenien servici les línies 3, 5
i 9 de Metrovalència. A València es va activar el protocol per contaminació per
l'augment de les partícules PM10 en l'aire a conseqüència de la pols del fang
que s'havia assecat a les zones inundades i espentava una entrada d'aire
saharià, provocant una boira de color marró als municipis afectats. Els equips mesuradors
mòbils instal·lats per la Conselleria a Paiporta, Catarroja, Massanassa i
Sedaví va detectar que la qualitat de l'aire era molt dolenta, arribant a
registres superiors a 150 partícules per milió, triplicant la quantitat màxima
recomanada.
xxxviii) 4 de desembre del 2024, desmuntar la protecció de l’Horta
A Picanya es va formar
l’associació “Tots a una Veu” per a exigir a les administracions l’elaboració
de protocols d’emergència, les infraestructures per a protegir-nos davant els
riscos d’inundació. Per l’Horta va denunciar que l’objectiu de la Generalitat
era aixafar el Consell de l’Horta amb la modificació de la Llei 5/2018, cosa que
ja havia fet públic Vicente Martínez Mus només començar la legislatura, ara
pretenien aprofitat l’excusa de la DANA per aconseguir-lo. Van recordar que
l’únic projecte presentat relatiu al barranc de la Saleta febrer de 2024 va
rebre el vistiplau del Consell de l'Horta, amb les úniques condicions d’una
millora paisatgística i recordaren que mai van presentar res, respecte del
barranc de Torrent-Poio.
La Generalitat muntà un col·lector
provisional al barranc de Poio i un sistema de bombeig cap a Picanya per a dur
directament les aigües residuals de Torrent, Picanya i Paiporta cap a l’estació
depuradora d’aigües residuals de Pinedo, aconseguint evitar l’entrada d’aigües
brutes a l’Albufera, amb un cost de 12,5 milions d’euros.
xxxix) 5 de desembre del 2024, cotxes, el negoci amb la desgràcia
A Fira València es va organitzar
una exposició i venda d’automòbils per part de 57 concessionaris i empreses de
venda de vehicle usat que congregà centenars d’afectats que havien perdut els
seus vehicles. El certamen que finalitzà el 8 de desembre va rebre la visita de
50.000 visitants.
Les ajudes de la Seguretat Social pels ERTO, incapacitats o cessament d’activitat d’autònoms havien beneficiat més 85.000 ciutadans. Fins aleshores, 2.882 empreses havien sol·licitat expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) de força major per a 30.417 treballadors, uns altres 4.100 autònoms s'havien adherit al cessament d'activitat extraordinari, mitjançant el qual s’estalviaven el 70% de la base de cotització. Així mateix, s’havien registrat 4.564 baixes mèdiques per danys físics o psicològics, aquesta incapacitat temporal extraordinària és similar a l’accident laboral, garantint el 75% del jornal.
xl) 6 de desembre del 2024, els negocis de Marciano
Els residus que van provocar les
inundacions equivalen al mobiliari que es llança als abocadors valencians en
vint-i-cinc anys, llavors s’hagué d'habilitar cinc abocadors temporals per a
llançar 300.000 tones de mobles, electrodomèstics i d'enderrocs, això era
l'equivalent a la càrrega hàbil de 30.000 camions de fem. La Planta de Tractament
Mecànic Biològic (TMB) dels Fornells que té l’EMTRE a Quart de Poblet havia rebut
90.175 tones de residus de la DANA. Per a poder assolir aquestes quantitats
havien habilitat una esplanada de 95.000 metres quadrats on amuntegaven quatre
metres d'alçada de residus que ompliren en no res i en ella instal·laren tres
trituradores. Per afrontar aquestes tasques hi hagué de contractat 21
treballadors.
El Consell Superior
d'Investigacions Científiques (CSIC) amb la col·laboració de la cimentera de
Bunyol Cemex va provar un producte per a espessir els llots per a agilitzar la
seua recollida, el seu tractament i el trasllat als abocadors. Començaren les
tasques de neteja del barranc de Poio, en el seu tram entre Paiporta i Picanya,
en l’equivalent a un quilòmetre de llargària.
