Nou registre de pipa aureolada (Trithemis kirbyi) a Tavernes Blanques

 


El 25 de setembre, parada en un mur d’una casa al nord de Tavernes Blanques, vaig vorer un parotet que no semblava ser com els habituals, vaig fer unes fotos amb el mòbil i, crec que es tracta d’un mascle jove de pipa aureolada (Trithemis kirbyi).

La Pipa aureolada (Trithemis kirbyi) és una nova espècie de parotet a les nostres terres. A l’estat espanyol es va observar per primera volta en 2007, a Màlaga, en paral·lel, l’havien reportat a Itàlia, a la Sardenya. Es tracta d’un odonat que originalment s’estenia pel continent africà, i l’augment de les temperatures ha permés la supervivència d’individus que, abans sols podien viure en terres més temperades. Aquest parotet no és cap novetat a terres valencianes, l’any 2012 es va publicar la seua troballa a Castelló. Aleshores, els ulls dels naturalistes li prestaren atenció, i onze dies després la citaren a València, mentre que a Alacant trigaren fins al 2014 a trobar-la.

Declaracions en premsa del president de Parotets-Societat Odonatològica del País Valencià, Jesús Miguel Evangelio Pinach, explicaven que aquesta espècie té molta capacitat de colonització, gràcies al fet que pot fer diverses postes al llarg d'un mateix any, cosa que permet qualificar-la com a espècie polivotina. Aclarint que enguany ja l'havien observat en 65 de les 206 quadrícules de 10x10 quilòmetres en les quals està dividit el nostre territori. Traduït, ocupa al voltant del 31% del nostre país. Una altra mostra de la seua expansió i aclimatació, és que en un estudi dels odonats presents en una bassa de Villena, entre 2024 i 2025, la pipa fou l'espècie més abundant.

A casa nostra s’han trobat 65 espècies de parotets de bassa, de les quals 16 tenen una distribució molt localitzada, com és el cas de la Gomphus graslinii, que està inclosa en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades, i a la Llista Roja dels Invertebrats de l’estat. Un dels parotets més rars és el Onychogomphus costae, sols present a València. Una altra espècie que sembla haver desaparegut, és Lestes dryas, de la qual no hi ha registres des de 2003. En cas de no tornar a trobar-la, se sumarà a la llista de parotets desapareguts del nostre territori, com la Lindenia tetraphylla i la Macromia splendens. Cal recordar que les libèl·lules són molt beneficioses, perquè tant en les fases larvàries com quan són adults, s’alimenten d’insectes com són les mosques i mosquits.

 

Fonts i Referències:

https://bishoverde.wordpress.com/tag/trithemis-arteriosa/

https://www.lasprovincias.es/comunitat/libelula-africana-expande-20180219235600-ntvo.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.lasprovincias.es%2Fcomunitat%2Flibelula-africana-expande-20180219235600-ntvo.html

TRAPERO, A.D; MARTÍNEZ, T.; TARRUELLA. M.J. (2026). “Libélulas (Odonata: Insecta) de un embalse de riego en El Puerto de la Harina, Villena, Alicante”. https://doi.org/10.14198/cdbio.30679

https://cuadernosdebiodiversidad.ua.es/issue/view/1332

 

 

La vespa carnissera asiàtica s’estén pel País Valencià

 

Vespes asiàtiques a Vallivana

El passat 26 d’octubre anàrem al santuari de Vallivana, sens dubte és una visita cultural molt recomanable, i al meu entendre el més destacable és l’ermitori. En eixir d’un edifici que et transporta a temps pretèrits, trobarem un cotxe de TRAGSA. Damunt del sostre estava plantat un tècnic mirant pel llarga-vistes. Li preguntàrem i molt amablement ens informà que estava fent un seguiment d’uns exemplars de Vespa vetulina nigrithorax, una vespa invasora molt perjudicial. El seu comés era atraure individus mitjançant un esquer i fer-los un seguiment per a intentar trobar el niu, per a després procedir a la seua eliminació.

