LES AUS DE LES PLATGES SALVATGES DE VALÈNCIA

30 de desembre de 2018.

Territs variants i darrere cinc Fusell de mar.

Al sud de terme de València, dins del Parc Natural de l’Albufera de València, entre la Gola del Pujol Nou i la Gola del Perellonet tenim les platges més naturals de la província de València, en aquests cinc kilòmetres d’arenes blanques i fines sense cap construcció durant l’hivern es refugien un bon grapat d’aus que busquen gaudir de la suficient tranquil·litat per a poder cercar el seu aliment. De nord a sud es troben les platges de la Malladeta, la de l’Alcatí i la de la Punta. Les goles són canals artificials construïts per regular el nivell de les aigües de l’Albufera mitjançant un sistema de comportes, hi ha cinc però fins al segle XIX a l’Albufera sols hi havia una gola natural que estaria aquí entre la platja de l’Alcatí i el Perellonet.

Part del grup de Territ variant i dos Fusell de mar

En aquest indret les platges són estretes perquè l'espenta de sediments que fan les ones i el vent de llevant alcen unes dunes prou altes que estan fixades per una vegetació adaptada a suportar la salinitat i el vent. Cap a l’interior aquestes primeres dunes donen pas a una depressió on es troben les mallades, aquestes depressions s’inunden temporalment i permeten el creixement d’una vegetació helofítica on destaca l’espigat senill (Phragmites australis), aquí l’acció del vent encara és molt forta no deixa créixer arbres.

Estol de Territ variant 

Quan s’allunyen del mar els matolls comencen a guanyar en grandària i donen protecció a la primera línia d’arbres on es troben els pins blancs (Pinus halepensis Miil) i alguns peus de pi roig (Pinus sylvestris) que creixen torts cap a l’oest intentant protegir les seues fulles d'agulla del vent que arrossega sal, els pins de segona línia de seguida comencen a guanyar alçada i densitat i donen pas a la selva mediterrània del Saler coneguda com la màquia, aquí els arbusts escleròfils de fulla perenne es tanquen impedint el pas, dins trobem coscolls (Quercus coccifera L.), margalló (Chamaerops humilis L.), murta (Myrtus communis L.), arç negre (Rhamnus oleoides L.), Camamilla borda (Helichrysum stoechas L.), falsa olivella (Phillyrea angustifolia L.), l’enfilador arítjol (Smilax aspera L.) gràcies al seu fruit es fa la tradicional beguda sarsaparrella, el llentiscle (Pistacia lentiscus L.) el seu fruit és molt apreciat pels estornells que venen aposta sols per consumir-lo o l’aladern (Rhamnus alaternus L.). És tot un goig passejar pels camins que duen pel Pla de la Sanxa fins al casal d’Esplai i després eixir a la platja per arribar fins a la reserva de la Punta.

Volant territs tres dits i a la platja Territ variant

A les platges durant l’hivern troben descans, aliment estols d’aus limícoles, l’espècie més abundant és el Territ variant (Calidris alpina), descansaven 705 exemplars fugint de les tirades que es fan el diumenge, si hi haguera tranquil·litat estarien alimentant-se als camps entollats, els acompanyaven 23 Territ menut (Calidris minuta), 18 Fusell de mar (Pluvialis squatarola).

Aus limícoles descansant a la platja.

Ben prop hi havia dues espècies que troben el seu aliment a les platges, la més nombrosa era el Territ tres-dits (Calidris alba) que és un ocell hivernant a les nostres platges del que vaig comptar 182 exemplars i el resident i cada volta més escàs Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un grupet de 6 ocells rebuscaven entre la sorra el seu aliment.

Grup total de limícoles ajuntant diverses fotos per permetre el recompte d'exemplars

A la mar vaig trobar un mínim de 26 exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un grupet de 5 Morell de mar negre (Melanitta nigra) mentre que volant es veia algun exemplar de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) a més de dos grups de 30 i 34 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus).

Morell de mar negre (Melanitta nigra)

Tots aquests valors són suficients per a recomanar-vos una passejada ornitològica i mes si els dies d’hivern estan temperats per un anticicló que evita l'aire, aplana la mar i deixa que el sol escalfe el cos del naturalista que vulga gaudir de l’hivern de costa salvatge valenciana.

 Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.