El conseller de Sanitat Marciano
Gómez va adjudicar un contracte per valor de 18,2 milions a l’empresa de
logística sanitària KANBANLOG, propietat d’un empresari acusat de delictes de
prevaricació, suborn i blanqueig de capitals pel cas “Osvaldos”. Una presumpta trama de cobrament de comissions en la
sanitat pública valenciana, en el període dels governs del PP.
xli) 7 de desembre del 2024, la missa sense els afectats
L’Arquebisbat va organitzar una missa d’homenatge i acomiadament a les víctimes mortals de la DANA per al dilluns 9, a la Seu de València. Bona part dels familiars no van rebre invitació i donat l’escàndol hagueren de rectificar i facilitaren invitacions mitjançant les parròquies dels pobles afectats per a 400 familiars.
xlii) 8 de desembre del 2024, Mompó venent fum a la tele
El programa “SALVADOS” de la
Sexta va emetre un especial sobre la DANA en el qual van entrevistar molts dels
protagonistes del 29 d’octubre. Va destacar especialment l’entrevista que va
fer Fernando González “Gonzo” al president de Diputació, Vicent Mompó. Ell fou
testimoni directe de la reunió al CECOPI i ben segur que li tocà acceptar-la per
responsabilitat institucional davant la no compareixença ni de Mazón ni de
Salomé Pradas. Ell era el tercer en la línia de comandament i no li quedà més
remei que anar a cremar-se públicament, enmig d’oblits i mitges veritats. En la
seua compareixença va demostrar que tenia la cara prou dura perquè davant les
preguntes més incisives se n’eixia dient que no recordava. Preguntat sobre les
converses telefòniques amb Mazón que demostrarien si era veritat o no que
estigué informat en tot moment de l’evolució de la crisi, tingué la barra
d’assegurar que havia esborrat el registre de cridades del seu mòbil, cosa que
feia habitualment per a organitzar la seua agenda!
Mompó va intentar vendre
l’argument que el centre de comandament no tingué tota la informació eixa
vesprada. Argument curiós perquè qualsevol teleespectador que estiguera seguint
en directe la Televisió Valenciana sabia la crítica situació de la riuada que
ens afectava quasi en temps real. El president de la Diputació va assegurar que
ells no sabien quasi res, sols que la presa de Forata podia esfondrar-se en
qualsevol moment. Curiosament, sí que va reconéixer que avisà directament a la
seua família de la barrancada que baixava, mentre la resta de valencians no
tingueren la sort que la Generalitat els avisarà de la gran riuada que provocà
la mort de 222 ciutadans. També va reconéixer que fou una errada que Mazón, s'haguera
anat de dinarot amb una periodista.
El general Gan Pampols,
l’organitzador amb bon jornal (84.050 € anuals), de bones orelles i cara de
ciment, va declarar que no podia quantificar el pressupost que necessitava el
seu departament perquè encara no sabia quines eren les seues funcions ni la
seua estructura!
xliii) 9 de desembre del 2024, Feijóo aplega tard a la missa
A les 18:45 hores, l'Arquebisbat
de València encapçalat per Enric Benavent, va fer la missa funeral en homenatge
a les víctimes de la DANA a la qual acudiren els reis, Mazón, la vicepresidenta
María Jesús Montero, els ministres Ángel Víctor Torres i Diana Morant, la
delegada Pilar Bernabé i els batles afectats. Finalment, van estendre
invitacions per a 400 familiars directes de les víctimes mortals. L’únic que no
volgué anar fou el president del govern explicant que no podia promoure actes
confessionals sent representant un estat que no ho és, però eixa absència li
costà les crítiques habituals. Alguns veïns protestaren per la presència de
Mazón al qual consideraven responsable de les seues pèrdues.
Els alcaldes reclamaven
alleugerar al màxim la neteja dels garatges que anava molt a poc a poc perquè
les administracions no alleugeraven les gestions per a contractar maquinària. Tots
els alumnes de Paiporta i Albal pogueren assistir a classe, suspeses des de la
catàstrofe.