Originalment, aquesta espècie tenia una distribució restringida al sud-est asiàtic, malgrat que gràcies a la generalització del transport de mercaderies per tot arreu, ha aprofitat per a colonitzar nous territoris. A Europa es va detectar per primera volta a França, l’any 2004, al departament Lot i Garona. Des d’aleshores no ha parat d’estendre’s i a l’estat espanyol, es va trobar per primera volta a Amaiur (Nafarroa) en 2010. A casa nostra la detectàrem l’any 2023, a Vallibona.

Estem davant d’una espècie invasora i molt perjudicial. És un predador molt efectiu que està especialitzat en la captura d’abelles. Uns insectes especialment valuosos, no només per la producció de mel, també pel seu efecte pol·linitzador. Unes abelles, que sofreixen una proliferació de malalties i la generalització de l’ús dels fitosanitaris que són un verí mortal per a elles. A més d’una reducció de la disponibilitat de recursos provocada per l’extensió de la superfície dels conreus industrialitzats. Aquesta suma de factors ha delmat les seues poblacions, a la qual cal sumar l’aparició d’un predador especialitzat en el seu consum.

Les vespes carnisseres, quan troben un buc d’abelles, es queden volant prop de l’entrada i capturen les obreres que ixen o tornen al seu niu. Estudis científics assenyalen que les abelles mel·líferes domèstiques, signifiquen entre el 45 i el 50% de dieta de les carnisseres asiàtiques. En generalitzar-se l’assetjament d'un rusc, les abelles supervivents es tornen poregoses i no volen eixir a libar. Llavors s’alimenten de les reserves, provocant un col·lapse de la seua colònia al minvar els recursos per a nodrir les noves generacions de treballadores.



Per a intentar combatre aquesta nova espècie a casa nostra, les autoritats han inclòs les vespes assassines dins del Catàleg Nacional d’Espècies Exòtiques Invasores, mitjançant el reial Decret 630/2013. Això implica l’obligació de mamprendre mesures per a combatre-la. De resultes, dels programes de control, en 2026, Conselleria va localitzar 22 nius a Castelló i 4 a València.

El cicle vital de les vetulines comença en la primavera, quan la mare-regina es desperta de la letargia hivernal i es dedica a construir un niu primari menut. Aleshores sols té l’objectiu de pondre uns  pocs ous i alimentar les larves. Una volta maduren, les obreres passen a encarregar-se del manteniment del niu i de nodrir la reina mare, que a partir d’eixe moment sols s’encarrega de pondre més ous. A finals del període vernal, aprofiten l’augment exponencial de treballadores per a construir un nou niu molt més gran, on el procés reproductiu s’accelerarà. Aquesta bresca secundària és molt gran i solen fer-la dalt de grans arbres, cosa que complica molt la seua detecció.

No cal exagerar alarmismes, malgrat que les carnisseres asiàtiques tenen fama de ser perilloses per als humans, el seu verí és molt versemblant al dels nostres vespons (Vespa carbó). Un sols atac no és gens perillós, en canvi, si algun inconscient ataca el seu niu pot rebre les picadures de molts individus, que poden ser molt perilloses, i fins i tot provocar la mort. Per això, en cas d’albirar un exemplar o un niu, les autoritats, demanen que ens acostem i que avisem al correu velutina@vaersa.org o al telèfon 696 010 617.


 Fonts i Referències

https://mediambient.gva.es/documents/91061501/166569699/Ficha+n%C2%BA+50+Red+Alerta+EEI+Vespa+velutina+sep+2023.pdf/5c8f011e-8674-e8b2-cf0f-10d640e4f312

https://ddsplagas.com/avispa-asiatica-valencia/

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2026/06/30/el-nido-de-avispa-asiatica-en-valencia-la-avispa-reina-construye-un-segundo-nido-mas-peligroso-en-valencia-131940089.html

https://www.revistaquercus.es/noticia/7168/articulos/la-lucha-contra-la-avispa-asiatica-en-mallorca.html