El president va anunciar que havia preparat 214 habitatges per a acollir als afectats per la DANA, 184 al barri de la Torre i 30 més a la resta de la província, no va dir que els governs del Botànic eren els que havien aconseguit finalitzar-les després de la paralització del projecte de Sociòpolis que deixaren els governs del PP.
xliv) 10 de desembre del 2024, intoxicats en la neteja
Es va conéixer que diversos
militars destinats a les tasques de reconstrucció havien sigut ferits o
intoxicats en la neteja dels garatges, fins i tot alguns hagueren d’ingressar
als hospitals. Va obrir-se la CV-36 entre Torrent, Alaquàs i Aldaia, era la
darrera carretera de la xarxa autonòmica valenciana que quedava tallada. També
es van recuperar les línies C1 i C2 de Rodalia, en el tram que quedava tallat, entre
València i Catarroja.
El govern de l’estat anomenà comissionat del govern per a la Reconstrucció a Josep Maria Àngel que fou responsable d’Emergències en les dues legislatures del Botànic. D’altra banda, el consell aprovà ajudes de 20 milions d’euros per a les comunitats de regants. La portaveu Susana Camarero va declarar que valoraven les pèrdues en el sistema de regadius en 100 milions d’euros per a les 50.000 hectàrees afectades. Per a recuperar el servei de Metrovalència s’havien invertit 53,22 milions repartits en tretze contractes. Les Corts Valencianes van rebutjar la proposta de Compromís per a debatre la dimissió del president Mazón.
xlv) 11 de desembre del 2024, Mus repensant el negoci
En una compareixença a les Corts, el
conseller de Medi Ambient Vicente Martínez Mus va anunciar que caldrien 2.600
milions d’euros per a la reconstrucció i aprofità per a insistir que calia desenvolupar
nova legislació urbanística, amb l’excusa d’afavorir la recuperació de la DANA.
Pretenia crear la figura del Pla Urbanístic Especial de Reconstrucció amb la
intenció de crear més sòl urbanitzable. Era un fet molt aclaridor, venint d’un
conseller de Medi Ambient que en realitat sols pretenia construir més, mentre
despullava de competències al Consell de l’Horta! Eixe era el seu model, que va
definir com a “repensar el model de territori”. Damunt del faristol de les
corts tornà a argumentar l’espantall de l’infrafinançament tot i que el PP mai
havia votat a favor de solucionar-lo.
La patronal d’ascensors va calcular que
hi havia 6.000 ascensors avariats a conseqüència de la DANA. Familiars de
víctimes mortals per les inundacions presentaren al Parlament de l’estat més de
98.000 signatures demanant la creació d’una comissió d’investigació sobre la
catàstrofe.
xlvi) 12 de desembre del 2024, Mazón l’incompetent
Van trobar un cadàver més a
Paiporta, augmentant la dada a 223 víctimes mortals a casa nostra. Mazón va
demanar la creació d’un pla nacional contra les inundacions i un fons per al
finançament de les catàstrofes. Una volta més el nostre president demostrava
ser un mandrós i un inepte! L’estat ja tenia plans d’inundacions que aprovà el
govern de Mariano Rajoy i que s’havien actualitzat en 2023. Dotze demarcacions
hidrològiques de tot l’estat ja tenen el seu propi redactat, a més eixe és un
dels requisits que exigia la Unió Europea, per això es començaren a redactar
els plans de segona generació. Fa l’efecte el president desconeixia la
legislació, perquè el País Valencià també té el seu que aprovà Isabel Bonig,
també del seu partit.
El “senyor” Mazón va anunciar en roda de premsa amb molt de rebombori que l’endemà duria a la Conferència de Presidents Autonòmics dues propostes, l’Elaboració d’un Pla Nacional Contra Inundacions i la creació d’un fons extraordinari per a combatre les conseqüències de les catàstrofes. El molt trompellot encara no s’havia assabentat que ja n’hi havia un que s’aprovà en 2003 i que es va revisar en 2015 i s’aprovà en 2016 que responia al manament de la Directiva Europea 2007/60/CE i el RD 903/2010 que va establir la necessitat d’elaborar i actualitzar els Plans de Gestió del Risc d'Inundació (PGRI) cada sis anys. Llavors els valencians també en teníem un, el Decret 81/2010 que aprovà el Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions que prèviament validà la Comissió Nacional de Protecció Civil i que entrà en vigor el 7 de maig de 2010, signat per Francisco Camps i que després d’actualitzar-se es diu PATRICOVA.
xlvii) 13 de desembre del 2024, el TSJCV unificant denúncies
El tribunal Superior de Justícia
valencià va unificar les set querelles que s’havien presentat per a exigir
responsabilitats per la DANA. Fins a eixe jorn s’havien arreplegat 350.000
tones de fem que equivalien al 51% de tot el que produeix el País Valencià en
un any. El Consorci de Segurs després d’atendre sols un 6,24% de les 225.332
peticions d’indemnitzacions presentades havia pagat 216,2 milions d’euros, per
a poder atendre aquest volum de cobertures el consorci havia hagut de
mobilitzar més de mil pèrits.
Segons Carme Zornoza, professora
del Departament de Geografia de la Universitat de València, després de comparar
el mapa que quedaren negades en la DANA de 2024 i el de les zones inundables del
PATRICOVA que va aprovar la Generalitat en 2003 demostra que les previsions es
van quedar molt curtes de la crua realitat. La superfície que va quedar negada
l'Horta Sud va superar el 50% del que era previsible.
xlviii) 14 de desembre del 2024, incendis als descampats dels residus
L'Associació de Damnificats per
la DANA Horta Sud va dur als tribunals els responsables de la gestió de les
emergències perquè no van saber respondre a la crisi i defensar la vida de
molts valencians a causa de la pèssima gestió de l'emergència.
xlix) 15 de desembre del 2024, més incendis als femers
De matinada es va botar foc un abocador
provisional a Alberic que tenien per acollir residus de les inundacions. Aquest
femer s’havia habilitat aprofitant una pedrera abandonada prop de la
urbanització de Sant Cristòfol. Va esclatar una polèmica entre la Conselleria
d’Educació i els centres que encara estaven pendents de reobrir a Benetússer,
Alfafar i Albal. Els equips educatius exigien a conselleria presentarà un
certificat garantint la idoneïtat i seguretat de les instal·lacions, d’altra
banda, conselleria assegurava que tot estava correcte però sense certificar-lo
per escrit. El conseller Rovira es defensava declarant que els centres no
obrien perquè els seus directors eren de Compromís.
Dilluns 16 de
desembre del 2024
Les línies C1 i C2 de Rodalia de
Renfe, les del trajecte Gandia, Xàtiva i Moixent amb València van recuperar el
servei en poder reobrir les estacions de Massanassa i Alfafar-Benetússer. També
es recuperava la normalitat del servei ferroviari entre Alacant i València, a
més de l’Euromed i l’Intercity entre Barcelona, València i Múrcia. La collita
de caqui a casa nostra havia minvat un 50% en tindre sols 150 milions de
quilos. Es va extingir un altre incendi que es va provocar a un descampat
situat entre Catarroja i Albal, on s’havien apilat els cotxes afectats per les
inundacions.
Dimarts 17 de desembre
del 2024
Després de molts dies callant la
delegada del Govern va esclatar, el detonant fou la polèmica per la retirada
dels cotxes afectats per les inundacions. Pilar Bernabé va declarar que ja era
hora que la Generalitat es responsabilitzarà d’alguna cosa. Mentre que el
govern havia aprovat un reial decret per a facilitar l’extracció dels
automòbils per a conduir-los als desballestadors, el Consell es va limitar a passar
una llista dels que estaven concertats als consistoris perquè foren ells els
que s’encarregaren de contactar amb les empreses i dur els vehicles. En
produir-se dos incendis als solars on s’amuntegaven els vehicles i a una pedrera
on havien dipositat residus d’Alberic, la Generalitat es va limitar a demanar al
govern que augmentaren la vigilància policial per a evitar nous incendis. Poc després
hagué d’eixir Gan Pampols per a explicar que no podien retirar més cotxes
perquè no hi havia empreses disposades a desballestar-los i s’adonaren que
tenir els vehicles amuntegats impedia l’accés als perits per a tramitar la
indemnització dels segurs i la dels equips de tècnics que havien de retirar els
líquids contaminants abans de traslladar-los.
Les batlesses de Catarroja, Lorena Silvent; de Paiporta, Maribel Albalat; i de Benetússer, Eva Sanz, fartes de la paralització en les tasques de recuperació van anar a la reunió del CECOPI per a denunciar les "greus deficiències" en la gestió de l’emergència. En un principi intentaren impedir el seu accés i després la seua intervenció, tot i que hagueren de permetre que parlaren per a reflectir la crua realitat que vivien els seus pobles. Sol·licitaren més mitjans per a la retirada de llots als garatges, per a la retirada dels cotxes ensinistrats i l’agilitació de les ajudes de la Generalitat. El Parlament Europeu autoritzà permetre redirigir fons europeus de cohesió a les tasques de recuperació.
Dimecres 18 de desembre
del 2024
Es va reprendre l’activitat acadèmica
a l’IES 25 d’abril d’Alfafar, a l'IES Maria Carbonell i Sánchez de Benetússer i
a l’IES d’Albal. Podem va presentar una denúncia per homicidi imprudent de les
víctimes de la DANA. Mazón hagué de tornar a insistir que el 29 d’octubre a la
vesprada va parlar tres o quatre vegades amb el president de la Diputació
Mompó, tot i que ho va fer per WhatsApp per això no quedaren enregistrades.
Cinquanta dies després de la DANA
el camí d’entrada a Catarroja estava envoltat de muntanyes de cotxes
ensinistrats esperant l’arribada dels perits i els trasllats als
desballestadors. Eixe jorn el consell tornà a modificar la seua estructura, va
suprimir la secretaria de Relacions i de la Gestió amb unes altres
Administracions que depenia de la Vicepresidència Segona de Gan Pampols, sols quinze
dies després d’anunciar la seua creació.
 |
| El Conseller maleducat! |
Dijous 19 de desembre
del 2024
Pilar Bernabé va retreure al
CECOPI no tinguera gravacions ni actes de les sessions del 29 d’octubre i va
recordar que l’única responsable d’activar i coordinar la crisi era la
Generalitat. La delegada les va demanar i li contestaren que no havien
enregistrat res perquè el centre de comandament no és un òrgan col·legiat,
malgrat que el mateix Mazón havia declarat que les reunions estaven gravades,
més mentides!
La sessió de control de les Corts
Valencianes va convertir-se en una baralla dialèctica. El conseller d'Educació
va retreure que el president Pedro Sánchez fugirà de Paiporta. Després Mazón des
del faristol va dir a Baldoví: “Mentre que uns estem treballant, uns altres es
dediquen al circ” per a continuar dient: “Jo em vaig quedar amb el rei i altres
no". Al parlament de Madrid es va organitzar una altra sessió especial per
a tractar les conseqüències de la DANA, però a migdia la gran majoria dels diputats
del PP abandonaren el ple per anar a celebrar el dinar de Nadal del grup
parlamentari Popular.
Començaven els treballs de neteja
a l’Albufera i Paiporta denuncià que encara tenia 90 garatges inundats. Eixe
dia es va fer públic que a les localitats afectades s’havien habilitat seixanta
solars per amuntegar els cotxes inutilitzats per les inundacions.
Notícies de la DANA en Nadal i gener de 2025
Aquesta crònica es podria
estendre molt més, de fet a mitjan gener encara queda molt per a poder recuperar
la normalitat a les zones afectades i cada dia coneixem noves notícies dels
problemes i patiments dels afectats, així com dels desgavells de la Generalitat
i les baralles amb el govern.
Llavors, molt resumidament podem
destacar que per eixample es va conéixer el dia 21 de desembre que el Govern de
Mazón dies abans de la DANA va reconéixer que l’eliminació dels canyars també
era la seua competència. Va publicar un informe sobre els treballs que feia la
Generalitat per a controlar les espècies invasores on detallava les seues
tasques de control per a combatre la canya comuna (Arundo donax).
El dia 22 sense cap avís previ, els
Reis i les seues filles visitaren Catarroja, la seua alcaldessa els va retreure
que només passejaren pels carrers recuperats, fugint de les zones que encara
estaven plenes de fang i residus. L’endemà el Consorci de Segurs anuncià que havia
enregistrat 230.892 sol·licituds d'indemnització i encara tenia 187.000
expedients pendents de gestió. Eixe mateix dia es va conéixer que el TSJCV no
va admetre a tràmit les denúncies presentades contra Mazón, recordant que devien
obrir-les davant dels jutjats d’instrucció. El dia 29 de desembre es tornaren a
manifestar 80.000 ciutadans a València per a tornar a exigir la dimissió del
president de la Generalitat.
El 9 de gener el vicepresident per a la reconstrucció reconeixia públicament que necessitava contracta una empresa consultora per fer el diagnòstic de la DANA! La premsa i l’oposició continuaven demanant explicacions a Mazón de la seua desaparició la vesprada de les inundacions, quan li demanaren el compte del dinar es va negar assegurant que tot i que es va reunir amb una periodista per a oferir-li la direcció d’À Punt, eixa reunió la va fer com a president del PP-CV. Mentrestant els contractes extraordinaris de reconstrucció sense garanties s’han multiplicat, fins i tot alguns s’han ampliat a les empreses dels “amics” i col·laboradors del PP. Les estimacions del valor econòmic de les pèrdues provocades per la DANA pugen dels 4.220 milions d’euros, segons l’informe “Counting the Cost 2024” de l’ONG britànica @christian_aid mentre que unes altres fonts asseguren que hem perdut 25.000 milions, si comptem els ERTO, baixes laborals o les despeses provocades per l’augment de l’atur.
Conclusions
Un dels factors diferencials d’aquest
episodi d’inundacions de la tardor de 2024 és que ha provocat una gran destrucció
perquè plogué a les capçaleres dels rius, com ho va fer en la riuada de
València de 1957 o en la “pantanada” de Tous de 1982. Les fortes precipitacions
en les capçaleres provoquen la concentració de milers de litres d’aigua a les
valls que acaben a les rieres en unes quantitats que molt difícilment es poden
controlar.
Eixa gran quantitat de pluja als rius
provoca inundacions, però la crescuda és més previsible perquè la ciutadania
veu com es va omplint el llit fins que es desborda. En canvi, als
barrancs que generalment estan secs és molt més perillosa per la velocitat de
la pujada del nivell de les aigües que sovint es converteix en tsunami que sorprén
la població augmentant la destrucció i la mortalitat, i més si ningú avisa a la
ciutadania no hi ha temps per a poder reaccionar. De fet barrancs i
rambles com la de Poio es coneixen com a zones d’inundació llamp, per la rapidesa
de l’augment dels seus cabals davant intenses precipitacions a la seua
capçalera.
El darrer dimarts d’octubre es va patir
una gran avinguda de record en la quantitat de pluja que caigué en 24
hores a Torís amb 771,8 l/m² en sols catorze hores, també augmentà
la torrencialitat en assolir un altre record, el de la pluja caiguda en una
hora amb 184.6 l/m². Plogué tant que provocà inundacions, fins i tot en zones que
no eren considerades com a inundables, com eren part del terme de Quart de
Poblet, Carlet, l’Alcúdia, Xiva o Xest. Eixa bestialitat d’aigua baixant per rius
i barrancs, de fins a 5.000 m³/s no l’haguera pogut controlar amb cap obra ni
canalització.
A casa nostra hem patit moltes riuades
i continuarem sofrint-les, però mai no havien provocat tanta mortalitat. A les
inundacions del Baix Segura en 2019 va haver-hi tres morts i van caure entre
500 i 600 litres per metre quadrat, però aleshores s’activà i funcionà la
protecció civil. En la riuada de 1957 va haver-hi 81 morts (oficials) inundant-se
el cap i casal, la ciutat més poblada. En la pantanada de Tous de 1982 moriren
38 valencians i en la gota freda de 1987 en la qual caigueren a Alzira 817 mm a
Oliva i 700 a Gandia, sols moriren set ciutadans.
En canvi, ara que tenim molt més
mitjans tècnics i humans hem tingut 223 morts. Què va ocórrer? Hi ha diversos
factors que expliquen l’elevada mortalitat, però el principal és que no s’avisà
a una població que estava tornant a casa en hora punta d’un dia normal, quan no
havia plogut a les zones costaneres, la qual cosa va contribuir a sorprendre la
població.
La gestió de la protecció civil que va
fer la Generalitat Valenciana, com a mínim es pot qualificar d’imprudència
temerària amb resultats catastròfics per la mort de 224 valencians. Les
previsions meteorològiques ja avisaven de la perillositat potencial de pluja
que caigué el matí del 29 d'octubre. Això hauria d'haver mobilitzat tots els
responsables polítics d'emergències que devien haver estat supervisant
l'evolució de la tempesta des de primera hora. Eixa manca de previsió demostra
que en tota l’estructura d’Emergències de la Generalitat no hi havia ningú en
trellat al capdavant. Convocaren el centre de comandament massa tard i la seua
responsable, la consellera Pradas demostrà un total desconeixement de les
emergències i no comptà amb suport de cap tècnic ni responsable especialitzat.
Eixos equips devien haver traslladat als polítics l'amenaça que significaven tants
litres de pluja, perquè era evident que quan aplegaren a les planures provocarien
inundacions molt greus, llavors calia avisar la població perquè trobaren refugi
i devien haver tallat el trànsit en les zones inundables.
Davant el bloqueig al CECOPI que no
prengué cap decisió quan a migdia a Utiel hi havia gent damunt de les teulades
i s'estaven fent rescats improvisats pels mateixos veïns des de feia hores no
s’avançà la convocatòria del centre de comandament. En començar a les 17 hores
la velocitat dels esdeveniments desbordà la capacitat de gestió de persones que
no tenien cap preparació ni estructura per a fer front a l’emergència. Es van
prendre decisions incomprensibles com fou que es retiraren els bombers
forestals que supervisaven els cabals de la rambla de Poio quan les dades de
pluges torrencials en tota la seua capçalera eren inusualment elevats i el seu
control era responsabilitat de la Generalitat. Donada la gravetat de la crisi amb
el perill d’ensorrament de la presa de Buseo, de la de Forata, de les
inundacions a Utiel i Xiva la consellera es va bloquejar demostrant no tenir
capacitat per a comandar la seua gestió i quan intentà recórrer al president de
la Generalitat no el va trobar perquè estava desaparegut en un gran dinarot.
En avançar la vesprada CHX es va
centrar a supervisar l’embassament de Forata per l’excepcional crescuda del riu
Magre i el seriós perill de trencament del pany de la presa. Al CECOPI es
quedaren esperant que aplegarà el president Mazón per a prendre decisions, a
més per amagar la ineptitud de Pradas i la desaparició del president
desconnectaren de la reunió telemàtica als organismes estatals. Mentrestant, emergències
sense cap responsable al capdavant s’oblidà d’avisar als consistoris de la
riuada gegant que baixava pel Magre, i no s’assabentaren de les que baixaven per
la rambla de Poio i pel de la Saleta.
Quan finalment aplegà Mazón en
condicions d’enteniment dubtoses i aconseguiren explicar-li la gravetat de la
situació era massa tard. Quan enviaren les alarmes ja hi havia molta gent
ofegada. El president quan va prendre consciència de la gravetat de la situació
es va comportar com un covard, intentant deslliurar-se de responsabilitats
enmig de mentides i acusant la resta del món. Com els problemes no venen sols
quan ens governen uns incompetents, després de les inundacions es va produir una
desorganització total.
Ara és temps de prendre consciència que
amb el canvi climàtic poden caure xifres molt més grans de pluja i això
requereix una planificació seriosa del territori feta pels científics: geòlegs, hidrogels, urbanistes, enginyers,
ecòlegs i meteoròlegs. Respecte de la gestió dels espais fluvials i de les
zones inundables cal erradicar el concepte de “neteja de rius i barrancs”
per a substituir-ho pel de restauració fluvial. Les inundacions són un
element periòdic i cal respectar les zones inundables, eixes terres pertanyen
als rius i barrancs i periòdicament tornaran a reclamar-les. S’ha d’ampliar
l'espai d'inundació de les rieres i alliberar-lo d’obstacles artificials, aprofitant
els treballs per a la creació de corredors fluvials.
És necessari repoblar les
capçaleres i intentar crear estructures hidràuliques per a laminar les grans
precipitacions abans que s’acumulen en les planures. S’ha d'eliminar la canya i
cal substituir-la per boscos de ribera, a més s’ha de mantenir la llera de rius
i barrancs neta de brutícies que puguen ser arrossegades i lliure d’obstacles
artificials. S’ha d’intentar que les lleres de rius i barrancs estiguen lliures
de superfícies impermeables que eviten l’absorció del sòl.
Si és viable econòmicament caldria
enderrocar habitatges en zones de perill i adaptar les infraestructures com van
fer a Ontinyent. Davant la constància que el Canvi Climàtic provocarà un
augment en la recurrència i en la intensitat d’aquestes inundacions, el raonable
seria no invertir fent canalitzacions, perquè quan baixen avingudes més
intenses que la seua capacitat d’evacuació tornaran a eixir-se provocant grans destrosses.
Cal exigir una reflexió i
autocrítica als mateixos alcaldes que en el seu dia exigien llevar les
limitacions a l’edificació en zones inundables, que aprofitaren per a omplir la
caixa amb els ingressos de l’activitat urbanística i ara reclamen inversions
per a desviar i canalitzar els llits de rambles i barrancs. En canvi, caldria
enderrocar les construccions fetes en zones inundables i construir-les més
lluny, o com a mínim caldria fer-les en altura, com si foren palafits, alçats
sobre pilars, deixant els baixos buits per a permetre que s’escampe la pròxima
inundació. Es
poden implantar solucions innovadores com seria deixar buides les plantes
baixes, amb el seu espai franc que es podria aprofitar per a fer aparcaments i guanyar
espai als carrers per als vianants, o dedicar-lo a fer zones de joc i esbarjo a
cobert. Els subterranis i garatges hauríem d’aprofitar-los per a construir
tancs de tempesta o cegar-los definitivament. A més hauríem de reforçar els
embassaments perquè tant Forata com Buseo han estat al límit de la seua
capacitat i podrien estar afeblits.
Respecte de la protecció civil necessitem
comptar amb professionals especialistes que tinguen molt clares les
circumstàncies concretes de cada racó del nostre territori, els mitjans
disponibles i els protocols d’actuació davant les emergències. Han de ser
autònoms respecte dels polítics a l’hora d’emetre alarmes i d’establir les
restriccions adients. S’han de revisar i actualitzar els riscos i els
mapes de perillositat d’inundació. Cal repensar els protocols de comunicació
d’alertes i alarmes, s’ha d’automatitzar la seua comunicació garantint que fins
al municipi més menut, que la policia local, els bombers, els voluntaris de
protecció civil o els bombers forestals, que el funcionariat tinga coneixements
per a fer front a una altra emergència. Hem d’introduir l’ensenyament de la
protecció civil en les escoles, en les empreses s’han de fer cursos d’autoprotecció,
a més les poblacions de zones de risc s’ha d’organitzar simulacres d’evacuació i
exercicis per a saber com afrontar inundacions o incendis.
Cal aprendre d’aquesta tragèdia, hem
de recordar la màxima que més val prevenir que curar i entendre que estem en un
nou temps climàtic, llavors hem d’adaptar-nos i protegir-nos. Encara que
necessitem invertir molts diners hem de tenir present que sempre serà molt més
car pagar la factura d’una altra reconstrucció, a més les vides perdudes i les
famílies trencades mai es podran recuperar. De pas seria desitjable exigir
responsabilitats als gestors que han demostrat que no estan preparats, forçar
la seua dimissió i triar-ne uns altres.
